El passat 9 d’abril vam realitzar una visita als horts urbans de Benimaclet, cuidats amb esment per part dels propis veïns del barri. En el transcurs d’aquesta jornada, la nostra companya Cristina Lluch, administrativa del centre, va donar de manera desinteressada vuit exemplars de Musa basjoo (bananera japonesa), una planta de porte elegant i resistent, que ja forma part del nostre jardí tropical.
L’extracció i el trasllat dels exemplars fins al centre van ser possibles gràcies a la col·laboració entre el professor Alberto Sanjuán, del departament de Biologia, Cristina Lluch i el paisatgista Rafael Rodríguez. Va ser una jornada productiva, en la qual vam recórrer les diferents zones de l’hort urbà, explorant tant l’horta valenciana com altres espècies exòtiques i ornamentals, com Agaves i flora de Canàries dels gèneres Kleinia i Aeonium.
Varios alumnes de 3r PDC van ajudar descarregant els exemplars de Musa basjoo, alguns dels quals arribaven fins a tres metres d’altura. La plantació dels exemplars més grans la va realitzar l’alumnat de les optatives de disseny propi: Jardineria (3r) i Art i Natura (4t), matèries exclusives de l’IES Vicent Andrés Estellés, com tot el nostre currículum vinculat a la jardineria i el paisatge. Durant la resta de la setmana, aquests grups van continuar amb la plantació i van adobar el terreny amb compost elaborat al centre a partir de restes vegetals, iniciat des de l’inici del curs.
La Musa basjoo, originària del sud de la Xina, les illes Ryukyu (Okinawa) i Taiwan, es caracteritza per la seva resistència al fred, la qual cosa la fa apta per créixer en zones temperades i humides, fins i tot en regions amb hiverns suaus. Encara que els seus fruits no són el més destacat i no solen consumir-se en grans quantitats, són comestibles. Tanmateix, el seu major valor rau en la seva fibra, que a Okinawa s’ha utilitzat tradicionalment per confeccionar kimonos lleugers i resistents, adaptats tant a la calor com a les condicions d’humitat. Aquesta planta mostra com una cosa senzilla pot tenir múltiples usos pràctics i una gran resistència.
Avui, aquestes bananeres ja s’alcen a l’entrada del nostre jardí tropical, i us convidem a observar el seu creixement, un procés que, tot i ser lent, esdevé una part essencial del nostre espai.
Agraïm sincerament a Cristina Lluch la seva generosa donació i el seu suport constant al projecte del jardí.
En cuidar aquest espai junts, estem cultivant koinonia (κοινωνία), entesa com la comunió i el treball en conjunt. Així, pas a pas, continuem avançant cap al pros-hen del jardí, buscant aquella unitat entre tots els elements que formen part del nostre projecte educatiu.