Marc Granell (València, 1953) és poeta i traductor. Va estudiar Filosofia i Filologia, i va participar activament en l’esclat cultural i literari dels anys 70 a València. Amb altres escriptors de la seua generació va fundar la revista Cairell, que va significar un punt de partença per a les noves veus que sorgiren al panorama literari de l’època.
Els seus primers llibres van veure la llum a les darreries dels anys 70, quan va guanyar el premi el Vicent Andrés Estellés amb Llarg camí llarg, i va publicar Notícia de la tribu, Refugi Absent i Materials per a una mort meditada. Aquest últim va merèixer el Premi Ausiàs March de Poesia de Gandia. Va continuar la seua trajectòria literària amb els poemaris Fira desolada, Versos per a Anna, Corrent de fons i Matèria d’ombra, entre altres. També ha publicat poesia per a infants, amb títols com L’illa amb llunes, La lluna que riu, El ball de la lluna, Oda als peus o La vida que creix.
Pots consultar Marc Granell a la Viquipèdia.
Manel Granell (València, 1957) és il·lustrador i a més de nombrosos projectes artístics ha estat l’il·lustrador dels llibres del seu germà, compenetrant-se els dos treballs a la perfecció per oferir-nos un llibres molt atraients tant per adults com per a infants.
El 19 d’abril de 2010 tinguérem la sort que Marc i Manel Granell visitaren la nostra escola dins dels actes de la Setmana Literària 2010 en la qual tots participarem en uns tallers de poesia i d’il·lustració. També l’atzar volgué que el dia que ens visitaren fos el seu aniversari de natalici i els obsequiarem amb un bon pastís.
Ací podeu veure les activitats de la Setmana Literària 2010.
y de tots cap l’hi agradaba tant ni l’hi semblaban mellors que aquells qu’ escrigué lo famós Feliciá de Silva; perque la claretat de sa prosa y aquellas intrincadas rahons sevas, l’ hi semblavan de perlas, y sobre tot cuant arribava á llegir aquellas galanterías y floretas, y aquells requiebros y cartells de desafío, ahont en moltas parts trobava escrit: «la rahó de la sens rahó qu’ á ma rahó’s fá, de tal manera ma rahó enflaqueix que ab rahó me queixo de la vostra fermosura», y també cuant llegía: «los elevats cels que de vostra divinitat divinament ab los estels vos fortifican, y vos fan mereixedora del mereixement, que mereíx la vostra grandesa.»