Per a aquelles persones que encara no coneixen la MICE, us direm que és l’acrònim de “Mostra Internacional de CinemaEducatiu“.
A la fi del curs passat, vam presentar un vídeo realitzat per companyes de 2n de batxillerat i està entre els seleccionats per a rebre les votacions del públic. Apareix en dues categories, però ens agradaria que votàreu en la primera i amb la vostra sessió de google iniciada, li donàreu al “Like”. No us portarà molt temps perquè no arriba al minut de duració. Us deixem el vídeo i l’explicació del que podeu fer fins al 25 de setembre.
CATEGORIA MICE ACCESSIBLE ESTATAL (clica a Veure en YouTube)
CATEGORIA MICE ESTATAL
En aquesta categoria hi ha molts més vídeos participant i alguns ja tenen molta puntuació. Per això, en aquesta categoria tenim poques possibilitats. Però si votes en l’anterior, t’ho agrairíem moltíssim.
El taller de premsa fa molts anys que funciona gràcies a l’ajuda d’alumnat voluntari que durant els esplais o dimecres, després d’acabar les classes, s’ha quedat en el centre per a ajudar. Per això, volia donar les gràcies a tot aquest alumnat encara que molts d’ells ja estan en la universitat i no sé si ens llegiran.
Enguany, tenim la sort de disposar de dues hores per a ensenyar premsa digital, tant en primer com en tercer de l’ESO. Per això esperem més moviment de notícies en el nostre periòdic.
Però si algú estiguera interessat en el taller de premsa i no tinguera aquestes dues hores en el seu horari, pot passar pel departament d’informàtica, preguntar per Trini i sense problemes, continuarem fent premsa en els esplais. No hi ha res més bonic i que faça més feliç al professorat que veure l’entusiasme, les ganes d’aprendre, de col·laborar, de voler fer… en el seu alumnat.
També volia dir-vos que prompte posarem la música del timbre. Ja estem rebent moltes peticions de nous temes, però sent dir-vos que primer hem d’acabar de posar les peticions que quedaren pendents del curs passat. Però tot arribarà!
Finalment, desitjar-vos a tots i totes, un bon curs escolar 22-23 i que aprofiteu cada minut i cada instant d’estar en el centre per a aprendre i alhora, si es pot, passar-ho bé, però sempre amb bona voluntat i sense fer mal als altres.
Ponents en la segona jornada valenciana de bibliotecaris/àries escolars
L’equip de biblioteca de l’IES Canónigo Manchón, va ser convidat pel “Col·legi oficial de bibliotecaris i documentalistes de la Comunitat Valenciana”, d’ara en avant cobdcv, com a ponents en la “2a jornada valenciana de bibliotecaris/àries escolars” per a explicar el nostre treball i ensenyar-los la nostra biblioteca. La nostra ponència estava dins de la secció de “casos pràctics”, quasi al final.
La jornada es va celebrar el dia 5 de juliol a València, en el Monestir San Miguel dels Reis. A continuació us deixem unes imatges del programa, encara que també el podeu veure en el seu web https://jornadabe.cobdcv.es/. La nostra ponència va tindre lloc al voltant de les 13:45h.
Va ser un matí molt intens amb moltes xarrades i molt interessants. Però el que més ens va agradar va ser que moltes de les actuacions que els altres ponents aconsellaven fer, nosaltres ja ho estàvem fent. Això ens va animar molt, perquè indicava que anem pel bon camí. De fet ho comentàrem en la ponència perquè ens sentíem super identificats. En breu us deixarem en aquest mateix article l’enllaç al vídeo de la nostra intervenció.
Aquest curs escolar 21-22, l’equip de biblioteca ha tingut una gran ajuda. Durant els esplais, alumnat voluntari, s’ha encarregat d’ordenar la biblioteca, organitzar les prestageries, vigilar i posar una mica d’ordre. També han ajudat al professorat encarregat de la biblioteca en tot allò que necessitaven. La veritat és que han sigut de gran ajuda i ens agradaria continuar tenint gent tan voluntariosa que empra els seus descansos per a ajudar als altres.
Per recompensar una mica aquest esforç, se’ls va fer lliurament d’unes samarretes del centre perquè recordaren la seua valuosa laborar com a ajudants a la biblioteca.
