Del 4 al 8 de setembre de 2023, dues professores de l’IES Maestrat vam tindre l’oportunitat de viatjar a Noruega, gràcies al programa Erasmus +, per visitar diversos centres educatius i empreses de la zona de More and Romsdal, un dels onze comptats del país noruec.
Va ser una visita molt interessant perquè vam poder aprendre sobre el funcionament del sistema educatiu noruec, especialment la formació professional, i la seva relació en el món laboral. A més a més, vam poder establir llaços per a projectes futurs com, per exemple, pràctiques formatives de l’alumnat.
Vam quedar meravellades del país, de la seva cultura i de la seva gent, doncs ens van acollir d’allò més bé. La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora.
From the 4th to the 8th of September, two teachers from IES Maestrat High School had the opportunity to travel to Norway thanks to the Erasmus + programme. We visited several companies and upper secondary schools with vocational programmes in the area of More and Romsdal, one of the eleven counties of the Norwegian country.
It was a very interesting visit because we were able to learn about the Norwegian education system, especially vocational training, and how it is related to the labour world. Furthermore, we managed to establish contacts for future projects, such as students’ internships.
We were fascinated by the country, its culture and its people. In fact, they were excellent hosts. It was a very enriching experience for us.
Compartir experiències, idees i preocupacions amb les nostres companyes i companys és un dels aspectes més gratificants i alliberadors de la nostra professió, i el programa Erasmus+ ens permet fer-ho amb professionals d’arreu d’Europa.
La setmana del 2 al 6 de maig del 2023, les professores Ana Beltran i Aitana Roures van tindre l’oportunitat de visitar l’institut tècnic Abba Ballini de Brescia, Itàlia, amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte de “Mediació entre Iguals”. Aquesta idea va començar a agafar forma durant el passat curs acadèmic, va definir-se amb la visita de l’alumnat italià a principi de curs i ha conclòs amb la nostra estada a l’institut llombard per valorar la seva implantació.
Però això no va ser tot. D’una banda, vam compartir estratègies per afavorir la inclusió de l’alumnat en la formació professional i ens van fer cinc cèntims sobre diverses aplicacions informàtiques que poden ser d’utilitat per al professorat. D’altra banda, vam visitar l’empresa on un dels nostres alumnes està fent la seva estada de pràctiques. Allà vam poder familiaritzar-nos amb el funcionament d’una institució consolidada de la zona i conèixer, de primera mà, quines són les necessitats i demandes del mercat laboral italià. D’aquesta manera, podrem adaptar la formació oferida al centre a les necessitats reals de les empreses i, així, afavorir la inserció de l’alumnat una vegada completada l’etapa formativa.
Promoure aquest tipus de sinergies amb altres centres educatius és d’allò més enriquidor, ja que constitueixen una magnífica oportunitat d’aprendre entre iguals. Per això, esperem que el contacte no s’acabi aquí i mantenir aquesta pròspera relació durant molt de temps amb projectes de col·laboració futurs.
Ana B. i Aitana R.
Sharing experiences, ideas and concerns with our colleagues is one of the most rewarding and liberating aspects of our profession, and the Erasmus+ program allows us to do this with professionals from all over Europe.
During the week of May 2nd to 6th of 2023, professors Ana Beltran and Aitana Roures had the opportunity to visit the Abba Ballini technical institute in Brescia, Italy, with the aim of continuing the “Mediation between Peers” project. This idea began to take shape during the past academic year, it was defined with the visit of the Italian students at the beginning of the year and has concluded with our stay at the Lombard high school to assess its implementation.
But that wasn’t all. On the one hand, we shared strategies to promote the inclusion of students in professional training, and they introduced us to various IT applications that can be useful for teachers. On the other hand, we visited the company where one of our students is doing his internship. There we were able to familiarize ourselves with how a consolidated institution in the area operates and learn what the needs and demands of the Italian labour market are. In this way, we will be able to adapt the training offered at the centre to the real needs of companies and, thus, promote the insertion of students once the training stage is completed.
