CRITERIS D’AVALUACIÓ 2022

Podeu consultar els criteris d’avaluació per curs. Heu de descarregar-vos un arxiu zip. A continuació heu de descomprimir-ho per a guardar la carpeta amb els criteris de totes les assignatures del curs en el teu dispositiu. La contrasenya la teniu a web família i al document que el Centre us va enviar.

Pràctiques Erasmus+ a Malta

Com alguns ja sabeu, vam ser Egard, Patricia i Anna, 3 estudiants d’Administració i Finances, els afortunats, que vam poder gaudir de l’experiència Erasmus+ aquest curs 2021-22.

Al principi quan ens van donar l’opció d’anar d’Erasmus cap dels 3 ens havíem plantejant fer pràctiques formatives a l’estranger, però van passar els dies i cada vegada ho teníem més clar, no volíem deixar escapar una oportunitat que sols passa una vegada en la vida. Així que quan ens van donar la notícia tot van ser alegries i vam escollir Malta com a destí. Et diuen que vas a una illa preciosa durant dos mesos a viure moltes experiències i aprendre a treballar del que has estudiat, en un altre idioma i amb els companys que ja coneixes. Res podia sortir malament. Però en el nostre cas, quan va arribar el moment de sortir de casa, en la qual vivíem amb totes les comoditats, en aquella que era la nostra zona de confort on estàvem acostumats a viure, va ser difícil, va ser un gran canvi. Allí ja no teníem als de casa per poder ajudar-nos amb qualsevol problema, no estaven físicament, tot i que parlàvem amb ells telemàticament. A la vegada també vam tindre el suport d’Ana i Vicent que ens van proporcionar l’ajuda que vam necessitar de la millor manera possible i sense demanar res a canvi.

Mai oblidarem el moment en què vam agafar l’avió direcció a Malta, havíem estat els dies anteriors sense dormir, amb tots els exàmens finals i aquella combinació d’emocions que vivíem sabent que eren els últims dies a Espanya. El dia 2 de març ens acomiadàvem de famílies i amics, estàvem esglaiats per emprendre aquesta aventura, perquè en el nostre cas era tot nou, però a la vegada estàvem emocionats per començar aquell viatge. Vam arribar a Malta al migdia, i la primera setmana vam viure en una casa d’Airbnb que teníem llogada per a una setmana en la zona de Pietà.

De seguida ens vam adonar que tot era distint, teníem una perspectiva de Malta diferent de la que realment ens vam trobar. Tot era molt distint a Espanya, en aquell moment ens vam adonar del pas que havíem donat, va ser quan vam despertar del somni que teníem i vam tindre un cop de realitat. La gent, la cultura, els costums, els carrers… Tot era diferent.

Les dos primeres setmanes van ser molt dures, trobes a faltar als amics, la família… I pot ser per a alguns de vosaltres també seran dures les primeres setmanes si aneu d’Erasmus, perquè t’has d’adaptar a un nou país, l’idioma, la nostàlgia, el viure sent independent…

La resta de l’estada allí va ser increïble, ja que a la residència on vam viure la resta del temps, van vindre dos xics espanyols en qui ens vam fer molt amics i fèiem tots els plans en ells.

En l’empresa on realitzàvem les pràctiques, ens van integrar de la millor manera que ho hagueren pogut fer, cada dia estàvem més a gust, coneixíem molta gent, i ens ho van ficar tot molt fàcil.

Tanmateix no tot era estudis i pràctiques, també vam sortir de festa, visitar platges i llocs increïbles que té Malta, arribàvem a la residència i posàvem música i ballàvem per la cuina mentre preparàvem el sopar amb els companys.

De seguida ens vam adonar que tot era distint, teníem una perspectiva de Malta diferent de la que realment ens vam trobar. Tot era molt distint a Espanya, en aquell moment ens vam adonar del pas que havíem donat, va ser quan vam despertar del somni que teníem i vam tindre un cop de realitat. La gent, la cultura, els costums, els carrers… Tot era diferent.

Les dos primeres setmanes van ser molt dures, trobes a faltar als amics, la família… I pot ser per a alguns de vosaltres també seran dures les primeres setmanes si aneu d’Erasmus, perquè t’has d’adaptar a un nou país, l’idioma, la nostàlgia, el viure sent independent…

La resta de l’estada allí va ser increïble, ja que a la residència on vam viure la resta del temps, van vindre dos xics espanyols en qui ens vam fer molt amics i fèiem tots els plans en ells.

En l’empresa on realitzàvem les pràctiques, ens van integrar de la millor manera que ho hagueren pogut fer, cada dia estàvem més a gust, coneixíem molta gent, i ens ho van ficar tot molt fàcil.

Tanmateix no tot era estudis i pràctiques, també vam sortir de festa, visitar platges i llocs increïbles que té Malta, arribàvem a la residència i posàvem música i ballàvem per la cuina mentre preparàvem el sopar amb els companys.

