El curs 1990-91 es va inaugurar el Museu de la Ciència de l’IES Pare Vitòria. Allí es recullen aparells, estris i productes de laboratori dels departaments de Química, Física i Biologia.
Des de l’any 1929 -en què es va crear el centre- i a llarg de cursos posteriors, es va anar adquirint material científic que s’ha conservat en perfecte estat.
En aquestes vitrines es pot veure part d’aquest material:
- Motor d’explosió:
Maqueta per explicar el funcionament d’un motor d’explosió, cicle Otto de 4 temps, es poden apreciar les seves parts fonamentals: vàlvula d’admissió, pistó, bugia, vàlvula d’escapament, lleves, biela i cigonyal.
El model disposa, a la part posterior, d’una maneta i un sistema d’engranatges que permet moure les peces i simular el seu funcionament.
- Dipòsit de combustible:
S’utilitza per escalfar l’autoclau -recipient hermètic on es poden acconseguir temperatures superiors als 100ºC junt amb altes pressions- la qual cosa ens permet dur a terme reaccions químiques en condicions especials, o bé, l’esteritlització objectes per al seu ús en el laboratori de biologia.
El dipòsit vé provist d’un cremador i compta amb elements de mesura de pressió i una clau de regulació de cabdal.
- Comprovador de forces centrífugues:
Aquesta màquina permet experimentar amb les forces centrífugues. El sistema de transmissió per corretja té un efecte multiplicador de forma que la politja petita gira a gran velocitat
En aquest cas s’ha instal·lat un regulador de Watt, un automatisme que permet controlar la pressió de vapor en una caldera. Les olles a pressió utilitzades a la cuina, utilitzen una versió simplificada d’aquest mecanisme.
- Llanterna de projecció:
És un sistema de projecció d’imatges d’objectes opacs o semitransparents. A l’interior de la caixa metàl·lica hi ha un potent focus lluminós i un sistema de lents que permeten projectar les imatges ampliades i enfocar-les mitjançant un pinyó-cremallera
Les diapositives estan fetes sobre vidre de 8,40 x 9,90 cm i recullen imatges d’anatomia, mineralogia, geologia i botànica. El museu compta amb una col·lecció de quasi 300 diapositives.
- Màquina de Wimshurst:
Generador d’electricitat estàtica, produïda pel fregament de dos discos que es fan girar amb una maneta situada a la part posterior. Dues escombretes condueixen l’electricitat cap a les boles metàl·liques, que situades a curta distància entre elles, permeten veure botar espurnes provocades per les descàrregues disruptives entre elles dues.
Per augmentar el voltatge de la descàrrega, i obtenir descàrregues més intenses, s’han incorporat dues ampolles de Leyden.
- Flascons de Woolf politubulats:
S’utilitzaven als laboratoris de química per a dissoldre gasos en líquids, així com en els processos de producció de gasos.
El flascó de l’esquerra serveix per a l’obtenció d’hidrogen fent reaccionar granalla de zinc amb un àcid fort (clorhídric, nítric o sulfúric).
- Química moderna:
El pare Eduard Vitòria és l’autor del “Manual de Química Moderna”, un obra de referència en l’enseyament de la Química al llarg de molts anys en Espanya, Sudamèrica i les Filipines.
Aquest llibre és un complet tractat de química inorgànica i inorgànica, amb una visió pràctica però molt fonamentada. A més, ja compta amb un capítol dedicat a les incipients idees sobre l’àtom de Bohr i l’estructura quàntica.
És també autor de moltes obres científiques, alguns instruments de química:
– Destilador contínuo de agua.
– Farmagelífero.
– Criófero de laboratorio
– Taula de laboratori per emmagatzemar instruments, productes i realitzar diverses experiènces.