Promoting this type of synergies with other educational centres could be very enriching, as they constitute a magnificent opportunity to learn among peers. Therefore, we hope that the contact does not end here and maintain this prosperous relationship for a long time with future collaborative projects.
A l’any 2012 es presenta a l’IES MAESTRAT un projecte de direcció que aposta, de forma decidida, per la internacionalització del centre. I aquest mateix curs 2012-13, la professora de Formació i Orientació Laboral Amèlia Ferreres, presenta la documentació per sol·licitar la Carta Erasmus d’Educació Superior (carta ECHE) per al període 2014-2020 http://migraciones.edu.gva.es/wp49_prueba1/wp-content/uploads/2020/02/ERAMUS_2014-2020.pdf
Els objectius d’aquesta carta són:
Ampliar els horitzons dels/de les estudiants d’un institut rural, aprendre sobre els requeriments del mercat de treball europeu.
Desenvolupar les habilitats i competències del professorat i alumnat de la Formació Professional d’Administració i Finances en una llengua estrangera.
Conèixer l’economia i la cultura d’altres països europeus dels membres de la comunitat educativa.
Adquirir experiència laboral.
Incrementar la cooperació entre instituts, empreses i altres tipus d’organitzacions d’altres països europeus.
Amb l’obtenció de la Carta des de l’any 2014 fins el 2020 (excepte la convocatòria de 2015) s’han presentat 6 sol·licituds de KA103 per a realitzar mobilitats d’alumnat i professorat en qualsevol país de la Unió Europea.
Als submenús de la pestanya Prog. Europeus teniu la informació resumida dels projectes presentats i algunes fotografies de les activitats realitzades.
L’any 2019 ens van concedir a l’institut 1 beca Erasmus+ per a alumnat i 2 per a professorat en el projecte KA103, 2019-1-ES01-KA103-062243. El coordinador de cicles formatius va fer una presentació sobre les possibilitats de fer pràctiques formatives mitjançant programes europeus en l’IES MAESTRAT i, com a resultat, un alumne, Miguel Albiol, va ser seleccionat per realitzar pràctiques FCT en el Regne Unit en l’empresa Zero Records, en Londres, entre el mes de març i maig de 2020 i 2 job shadowing de 4 dies per a 2 docents en Sicília.
Erasmus+ 2019. Internships and jobshadowing in COVID times
In 2019, our school was awarded 1 Erasmus + scholarships for students and 2 for teachers in the project KA103, 2019-1-ES01-KA103-062243. The coordinator of Vocational Training gave a presentation about the possibilities of doing an internship through IES MAESTRAT European programmes and as a result, a student, Miguel Albiol, was selected to do a FCT internship in the United Kingdom in the company Zero Records, in London, from March to May 2020, and 2 teachers received 2 job shadowing grants for 4 days, whose in Sicily.
EXPERIENCIA ERASMUS+ EN EL REINO UNIDO Miguel Albiol.
Ciclo formativo de Grado superior de Administración y Finanzas.
En el año 2019 se me concedió una beca Erasmus+ por 3 meses para realizar prácticas formativas (FCT) en Londres a partir de marzo de 2020, mes en el que finalizaba mis estudios teóricos de Administración y Finanzas en el IES MAESTRAT. Mi movilidad se incluyó en la convocatoria KA-103 de 2019, junto con 2 actividades de observación del profesorado de ciclos de Administración y Gestión.
Así que en marzo, 2 alumnas de mi curso y yo, partimos para el Reino Unido. Al irnos de casa estábamos nerviosos porque era todo nuevo para nosotros. Teníamos que coger dos vuelos para llegar al Reino Unido, de Valencia a Frankfurt y de aquí a Londres. Tuvimos la mala pata de perder este último vuelo ya que los horarios eran muy ajustados y no llegamos a tiempo, pero con suerte cogimos uno igual pero unas horas más tarde.
