Compositora mundialment coneguda. Va nàixer a Castelló a l'any 1918 i va estudiar piano i composició al Conservatori Superior de Música de València. Va estudiar harmonia, composició i direcció d'orquestra amb el mestre Vicente Asensio, amb el qual es casaria.
Podem agrupar la seva extensa obra en diversos apartats, obres per a orquestra i cor com Les hores o Cant a la terra nativa dels anys 1983 i 1984, les peces per a música de cambra Mujeres de Jerusalén o Homenatge a Mistral. Les peces de combinació veu-piano més representatives són Cançons de bres, Homenatge a la poesia femenina d'Amèrica, Canciones de nana y desvelo, Aires de cançó, i Els Asfòdels, totes elles escrites entre 1945 i 1986.
En el gènere òpera teatre musical, trobem nombrosos Ciclos en capilla i les obres d'inspiració en la terra La filla del Rei Barbut, Vinatea, Retablo de Navidad i El Betlem de la Pigà.
Matilde, amb son bon saber fer, també ha reforçat la dansa en molts moments; en aquest sentit destaquem: El segoviano esquivo i Sortilego de la luna, ballets representats en el Festival Internacional de Música y Danza de Granada, o Blancanieves i El ruiseñor y la rosa de la dècada dels 50, estrenats al Teatre Principal de València. Les seves obres s'han interpretat arreu del món per artistes de talla internacional com Victòria dels Àngels, José Iturbi, Montserrat Caballé, la Orquestra de València i tants altres.
Ha estat membre del jurat en els Concursos Internacionals de Música i Dansa al Cinema celebrats en València en els anys 60, així com en Concursos Internacionals celebrats a Carpentras, Aix-en-Provence, París, Itàlia... També les seves creacions han travessat fronteres mitjançant gravacions: LPs y CDs com Endechas y Cantares de Sefarad, Cançons de Matilde Salvador, Marxa del Rei Barbut, Homenatge a Mistral, Vers a Lledó, Motet "Ecce panis angelorum" de Vinatea.
Tota la seva carrera professional s'ha vist recompensada amb premis i distincions, dels quals destaquem per la seva importància: Premi en el Primer Certamen Literari Festes de la Magdalena 1945 a la millor pàgina musical Marxa de la Ciutat de Castelló, adoptada com a himne oficial de la ciutat el 1987, Premi Joan Senent, Premi Joaquín Rodrigo de composició coral, Premi de Música Ciutat de Castelló, Coloso del País Valencià, Premi de actuació cívica catalana de la Fundació Jaume I de Barcelona, Valenciana de l'any 1996 de la Fundació Huguet de Castelló i Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana el 1997.