L’alumnat de sisé ha volgut deixar-nos una mostra dels seus records del pas pel Mediterrani. Ara que comença per a ells i elles una nova etapa, els desitgem el millor dels viatges i que gaudisquen del camí.
El Mediterrani sempre tindrà les portes obertes per a vosaltres. Bon viatge !!
Un any més l’alumnat de sisé de la nostra escola ha participat en el vídeo expressant els seus records del seu pas pel Mediterrani. Volem desitjar-los un bon canvi d’etapa i recordar-los que les portes de la nostra escola sempre les trobaran obertes.
Arribar a acabar l’etapa de Primària és una data per a celebrar, un motiu
per a recordar els moments més bonics i emotius que han ocorregut durant
aquest temps.
Hem aprés de moltes assignatures. Molts continguts. Heu treballat molt a
classe i a casa, però el més important com sabeu per a mi, és que hem aprés a
socialitzar-nos com a grup i a relacionar-nos amb respecte i aplicant una sèrie
de valors tan necessaris per a vosaltres com per a la societat que ens envolta.
Eixos valors, ja formen part de vosaltres. Sou especials. Sempre ho heu
sigut. Ara més encara. He tingut la sort de que heu sigut alumnes meus. Per la
meua part he intentat en la mesura del possible arribar a tots i cadascun de
vosaltres quan heu necessitat de mi. Hem passat molt de temps junts. Alguns
déieu que fins i tot se us havia quedat curt el curs. Sols espere que la vostra
mestra us haja sabut donar el que heu necessitat en cada moment.
Desitge que visqueu la vostra vida trobant sempre la part bona de les
coses per poder superar les dificultats que pugueu tindre en el futur. Recordeu
el que sempre dic, no oblideu mai que qui més us estimen són els vostres pares
i que heu de comptar amb ells amb confiança ja que us ajudaran en tot el que
puguen. Desitge que es complisquen tots els somnis que tingueu i que sigueu
enormement feliços.
A partir d’ara ja no seré la vostra mestra. Però heu de saber que en mi
tindreu sempre a la persona que us ajudarà en tot el possible. Les portes del
Mediterrani sempre estaran obertes per a tots i totes vosaltres.
Enhorabona per ser com sou! Una forta abraçada a tots i totes!
Camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.
No és senzill saber cap on has de marxar.
Pren la direcció del teu cor.
Camins (Sopa de Cabra)
Fa temps, quan estàvem junts a l’escola, comencí a escriure idees per poder expressar quan m’haguera de dirigir a vosaltres l’últim dia del curs.
No imaginàvem que anava a succeir açò. Que la vida ens anava a donar aquesta sorpresa tan injusta i desagradable.
La covid-19 ens ha llevat moments importants de les nostres vides. L’últim trimestre a la nostra escola, el teatre que anàvem a fer per a la setmana literària, el viatge de fi de curs, la festa de fi de curs, el ball, el sopar organitzat per l’AMPA… Eixos moments on vosaltres s’ho passeu tan bé i jo us mire feliç per compartir-ho amb mi.
Aquest virus ens ha llevat moltes coses, però, sempre pensant en tot el positiu que hem de traure de cada situació viscuda, també ens ha ensenyat a valorar moltes coses. A saber què som capaços de fer, a valorar a les persones valentes que han estat ahí vivint situacions molt difícils i salvant vides, a solidaritzar-nos amb la societat, a complir normes que ens eren costoses de complir ja que hem hagut d’estar molt de temps a casa sense poder eixir al carrer ni relacionar-nos amb els nostres amics ni amb la nostra família. També hauríem d’haver aprés que no som insuperables i que no hem de ser prepotents perquè som tots iguals i hem rebut una lliçò de vida amb la què ens hem adonat.
