Membres (curs 2024-2025)
- Professor: FRANCISCO DOMÍNGUEZ RUANO (cap del departament). Horari d’atenció a pares i mares: dimecres de 8.55 a 09.50.
Matèries impartides.
- GREC I (1r BACH. HUMANÍSTIC)
- GREC II (2n BACH. HUMANÍSTIC)
- LLATÍ I (1r BACH. HUMANÍSTIC)
- LLATÍ II (2n BACH. HUMANÍSTIC)
- LLATÍ ( 4 ESO).
Optatives oferides.
- GREC I (1r BACH. HUMANÍSTIC)
- GREC II (2n BACH. HUMANÍSTIC)
- LLATÍ (4 ESO)
Extractes de les propostes pedagògiques
Fes clic #ací per a veure-les.
Recuperació de pendents.
La recuperació de pendents es farà el mes d’abril segons el següent calendari:
- Recuperació GREC I (dd-mm-aa a les hh:mm). PER DETERMINAR.
- Recuperació LLATÍ I (dd-mm-aa a les hh:mm). PER DETERMINAR.
Activitats extraescolars.
En este curs farem una activitat extraescolar fora del centre: eixida a Sagunt durant un dia en la segona setmana d’abril en el Fe4stival Grcaolatino de Sagunt.
Per què estudiar Grec?
L’estudi de la llengua i la cultura gregues en el Batxillerat aporta a la formació d’alumnes uns coneixements i uns valors que s’han mantingut vigents al llarg de la nostra història i en els quals encara hui vivim immersos. De #ací el gran interés de la seua presència en el currículum i especialment en el d’aquells estudiants que realitzen un primer aprofundiment en el camp de les Humanitats, les Ciències Socials o la Lingüística.
L’estudi de les llengües clàssiques amplia la reflexió sobre els diferents elements de les llengües i les seues característiques estructurals. A més, insistix en la reflexió sobre el llenguatge escrit no com un simple reflex de l’oral sinó com un llenguatge dotat d’uns valors i unes estructures específics. A més, les llengües clàssiques presenten la característica especial de tractar- se de llengües flexives, antecedents de les llengües modernes romàniques, la qual cosa permet perfeccionar les capacitats lingüístiques dels estudiants amb l’anàlisi textual.
Resulta objectiu primordial aconseguir que els alumnes i les alumnes aconseguisquen un coneixement elemental de la llengua grega en els seus aspectes fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, vinculat al del seu context cultural i històric, amb el qual puguen accedir als textos literaris originals i millorar l’aprenentatge i ús de les dos llengües de la Comunitat Valenciana.
La pràctica de la traducció de textos grecs ha de contribuir també a la reflexió sobre la llengua pròpia, per a buscar la correcta adequació entre les estructures lingüístiques de totes dues llengües. Els textos, que són l’objecte principal de la matèria, se seleccionaran entre autors de diferents èpoques i gèneres literaris, presentant-los tant en la seua forma original, amb les adaptacions necessàries per a facilitar la seua comprensió, com en traduccions.
L’anàlisi i la interpretació de textos ha de completar-se amb dades extretes altres fonts que, fàcilment accessibles gràcies als bancs de dades i recursos disponibles en internet, permeten establir i conéixer la seua relació amb les diferents èpoques de la història de Grècia, així com les seues diverses manifestacions artístiques i culturals.
L’estudi i aprenentatge del lèxic constituïx un instrument per a la traducció, al mateix temps que contribuïx a enriquir el patrimoni dels alumnes, mostrar els mecanismes de formació de paraules i valorar la transcendència del préstec lingüístic com a part del llegat cultural aportat pel pensament grec.
L’aproximació a Grècia i el seu llegat ha de fer-se amb un enfocament global i vinculat a l’aprenentatge de la llengua, centrant la seua anàlisi en l’antropocentrisme grec per a intentar comprendre la mentalitat i la dimensió social i individual de l’home grec a través de la seua projecció en les institucions, l’art i la literatura a la Grècia antiga i valorar la tradició clàssica i la seua pervivència en les societats actuals.