Al llegar tuvimos tiempo de acomodarnos y ver la zona donde estábamos. Y durante el corto periodo que estuvimos también pudimos hacer algo de turismo y asisitir a un partido de fútbol, el Chelsea- Everton
La empresa donde realicé las prácticas se dedicaba gestionar los alquileres a personas con dificultades económicas. Cada uno teníamos trabajos diversos con tutores diferentes. Yo, en principio, me ocupaba de ir casa por casa a revisar los desperfectos y anotarlos para poder darles una solución lo antes posible. Mientras, Kim y María llevaban la contabilidad de la empresa junto a otra tutora.
A partir del 15 de marzo la cosa se complicó. Nuestras familias estaban preocupadas por el COVID y finalmente, decidimos cancelar las prácticas y volver a España. Apenas estuvimos en el lugar de trabajo, pero la seguridad era lo principal. Desde la casa donde estábamos alojados tardábamos una hora en llegar a la empresa y, además, teníamos que hacer transbordo entre autobuses llenos de gente sin mascarilla.
Aún así, y quitando lo caro que es la vida en el Reino Unido, yo personalmente repetiría la movilidad, ya que me quedé con ganas de más Erasmus. Por mucho que fuese corto el tiempo que estuvimos fue una experiencia inolvidable, donde conocimos mundo, idioma y culturas diferentes.
Miguel Albiol. Higher Level Administration and Finance Vocational Training.
In 2019 I was awarded an Erasmus+ grant for 3 months to carry out a training internship (FCT) in London from March 2020 on, that was the month I finished my theoretical studies of Administration and Finance in IES MAESTRAT. My mobility was included in the KA-103 call of 2019, together with 2 job shadowing activities for teachers of Administration and Management Vocational Training.
So in March, 2 students from my class and I left for the UK. When we left home, we were nervous because everything was new to us. We had to take two flights to get to the UK, from Valencia to Frankfurt and from there to London. We had the misfortune of missing the latter flight as the schedules were very tight and we didn’t make it on time, but luckily we caught the same flight but a few hours later.
When we arrived, we had time to settle in and see the area we were in, and during the short period of time we were there, we could also do some sightseeing and attend a Chelsea-Everton football match.
The company where I did my internship was in charge of managing rentals for people with financial difficulties. Each of us had different jobs with different mentors. In principle, I was in charge of going from house to house to check for damages and write them down so that they could be solved as soon as possible. In the meantime, Kim and Maria kept the company’s accounts with another mentor.From 15 March on, things got complicated. Our families were worried about COVID and finally, we decided to cancel the internship and return to Spain. We were a very short time in the workplace, but security was the main issue. It took us an hour to get to the company from the house where we were staying, and we also had to take different buses full of people without masks.
Even so, and apart from how expensive life is in the UK, I would personally repeat the mobility as I was left wanting more Erasmus. Even though the time we spent there was short, it was an unforgettable experience where we learn about the world, the language and different cultures.
El passat maig de 2022 dos professors d’FP del departament d’Administració i Gestió, Micaela Chaveli i Josep Morera, vam participar en una activitat de JobShadowing dins del marc dels programes Erasmus+ destinats al professorat.
En concret, vam poder observar el funcionament d’un institut de secundària a l’illa de Sicília, a Itàlia. Es tracta del centre d’Educació Secundària i Formació Professional “C.M. CARAFA” a les localitats de Mazzarino i Riesi, regió de Caltanisseta.
Mazzarino és un poble de 11.000 habitants. L’economia del poble és sobretot agrària i els seus principals cultius són el blat i les olives. També està present la ramaderia. El poble està aproximadament a 30km de la mar, entre muntanyes. Un poble amb característiques prou similars a les de Sant Mateu.