Eixos valors, ja formen part de vosaltres. Sou especials. Sempre ho heu sigut. Ara més encara. He tingut la sort de que heu sigut alumnes meus. Per la meua part he intentat en la mesura del possible arribar a tots i cadascun de vosaltres quan heu necessitat de mi. Hem passat molt de temps junts. Alguns deieu que fins i tot, més que a la vostra pròpia casa. Sols espere que la vostra mestra us haja sabut donar el que heu necessitat en cada moment.
Desitge que visqueu la vostra vida trobant sempre la part bona de les coses per poder superar les dificultats que pugueu tindre en el futur. Recordeu el que sempre dic, no oblideu mai que qui més us estimen són els vostres pares i que heu de comptar amb ells amb confiança, ja que us ajudaran en tot el que puguen. Desitge que es complisquen tots els somnis que tingueu i que sigueu enormement feliços.
A partir d’ara ja no sóc la vostra mestra. Però heu de saber que en mi tindreu sempre a la persona que us ajudarà en tot el que puga. Les portes del Mediterrani sempre estaran obertes per a tots vosaltres. Enhorabona per ser com sou! Una forta abraçada a tots i totes!
La vostra mestra, Pili
Xiquets i xiquetes de sisè
Avui és el vostre últim dia al Mediterrani. El temps ha passat molt de pressa i el final d’aquesta etapa ja ha arribat.
Quan comence cada curs, pense que no podré estimar el grup d’alumnes nous, tant com vaig estimar els del curs anterior. Amb vosaltres em va passar igual. Us tenia al davant i pensava en els xiquets i xiquetes que començaven cinquè. Però, com cada any, al cap d’un mes ja us sentia meus, els meus alumnes, i aprenia a estimar-vos tal com sou.
M’ha agradat ser la vostra mestra. Hem fet tantes coses. Quan un examen us eixia bé, m’alegrava amb vosaltres. Quan aconseguíeu el que us proposàveu ho he celebrat amb vosaltres. Quan sentia les vostres rialles reia amb vosaltres. Quan us esforçàveu en fer bé la feina m’omplíeu de satisfacció.
També us vull donar les gràcies pel munt de coses que m’heu donat i ensenyat. Recorde que hem raonat molt, hem debatut, hem tingut moltes diferències d’opinió, també hem visitat fàbriques, museus, l’ Oceanogràfic… ens hem esforçat per aconseguir objectius, hem rist molt junts, hem sabut mantindre un clima agradable de convivència. Hem aprés de Mate, de Llengua, de Naturals, de Socials… però sobretot hem aprés a ser bones persones.
Per tot això i molt més, he vingut cada dia a treballar amb ganes. Ni els dilluns em feia peresa vindre a l’escola.
Tots i totes ja sou part de la meva vida i de tots me n’emporte un bon record.
Moltes vegades us he donat consells, ara per acabar us en vull donar un, que de ben segur us serà útil per viure més intensament: Dialogueu, escolteu, sentiu i mireu amb el cor, amb els sentiments de dins, aquells que sentim si ens escoltem.
Algunes i alguns de vosaltres heu dit que aquest ha estat el millor curs de la vostra vida, jo us desitge que també els propers siguen els millors cursos de la vostra vida. Us estime a tots i a totes!
Quin alumnat més marxós que tenim enguany a sisè, han volgut deixar-nos els seus records però en forma de rap, han recordat els seus mestres i companys, han fet unes rimes d’allò més divertides i els han donat un ritme… escolteu, escolteu…
Una promoció més d’alumnes que se’n va l’Institut, fa quatre dies que estaven a infantil i ara ja s’han fet unes “personetes” molt boniques que ja sempre seran Mediterrani, ací ens han deixat els seus records per compartir-los amb tots.
Una altra generació que ha passat pel Mediterrani, son molts aprenentatges i experiències compartides: amics, jocs, festes, excursions, llibres, vídeos, sentiments, il·lusions … ací ens han deixat dos vídeos, un del seu pas per l’escola i altre on ens contem com són els seus sentiments ara que acaben l’educació primària i comença la seua aventura a l’institut.
