Aneu a la barra d'eines

Un poc d’història

En quant a l’IES Veles e Vents, els orígens estan en l’antiga Secció de l’IES Tirant lo Blanc, creada el 1998 per l’orde de 12/I/99 i instal•lada aleshores en uns locals de la Confraria de Pescadors al port de Gandia. Eren uns baixos ocupats provisionalment, cinc habitacions en una planta la resta de la qual era seu de les oficines de la dita confraria. Tres aules més la secretaria i la petita sala de professorat que contenia en un mínim espai la taula rodona de reunions, dos escriptoris i tot el material didàctic; i a la planta baixa, accessible després de creuar el pati de l’edifici, un aula amb un tamany que ja la feia mereixedora d’eixe nom (només el tamany), una zona de pas utilitzada com a aula de tecnologia i un estret corredor que albergava la que amb optimisme anomenàvem aula d’informàtica. El pati d’esplai era un desllunat dins l’edifici i alternativament el moll del port. Però aquelles instal•lacions tenien el seu encant que radicava en el fet que la zona de descàrrega del peix estava sota les finestres i resultava commovedor escoltar com alguns alumnes reconeixien el so de la sirena del vaixell dels seus pares quan tornaven amb el producte de la feina diària i les feien sonar a l’entrada de la bocana del port.
La Secció estava autènticament arrelada al seu entorn. Quatre grups d’alumnes del segon cicle de l’ESO i tretze professors vivíem una vida laboral i de relació en una situació que tenia tot l’aire del que ha de desaparèixer aviat. Míser però entranyable.
Perquè aquesta Secció havia sigut aconseguida directament de la promesa de qui aleshores era el Conseller d’Educació i hui Molt Honorable President de la Generalitat, Sr Francesc Camps, per una batalladora Associació de Mares i Pares que no estaven disposats a rendir-se en la seua lluita per disposar d’una educació secundària a prop de casa, a l’altura del que sabien era la dignitat dels seus fills, no menor que la dels altres alumnes de secundària de la Comunitat Valenciana. I periòdicament organitzaven manifestacions secundades pel professorat i pels seus fills i tallàvem el trànsit al Grau en demanda de la comuna reivindicació; i anaven a València a parlar amb el Conseller, amb el Director Territorial i amb els directors generals que els rebien; tots els anys posaven la primera pedra de l’edifici que somniaven fins que l’any 2001 les negociacions amb l’Ajuntament i amb la Direcció Territorial portaren a traslladar-nos a unes aules prefabricades instal•lades al solar de l’antiga depuradora de Gandia, al costat del camp de futbol del Club Portuaris, que seria endavant el nostre pati d’esbarjo. Instal•lacions en un solar compartit amb el C P Joan XXIII, aleshores en període de renovació del seu edifici.
Encara no teníem més que el segon cicle de la ESO amb dues línies amb tractament lingüístic de PEV i PIP. El curs 2002-03 ja incorporàrem el primer cicle que, fins eixe moment, havia estat escolaritzat al CP Joan XXIII. Ja aleshores demanàrem a la Direcció Territorial la incorporació dels estudis de Batxillerat que estava previst incorporara el futur IES, però no es va considerar que les instal•lacions foren adequades per a eixos estudis. Efectivament, les aules prefabricades eren fràgils, els robatoris eren freqüents, com demostren les successives denúncies davant la policia i les indemnitzacions pagades per l’asseguradora.
L’any 2002, la Direcció Territorial assistí a la col•locació, ara sí oficial, de la primera pedra en el solar que ara ocupem i s’iniciaren les obres de construcció del projecte signat per l’arquitecte N’Enrique Alabort Doménech de València.
El Decret 168/2003, de 5 de setembre, del Consell de la Generalitat, publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 9 de setembre, creà l’Institut d’Educació Secundària Veles e Vents de Gandia-Grau. Nosaltres ja havien previst que l’IES nasquera amb la denominació que l’AMPA, el Claustre de Professorat i el Consell Escolar volien per a ell i, efectivament, el decret de creació anunciava en l’exposició de motius que “El Consell Escolar de la Secció d’Educació Secundària de Gandia-Grao i el Consell Escolar Municipal han emés el seu posicionament favorable perquè s’assigne al centre, des de la seua creació, la denominació específica pròpia de Veles e Vents, en referència al poema d’Ausiàs March i a l’entorn mariner en què es troba ubicat el centre.”
