Aneu a la barra d'eines

Departament de Grec

Membres (curs 2021-2022)

  • Professor: FRANCISCO DOMÍNGUEZ RUANO (cap del departament). Horari d’atenció a pares i mares: divendres de 9:45 a 10:45.

Matèries impartides.

  • GREC I (1r BATX. HUMANÍSTIC)
  • GREC II (2n BATX. HUMANÍSTIC)
  • CULTURA CLÀSSICA ( 3 ESO).
  • CULTURA CLÀSSICA ( 4 ESO).
  • COMUNICACIÓ I SOCIETAT I (FPB I diürn)

Optatives oferides.

  • GREC I (1r BATX. HUMANÍSTIC)
  • GREC II (2n BATX. HUMANÍSTIC)
  • CULTURA CLÀSSICA ( 3 ESO).
  • CULTURA CLÀSSICA ( 4 ESO).

Programacions

Recuperació de pendents.

La recuperació de pendents es farà al mes de abril segons el següent calendari:

  • Recuperació GREC I (dd-mm-aa a les hh:mm). PER DETERMINAR.

Activitats extraescolars.

Enguany degut a les circumstàncies sanitàries no es farà cap activitat extraescolar fóra del centre durant el curs 2021-2022.

Per què estudiar Grec?

L’estudi de la llengua i la cultura gregues en el Batxillerat aporta a la formació d’alumnes uns coneixements i uns valors que s’han mantingut vigents al llarg de la nostra història i en els que encara hui vivim immersos. D’ací el gran interés de la seua presència en el currículum i en especial en el d’aquells estudiants que realitzen un primer aprofundiment en el camp de les Humanitats, les Ciències Socials o la Lingüística.

L’estudi de les llengües clàssiques amplia la reflexió sobre els distints elements de les llengües i les seues característiques estructurals. A més, insistix en la reflexió sobre el llenguatge escrit no com un simple reflex de l’oral sinó com un llenguatge dotat d’uns valors i unes estructures específics. A més, les llengües clàssiques presenten la característica especial de tractar- se de llengües flexives, antecedents de les llengües modernes romàniques, la qual cosa permet perfeccionar les capacitats lingüístiques dels estudiants amb l’anàlisi textual.

Resulta objectiu primordial aconseguir que els alumnes i les alumnes aconseguisquen un coneixement elemental de la llengua grega en els seus aspectes fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, vinculat al del seu context cultural i històric, amb el qual puguen accedir als textos literaris originals i millorar l’aprenentatge i ús de les dos llengües de la Comunitat Valenciana.

La pràctica de la traducció de textos grecs ha de contribuir també a la reflexió sobre la llengua pròpia, per a buscar la correcta adequació entre les estructures lingüístiques d’ambdues llengües. Els textos, que són l’objecte principal de la matèria, se seleccionaran entre autors de diferents èpoques i gèneres literaris, presentant-los tant en la seua forma original, amb les adaptacions necessàries per a facilitar la seua comprensió, com en traduccions.

L’anàlisi i la interpretació de textos ha de completar-se amb dades extretes d’altres fonts que, fàcilment accessibles gràcies als bancs de dades i recursos disponibles en internet, permeten establir i conéixer la seua relació amb les distintes èpoques de la història de Grècia, així com les seues diverses manifestacions artístiques i culturals.

L’estudi i aprenentatge del lèxic constituïx un instrument per a la traducció, al mateix temps que contribuïx a enriquir el patrimoni dels alumnes, mostrar els mecanismes de formació de paraules i valorar la transcendència del préstec lingüístic com a part del llegat cultural aportat pel pensament grec.

L’aproximació a Grècia i el seu llegat ha de fer-se amb un enfocament global i vinculat a l’aprenentatge de la llengua, centrant la seua anàlisi en l’antropocentrisme grec per a intentar comprendre la mentalitat i la dimensió social i individual de l’home grec a través de la seua projecció en les institucions, l’art i la literatura en la Grècia antiga i valorar la tradició clàssica i la seua pervivència en les societats actuals.

La principal finalitat del Grec en el Batxillerat és l’assimilació per part de l’alumnat de tots els aspectes culturals que, nascuts en la Grècia antiga, romanen hui vigents en el món modern: lingüístics, literaris, filosòfics, estètics, eticopolítics, científics, etc., és a dir, la comprensió de la nostra cultura partint de l’estudi de la cultura grega. La raó fonamental de l’acostament a aquesta és la de perfeccionar el coneixement de nosaltres mateixos, ja que, com a hereus culturals dels grecs, l’estudi del seu món i la seua cultura ens fa augmentar el coneixement del nostre món.

És fonamental el coneixement de l’estructura de la llengua grega ja que la iniciació de l’estudi gramaticaAcí pots consultar altres recursos que poden ser del teu interèsl de les llengües clàssiques del Batxillerat permet, per translació, una major reflexió sobre el fet lingüístic i l’estructura tant de la llengua pròpia com de les altres llengües del currículum. Una de les majors justificacions de les llengües clàssiques en l’ensenyament ha sigut la que desenvolupa el pensament lògic dels estudiants per mitjà del treball de traducció. Si bé aquesta raó per si sola no justificaria la implantació d’aquesta assignatura en un pla d’estudis, ja que moltes altres matèries podran servir per a la mateixa finalitat, no deixa de ser cert que el desenvolupament del pensament lògic seguix sent un factor important en l’ensenyança del grec. L’orde lineal de la llengua grega resulta freqüentment inintel·ligible per al lector espanyol, educat en un orde lineal distint, fins que descobrix, raonant sobre el text, per mitjà de la forma i funció de les paraules, les connexions entre aquests. D’altra banda, tenint l’estudi del grec un ampli camp interdisciplinar, les referències a altres matèries com la Filosofia, la Història, la Literatura incidixen també en el desenvolupament de la capacitat de comprensió.

Quan analitzem la realitat que ens circumda en el món actual, no podem evitar les referències al món grec. Així, temes candents de la vida contemporània, com l’amor i la guerra, la llibertat i l’esclavitud, el ciutadà i l’estat, la vida i la mort, l’home i la divinitat, estan tractats en el món grec tan profusament com en l’actual, de tot això es poden extraure moltes ensenyances.