CRITERIS D'AVALUACIÓ
Seguint la tradició anglosaxona, Halloweenno és una festa, en realitat són dos: la nit dels sants el 31 d’octubre i el dia dels sants l’1 de novembre, i ambdues tenen origen cèltic, el Samhain. Una festivitat que celebrava el canvi de les estacions i el record dels avantpassats. Els celtes creien que en la nit del 31 d’octubre les ànimes dels morts tornaven al nostre món. Halloween, una tradició que van portar a Amèrica els emigrants escocesos i irlandesos. La tradició ja s’ha instal·lat a Europa on se celebra eixa “nit de terror” amb tot l’ambient.
En l’institut el departament de plàstica, amb els alumnes de 4t de l’ESO i els ambaixadors, han organitzat un túnel del terror ambientant-lo amb tota mena de monstres, representats pels alumnes disfressats. Els alumnes d’educació especial també han participat decorant diversos espais del centre i el departament de valencià ha realitzat una exposició amb els monstres tradicionals valencians, on els alumnes havien de comptar les tradicions que acompanyaven a estos éssers.
El passat 30 d’octubre, l’alumnat de 4t d’ESO amb l’assignatura Educació Visual Plàstica i Audiovisual i l’alumnat de 1r de BAT de dibuix, varen visitar el museu d’art contemporani d’Elx (MACE), acompanyats pels professors del departament d’arts plàstiques. On han pogut endinsar-se en l’esperit artístic de Manuel Rivera, realitzant un taller per tal interpretar la seua obra amb habilitats manuals, creativitat i molta imaginació.
Per descomptat durant el recorregut del museu, han conegut l’obra d’artistes locals i nacionals, i la seua repercussió en els diferents moviments artístics, així com l’anàlisi d’una obra d’art o de la seua repercussió en la transformació social. Entre les obres hi havien creacions del “Grup d’Elx” format per Sixto Marco, Joan Castejón, Albert Agulló i Antoni Coll, i també d’altres artistes com, Manuel Rivera, Francisco Farreras, Antoni Tàpies, Equipo Crónica i Antoni Miró entre altres.
Amb tot açò anem creant consciencia critica i gust per l’art contemporani, per que tot no està en l’enteniment sinó també en el sentiment.