L’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat vam realitzar el passat mes de març La II Ruta de l’exili, un viatge al nord d’Espanya i sud de França, seguint els passos dels espanyols i espanyoles que s’exiliaren a causa de la fi de la Guerra Civil espanyola (1936-1939). La raó de l’èxode republicà rau en la victòria del bàndol sublevat dirigit pel general Franco i la repressió aplicada cap a aquelles persones que no seguien els nous paràmetres de l’estat que nasqué al 1939.
Els quatre dies que va durar el viatge vam visitar diversos llocs que recullen la memòria d’aquest episodi tan tràgic de l’exili. El primer dia vam anar fins al municipi de La Jonquera, on vam visitar el Museu Memorial de l’Exili (MUME) on ens van explicar el viatge que feien els exiliats des d’Espanya fins a França. A més a més, allí poguèrem veure fotografies i objectes personals que duien els exiliats i les exiliades en creuar la frontera i als posteriors camps de concentració francesos.
El segon dia vam visitar el Memorial del Camp de Concentració de Rivesaltes, on les autoritats franceses retenien als exiliats espanyols en contra de la seua voluntat en unes condicions de vida pèssimes i sense quasi menjar. La nostra visita va continuar a la platja d’Argelès-sur-mer on ens reberen Jaqueline Poyrot i Rosa de l’Associació Fils et Filles de Républicains Espagnols et Enfants de l’Exode, ja que elles dos tenien familiars que estigueren allí. Aquesta platja es va convertir en un camp de concentració i acollí a 300.000 persones, les quals estigueren allí en unes condicions deplorables i on hagueren de conviure amb moltes malalties. Acabarem la nostra jornada a la Maternitat d’Elna, un castell que va ser adquirit per Elisabeth Eidenbenz, una infermera suïssa, que amb vint-i-cinc anys decidí marxar del seu país per tal d’ajudar a mares i bebés que vivien en els camps de concentració, donant-los menjar i un lloc on dormir per unes setmanes. Gràcies a la tasca de l’Elisabeth allí nasqueren 600 bebés espanyols.
El tercer dia vam anar a Colliure, lloc on es va exiliar Antonio Machado i on va morir al 1939. Allí fèrem un petit homenatge al poeta andalús amb unes poesies seues i deixàrem la nostra insígnia de viatge, un mocador blau amb el símbol de la Ruta. En acabar posarem rum a la població de Béziers per a conèixer la Colònia Espanyola de Béziers que va ser fundada a finals del segle XIX per ajudar als espanyols que emigraven allí a buscar treball i tindre un segur per si es posaven malalts. La visita va estar de la mà de Carmen, Germinal i Sara Guillén, fill i filles d’exiliats, que ens explicaren la història de l’organització i les tasques que porten a terme avui en dia.
L’últim dia, van visitar el poble de Peratallada a Girona, famós pel seu encant i la seua bellesa.
Durant tot el viatge l’alumnat portarem una panyoleta blava, ja que aquest era el color que portaven els espanyols en els camps de concentració nazi, i la deixarem en els llocs de memòria que visitarem per a deixar empremta del nostre pas. A més, també portarem una llibreta artística per a escriure o dibuixar les nostre sensacions i vivències durant el viatge.
Aquest viatge ha servit per a que coneguem millor una part de la història d’Espanya i els ha ajudat a empatitzar més amb el passat de les persones exiliades i els seus familiars. Pel que fa a la meua experiència, aquest viatge m’ha servit per a entendre que s’ha de lluitar pel que tu creus i que no hi ha que rendir-se mai. A més, m’ha fet pensar que els nostres problemes moltes vegades són insignificants si els comparem amb els de les persones que el seu país està en una guerra i han d’exiliar-se per tal de poder viure lliurement.