Però, que passa quan has de tornar? Mai ens havíem sentit d’aquella manera, era felicitat i tristesa a la vegada, volíem tornar a casa però a la vegada no volíem deixar de cop tot el que havíem construït, els nous amics, les comoditats que havíem aconseguit durant els dos mesos. Ja estàvem acostumats a viure allí.

També teníem pena per no saber si alguna vegada tornaríem a veure totes les persones en qui havíem creat una gran amistat, i vos assegurem que sempre tindran un lloc al nostre cor, perquè gràcies a ells ha sigut una experiència inoblidable, i sempre els recordarem per acompanyar-nos en aquesta aventura.

Sabeu que tenen les coses bones, no? Que sempre s’acaben. Això sí, en arribar a Espanya va ser una sorpresa. Ningú sabia que tornàvem i que havíem avançat el vol, ni les amigues, ni els familiars, ni tan sols els professors…

Quan vam arribar de cop a casa, la cara que posaven els pares, germans… No s’ho podien creure, ja estàvem a casa, estàvem allí davant dels seus ulls, però també hem de dir que ni nosaltres ens ho creiem que ja estàvem a Espanya. I el millor? Que tot està en el seu lloc… Tot en el lloc on ho vas deixar, res havia canviat. Bé si, nosaltres havíem canviat, aquesta experiència ens ha ajudat a madurar, a créixer, a conèixer-nos a nosaltres mateixos, tornàvem a casa molt contents.

El que vos fa por és l’idioma? Doncs lleveu-vos eixe pensament, per què nosaltres també teníem eixa por, i al final acabes entenen-te, acabes millorant l’idioma i la gent intenta sempre ajudar-te. Hem conegut gent allí que quan va arribar es comunicava quasi amb signes (i vos hem de dir que nosaltres alguna vegada també), i sabeu què? No passa res, al mes i poc ja teníem conversacions bàsiques, tot allí es millora, tant les habilitats com també la forma de veure la vida. Així que no tingueu por, no deixeu perdre aquesta oportunitat, és una experiència que no oblidareu mai.

També teníem pena per no saber si alguna vegada tornaríem a veure totes les persones en qui havíem creat una gran amistat, i vos assegurem que sempre tindran un lloc al nostre cor, perquè gràcies a ells ha sigut una experiència inoblidable, i sempre els recordarem per acompanyar-nos en aquesta aventura.

Sabeu que tenen les coses bones, no? Que sempre s’acaben. Això sí, en arribar a Espanya va ser una sorpresa. Ningú sabia que tornàvem i que havíem avançat el vol, ni les amigues, ni els familiars, ni tan sols els professors…

Quan vam arribar de cop a casa, la cara que posaven els pares, germans… No s’ho podien creure, ja estàvem a casa, estàvem allí davant dels seus ulls, però també hem de dir que ni nosaltres ens ho creiem que ja estàvem a Espanya. I el millor? Que tot està en el seu lloc… Tot en el lloc on ho vas deixar, res havia canviat. Bé si, nosaltres havíem canviat, aquesta experiència ens ha ajudat a madurar, a créixer, a conèixer-nos a nosaltres mateixos, tornàvem a casa molt contents.

El que vos fa por és l’idioma? Doncs lleveu-vos eixe pensament, per què nosaltres també teníem eixa por, i al final acabes entenen-te, acabes millorant l’idioma i la gent intenta sempre ajudar-te. Hem conegut gent allí que quan va arribar es comunicava quasi amb signes (i vos hem de dir que nosaltres alguna vegada també), i sabeu què? No passa res, al mes i poc ja teníem conversacions bàsiques, tot allí es millora, tant les habilitats com també la forma de veure la vida. Així que no tingueu por, no deixeu perdre aquesta oportunitat, és una experiència que no oblidareu mai.

Per a nosaltres ha sigut una experiència molt bonica que tampoc, mai en la vida, oblidarem.

Prenem les mesures i situem l’Aula Verda

AULA A L’AIRE LLIURE
L’alumnat de 3r PMAR continua amb el projecte iniciat fa uns mesos. La tasca consisteix en agafar las mesures del pati. Posteriorment, traslladar-les al plànol sobre paper i, finalment, dibuixar les pèrgoles.

Després, toca indicar sobre el terreny (cinta mètrica, punxó, maceta, fil, tisores …) on aniran ubicades les pèrgoles.

AULA AL AIRE LIBRE
El alumnado de 3º PMAR continua con el proyecto iniciado hace unos meses. La tarea consiste en tomar las medidas del patio. Posteriormente, trasladarlas al plano sobre papel y, finalmente, dibujar las pérgolas.

Después, toca indicar sobre el terreno (cinta métrica, punzón, maza, hilo, tijeras…) dónde irán ubicadas las pérgolas.

OPEN-AIR CLASSROOM
The 3rd PMAR students continue with the project started a few months ago. The task is to take the measures of the playground. Later, transfer them to the plane on paper and, finally, draw the pergolas.

Later, it’s time to indicate on the ground (measuring tape, punch, mallet, thread, scissors…) where the pergolas will be located.