La principal finalitat del Grec en el Batxillerat és l’assimilació per part de l’alumnat de tots els aspectes culturals que, nascuts a la Grècia antiga, romanen hui vigents en el món modern: lingüístics, literaris, filosòfics, estètics, eticopolítics, científics, etc., és a dir, la comprensió de la nostra cultura partint de l’estudi de la cultura grega. La raó fonamental de l’acostament a esta és la de perfeccionar el coneixement de nosaltres mateixos, ja que, com a hereus culturals dels grecs, l’estudi del seu món i la seua cultura ens fa augmentar el coneixement del nostre món.
És fonamental el coneixement de l’estructura de la llengua grega perquè la iniciació de l’estudi de la gramàtica i de les llengües clàssiques del Batxillerat permet, per translació, una major reflexió sobre el fet lingüístic i l’estructura tant de la llengua pròpia com de les altres llengües del currículum. Una de les majors justificacions de les llengües clàssiques en l’ensenyament ha sigut la que desenrotlla el pensament lògic dels estudiants per mitjà del treball de traducció. Si bé esta raó per si sola no justificaria la implantació d’esta assignatura en un pla d’estudis, ja que moltes altres matèries podran servir per a la mateixa finalitat, no deixa de ser cert que el desenrotllament del pensament lògic continua sent un factor important en l’ensenyament del grec. L’orde lineal de la llengua grega resulta sovint inintel·ligible per al lector espanyol, educat en una orde lineal distinta, fins que descobrix, raonant sobre el text, per mitjà de la forma i funció de les paraules, les connexions entre estos. D’altra banda, tenint l’estudi del grec un ampli camp interdisciplinari, les referències a altres matèries com la Filosofia, la Història, la Literatura incidixen també en el desenrotllament de la capacitat de comprensió.
Quan analitzem la realitat que ens circumda en el món actual, no podem evitar les referències en el món grec. Així, temes candents de la vida contemporània, com l’amor i la guerra, la llibertat i l’esclavitud, el ciutadà i l’estat, la vida i la mort, l’home i la divinitat, estan tractats en el món grec tan profusament com en l’actual, de tot això es poden extraure molts ensenyaments.
Per què estudiar Llatí?
La llengua llatina va lligada pel seu origen a la llengua grega. Totes dues llengües i cultures són imprescindibles per a poder conéixer i dominar qualsevol llengua romànica per les seues afinitats. Totes dues cultures fan de pont o enllaç a l’hora d’estudiar altres disciplines com a Història, Història de l’Art, Filosofia, sense oblidar les llengües del nostre territori i llengües estrangeres com l’anglés, on el 75% del seu vocabulari té origen en el Llatí, el francés i el romanés entre altres llengües romanços, procedents del llatí vulgar.
Estudiant llatí descobriràs el funcionament del llenguatge, gran ajuda per a millorar en les matèries lingüístiques. El seu estudi proporciona disciplina i flexibilitat mental, contribuint a desenvolupar la capacitat de raonar i d’expressar el propi pensament.
El llatí ha sigut la llengua de la ciència i de la cultura occidental durant gairebé vint segles en tots els aspectes: literaris, artístics, jurídics, polítics, filosòfics i científics. Descartes, Copèrnic, Kepler, Galileu, Gauss, Newton, etc, van escriure les seues teories en llatí. Així el llenguatge científic es fonamenta en l’herència llatina.
L’estudi de la civilització romana ens ajuda a comprendre els el nostre entorn. Aprendràs com vivien els romans i que hem heretat d’ells, l’origen de les nostres ciutats, els fets més importants de la història, com usar les locucions llatines (motu proprio, grosso modo…), la mitologia i la seva influència en les arts, llegir textos senzills i elaborar missatges simples en llengua llatina.
En Llatí II llegirem ja textos literaris originals i estudiarem els gèneres literaris.
El coneixement i estudi del Llatí i el Grec ajudarà als nostres alumnes en estudis superiors de Filologia i interpretació, Història, Humanitats, Dret, etc.