Advocat i advocada

"Somos Cervantinos", li diu  Toni Rodríguez de Sola a María Dolores Guntiñas, l'advocat d'un bufet privat, rigorosament vestit per a l'ocasió, amb corbata i maletí de feina, i l'advocada, funcionària de l'ajuntament de Dénia, encarregats de dur aquesta tertúlia tan apassionant sobre el seu ofici i l'experiència de quan eren menuts i venien a l'escola.

L'alumnat de 5é ha gaudit d'aquesta entrevista de la qual hem tret grans aprenentatges.

De vegades tries una carrera per vocació, el cas de María Dolores i unes altres per professió, el cas de Toni. Ambdós coincidint que el que volien era lluitar pels drets de les persones, la igualtat,  acceptant les diferències de cadascú. És per això, que en la seua professió l'empatia ha de ser la qualitat principal.

Com afrontar els nervis dels primers dies, i anar a poc a poc aprenent dels companys i companyes més experimentats.

El respecte al tribunal, que fins i tot s'ha de demostrar amb la indumentària dels advocats/des.

L' éxit, que sempre arriba amb el millor acord entre les parts. Com ells diuen... Val més la pau que tindre raó!

Fem nostre aquest concepte i millorem la convivència escolar, arribant arran de la reflexió i establint acords en els menuts conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

Gràcies a tots dos, fins sempre.

La cambrera i el cambrer

Els estudiants més jovenets, els que acaben, com aquell que diu, d'anar-se'n d'escola, ja s'han fet majors.

Hui ha sigut el torn de Samanta Bañuls i Marcos Grande. Estaven encantats de tornar al col·le. Ja com a fadrins, han entrat a la sala de mestres. Gran alegria del professorat conegut i anècdotes i anècdotes de quan eren menuts.

L'alumnat de 1r i 2n els esperaven al gimnàs, tot preparat, amb micròfon i tot. El cambrer i la cambrera han fet la seua entrada entre aplaudiments i les preguntes de l'entrevista han anat rodades.

Les respostes explicaven entre altres coses que Marcos va a atendre als clients a les taules, pel contrari, Samanta aten files de persones en autoservici, el lloc de feina d'ambdos, el tipus de menjar que ofereixen, quantes persones atenen en un dia, fins i tot el que guanyen. Han aprofitat per a explicar què són les propines i com es reparteixen.

Hui ens hem ensenyat que per a ser un bon i una bona cambrera es necessita bona actitud, educació i un bon somriure a la cara.

Per acabar, ens han oferit un curset d'ús de la safata. Alguns xiquets i xiquetes han provat de dur-la. Primer sols la safata i després amb un got i per últim amb una mini torre de gots.

Gràcies Samanta i Marcos. Sou sempre benvinguts.

El metge i la metgessa

Estaven molt il·lusionats i expectants!

El torn de la metgessa Patricia Jaén i el metge Vicent Morera va ser dilluns de matí. Cal donar-los les gràcies perquè un, ha deixat un poc de banda la seua feina per a vindre a fer-nos la visita,  i l'altra, acabava d'eixir de guàrdia.

Ufff, la nit en vetlla!

Han contestat totes les inquietuds de l'alumnat de 4 i 5 anys, on treballen, què necessiten saber per ser metge i metgessa, quina era la persona atesa de major i de menor edat...

A més, ens han sorprés amb l'uniforme de feina, mostrat el fonendoscopi i una boca plena de dents que mossegava les mans dels xiquets i xiquetes.

Com anècdota cal assenyalar que no tots han acceptat el depressor lingual per a jugar com vertaders metges i metgesses.

Gràcies per vindre a tots dos. De bo sabem els records que desperta tornar al vostre col·le. Esperem que haja sigut tan satisfactori com la vostra visita per a nosaltres.

Escriptor

Javier Calvo, alumne del col·legi Cervantes dels 70 als 80, professor de geografia i història a l'IES Historiador Chabás, investigador i escriptor, ens ha visitat el matí del dilluns i ha explicat a l'alumnat de 6é...

Un fum de maldats que feien ell i els seus companys quan eren estudiants, però sobretot,  ens ha ensenyat quina és la inquietud que fa que escriga.

La clau és la curiositat. Arran d'aquesta, ens ha detallat en què consisteix el seu treball, com busca la informació, què és un arxiu, les dificultats, que de vegades sorgeixen per a obtindre la informació, i com anècdota curiosa ens ha contat que no es pot escriure de persones que no faça més de setanta anys de la seua mort.

Gràcies Javier per la teua visita, per ensenyar-nos tant i per el teu regal.

El llibre ja forma part de la biblio d'aula.

 

La dependenta

A les classes de 4 i 5 anys s'ha treballat l'ofici de dependent i dependenta. Aquest ofici desperta gran interés en les xiquetes i xiquets d'aquesta edat. Les compres i vendes són activitats que realitzen freqüentment en companyia de les seues famílies i no cal dir quan els agrada jugar a ser caixers i caixeres a la tenda de l'aula BARRI.

Laura Martín, companya de classe de Cristina Bertomeu, professora actual al nostre centre,  ha sigut l'alumna del col·legi encarregada de contestar les preguntes plantejades per l'alumnat.

Ella ha fet feina de caixera en diferents supermercats i ha explicat quines són les seues ferramentes de feina, quina és la despesa més gran en una compra, alguna anecdota graciosa.

Gràcies, Laura per la teua participació, ens ha agradat molt.