No volíem deixar de publicar una última notícia per a tancar aquest curs escolar 21-22. Però en dues setmanes des que publicàrem l’última notícia han passat moltíssimes coses, entre elles la finalització de les classes.
Hem tingut moltes activitats, excursions, lliurament de premis, orles… bo, un sense parar des del dilluns 13 de juny. De fet, aqueixa setmana va ser també l’última que vam posar la música en el centre amb el tema “Transmets energia” del grup “Buhos”.
Però començarem a poc a poc a explicar-vos.
El dilluns 13, l’alumnat de 1r d’ESO, va passar el matí en la piscina municipal.
El dimarts 14, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’optativa d’informàtica, va realitzar una eixida a la UMH d’Elx per a la presentació del projecte “Programa Tu Obra”, on el robot és un protagonista més del curt. La veritat, són uns artistes, bravo! Podeu veure el vídeo ací. Segur que us agradarà! Es diu “Robotuber“.
També dimarts 14, a la casa de cultura, es va celebrar a la vesprada el lliurament de premis extraordinaris a l’excel·lència educativa i projectes d’innovació educativa. Nosaltres vam tindre diverses alumnes i dos projectes premiats que van rebre el merescut reconeixement. L’acte es va tancar amb una actuació de la nostra banda, la Canon G Band.
El dimecres 15, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, van anar a Terra Mítica.
El dijous 16 va ser la graduació per a l’alumnat de 4t de l’ESO
El divendres 17 va ser la graduació per a 2n de batxillerat, cicles formatius i també el lliurament de premis dels projectes empresarials.
El dimarts 21 l’excursió a Terra Mítica per als nivells superiors a partir de 3r de l’ESO.
El dimecres 22, alumnat de batxiller va anar a Tabarca amb el departament de biologia.
Segur que encara m’he deixat moltes coses per explicar-vos, i molts altres premis i reconeixements, però si heu seguit les xarxes socials, segur que ja ho sabeu, com el premi d’Adriana Bautista com a finalista en el XVII concurs de millors relats breus juvenils de la la província d’Alacant.
Finalment, recordar-vos que encara ens queda un important concert de la banda del nostre centre, la “Cànon G Band”, que actuarà divendres que ve 1 de juliol a les 22.00 a la casa de cultura. No t’ho perdes!
Us deixem unes quantes fotos de recopilació i ja només ens queda desitjar-vos un feliç estiu i…
Tribalistas és un trio musical brasiler compost per Marisa Monte, Arnaldo Antunes i Carlinhos Brown.
La veritat és que no el coneixia i gràcies a les vostres peticions, estem coneixent música de tota mena, de totes les èpoques i de tots els països.
Volíem dir-vos que encara estem amb les peticions rebudes en març, així que el pròxim curs, seguirem per on ens hem quedat. Sentim no haver pogut posar-les totes ara. Com les vostres peticions continuen arribant a una setmana de finalitzar el curs, començarem amb força el següent, amb dues cançons per setmana.
Gràcies!
Feliç estiu a totes i tots!
Já sei namorar
Ja sé enamorar
Já sei namorar Já sei beijar de língua Agora só em resta sonhar Já sei onde anar Já sei onde ficar Agora só em falta sair Não tenho paciência pra televisão Eu não sou audiência per a a solidão Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món em quer bem Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món é meu também Já sei namorar Já sei xutar a bola Agora só em falta ganhar Não tenho juiz Es você quer a vida em jogo Eu quero é ser feliç Não tenho paciência pra televisão Eu não sou audiência per a a solidão Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món em quer bem Eu sou de ninguém Eu sou de tot món E tot món é meu também Tô et querendo Com ninguém Tô et querendo Com Deus quiser Tô et querendo Com eu et quero Tô et querendo Com es quer Tô et querendo Com ninguém Tô et querendo Com Deus quiser Tô et querendo Com eu et quero Tô et querendo Com es quer
Ja s’enamorar Ja es besar de llengua Ara només em resta somiar Ja sé on anar Ja sé on queda Ara només em falta eixir No tinc paciència per a la televisió Jo no soc audiència per a la soledat No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé No soc de cap Soc de tot el món I tothom és mio tambien Ja s’enamorar Ja es xutar a la bola Ara només em falta guanyar No tinc judici Si vosté vol la vida en joc Jo vull és ser feliç No tinc paciència per a la televisió Jo no soc audiència per a la soledat No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé No soc de cap Soc de tot el món I tothom em vol bé T’estic volent Com cap T’estic volent Com Déu vulga T’estic volent Com jo et vull T’estic volent Com es vol
Smoking Souls
La revolta
Smoking Souls és un grup de Pego, localitat d’Alacant molt pròxima a la nostra. Es va formar en 2010 i tenen 4 discos. La majoria dels seus temes estan cantats en valencià.
