Era l’any 1984, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià acabava d’aprovar-se, aquesta llei, permetia introduir a l’escola el valencià com a llengua d’ús educatiu.

Alguns pares i mestres del C.P. Pio XII de Meliana, decidirem encetar una línia d’ensenyament en valencià, fet que es va convertir en un camí ple d’entrebancs i conflictes, però també d’il·lusió i esperances...

Foren anys difícils, no teníem llibres, ni materials, però sí moltes ganes de treballar i de canviar el model d’escola que teníem.

Consideràvem que l’aprenentatge en valencià anava indiscutiblement unit a la renovació pedagògica i també a molts dubtes, controvèrsia i desconfiances.

De la necessitat d’unificar criteris pedagògics entre el professorat que es va fer càrrec del projecte, va néixer l’ideari i la línia pedagògica del Centre.

Enteníem l’acció educativa com una tasca d’humanització que afavoria la formació integral de l’alumnat, tenint en compte els valors humans i democràtics, dins d’una educació no sexista, creativa, arrelada al medi, compromesa amb la normalització de la llengua així com en el coneixement i estima de la nostra cultura.