Respecte al centre educatiu, vam estar quatre dies convivint amb l’alumnat i el professorat del centre. Les diferències bàsiques en el model educatiu nostre consisteixen en que l’alumnat ha de triar més prompte el camí que més s’adapta a les seues característiques. Així, hi ha itineraris d’ESO més acadèmics, de ciències, lingüístiques… i itineraris d’ESO més professionalitzats, com ara d’agràries o d’administratiu. És a dir, com una espècie de FP bàsica però des de l’inici de la etapa secundària. Altres diferències destacades es que el dissabte també es considera lectiu, però durant la setmana l’alumnat està menys hores al centre educatiu. En definitiva, vam poder comparar els dos models educatius.
Vam compartir temps amb diferents grups del centre educatiu, i especialment en les classes d’espanyol. On els alumnes van poder practicar els seus coneixements de castellà amb nosaltres. Allí vam poder mostrar-los imatges de Sant Mateu i explicar-li com és el poble i la comarca.L’equip directiu i docent del centre, així com el nostre enllaç al centre, Maria Rita Caracappa, ens van acollir d’allò més bé. Ens van ensenyar el poble i altres punts d’interès pròxims a l’illa de Sicília. Vam poder comprovar com la forma de ser i el caràcter del sud d’Itàlia i el nostre són molt pareguts. Cosa que es veu també reflectida en les festes o en la gastronomia. Com diu la frase aquella, es pot dir que “valencians i sicilians, cosins germans”.
Josep Morera and Micaela Chaveli. Technical teachers of Administration and Management.
Last May 2022, two Vocational Training teachers from the Department of Administration and Management, Micaela Chaveli and Josep Morera, took part in a Job Shadowing activity as part of the Erasmus+ programs for teachers.
Specifically, we were able to observe the functioning of a secondary school on the island of Sicily, in Italy. It is “C.M. CARAFA” secondary and vocational training school in Mazzarino and Riesi, in the region of Caltanisseta.
Mazzarino is a town of 11.000 inhabitants. The village’s economy is mainly agricultural and its main crops are wheat and olives. Livestock farming is also present. The village is approximately 30km away from the sea, between mountains. A village with characteristics very similar to those of Sant Mateu.
Regarding the school, we spent four days with students and teachers. The basic differences with our educational model are that students there have to choose earlier the path that best suits their characteristics. Thus, there are secondary education itineraries which are more academic: scientific, linguistic, … and others which are more professionalized, such as agriculture or administration, that is to say, like a kind of Basic Vocational Training, but they choose that from the beginning of the Secondary Education stage. Other notable differences are that Saturday is also considered to be a school day, but during the week students spend fewer hours at school. In short, we could compare both educational models.
We shared time with different groups of the school, specially in Spanish lessons where students could practice their knowledge of Spanish with us. There, we were able to show them pictures of Sant Mateu and explain what the town and the region are like.
The school’s management and teaching staff, as well as our school contact, Maria Rita Caracappa, welcomed us warmly. They showed us around the town and other places of interest near the island of Sicily. We could notice that the way of being and the character of people in the south of Italy are very similar to ours. Something that is also reflected in the festivities and in the gastronomy. As the saying goes, it can be said that: “The Valencian and the Sicilian, cousin brothers”.
Com alguns ja sabeu, vam ser Egard, Patricia i Anna, 3 estudiants d’Administració i Finances, els afortunats, que vam poder gaudir de l’experiència Erasmus+ aquest curs 2021-22.