Els seus membres són: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Marc Miralles (baix)
La revolta
La revuelta
Ens vam trobar al teu carrer. Era gener i el fred sincer. Passamuntanyes, cigarrets. Un tir en l’aire, un sobresalt. Els mans amunt, és un atrac. No érem lladres ni farsants, érem revolta a cada instant. Llaura som fugitives que celebren el botí, trobarem una altra eixida. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. Ho volem tot i ho volem ja, no tenim prou amb desitjar, la veu, el pa, la nostra llar. Fem la revolta a cada instant. Som els dos incompreses que ens neguem a claudicar, no volem callar. Preferim fer el gran salt a quedar-ens sempre allà dalt. El viatge és la caiguda. Lliure com l’artista amb la passió intacta. Si llaura ens falta l’aire, a l’ombra d’un arbre ens farem el boca a boca. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar, hem perdut la veu per tot el que hem callat. Ja sabem queno és ficció, és realitat, perquè hem parlat. Nos vimos dentro de la herida, dentro de una casa fría y perdida. Si hay amor en las caricias, en un beso hay más justicia que en un tribunal. Y prendimos fuego con las flores que murieron, aprendimos de los que se fueron. Que el dolor se acobardó y se expresó el silencio, y pudimos hablar. Pudimos hablar. Gràcies per comptar-em com et sents, no tingues per si ens mata o ens deixa ferits, hem vingut per fer-ens fàcil el camí. Pots seure amb el meu. No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar, hem perdut la veu per tot el que hem callat. Ja sabem queno és ficció, és realitat, perquè hem parlat. Seràs matèria viva, un cel ras, i si està fosc, i si està fosc seràs un raig de llum inesperat, un cos cansat i poc gastat que espera ser reutilitzat per incendiar la història.
Nos encontramos en tu calle. Era enero y el frío sincero. Pasamontañas, cigarrillos. Un tiro en el aire, un sobresalto. Las manos arriba, es uno atraigo. No éramos ladrones ni farsantes, éramos revuelta a cada instante. Ahora somos fugitivas que celebren el botín, encontraremos otra salida. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. Lo queremos todo y lo queremos ya, no tenemos bastante con desear, la voz, el pan, nuestro hogar. Hagamos la revuelta a cada instante. Somos las dos incomprendidas que nos negamos a claudicar, no queremos callar. Preferimos hacer el gran salto a quedarnos siempre allí arriba. El viaje es la caída. Libre como el artista con la pasión intacta. Si ahora nos falta el aire, a la sombra de un árbol nos haremos el boca a boca. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. No hemos dejado nada como lo encontramos, hemos perdido la voz por todo el que hemos callado. Ya sabemos que no es ficción, es realidad, porque hemos hablado. Nos vimos dentro de la herida, dentro de una casa fría y perdida. Si hay amor en las caricias, en un beso hay más justicia que en un tribunal. Y prendimos fuego con las flores que murieron, aprendimos de los que se fueron. Que el dolor se acobardó y se expresó el silencio, y pudimos hablar. Pudimos hablar. Gracias para contarme como te sientes, no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos, hemos venido para hacernos fácil el camino. Puedes sentar conmigo. No hemos dejado nada como lo encontramos, hemos perdido la voz por todo el que hemos callado. Ya sabemos que no es ficción, es realidad, porque hemos hablado. Serás materia viva, un cielo raso, y si está oscuro, y si está oscuro serás un rayo de luz inesperada, un cuerpo cansado y poco gastado que espera ser reutilizado para incendiar la historia.
Fa poc s’han donat a conéixer els resultats triats pel professorat de mats de les millors fotos.
Vols saber com ha sigut?, doncs queda’t!
