Aixó era una vegada, en un petit poble a la vora del Mediterrani, un grup de joves valents i plens de curiositat i de talent que volien acostar el bell art del Teatre als seus congèneres.
Malgrat conèixer l’ardu de la tasca que emprenien i el llarg i ple d’obstacles que podia ser el viatge, van deixar enrere dubtes i timideses, mandres i entreteniments més mundans. I van emprendre la seva aventura cap als escenaris. Van comptar per a això amb l’ajuda desinteressada i sempre atenta de dues dels seus majors, l’astrònom Guilli Díaz i la humanista Gadea Reis, servidora de vostès (a qui després rebatejarien com el Fuet).
Però no penseu que mai els faltaren forces en la seva obstinació, arribant no en poques ocasions a pronunciar la fatídica frase “mai més”, van aconseguir sempre la meta i van ajudar, any rere any, a innombrables joves i no tan joves a somiar, riure, plorar, estremir-se…
Van ser els primers, però no els últims, mai els últims.
Han passat 10 anys i continuen sent part del que van crear. Perquè ja ho diu el refrany: UNA VEGADA DE MAI MÉS, SEMPRE DE MAI MÉS.
FELIÇ DESÈ ANIVERSARI!
Entreu en el facebook de Mai més teatre i podreu veure el que fem al llarg del confinament: