Dia: 10 d'abril de 2025

El passat dimecres 9 d’abril, a les 16:00, es va celebrar la conferència titulada “Guerra i Esperança”, a càrrec del professor d’Història de l’IES Vicent Andrés Estellés, José Luis Sánchez Pozo. L’exposició, de caràcter filosòfic i històric, va abordar els materials vinculats al concepte d’ars militaria en relació amb el subjecte polític: Espanya, des de la Roma clàssica fins a l’actualitat.

Aquesta conferència va formar part del cicle del curs «Naturalesa, Art i Tecnologia», que va estar obert a tota la comunitat educativa. La xerrada va ser d’accés lliure per a qui va voler participar, i la gravació de la conferència es pot veure a través del següent enllaç: [enllaç a la conferència].

El 7 d’abril els alumnes que cursen Llatí i Grec, acompanyats per la seua professora Noelia Ferri, van acudir al Festival de Teatre Grecollatí que, com cada any, se celebra a Sagunt. Agraïm a Marta Madrid, professora de Llengua Castellana i Literatura, que acompanyara també als participants en l’activitat (fotos i cartell).

Este curs l’obra que van presenciar va ser Electra composta per l’atenés Sòfocles en el segle V a. C. i representada pel grup de teatre Noite Bohemia.

Electra és una obra que s’engloba en l’anomenat cicle micènic que gira entorn a la saga d’Agamèmnon. Electra, la filla d’Agamèmnon, es troba esclavitzada per la seua mare i només espera l’arribada del seu germà Orestes per a venjar la mort del seu pare a les mans de la seua esposa Clitemnestra i el seu amant Egisto fa ja uns anys. Orestes arriba acompanyat del seu amic Pílades i un ancià esclau, que l’insta a ocultar-se sota l’aparença d’un estranger, i fer creure a palau que Orestes ha mort en un accident de carro. Electra, desesperada en creure’s sola, decidix venjar-se ella mateixa, intenta convéncer a la seua germana Crisótemis, sense aconseguir-ho, i quan ja té presa la decisió de matar a la seua mare, Orestes li revela la seua veritable identitat, per a després dur a terme l’assassinat de Clitemnestra i el seu amant Egisto.

En Electra dominen l’escena els personatges femenins: ella, la seua mare, la seua germana, el cor. Electra concentra en si tota l’estructura d’acció de l’obra des de la seua eixida en escena, per a posar en relleu els plans complexos que pot adoptar la necessitat de la venjança com a motor vital.

Segles després, el psiquiatre Alfred Jung va proposar el terme “Complex d’ Electra” com la versió femenina del complex d’Èdip que havia creat Sigmund Freud.

Sòfocles i la seua obra forma part, juntament amb la resta de tragediógrafos grecs, dels sabers bàsics treballats en 1r i 2n de batxillerat, per tant, l’activitat ha ajudat a comprendre millor els coneixements adquirits a l’aula.

Tota una experiència enriquidora.

Fins al curs que ve!

Diumenge passat, 6 d’abril, el nostre institut va estar present a la Trobada  d’Escoles en Valencià que es va celebrar a Albuixech.

Milers de famílies dels centres educatius de la comarca  de l’Horta Nord es reuniren a la Plaça de la Llibertat.

L’Estellés no es va voler perdre la festa de la llengua i de l’educació i ho va fer oferint un taller d’herbes aromàtiques cultivades per l’ alumnat al nostre hort (fotos).

Gràcies al professorat i a l’AFA per la seua assistència i la seua implicació. També agraïm la col·laboració d’Alberto Sanjuan, per la collita de malva-rosa, al Departament de Plàstica  per l’elaboració del taulell commemoratiu i a l’Ajuntament de Burjassot per la seua visita i el seu suport.

En la sessió del 9 d’abril de 2025, celebrada al Cine Tívoli de Burjassot amb l’alumnat de Batxillerat d’Arts de l’IES Vicent Andrés Estellés, David Llavata —acompanyat per Jaime Carañana, ambdós professors de la especialitat de Dibuix— va analitzar The Northman (Robert Eggers, 2022), destacant la seua capacitat per integrar de manera complexa les perspectives emic i etic, conceptes clau desenvolupats pel lingüista i antropòleg Kenneth L. Pike.

Pike definia la perspectiva emic com aquella que analitza un fenomen des de dins del sistema cultural, és a dir, des de la lògica i els valors interns de la comunitat que el viu. Per contrast, la perspectiva etic ofereix una visió externa, analítica, comparativa i, en certa manera, científica. Aplicats a l’anàlisi de la pel·lícula, aquests enfocaments permeten comprendre com Eggers submergeix l’espectador tant en la cosmovisió vikinga com en una observació crítica des del present.

Des de l’òptica emic, The Northman ens introdueix en un univers simbòlic, espiritual i mitològic on els personatges creuen plenament en els rituals, els déus nòrdics i el destí profetitzat. La pel·lícula no presenta aquests elements com excentricitats culturals, sinó com una part natural i vital de l’experiència humana dins d’eixe context. L’espectador és invitat a participar emocionalment i sensorialment en eixe món: veu a través dels seus ulls.

Però també hi és present una mirada etic, que interpel·la l’espectador contemporani. Encara que ens submergim en eixe univers mitològic, també l’observem amb distància: qüestionem la violència ritualitzada i el cicle de venjança sense redempció. Eggers, sense emetre judicis explícits, ens situa en una frontera ambigua entre creença i anàlisi, entre mite i modernitat. Així, juga subtilment amb els marges del gènere fantàstic, sense rendir-s’hi completament, situant-se en un espai d’ambigüitat expressiva.

Durant la sessió també es va traçar una comparativa amb el film projectat fa uns mesos: El manantial de la doncella (Ingmar Bergman, 1960), una obra profundament arrelada en la poètica aristotèlica, on la tragèdia i la catarsi es construeixen amb una estructura narrativa clàssica. A diferència d’eixa claredat estructural, The Northman presenta una forma més fragmentada i arcaica, més pròxima a les sagues escandinaves que a la dramatúrgia grega: no hi ha una evolució moral del protagonista ni redempció, sinó el compliment d’un destí ancestral i inevitable.

La trama de The Northman parteix d’una estructura aparentment simple —una història de venjança inspirada en la llegenda d’Amleth, precursora de l’Hamlet de Shakespeare—, però es desenvolupa com un relat arquetípic, ritual, més pròxim al mite que a la narrativa moderna. En lloc de proposar una lliçó o una transformació ètica, mostra la consumació d’un destí: inexorable, brutal, però coherent amb l’univers intern dels personatges.