
Aquest curs, l’alumnat de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat va realitzar el seu viatge de final d’etapa a l’illa de Tenerife, acompanyat per quatre docents. El viatge va tindre lloc entre els dies 19 i 24 de maig i es va convertir en una vivència plena d’aprenentatges, descobriments i connexió amb una realitat insular que convida a mirar el món des d’una altra perspectiva.
Durant la seua estada, el grup va explorar diversos espais de valor natural, cultural i històric. Un dels moments més intensos va ser la visita al Parc Nacional del Teide, on s’alça el volcà que dona forma i sentit a tota l’illa. Des del fons oceànic fins al seu cim, el Teide és una elevació única al planeta. El seu entorn, modelat per erupcions, alisis i altituds canviants, acull formes de vida que han sabut adaptar-se a l’aïllament, al vent i al sol.
Tenerife es troba molt prop del tròpic de Càncer, una franja geogràfica que influeix directament en el seu clima i la seua diversitat biològica. Aquesta proximitat, juntament amb l’acció constant dels vents alisis, genera microclimes i contrastos sorprenents: des de zones seques a la costa fins a boscos humits a les medianies i paisatges d’alta muntanya gairebé lunars. Aquesta varietat ha permés el desenvolupament d’una flora única, amb espècies adaptades a les particularitats de cada altitud i orientació.
Entre aquestes espècies singulars es troben el tajinaste rojo, que creix sobre les laves antigues a les faldes del Teide, i els boscos de Pinus canariensis, resistents al foc i capaços de regenerar-se després d’incendis, com si dugueren el codi de la supervivència gravat en l’escorça.
L’alumnat també va recórrer San Cristóbal de La Laguna, ciutat el traçat urbà de la qual —organitzat en línies rectes i places obertes— va ser pres com a model per a moltes de les ciutats que posteriorment es van fundar a Amèrica, en el marc dels virregnats. Aquests traçats, dissenyats per ordenar territoris nous, van acabar conformant espais on van conviure sabers, llengües, cultures i memòries diverses. A La Laguna, eixa arquitectura roman: balcons de fusta, patis interiors, murs porosos que encara guarden l’eco d’altres temps.
A Icod de los Vinos, els viatgers van contemplar l’emblemàtic drago mil·lenari, un exemplar de Dracaena draco. Aquest arbre, amb branques que s’obrin com flames detingudes i saba rogenca, ha sigut durant generacions un símbol de la identitat vegetal de Tenerife. Encara que pareix exclusiu de les Illes Canàries, no està sol al món: una espècie emparentada, Dracaena cinnabari, creix a Socotra, una illa aïllada a l’oceà Índic que, com Tenerife, ha conservat una biodiversitat singular gràcies al seu aïllament geogràfic. Ambdues espècies reflecteixen una mateixa lògica d’adaptació extrema, com si les illes, encara que allunyades, es reconegueren entre si per les petjades que deixa el temps.
L’itinerari va incloure altres parades: Santa Cruz de Tenerife, Puerto de la Cruz i Garachico, llocs que han sabut dialogar amb la mar, la història, la lava i la reconstrucció. A Garachico, l’alumnat va conéixer com una comunitat pot refer-se després d’una erupció sense perdre l’essència.
El viatge es va tancar amb una jornada de lleure al Siam Park, un espai dedicat al gaudi de l’aigua, on el grup va compartir moments de descans, rialles i convivència.
Aquesta experiència va permetre als participants descobrir una illa que, per la seua posició geogràfica i la seua història, ofereix moltes més preguntes que respostes. Una illa on el paisatge, la botànica, l’arquitectura i les formes de vida formen part d’una conversa llarga, antiga, que continua ressonant en qui la recorre amb atenció.