El divendres passat, es van exposar les fotografies guanyadores del concurs de fotografia matemàtica, organitzat, òbviament, pel departament de Matemàtiques, el qual va estar regalant diversos xecs, entre ells un de 30 euros, 20 euros, i varis de 10 euros.
Fins quan estaran les fotos?
Les fotos s’estimen que estiguen fins a la pròxima celebració del concurs, que serà el curs que ve sobre aquestes dates.
Quins seran els terminis per a participar?
Solen ser des de finals de març fins a principis de maig.
Què podria entregar?
Per a participar, pots donar una foto del que tu vulgues, per exemple, un edifici, i donar-li un nom amb el qual el relaciones, com per exemple “Divisió de finestres” i fet això, entregar-la a qualsevol professor del departament (tot depén de la teua imaginació).
Quins són els premis?
Com s’ha comentat al principi de l’entrevista, els premis són, o han sigut almenys en aquesta edició, un xec de 30 euros per a gastar a les botigues de l’ACEC (Associació de Comerciants i Empresaris de Crevillent) per al primer lloc, per al segon lloc un xec de 20 i per als tercers (hi ha diversos), un xec de 10, i també es pujarà nota depenent de la teua posició en el podi.
Dit tot això, passem a una entrevista amb la guanyadora del primer premi en el concurs, Carmen María, de 3ºESO B, amb la seua foto: “Desembolicats”
+: Entrevistador
-: Entrevistat
+: Com vas tindre la inspiració per a la foto?
-: Un dia estava jugant amb unes forquetes, es van creuar i se’m va ocórrer la foto.
+: Què et va semblar el teu primer lloc?
-: Em va semblar molt bé i vaig estar orgullosa perquè vaig guanyar fins i tot a persones de Batxillerat.
+: T’agrada fer fotografia?
-: Si, em relaxa molt, ja que la il·luminació i tot el relacionat amb la fotografia em sembla divertit.
Aquesta setmana tampoc tenim bones notícies en el món de la música. Encara que els dos primers dies escoltem un tema de Paul McCartney (el teníem pendent de la setmana anterior), la resta de la setmana el dedicarem a cançons del grup “Depeche Mode” en honor a un integrant del grup, Andy Fletcher, que va morir la setmana passada.
El grup britànic es va formar en 1980 i el formaven Andrew Fletcher, Martin Gore, David Gahan i Vince Clarke, encara que aquest últim va deixar el grup un any després i va entrar Alan Wilder en el seu lloc. L’estil de música del grup era electrònica en la seua majoria, però també van treballar rock, pop i altres variacions d’aquests estils musicals.
Escoltarem dos temes i segur que us sonaran, perquè van vendre moltes còpies quan els van traure. L’ordre en què els posarem, no podem assegurar-lo, però sí que els posarem. La primera, “Personal Jesus” és de 1989 i la segona “Enjoy The Silence” és de 1990.
Personal Jesus
Jesús personal
Enjoy The Silence
Gaudisc del silenci
Reach out and touch faith Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who cars Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who’s there Feeling unknown And you’re all alone Flesh and bone By the telephone Lift up the receiver I’ll make you a believer Take second best Put em to the test Things on your chest You need to confess I will deliver You know I’m a forgiver Reach out and touch faith Reach out and touch faith Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who cars Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who’s there Feeling unknown And you’re all alone Flesh and bone By the telephone Lift up the receiver I’ll make you a believer I will deliver You know I’m a forgiver Reach out and touch faith Your own personal Jesus Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch faith
Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú a qui li importe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú que siga ací. Sentint-te desconegut, i estàs completament tot sol, carn i os al costat del telèfon. Alça l’auricular, faré de tu un creient. Queda’t amb el de segona fila (second best), posa’m a prova, coses sobre el teu pit que necessites confessar. Jo t’alliberaré, saps que soc indulgent. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú a qui li importe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú que siga ací. Sentint-te desconegut, i estàs completament tot sol, carn i os al costat del telèfon. Alça l’auricular, faré de tu un creient. Jo t’alliberaré, saps que soc indulgent. Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe.
