Aneu a la barra d'eines

L’entorn del centre

Prèviament a la definició dels nostres trets d’identitat tinguérem en compte, no només les característiques del context de l’I.E.S. Veles e Vents, sinó també les necessitats educatives que se’n derivarien. En aquest sentit, val a dir que els nostres alumnes provenen d’un entorn caracteritzat pels següents aspectes:

L’entorn urbà de l’I.E.S. Veles e Vents es concentrat; l’àrea d’influència que abasta el nostre Centre en quant a l’escolarització obligatòria inclou dues zones diferenciades, el Grau i la Platja.

El primer respon a un tipus d’hàbitat tradicional, com tradicionals han sigut les activitats econòmiques de les famílies que ací viuen.

El segon, la Platja, està urbanitzada com un àrea d’estiueig  que fins no fa molts anys era tan sols habitada durant les èpoques de vacances, ja fora per gent forània, ja per gent de Gandia que encara manté el costum de viure tot l’any en un pis al poble i traslladar-se a l’estiu a un apartament de la platja. Amb el gran augment de la immigració dels últims anys, la platja està habitada cada vegada més tot l’any i les activitats econòmiques són les d’una zona de turisme i serveis, hostaleria i construcció.

L’activitat econòmica tradicional de Grau, la pesca, encara es manté, per més que la duresa que comporta i la inseguretat del rendiment han fet que a poc a poc es vaja fent residual.

La major part dels alumnes hi viuen al Grau i el servei d’autobús escolar existent fins al curs 2006-07 va deixar d’existir per manca d’usuaris.

L’I.E.S. Veles e Vents es troba al costat de la carretera que constitueix el límit urbanitzat de la platja, junt a les dependències de la seu gandiana de la Universitat Politècnica de València, de la que estem separats tan sols per una sèquia que porta l’aigua de la marjal al Barranc de Sant Nicolau i al port de Gandia. Estem, clar, a prop de la platja, i no massa lluny del centre comercial i social del Grau.

Per a la comunicació exterior depenem del transport urbà de Gandia, que fa un servei prou freqüent i del tren Gandia-València que a primera hora, al migdia i a poqueta nit allarga el seu recorregut des de l’estació de Gandia fins a baixador del Grau.

Des del punt de vista social i econòmic, la població és molt variada: a les famílies tradicionals de pescadors hem d’afegir els immigrants dels més diversos orígens, de pobles del voltant, de la resta del País Valencià i de tota Espanya, emigrants retornats, sobre tot de França, i la més recent immigració de Sud-Amèrica (Equador, Bolívia, Colòmbia, Argentina) i de l’Est d’Europa (Polònia, Bulgària, Rússia, Lituània).

Els habitants del Grau continuen utilitzant el valencià, però la integració es fa, malgrat els esforços dels centres educatius públics i de les institucions socials i polítiques del Grau, més en Castellà que en Valencià.

Cal assenyalar que entre el sector dels pares hi ha un percentatge baix de professions resultants de formació universitària.

Des del punt de vista lingüístic, els nostres alumnes viuen en una societat on conviuen dues llengües oficials -Valencià i Castellà -, de les quals la primera és la llengua pròpia de la població. Referent a això, i pel que fa als àmbits col·loquials, la llengua vehicular és la valenciana. En els àmbits formals de l’administració la llengua dominant segueix essent el Valencià. Però el futur de la relació de l’ús de les dues llengües no es presenta optimista per al Valencià. En aquest sentit, el nostre centre educatiu pretén suplir aquestes mancances i la concreció de les mesures que adopten es troba al nostre Projecte de Normalització Lingüística.

Quant al nivell econòmic, és de classes mitjanes, però molt sensible als vaivens de les crisis de la construcció, el turisme i les finances, sense gaires diferències tampoc de poder adquisitiu.

Ideològicament, ens trobem amb una societat plural que té molt a gala un cert sentiment d’identitat lligat a la seua radicació al Grau.