Es creà amb una composició de 8 unitats d’Educació Secundària Obligatòria, 4 de Batxillerat i 4 cicles de Formació Professional Específica i una capacitat de 240 llocs escolars d’Educació Secundària Obligatòria, 140 de Batxillerat i 270 de cicles de Formació Professional Específica, però, des del primer moment va nàixer amb cinc cicles formatius que hui ja han augmentat a sis.
Posteriorment, l’ ORDE de 15 de setembre de 2003 (DOGV 7/X/2003), de la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, disposà el funcionament de l’Institut d’Educació Secundària Veles e Vents de Gandia-Grau. En ella s’establia que el centre impartiria “les ensenyances següents:
 Educació Secundària Obligatòria
 Batxillerat d’Humanitats i Ciències Socials
 Batxillerat de Ciències de la Naturalesa i de la Salut
 Tècnic Superior en So
 Tècnic Superior en Imatge
 Tècnic Superior en Animació Sociocultural
 Tècnic Superior en Educació Infantil
 Tècnic en Laboratori d’Imatge
A l’efecte de realització de les proves d’accés a la Universitat, aquest centre s’adscriu a la Universitat Politècnica de València.
El centre impartirà els programes d’educació bilingüe: Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) i el Programa d’Incorporació Progressiva (PIP).”
Arribat el moment de començar el curs, va resultar que l’edifici no estava acabat, per la qual cosa el dia 9 de setembre de 2003 rebérem l’ordre de començar el curs, amb cicles formatius, Batxillerat i ESO, en les mateixes aules prefabricades en les que havíem estat amb els nou grups d’ESO. L’ordre no admetia discussió, per més que sabíem que sí que n’hi hauria i gran, i així ho avisàrem a l’inspector, però no hi havia alternativa, utilitzaríem la vesprada i ampliaríem l’horari amb el que calguera. Temíem que la reacció dels pares siguera negar-se a començar el curs en aquelles condicions i muntar un vendaval de manifestacions i reivindicacions, i convocàrem la presidenta de l’AMPA per a eixa vesprada per comunicar-li com estava la situació. Tanmateix, abans d’haver comunicat res a ningú, quan arribava a les instal•lacions per a la reunió descobrí que les aules havien sigut objecte d’un brutal acte de salvatgisme que les havia deixades inservibles, aules, mobiliari i material destrossats.
En comunicar la situació a la Directora Territorial va decidir que començaríem com puguérem a la part del nou edifici que ja podia ser utilitzada. En efecte, la construcció modular havia fet que la zona d’administració i l’aulari de l’ESO estigueren acabats, per més que les instal•lacions dels cicles formatius no ho estarien fins a gener següent. I així començàrem el curs amb prou ordre i amb uns canvis en les programacions dels cicles formatius: el professorat va adaptar la programació de manera que es donaren els continguts més teòrics els primers mesos, i a partir de gener ja ocupàrem les instal•lacions tècniques i accedírem a la normalitat, amb nou grups d’ESO, un primer de Batxillerat i els primers cursos dels cicles formatius. Des de gener de 2004 tenim un institut normal, com la majoria d’instituts valencians.
Tanmateix, per més vegades que s’haguera dit que mai no aconseguiríem omplir el centre i que al Grau no hi havia població per omplir i justificar un institut, hui estem desbordats de matrícula en l’ESO i, fins i tot, rebutgem sol•licituds, tenim més grups dels que corresponen al centre, deu en l’ESO en aquests moments, està augmentant el nombre d’alumnes de Batxillerat de forma que ja des del curs 2005-2006 tenim els quatre grups que constitueixen la nostra estructura, i, igualment, la demanda de places de formació professional és superior a la nostra oferta. Oferim ja sis cicles de dues famílies de Formació Professional. Podem dir que l’institut està plenament estabilitzat i acompleix les funcions per a les quals va ser creat.
En la primavera del 2007 s’ha posat en marxa el procediment (lent procediment) d’ampliació arquitectònica de l’edifici, ja que necessitem més espais per als tallers dels cicles formatius i més aules per a l’augment de matrícula que esperem en el futur en la secundària.