Hui 25 de novembre del 2019,
Nosaltres, la comunitat del Bellaguarda, recordem totes les víctimes de violència de gènere: les que han mort en mans de les seues parelles, les que pateixen en silenci, les que tenen por, a les que miren per damunt del muscle pel carrer. Recordem totes les germanes, mares, i filles que no troben la seua veu o l’han perduda perquè li l’han arrabassada.
Hui, nosaltres, el Bellaguarda, plantem cara a la violència.
Perquè arreu del món moltes dones pateixen en diferent grau la violència masclista.
Perquè hi ha persones que consideren justa la desigualtat entre homes i dones i volen subordinar les dones sota els homes.
Perquè la violència cap a les dones no entén de classes socials, ni d’origen, ni d’edats: la trobem al carrer, al llenguatge, a l´escola, als mitjans de comunicació i dins de les nostres llars.
Perquè davant el silenci, nosaltres, el Bellaguarda, no callem, CRIDEM. I recordem el nom de les dones assassinades des de que hem començat el curs: Sandra, Alba, Mª Elena, Adaliz, Verónica, Dana, Ángeles, María Dolores, Silvia, Evelyn, María del Valle, Helena, Samira, Mirna.
Perquè nosaltres, cadascuna i cadascú, podem i volem ser l’inici del canvi cap a la igualtat que la societat necessita.
Perquè hui, al Bellaguarda, volem fer un crit que s’escolte a tots els racons del món:
NI UNA MENYS.
TOTES,
VIVES,
LLIURES,
IGUALS.
