9 d’octubre
Dia de la Comunitat Valenciana
Et vas sorprendre en eixir al pati i trobar-te a dos capgrossos ballant al voltant de companys i companyes? Vas escoltar també a un grup de professors i professores tocant al compàs de cançons populars valencianes? Perquè jo també, però té una explicació.
El dia que els professors van tocar i els capgrossos van ballar, estaven celebrant el dia de la comunitat valenciana, 9 d’octubre, però com aquest dia no teníem classes, van celebrar aquesta festa el dia dijous 8 d’octubre.
En tots dos patis, un grup de professors de música acompanyats per unes alumnes de la banda de l’institut van tocar unes cançons populars valencianes. En el primer pati ho van fer en el corredor exterior de la primera planta de cara als alumnes i en el segon pati van tocar entorn a dos capgrossos, que van ballar al so d’aquestes cançons populars valencianes que els professors tocaven.
Els dos capgrossos van ballar i van donar voltes al so de les cançons que va tocar la banda de professors composta per Agustín de música, que va tocar la chirimita (dolçaina), com també ho van fer Manolo de matemàtiques i Fátima de música, a la guitarra estaven Nacho de FOL i María de música, Jesús de filosofia i Rubén d’anglés tocaven el tabal, Iván de música tocava el trombó i alguns alumnes de la banda de l’institut els van acompanyar amb instruments com el baix o la guitarra. Algunes de les cançons populars valencianes que van tocar són: “Gener”, “Els calçaes”, “La manta al coll”, “Ramonet xivat a l’hort” i “Madomot”.
Els dos capgrossos que 
van ballar aquestes cançons eren dos professors d’educació física disfressats amb aquestes disfresses populars de les festes valencianes, que en l’institut han intentat recrear amb algunes limitacions a causa d’aquesta pandèmia mundial que estem vivint.
I encara que enguany aquesta festa fos d’una manera una mica diferent a com se sol celebrar en l’institut, l’important és que es va celebrar. En definitiva va ser un dia d’alegria i felicitat per poder celebrar aquesta festa, ballant i somrient (per davall de les màscares) com un any més.
