Timbre del 6 al 10 de juny

Tribalistas

Já Sei Namorar

Tribalistas és un trio musical brasiler compost per Marisa Monte, Arnaldo Antunes i Carlinhos Brown.

La veritat és que no el coneixia i gràcies a les vostres peticions, estem coneixent música de tota mena, de totes les èpoques i de tots els països.

Volíem dir-vos que encara estem amb les peticions rebudes en març, així que el pròxim curs, seguirem per on ens hem quedat. Sentim no haver pogut posar-les totes ara. Com les vostres peticions continuen arribant a una setmana de finalitzar el curs, començarem amb força el següent, amb dues cançons per setmana.

Gràcies!

Feliç estiu a totes i tots!

Já sei namorarJa sé enamorar
Já sei namorar
Já sei beijar de língua
Agora só em resta sonhar
Já sei onde anar
Já sei onde ficar
Agora só em falta sair
Não tenho paciência pra televisão
Eu não sou audiência per a a solidão
Eu sou de ninguém
Eu sou de tot món
E tot món em quer bem
Eu sou de ninguém
Eu sou de tot món
E tot món é meu também
Já sei namorar
Já sei xutar a bola
Agora só em falta ganhar
Não tenho juiz
Es você quer a vida em jogo
Eu quero é ser feliç
Não tenho paciência pra televisão
Eu não sou audiência per a a solidão
Eu sou de ninguém
Eu sou de tot món
E tot món em quer bem
Eu sou de ninguém
Eu sou de tot món
E tot món é meu também
Tô et querendo
Com ninguém
Tô et querendo
Com Deus quiser
Tô et querendo
Com eu et quero
Tô et querendo
Com es quer
Tô et querendo
Com ninguém
Tô et querendo
Com Deus quiser
Tô et querendo
Com eu et quero
Tô et querendo
Com es quer
Ja s’enamorar
Ja es besar de llengua
Ara només em resta somiar
Ja sé on anar
Ja sé on queda
Ara només em falta eixir
No tinc paciència per a la televisió
Jo no soc audiència per a la soledat
No soc de cap
Soc de tot el món
I tothom em vol bé
No soc de cap
Soc de tot el món
I tothom és mio tambien
Ja s’enamorar
Ja es xutar a la bola
Ara només em falta guanyar
No tinc judici
Si vosté vol la vida en joc
Jo vull és ser feliç
No tinc paciència per a la televisió
Jo no soc audiència per a la soledat
No soc de cap
Soc de tot el món
I tothom em vol bé
No soc de cap
Soc de tot el món
I tothom em vol bé
T’estic volent
Com cap
T’estic volent
Com Déu vulga
T’estic volent
Com jo et vull
T’estic volent
Com es vol

Smoking Souls

La revolta

Smoking Souls és un grup de Pego, localitat d’Alacant molt pròxima a la nostra. Es va formar en 2010 i tenen 4 discos. La majoria dels seus temes estan cantats en valencià.

Els seus membres són: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Marc Miralles (baix)

La revoltaLa revuelta
Ens vam trobar al teu carrer.
Era gener i el fred sincer.
Passamuntanyes, cigarrets.
Un tir en l’aire, un sobresalt.
Els mans amunt, és un atrac.
No érem lladres ni farsants,
érem revolta a cada instant.
Llaura som fugitives
que celebren el botí,
trobarem una altra eixida.
Gràcies per comptar-em com et sents,
no tingues per si ens mata o ens deixa ferits,
hem vingut per fer-ens fàcil el camí.
Pots seure amb el meu.
Ho volem tot i ho volem ja,
no tenim prou amb desitjar,
la veu, el pa, la nostra llar.
Fem la revolta a cada instant.
Som els dos incompreses
que ens neguem a claudicar,
no volem callar.
Preferim fer el gran salt
a quedar-ens sempre allà dalt.
El viatge és la caiguda.
Lliure com l’artista
amb la passió intacta.
Si llaura ens falta l’aire,
a l’ombra d’un arbre
ens farem el boca a boca.
Gràcies per comptar-em com et sents,
no tingues per si ens mata o ens deixa ferits,
hem vingut per fer-ens fàcil el camí.
Pots seure amb el meu.
No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar,
hem perdut la veu per tot el que hem callat.
Ja sabem que no és ficció, és realitat,
perquè hem parlat.
Nos vimos dentro de la herida,
dentro de una casa fría y perdida.
Si hay amor en las caricias,
en un beso hay más justicia
que en un tribunal.
Y prendimos fuego con las flores
que murieron, aprendimos
de los que se fueron.
Que el dolor se acobardó
y se expresó el silencio,
y pudimos hablar.
Pudimos hablar.
Gràcies per comptar-em com et sents,
no tingues per si ens mata o ens deixa ferits,
hem vingut per fer-ens fàcil el camí.
Pots seure amb el meu.
No hem deixat cap de bestiar com ho vam trobar,
hem perdut la veu per tot el que hem callat.
Ja sabem que no és ficció, és realitat,
perquè hem parlat.
Seràs matèria viva, un cel ras,
i si està fosc, i si està fosc seràs
un raig de llum inesperat,
un cos cansat i poc gastat
que espera ser reutilitzat
per incendiar la història.
Nos encontramos en tu calle.
Era enero y el frío sincero.
Pasamontañas, cigarrillos.
Un tiro en el aire, un sobresalto.
Las manos arriba, es uno atraigo.
No éramos ladrones ni farsantes,
éramos revuelta a cada instante.
Ahora somos fugitivas
que celebren el botín,
encontraremos otra salida.
Gracias para contarme como te sientes,
no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos,
hemos venido para hacernos fácil el camino.
Puedes sentar conmigo.
Lo queremos todo y lo queremos ya,
no tenemos bastante con desear,
la voz, el pan, nuestro hogar.
Hagamos la revuelta a cada instante.
Somos las dos incomprendidas
que nos negamos a claudicar,
no queremos callar.
Preferimos hacer el gran salto
a quedarnos siempre allí arriba.
El viaje es la caída.
Libre como el artista
con la pasión intacta.
Si ahora nos falta el aire,
a la sombra de un árbol
nos haremos el boca a boca.
Gracias para contarme como te sientes,
no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos,
hemos venido para hacernos fácil el camino.
Puedes sentar conmigo.
No hemos dejado nada como lo encontramos,
hemos perdido la voz por todo el que hemos callado.
Ya sabemos que no es ficción, es realidad,
porque hemos hablado.
Nos vimos dentro de la herida,
dentro de una casa fría y perdida.
Si hay amor en las caricias,
en un beso hay más justicia
que en un tribunal.
Y prendimos fuego con las flores
que murieron, aprendimos
de los que se fueron.
Que el dolor se acobardó
y se expresó el silencio,
y pudimos hablar.
Pudimos hablar.
Gracias para contarme como te sientes,
no tengas miedo si nos mata o nos deja heridos,
hemos venido para hacernos fácil el camino.
Puedes sentar conmigo.
No hemos dejado nada como lo encontramos,
hemos perdido la voz por todo el que hemos callado.
Ya sabemos que no es ficción, es realidad,
porque hemos hablado.
Serás materia viva, un cielo raso,
y si está oscuro, y si está oscuro serás
un rayo de luz inesperada,
un cuerpo cansado y poco gastado
que espera ser reutilizado
para incendiar la historia.

Equip de premsa