L’escriptora

Continuem amb la celebració de #som+grans, hui acompanyats d'una antiga alumna del col·legi, Françoise Crespo, autora d'Estar, sentir i viure. Sols el títol d'aquest llibre de poemes, és tot un repte.

Per a ella no és difícil escriure, normalment té moltes idees i d'altres  es queda en blanc i no pot continuar, deixant d'escriure per a rependre el treball després.

Ens ha explicat com  "La musa" és l'encarregada de la seua inspiració. Et sorgeix una idea i la desenvolupes,  i la musa apareix en els moments i llocs més insospitats, de nit, de festa, fins i tot, a la discoteca. És per això, que les seues eines de treball, són el paper i bolígraf i actualment el telèfon mòbil, perquè mai es sap quan arriba la inspiració.

El seu ultim projecte és un conte infantil "Sape i Xuxo" que presentarà en breu amb titelles i tot.

Moltes gràcies per vindre i contar-nos tant. Ens quedem amb la teua frase "Que mai vos diguen que no podeu".

Advocat i advocada

"Somos Cervantinos", li diu  Toni Rodríguez de Sola a María Dolores Guntiñas, l'advocat d'un bufet privat, rigorosament vestit per a l'ocasió, amb corbata i maletí de feina, i l'advocada, funcionària de l'ajuntament de Dénia, encarregats de dur aquesta tertúlia tan apassionant sobre el seu ofici i l'experiència de quan eren menuts i venien a l'escola.

L'alumnat de 5é ha gaudit d'aquesta entrevista de la qual hem tret grans aprenentatges.

De vegades tries una carrera per vocació, el cas de María Dolores i unes altres per professió, el cas de Toni. Ambdós coincidint que el que volien era lluitar pels drets de les persones, la igualtat,  acceptant les diferències de cadascú. És per això, que en la seua professió l'empatia ha de ser la qualitat principal.

Com afrontar els nervis dels primers dies, i anar a poc a poc aprenent dels companys i companyes més experimentats.

El respecte al tribunal, que fins i tot s'ha de demostrar amb la indumentària dels advocats/des.

L' éxit, que sempre arriba amb el millor acord entre les parts. Com ells diuen... Val més la pau que tindre raó!

Fem nostre aquest concepte i millorem la convivència escolar, arribant arran de la reflexió i establint acords en els menuts conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

Gràcies a tots dos, fins sempre.

Escriptor

Javier Calvo, alumne del col·legi Cervantes dels 70 als 80, professor de geografia i història a l'IES Historiador Chabás, investigador i escriptor, ens ha visitat el matí del dilluns i ha explicat a l'alumnat de 6é...

Un fum de maldats que feien ell i els seus companys quan eren estudiants, però sobretot,  ens ha ensenyat quina és la inquietud que fa que escriga.

La clau és la curiositat. Arran d'aquesta, ens ha detallat en què consisteix el seu treball, com busca la informació, què és un arxiu, les dificultats, que de vegades sorgeixen per a obtindre la informació, i com anècdota curiosa ens ha contat que no es pot escriure de persones que no faça més de setanta anys de la seua mort.

Gràcies Javier per la teua visita, per ensenyar-nos tant i per el teu regal.

El llibre ja forma part de la biblio d'aula.

 

Política i polític

Ja hem tingut el plaer de rebre a la primera parella d'antics alumnes de l'escola. El curs de 6é ha entrevistat a Vicent Grimalt i Melani Ivars, regidora i alcalde de la localitat, que han donat resposta a les preguntes formulades per l'alumnat en relació al seu ofici.

D'entre altres:

Des de joves tenieu en ment entrar en la carrera política?

Què penseu de la igualtat de gènere al vostre treball?

Com vos vau sentir al ser votats?

Quina ha estat la decisió que ha pogut posar en perill la vostra carrera?

Del que vam parlar destaquem la llista cremallera (llista xic-xica-xic-xica-xic-xica de forma equitativa), també la gran alegria i emoció de l'alcalde al tornar a ser recolzat pel poble, o la sorpresa de Melani al formar part de l'Ajuntament, sent la número 12 de la llista.

Al torn obert de paraula, davant la curiositat de l'alumnat, l'alcalde va relatar com era l'escola quan ell assitia: eren "Les Graduades"; el dissabte de matí feien classe; els xics entraven per "niños" i anaven al primer pis, amb mestres de sexe masculí; les xiques entraven per l'altra part, "niñas," utiltizaven el segon pis i tenien mestres dones; no podien mesclar-se en cap moment, fins i tot tenien torns de pati diferents. L'alumnat no s'ho podia creure...

Va ser una jornada molt interessant!

Agraïm a Vicent i Melani la seua participació i esperem amb il.lusió les pròximes entrevistes.

#somalumnat #somofici #som+grans

WhatsApp Image 2022-03-31 at 13.07.08 (3)
WhatsApp Image 2022-03-31 at 13.07.08 (4)
WhatsApp Image 2022-03-31 at 13.07.08
WhatsApp Image 2022-03-31 at 13.07.07

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies