Somriures (El Diluvi)

Amb Innov@dansa pretenem impulsar l’expressió musical i escènica i el foment de la creativitat artística amb la interpretació de coreografies i danses tradicionals. Des de Conselleria ens proposen diferents coreografies que practiquem i treballem al llarg del curs. En aquesta ocasió, la música de “El Diluvi”, amb Somriures, ha omplit el pati d’artistes gaudint d’una gran jornada d’amistat, complicitat i ball. “Ets tu, el somriure de la revolta, el somriure que mai descansa, el somriure que guia els passos”

III Encontre de flabiols @tracatrac

El dia 30 d’abril vam celebrar el III Encontre de flabiols @tracatrac amb alumnat de 4t de la nostra escola i també del Ceip Montgó i Pou de la Muntanya. El lloc elegit per aquesta trobada va ser la Glorieta del País Valencià.

Aproximadament 150 alumnes van compartir música i experiències amb l’instrument que practiquen, el flabiol valencià. Durant la jornada, vam interpretar diverses cançons populars, El ruquet valent, Pepe Tono i Ja ve Cento. També vam ballar la Dansa Patatuf i vam interpretar la coreografia de Somriures (El Diluvi). Per acabar, tots i totes vam cantar El vell Montgó gaudint del treball conjunt i fomentant la convivència.

Ha sigut una activitat molt enriquidora tant a nivell musical com personal! Enhorabona a l’alumnat per tot l’esforç realitzat i a totes les famílies que van vindre a gaudir de la jornada!! Us deixem un xicotet resum.

II Encontre de flabiols @tracatrac

Segons la RAE, un Encontre és l’acte de coincidir en un mateix lloc, i això és el que hem fet tres escoles de Dénia amb el projecte flabiol. Innov@flabiol és un programa educatiu que fomenta l’aprenentatge i la transmissió de melodies i cançons tradicionals per mitjà de la pràctica del flabiol com a instrument típic valencià.


Aquest programa ha permés, a més, posar en contacte l’alumnat i el professorat de diferents escoles de la nostra localitat. El dia 11 de juny va arribar el gran dia, l’alumnat de 4t de les escoles públiques Montgó, Pou de la Muntanya i Cervantes vam realitzar el II Encontre de flabiols, interpretant les melodies, cançons i danses que havíen treballat al llarg del curs conjuntament.

Una gran jornada que quedarà en el seu record!

Escola d’aventures!

El teatre és una forma d’expressió artística molt antiga. Amb ell, les persones exploren emocions, es comuniquen de manera efectiva i desenvolupen una comprensió més profunda del món que els envolta.

Per al nostre alumnat el teatre no només és una activitat divertida, sinó que també aporta múltiples beneficis en el seu desenvolupament personal i social:
– Ajuda a comprendre millor els seus propis sentiments i els dels altres, fomentant així l’empatia i la intel·ligència emocional.
– Memoritzar diàlegs, seguir indicacions i interpretar diferents escenes requereix un alt nivell de concentració i disciplina mental.
– Al superar el repte de parlar en públic i actuar davant d’una audiència guanyen seguretat en si mateixos i en les seves capacitats.
– Requereix treball en equip, comunicació efectiva i confiança mútua, aprenen a escoltar, respectar i valorar les opinions dels altres.
A més a més, és una forma lúdica i atractiva d’aprendre la llengua.

Així doncs, presnetem enguany dins del projecte Innov@teatre de la Conselleria, l’obra de teatre ESCOLA D’AVENTURES! Un fort aplaudiment!

Emprenedor i Emprenedora

La persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial és l'emprendor i l'emprenedora.

En aquest cas parlem de Jose Coloma i la seua filla Laura, tots dos han sigut alumnat de la nostra escola, ja fa uns anys,  i amb molta alegria i il·lusió, els hem rebut perquè ens contaren en què consistia el seu projecte empresarial.

Ells tenen una ferreteria, "Coloma 2". Laura vestía pantaló llarg i samarreta negra i Jose pantaló curt i samarreta negra també. És l'uniforme de feina que utilitzen depenent de la temporada, i així ens ho han contat.

L'alumnat de tercer i quart estava interessat per saber d'on havia eixit la idea de muntar eixa empresa. Jose ens va explicar que la idea venia ja de son pare i que tant Laura com ell havien anat aprenent l'ofici a poc a poc ajudant sempre als majors.

No pensen que siga un ofici difícil d'aprendre, malgrat haver tanta quantitat de material. El més complicat sempre és que els clients i les clientes confien en la persona que els atén, sobretot si són els fills i no els amos. No vull dir-te res si eres jove i dona! Va comentar Laura!

Arran del comentari, l'alumnat va preguntar:

- Penseu que tant dones com homes poden fer el mateix treball?

- Sí, tots són persones igualment.

El més important és la bona relació amb els clients i clientes i per això diuen que és fonamental ser bones persones, amables i respectuosos.

Gràcies, Laura i Jose. Ens ha encantat!

El Locutor.

