En el 2021 es van catalogar les mostres geològiques que es trobaven totes juntes i sense ordenar en una prestatgeria del museu. En les vitrines del museu podem gaudir ara d’alguns dels exemplars de minerals, roques i fòssils.
INGE LEHMANN
Va ser una científica longeva que va traspassar el segle de vida (1888-1993) i va dedicar bona part de la seva llarga existència a la sismologia i a descobrir què s’amagava als llocs més recòndits del nostre planeta.
Inge Lehmann va néixer a Copenhaguen, va estudiar matemàtiques a la Universitat de Copenhaguen i al Newnham College de Cambridge.
1925 va ser un any clau per a la seva carrera com a sismòloga. A més d’iniciar els estudis en aquesta matèria, va començar a treballar com a assistent de Niels Erik Norlund. Va organitzar una xarxa d’observatoris sísmics a Dinamarca i Groenlàndia. Després d’obtenir el seu títol en geodèsia, Inge va ser nomenada el 1928 cap del departament de sismologia de l’Institut Geodèsic de Dinamarca.
El 1936 publicava un document titulat “P” on explicava, a partir d’estudis sísmics, que el nucli terrestre estava format per una part sòlida i una part líquida. Lehmann ho havia descobert en observar diferències en la velocitat i la direcció d’unes ones conegudes com a P en el registre sismològic en arribar al centre de la terra, detectant una discontinuïtat entre les dues parts del nucli. Aquesta discontinuïtat va passar a anomenar-se “discontinuïtat de Lehmann” en honor seu.
Inge Lehmann es va convertir en una reputada i reconeguda sismòloga que va rebre moltes condecoracions científiques. Va ser una treballadora incansable que no va deixar de submergir-se als misteris físics del nostre planeta fins que va sobrepassar els cent anys de vida.
https://www.mujeresenlahistoria.com/2015/12/desmontando-verne-inge-lehmann-1888-1993.html
B.1. MINERALS
Sofre
El sofre és matèria primera per a l’obtenció d’àcid sulfúric i s’utilitza en alguns productes com la pólvora negra, els fòsfors, com a additiu en focs artificials, en el tractament i vulcanització del cautxú, com a element en fungicides i com a additiu en insecticides. És un mineral del grup I (elements natius), de fórmula química S. La seua duresa a l’escala de Mohs està al voltant de 2. Cristal·litza en el sistema ròmbic. La peça que s’exposa procedeix de Libros, un municipi de Terol.
Blenda o esfalerita
S’utilitza com a mena del zinc. Es classifica en el grup II (sulfurs). ). La seua composició és ZnS, la duresa entre 3 i 4 en l’escala de Mohs, cristal·litza en el sistema cúbic.
Halita
També coneguda com sal gemma, s’usa en cuina pel seu sabor salat, i és matèria primera per a la indústria química. Es classifica en el grup III (halurs). La seua composició és NaCl, la duresa 2 en l’escala de Mohs i cristal·litza en el sistema cúbic.
Silvina / carnal·lita
Tenen sabor salat amarg i s’utilitzen com a adobs. Es classifiquen en el grup III (halurs). La seua composició és KCl / KMgCl3·6H2O, la duresa està entre 1 i 2 en l’escala de Mohs, cristal·litzen en el sistema cúbic i ròmbic respectivament. La peça procedeix de Súria, un municipi de Barcelona.
Siderita o ferro espàtic
Es pot presentar en agregats espàtics, granulars o oolítics. Es classifica en el grup V (carbonats). La seua composició és FeCO3, la duresa 4 en l’escala de Mohs, cristal·litza en el sistema trigonal.
Cerussita
És mena de plom, s’ha utilitzat com a additiu en pintures i cosmètics però ja no se li dona aquest ús ja que és tòxic. Es classifica en el grup VII (sulfats). La seua composició és PbCO3 (carbonat de plom), la duresa 3 en l’escala de Mohs, cristal·litza en el sistema ròmbic i té aspecte pseudohexagonal.
Guix
L’exemplar és el que s’anomena popularment com a Rosa del desert, que es forma en llocs on hi ha evaporació de l’aigua freàtica i té interés decoratiu. Format per guix (també conegut com algeps) és un mineral del grup VII (Sulfats) format per sulfat de calci dihidratat (CaSO4·2H2O), que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Fosforita
És un mineral del grup VIII (Fosfats), compacte de color blanc grogós format per fosfat de cal. La peça procedeix de Logrosán, un municipi de Càceres.
Amiant
Un grup de minerals fibrosos, un tipus d’amfíbol o serpentina del grup XI (Silicats) amb diferents composicions químiques. Ha estat important econòmicament per ser resistent als àcids i al foc. Ha causat problemes per ser cancerigen i causar asbestosi. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La mostra procedeix de Sierra Nevada, Granada.
Estaurolita
S’utilitza per a conéixer la temperatura i la pressió a la què s’ha generat la roca metamórfica on es troba. És un mineral maclat del grup XI (Silicats), de fórmula química Fe(OH)2·2Al2SiO5. La seua duresa a l’escala de Mohs està al voltant de 7. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La peça que s’exposa procedeix de Montejo de la Sierra, un municipi de Madrid.
Feldespat
Un grup de minerals que té molta importància, car són els minerals més abundants en la natura i serveixen per a classificar les roques. Pertanyen al grup XI (Silicats) de fórmula general XZ4O8 (X essent sodi, potassi, calci o bari, i Z, silici i alumini). són del grup dels tectosilicats, és a dir, els tetràedres del SiO4 van enllaçats entre ells per tetràedres de Al2O3 en totes tres dimensions de l’espai. Els cristalls que formen poden tindre simetria monoclínica o triclínica.
B.2. ROQUES
B.2.1. ROQUES SEDIMENTÀRIES
Detrítiques
Gres amb ripples
El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària, que conté fragments de la mida de la sorra. Aquesta roca està formada per arena cimentada amb materials de natura variable. La majoria dels grans són de quars.
L’exemplar que s’exposa presenta ripples o arrugues que són estructures sedimentàries que es presenten als dipòsits de sorra i que consisteixen en petites ondulacions a la superfície dels estrats. Els ripples es produeixen pel moviment de l’aigua d’un corrent o per l’onatge. La mostra es va trobar a Cocentaina i correspon al triàsic superior.
Gres /Arenita
El gres o pedra sorrenca és una roca sedimentària, que conté fragments de la mida de la sorra.
La mostra es va trobar a Cocentaina i correspon al triàsic.
Bretxa
Roca constituïda per fragments cantelluts de diàmetre superior a 2 mm i que constitueixen més d’un 50 % de la massa rocosa, presa en un ciment que pot ser de natura molt diversa i de matriu més o menys grollera. Les bretxes sedimentàries solen ser el resultat de la cimentació de dipòsits d’esllavissaments, torrencials o glacials.
La mostra procedeix de Logronyo. Hi ha mineralitzacions de coure entre les esquerdes: malaquita i atzurita.
Lutita- Sepiolita (Cuir de muntanya)
És una roca que conté partícules de la mida del llim i de l’argila, està formada per sepiolita que és silicat hidratat de magnesi. A causa del seu color semblant al del cuir se’l coneix com a Cuir de Muntanya. La mostra procedeix de Vallecas (Madrid).
Ciment de bretxa dissolta
Les roques detrítiques com les bretxes tenen un ciment que uneix tots els components de la pròpia roca.
Químiques i bioquímiques
Calcària
Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci.
La mostra procedeix del “Páramo de la Olmeda de la Cebolla (Madrid)”. 25/2/1940 Srs. Vidal i F.H. Pacheco.
Calcària amb foraminífers
Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci i presenta foraminífers fòssils.
Mostra de l’Eocè, segona època i sèrie del terciari que va de 55 milions a 35 milions d’anys.
Calcària coral·lina con Tarbellastraea
Calcària formada per esquelets de coralls del gènere Tarbellastraea cimentats per carbonat de calci. Un corall és un cnidari marí proveït d’un esquelet extern calcari, que pot viure aïllat o formant colònies de nombrosos individus.
Guix sacaroide
Roca formada pel mineral del mateix nom amb una composició de sulfat de calci dihidratat que conté agregats cristal·lins que tenen l’aspecte de sucre.
Les mostres s’han emprat per a la didàctica.
Guix roig
Roca de color roig formada pel mineral del mateix nom amb una composició de sulfat de calci dihidratat.
Les mostres s’han emprat per a la didàctica.
Guix
Roca formada pel mineral del mateix nom amb una composició de sulfat de calci dihidratat.
Les mostres s’han emprat per a la didàctica.
Espeleòlit I
Dipòsit secundari que s’ha format en una cavitat subterrània o caverna per efecte de les solucions aquoses de carbonat de calci.
Travertí o Tosca calcària I
Roca sedimentària calcària, concrecionada i esponjosa, amb plantes i mol·luscos fossilitzats, que es forma a les aigües estancades i a les surgències càrstiques, actuals i antigues.
La mostra procedeix d’Albaida i se’n preserven fulles.
Calcària lacustre
Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci i presenta motlles de gasteròpodes fòssils.
La mostra procedeix d’Alcoi.
Travertí o Tosca calcària II
Roca sedimentària calcària, concrecionada i esponjosa, amb plantes i mol·luscos fossilitzats, que es forma a les aigües estancades i a les surgències càrstiques, actuals i antigues.
Calcària con nummulits silicificats
Roca sedimentària que conté més d’un 50 % de carbonat de calci i presenta nummulits fòssils silicificats.
Espeleòlit II
Dipòsit secundari que s’ha format en una cavitat subterrània o caverna per efecte de les solucions aquoses de carbonat de calci.
La mostra procedeix de Penya Blanca (Alcoi)
Orgàniques
Carbó, antracita
Carbó mineral evolucionat, el més ric en carboni, d’aparença homogènia, lluent, fràgil i de fractura irregular, de color negre o gris de ferro.
Carbó, lignit
Carbó poc madurat, pobre en carboni i en matèries volàtils, de les eres secundària i terciària, en què encara es distingeix la textura de la fusta originària.
La mostra procedeix de Muro d’Alcoi.
B.2.2. MAGMÀTIQUES
Volcàniques
Pedra tosca
Pedra volcànica esponjosa i lleugera que constitueix la part superior d’una colada de lava i s’usa per a polir.
Lava
Matèria magmàtica solidificada per refredament després de eixir d’un volcà o d’una esquerda de la terra en estat de fusió.
Basalt limburgític
Roca bàsica, negrosa, constituïda essencialment per plagiòclasi càlcica i piroxè, sovint d’estructura prismàtica.
La mostra procedeix de Valdelapedriza (Ciudad Real). L’etiqueta és de la Universitat de Madrid. Càtedra de Geologia
B.2.3. METAMÒRFIQUES
Micaesquist granatífer
Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica, granular i de bona foliació, amb granats.
La mostra procedeix de Sierra Nevada (Granada). Donada per Cámara.
Quarsita
Roca granular composta principalment de quars, mineral del què deriva el nom de la roca.
En una de les seves superfícies s’assembla al vermelló (cinabri) de Castelló.
Pissarra
També anomenada llicorella és una roca de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d’argiles, té estructura laminar o foliàcia (pissarrositat), cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes de forma regular.
La mostra procedeix de Valvanera (Logronyo) i és del Silurià, un període geològic que pertany al Paleozoic.
Fil·lita
Roca de metamorfisme feble, derivada de sediments argilosos, que tendeix a esberlar-se, i amb esclat sedós.
B.3. FÒSSILS
José Belda Domínguez (1890-1969), arqueòleg, el Pare Belda, va ser rector de la Torre de les Maçanes entre 1925 i 1951, i va ser la persona que va donar al nostre institut la major part dels fòssils de la col·lecció. Altres exemplars van ser aportats per diferents professors i professores que van treballar al nostre centre.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=58748
Paleozoic
Mesozoic
Cenozoic
Indeterminat