General

Isidro Manrique (@enfermeversia) ens ha visitat per a oferir-nos la seua visió personal sobre la poesia i la seua relació amb les xarxes socials . També ens ha presentat el seu últim poemari Naufragis i ha sabut motivar a l’alumnat amb les seues històries, des d’una perspectiva poètica, sobre les crisi sanitària per COVID-19.

Per a finalitzar els ha preparat un kahoot que Mireia i María (4° A) han guanyat. Les guanyadores s’han emportat un exemplar del seu últim poemari.

L’alumnat de FPB Agrojardinería li ha fet lliurament d’un arranjament floral. I gràcies al Departament d’Informàtica la xarrada s’ha retransmés en streaming. En el següent enllaç es pot visionar: https://www.youtube.com/watch?v=fhioftd21ok

Els alumnes de 3r de l’ESO A, B, C i D han desenvolupat en aquesta segona avaluació el projecte Històries de la nostra vida. En ell han recollit històries reals d’amor, desamor, pèrdua, fugida… i les han recreades en relats breus en prosa i en textos narratius que imitaven els gèneres de la poesia popular medieval: cantigues d’amic, nadales, romanços o cantares de gesta.

Les històries han sorgit tant de l’entorn familiar dels alumnes com dels testimoniatges reals recollits en el projecte Onze vides en onze maletes, que visibilitza la realitat de les persones refugiades. Alguns grups també han optat per inspirar-se en llegendàries històries de desamor, com les de Donya Urraca o Joana La Boja.
El projecte ha rescatat històries fascinants, com la del noble rus que va haver de fugir de la revolució bolxevic i adoptar una nova identitat; o la de l’exiliat republicà que va col·laborar amb la resistència des de França com a espia. Els terribles canvis i experiències que provoquen els conflictes armats, com la guerra civil espanyola o la
Segona Guerra Mundial, han sigut protagonistes d’uns relats que també han descobert grans històries d’amor, però també de desamor i de pèrdua.

Històries de la nostra vida ha perseguit diversos objectius. D’una banda, incentivar l’interés dels alumnes per fets històrics i socials del seu entorn i connectar amb ells a través de les entrevistes que havien de fer en les seues famílies i la documentació sobre aqueixos esdeveniments i aqueixes èpoques. De la mateixa manera, comprovar com aquestes experiències pròximes comparteixen la mateixa manera de viure-les que ja recollien els autors medievals: el dolor davant l’absència de la persona estimada, la pena per abandonar la terra d’origen i separar-se dels sers estimats, les adversitats que hem d’afrontar moltes vegades en la vida, fins i tot la fatalitat…

Finalment, els alumnes havien de posar-se en la pell de l’escriptor i del poeta: havien de plasmar la realitat de l’època, crear situacions versemblants, narrar com ho faria un novel·lista; però també com un poeta medieval, imitant els trets lingüístics, l’esquema mètric o les figures literàries més emprades en aquella època.

A continuació, vam mostrar alguns exemples d’aquestes increïbles històries que ja formen part de les nostres vides.