Al principi quan ens van donar l’opció d’anar d’Erasmus cap dels 3 ens havíem plantejant fer pràctiques formatives a l’estranger, però van passar els dies i cada vegada ho teníem més clar, no volíem deixar escapar una oportunitat que sols passa una vegada en la vida. Així que quan ens van donar la notícia tot van ser alegries i vam escollir Malta com a destí. Et diuen que vas a una illa preciosa durant dos mesos a viure moltes experiències i aprendre a treballar del que has estudiat, en un altre idioma i amb els companys que ja coneixes. Res podia sortir malament. Però en el nostre cas, quan va arribar el moment de sortir de casa, en la qual vivíem amb totes les comoditats, en aquella que era la nostra zona de confort on estàvem acostumats a viure, va ser difícil, va ser un gran canvi. Allí ja no teníem als de casa per poder ajudar-nos amb qualsevol problema, no estaven físicament, tot i que parlàvem amb ells telemàticament. A la vegada també vam tindre el suport d’Ana i Vicent que ens van proporcionar l’ajuda que vam necessitar de la millor manera possible i sense demanar res a canvi.
Mai oblidarem el moment en què vam agafar l’avió direcció a Malta, havíem estat els dies anteriors sense dormir, amb tots els exàmens finals i aquella combinació d’emocions que vivíem sabent que eren els últims dies a Espanya. El dia 2 de març ens acomiadàvem de famílies i amics, estàvem esglaiats per emprendre aquesta aventura, perquè en el nostre cas era tot nou, però a la vegada estàvem emocionats per començar aquell viatge. Vam arribar a Malta al migdia, i la primera setmana vam viure en una casa d’Airbnb que teníem llogada per a una setmana en la zona de Pietà.
De seguida ens vam adonar que tot era distint, teníem una perspectiva de Malta diferent de la que realment ens vam trobar. Tot era molt distint a Espanya, en aquell moment ens vam adonar del pas que havíem donat, va ser quan vam despertar del somni que teníem i vam tindre un cop de realitat. La gent, la cultura, els costums, els carrers… Tot era diferent.
Les dos primeres setmanes van ser molt dures, trobes a faltar als amics, la família… I pot ser per a alguns de vosaltres també seran dures les primeres setmanes si aneu d’Erasmus, perquè t’has d’adaptar a un nou país, l’idioma, la nostàlgia, el viure sent independent…
La resta de l’estada allí va ser increïble, ja que a la residència on vam viure la resta del temps, van vindre dos xics espanyols en qui ens vam fer molt amics i fèiem tots els plans en ells.
En l’empresa on realitzàvem les pràctiques, ens van integrar de la millor manera que ho hagueren pogut fer, cada dia estàvem més a gust, coneixíem molta gent, i ens ho van ficar tot molt fàcil.
Tanmateix no tot era estudis i pràctiques, també vam sortir de festa, visitar platges i llocs increïbles que té Malta, arribàvem a la residència i posàvem música i ballàvem per la cuina mentre preparàvem el sopar amb els companys.
De seguida ens vam adonar que tot era distint, teníem una perspectiva de Malta diferent de la que realment ens vam trobar. Tot era molt distint a Espanya, en aquell moment ens vam adonar del pas que havíem donat, va ser quan vam despertar del somni que teníem i vam tindre un cop de realitat. La gent, la cultura, els costums, els carrers… Tot era diferent.
Les dos primeres setmanes van ser molt dures, trobes a faltar als amics, la família… I pot ser per a alguns de vosaltres també seran dures les primeres setmanes si aneu d’Erasmus, perquè t’has d’adaptar a un nou país, l’idioma, la nostàlgia, el viure sent independent…
La resta de l’estada allí va ser increïble, ja que a la residència on vam viure la resta del temps, van vindre dos xics espanyols en qui ens vam fer molt amics i fèiem tots els plans en ells.
En l’empresa on realitzàvem les pràctiques, ens van integrar de la millor manera que ho hagueren pogut fer, cada dia estàvem més a gust, coneixíem molta gent, i ens ho van ficar tot molt fàcil.
Tanmateix no tot era estudis i pràctiques, també vam sortir de festa, visitar platges i llocs increïbles que té Malta, arribàvem a la residència i posàvem música i ballàvem per la cuina mentre preparàvem el sopar amb els companys.