I hui podríem utilitzar el mateix encapçalament que utilitzen a la ràdio quan introdueixen una notícia d'educació... En pàgina d'educació, assenyalar que el col·legi Cervantes continua amb el projecte #somalumnat #somofici, i hui té el plaer d'entrevistar al locutor, Sergio Denia.

Ha arribat quan l'alumnat eixia al pati, acompanyat de Miguel de Ford auto  Christian perque els divendres fan connexions en directe.

Escolteu que ha passat abans d'entrar a l'entrevista.

Cliqueu l'enllaç i ho sentireu.

https://www.canva.com/design/DAFD3LU5e6o/hnFevK-cD75Kfv5rjuwYHA/watch?utm_content=DAFD3LU5e6o&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink

A continuació, ja al gimnàs de l'escola,  ha donat resposta a preguntes  sobre la seua formació inicial, dret; sobre un dels seus primers èxits, un especial de Revólver; projectes que ha realitzat, tan importants com l'entrevista a Mèxic del cantant i compositor Sebastián Yatra.

A més, li han preguntat sobre el projecte més immediat que amb l'arribada de l'estiu és la música en el xiringuito a la platja.

L'alumnat de cinqué i el professorat està molt agraït per la visita de Sergio, que ja fa uns anys va ser alumne de Cervantes.

Estan encantats, sobretot perque ells i elles també participen, per primera vegada, en un podcast de #somràdioC.

Esteu atents a la seua publicació al web.

L’escriptora

Continuem amb la celebració de #som+grans, hui acompanyats d'una antiga alumna del col·legi, Françoise Crespo, autora d'Estar, sentir i viure. Sols el títol d'aquest llibre de poemes, és tot un repte.

Per a ella no és difícil escriure, normalment té moltes idees i d'altres  es queda en blanc i no pot continuar, deixant d'escriure per a rependre el treball després.

Ens ha explicat com  "La musa" és l'encarregada de la seua inspiració. Et sorgeix una idea i la desenvolupes,  i la musa apareix en els moments i llocs més insospitats, de nit, de festa, fins i tot, a la discoteca. És per això, que les seues eines de treball, són el paper i bolígraf i actualment el telèfon mòbil, perquè mai es sap quan arriba la inspiració.

El seu ultim projecte és un conte infantil "Sape i Xuxo" que presentarà en breu amb titelles i tot.

Moltes gràcies per vindre i contar-nos tant. Ens quedem amb la teua frase "Que mai vos diguen que no podeu".

Advocat i advocada

"Somos Cervantinos", li diu  Toni Rodríguez de Sola a María Dolores Guntiñas, l'advocat d'un bufet privat, rigorosament vestit per a l'ocasió, amb corbata i maletí de feina, i l'advocada, funcionària de l'ajuntament de Dénia, encarregats de dur aquesta tertúlia tan apassionant sobre el seu ofici i l'experiència de quan eren menuts i venien a l'escola.

L'alumnat de 5é ha gaudit d'aquesta entrevista de la qual hem tret grans aprenentatges.

De vegades tries una carrera per vocació, el cas de María Dolores i unes altres per professió, el cas de Toni. Ambdós coincidint que el que volien era lluitar pels drets de les persones, la igualtat,  acceptant les diferències de cadascú. És per això, que en la seua professió l'empatia ha de ser la qualitat principal.

Com afrontar els nervis dels primers dies, i anar a poc a poc aprenent dels companys i companyes més experimentats.

El respecte al tribunal, que fins i tot s'ha de demostrar amb la indumentària dels advocats/des.

L' éxit, que sempre arriba amb el millor acord entre les parts. Com ells diuen... Val més la pau que tindre raó!

Fem nostre aquest concepte i millorem la convivència escolar, arribant arran de la reflexió i establint acords en els menuts conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

Gràcies a tots dos, fins sempre.

La cambrera i el cambrer

Els estudiants més jovenets, els que acaben, com aquell que diu, d'anar-se'n d'escola, ja s'han fet majors.

Hui ha sigut el torn de Samanta Bañuls i Marcos Grande. Estaven encantats de tornar al col·le. Ja com a fadrins, han entrat a la sala de mestres. Gran alegria del professorat conegut i anècdotes i anècdotes de quan eren menuts.

L'alumnat de 1r i 2n els esperaven al gimnàs, tot preparat, amb micròfon i tot. El cambrer i la cambrera han fet la seua entrada entre aplaudiments i les preguntes de l'entrevista han anat rodades.

Les respostes explicaven entre altres coses que Marcos va a atendre als clients a les taules, pel contrari, Samanta aten files de persones en autoservici, el lloc de feina d'ambdos, el tipus de menjar que ofereixen, quantes persones atenen en un dia, fins i tot el que guanyen. Han aprofitat per a explicar què són les propines i com es reparteixen.

Hui ens hem ensenyat que per a ser un bon i una bona cambrera es necessita bona actitud, educació i un bon somriure a la cara.

Per acabar, ens han oferit un curset d'ús de la safata. Alguns xiquets i xiquetes han provat de dur-la. Primer sols la safata i després amb un got i per últim amb una mini torre de gots.

Gràcies Samanta i Marcos. Sou sempre benvinguts.

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies