L’alumnat de 2n de Batxillerat de la modalitat d’Arts i, dins de la matèria de Història d’Espanya, ha dissenyat una sèrie de cartells davant la situació actual de crisi sanitària causada pel COVID-19. La iniciativa ha anat lligada a l’estudi de les unitats dedicades als anys trenta del segle XX, concretament la II República, la Guerra Civil (1936-1939) i el primer franquisme (1939-1959). És per això que l’alumnat s’ha inspirat tant en l’estètica com en les tipografies utilitzades durant aquesta dècada en els cartells propagandístics dels governs d’aleshores, publicitat comercial i cultural, partits polítics i sindicats per a elaborar els seus propis. A més a més, cal assenyalar que durant tot el curs, s’ha procurat impartir dita assignatura utilitzant l’art com a fil conductor per a que l’alumnat entenga de primera mà la relació de l’art i la societat com una conjunció indissociable.
El segle XX encenta un nou paradigma dins de l’art publicitari i, resultat d’aquesta eclosió artística són la quantitat de cartells que apareixen en aquest moment i, especialment, en el període conegut com entreguerres (1918-1939). Així mateix, ñes dins d’aquest context quan sorgeixen tota una sèrie de personalitats del món de les arts que es dedicaran al gènere cartellístic; com és el cas del valencià Josep Renau. Aquests artistes posaran el seu art a l’abast de la societat amb les seues creacions per a que complisquen una triple missió: la d’actuar com a mitjà de comunicació dins del context en el que s’han produït; la de recalcar el valor artístic del l’obra, malgrat l’efimeritat del suport en el que està elaborat (paper); i el transmetre un missatge de caire sociològic, econòmic, polític, educatiu o cultural que cale en el context social en el que va ser confeccionat.