Però, que passa quan has de tornar? Mai ens havíem sentit d’aquella manera, era felicitat i tristesa a la vegada, volíem tornar a casa però a la vegada no volíem deixar de cop tot el que havíem construït, els nous amics, les comoditats que havíem aconseguit durant els dos mesos. Ja estàvem acostumats a viure allí.
També teníem pena per no saber si alguna vegada tornaríem a veure totes les persones en qui havíem creat una gran amistat, i vos assegurem que sempre tindran un lloc al nostre cor, perquè gràcies a ells ha sigut una experiència inoblidable, i sempre els recordarem per acompanyar-nos en aquesta aventura.
Sabeu que tenen les coses bones, no? Que sempre s’acaben. Això sí, en arribar a Espanya va ser una sorpresa. Ningú sabia que tornàvem i que havíem avançat el vol, ni les amigues, ni els familiars, ni tan sols els professors…
Quan vam arribar de cop a casa, la cara que posaven els pares, germans… No s’ho podien creure, ja estàvem a casa, estàvem allí davant dels seus ulls, però també hem de dir que ni nosaltres ens ho creiem que ja estàvem a Espanya. I el millor? Que tot està en el seu lloc… Tot en el lloc on ho vas deixar, res havia canviat. Bé si, nosaltres havíem canviat, aquesta experiència ens ha ajudat a madurar, a créixer, a conèixer-nos a nosaltres mateixos, tornàvem a casa molt contents.
El que vos fa por és l’idioma? Doncs lleveu-vos eixe pensament, per què nosaltres també teníem eixa por, i al final acabes entenen-te, acabes millorant l’idioma i la gent intenta sempre ajudar-te. Hem conegut gent allí que quan va arribar es comunicava quasi amb signes (i vos hem de dir que nosaltres alguna vegada també), i sabeu què? No passa res, al mes i poc ja teníem conversacions bàsiques, tot allí es millora, tant les habilitats com també la forma de veure la vida. Així que no tingueu por, no deixeu perdre aquesta oportunitat, és una experiència que no oblidareu mai.
També teníem pena per no saber si alguna vegada tornaríem a veure totes les persones en qui havíem creat una gran amistat, i vos assegurem que sempre tindran un lloc al nostre cor, perquè gràcies a ells ha sigut una experiència inoblidable, i sempre els recordarem per acompanyar-nos en aquesta aventura.
Sabeu que tenen les coses bones, no? Que sempre s’acaben. Això sí, en arribar a Espanya va ser una sorpresa. Ningú sabia que tornàvem i que havíem avançat el vol, ni les amigues, ni els familiars, ni tan sols els professors…
Quan vam arribar de cop a casa, la cara que posaven els pares, germans… No s’ho podien creure, ja estàvem a casa, estàvem allí davant dels seus ulls, però també hem de dir que ni nosaltres ens ho creiem que ja estàvem a Espanya. I el millor? Que tot està en el seu lloc… Tot en el lloc on ho vas deixar, res havia canviat. Bé si, nosaltres havíem canviat, aquesta experiència ens ha ajudat a madurar, a créixer, a conèixer-nos a nosaltres mateixos, tornàvem a casa molt contents.
El que vos fa por és l’idioma? Doncs lleveu-vos eixe pensament, per què nosaltres també teníem eixa por, i al final acabes entenen-te, acabes millorant l’idioma i la gent intenta sempre ajudar-te. Hem conegut gent allí que quan va arribar es comunicava quasi amb signes (i vos hem de dir que nosaltres alguna vegada també), i sabeu què? No passa res, al mes i poc ja teníem conversacions bàsiques, tot allí es millora, tant les habilitats com també la forma de veure la vida. Així que no tingueu por, no deixeu perdre aquesta oportunitat, és una experiència que no oblidareu mai.
Per a nosaltres ha sigut una experiència molt bonica que tampoc, mai en la vida, oblidarem.
12004400
Avís de privacitat
Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.
