Xiquets i xiquetes de sisè

Avui és el vostre últim dia al Mediterrani. El temps ha passat molt de pressa i el final d’aquesta etapa ja ha arribat.

Quan comence cada curs, pense que no podré estimar el grup d’alumnes nous, tant com vaig estimar els del curs anterior. Amb vosaltres em va passar igual. Us tenia al davant i pensava en els xiquets i xiquetes que començaven cinquè. Però, com cada any, al cap d’un mes ja us sentia meus, els meus alumnes, i aprenia a estimar-vos tal com sou.

M’ha agradat ser la vostra mestra. Hem fet tantes coses. Quan un examen us eixia bé, m’alegrava amb vosaltres. Quan aconseguíeu el que us proposàveu ho he celebrat amb vosaltres. Quan sentia les vostres rialles reia amb vosaltres. Quan us esforçàveu en fer bé la feina m’omplíeu de satisfacció.

També us vull donar les gràcies pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. Recorde que hem raonat molt, hem debatut, hem tingut moltes diferències d’opinió, també hem visitat fàbriques, museus, l’ Oceanogràfic… ens hem esforçat per aconseguir objectius, hem rist molt junts, hem sabut mantindre un clima agradable de convivència. Hem aprés de Mate, de Llengua, de Naturals, de Socials… però sobretot hem aprés a ser bones persones.

Per tot això i molt més, he vingut cada dia a treballar amb ganes. Ni els dilluns em feia peresa vindre a l’escola.

Tots i totes ja sou part de la meva vida i de tots me n’emporte un bon record.

Moltes vegades us he donat consells, ara per acabar us en vull donar un, que de ben segur us serà útil per viure més intensament: Dialogueu, escolteu, sentiu i mireu amb el cor, amb els sentiments de dins, aquells que sentim si ens escoltem.

Algunes i alguns de vosaltres heu dit que aquest ha estat el millor curs de la vostra vida, jo us desitge que també els propers siguen els millors cursos de la vostra vida. Us estime a tots i a totes!

Bon Viatge!!!