Words like violence Break the silence Menja crashing in Into my little world Painful to em Pierce right through em Ca’t you understand? Oh my little girl All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm Vows llaure spoken To be broken Feelings llaure intense Words llaure trivial Pleasures remain Sota does the pain Words llaure meaningless And forgettable All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm Enjoy the silence Enjoy the silence
Les paraules com la violència trenquen el silenci. Irrompen amb baluern en el meu xicotet món. Em resulten doloroses, em trepen (pierce). No pots entendre-ho? Oh, la meua xicoteta. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són molt inncesarias, només poden fer mal. Les promeses es fan per a trencar-se. Els sentiments són intensos, les paraules són trivials. El plaer roman també ho fa el dolor. Les paraules no tenen sentit, i fàcils d’oblidar. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són inncesarias, només poden fer mal. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són inncesarias, només poden fer mal. Gaudisc del silenci, gaudisc del silenci
Ángela Sánchez compta el seu treball a l’alumnat d’informàtica
Ángela i Trini
Divendres passat, 20 de maig, ens va visitar Ángela Sánchez, que va ser alumna nostra i que fa fa 6 anys va començar la Universitat i la seua carrera dins del món de la robòtica, la programació i la IA (Intel·ligència Artificial).
Com podeu veure, ser dona no impedeix res i podem arribar on vulguem. Tothom, si s’ho proposa, ho aconsegueix, independentment de qualsevol altra condició. Només és qüestió de treball i esforç.
Ángela va acabar fa un parell d’anys la carrera universitària “Enginyeria Robòtica“. Després va fer un Màster en “Intel·ligència Artificial” i actualment està fent un altre Màster.
Treballa, des de fa un any, com a programadora en l’empresa FacePhi, que està a Alacant. La majoria de dies treballa des de casa i de tant en tant, va a les oficines per a reunions i altres assumptes.
Aquesta empresa té seus en altres països, com a Corea del Sud, i s’encarrega de proporcionar solucions de verificació d’identitat, és a dir, és una empresa de reconeixement facial. Ángela explica que la seua empresa col·labora amb Aena per a la seguretat en els aeroports, en estadis de futbol i en molts altres camps molt importants com el de la salut. Ens explica diferents tècniques que s’estan treballant en la seua empresa i les solucions proposades.
També ens mostra alguns exemples de projectes que va realitzar durant la carrera. D’aquesta manera, acosta la universitat a l’alumnat de 2n de batxillerat que acaba hui les seues classes i que ha d’enfrontar-se a la PAU. Els anima i els desitja molta sort a tots i totes. També anima a realitzar una carrera com la seua o similars, o també com en el cas de 4t de l’ESO, a seguir un camí alternatiu mitjançant cicles de la família d’informàtica, amb tantes eixides i futur.
Dimarts passat, 3 de maig, l’alumnat de primer d’ESO, acompanyats pels seus professors i professores Laura, Nora i Jorge de biologia i Pilar de matemàtiques, van anar al parc natural anomenat “Clot de Galvany“, en els Arenals del Sol. Aquest parc és un espai protegit amb una diversitat d’ambients (dunes, tolles, llomes…) i fauna molt variada, que no et pots perdre. Seria una estupenda eixida en família per a un cap de setmana.
Van eixir de l’institut amb autobús a les 9.30 per a arribar sobre les 10.00-10.15.
Dins del propi parc un monitor els va acompanyar en una ruta que incloïa, entre moltes altres coses, l’observació d’ocells des de diversos observatoris situats pel parc. Van veure algunes com el Zampullín, el Netta-Rufina, també conegut com l’Ànec Acolorit, o la Fotja comuna. Aquests ocells habiten en les tolles del parc al costat d’una altra fauna molt diversa.
Fotja comuna
Ànec Acolorit
Zampullín
Però no sols van veure ocells, això seria massa poc, també van estar descansant en una zona recreativa o berenador i després van veure… un búnquer!!
Sí, sí, com escolteu, en veritat hi ha un búnquer al parc, a més de trinxeres i altres sistemes defensius que van servir per a defensar Alacant en l’època de la Guerra Civil.
Aquest parc està ple d’ocells interessantíssims per a veure, que sumant-li la seua bellesa natural i el seu context històric, ho fa un destí molt agradable. Us deixem unes quantes fotos perquè pugueu veure el bonic que és i la diversitat d’ambients que té el parc.
