L’Home dels Nassos és un personatge mític que simbolitza l’any.

Posseeix tants nassos com dies té l’any.

L’últim dia de l’any té, com tothom, un sol nas, tot i que d’una bona mida.

Diuen que passa de camí cap a una terra imprecisa i hom parla a la mainada d’aquests tres-cents seixanta-cinc nassos perquè sigui cercat entre la multitud, esverant-los dient que ja ha passat per l’indret fa una estona. Els nens i nenes, que de vegades els costa entendre el joc de paraules i la situació d’espai temps, fa que imaginin un personatge estrafolari, potser curiós i un xic terrorífic que només poden veure a primera hora del matí i en aquest únic dia de l’any.

Hi ha qui entrega els regals de Festes la nit del 31 de desembre i qui els porta és l’Home dels Nassos.

Així la mainada no rep regals al cap de pocs dies d’haver iniciat vacances, per Nadal, amb la qual cosa els pares en poden gaudir uns dies fins a que queden absorbits per les joguines, i la xicalla no acaba aburrint-se’n amb força dies de vacances encara pel davant; ni els reben tot just un parell de dies abans del retorn a l’escola, per Reïs; sinó per Cap d’Any, al bell mig de les vacances.

Havia estat representat per un arbre, l’Arbre dels Nassos, a la soca del qual viu l’Home dels Nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a les nostres llars.

D’altra banda, la figuració del déu romà Janus, com a personatge amb dues cares en un mateix cap, la que mira cap al passat i la que mira cap a l’any que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom, fan pensar que l’origen de l’esmentat personatge carregat de nassos siga una variant de la dita divinitat de tradició.