E – Espai Mária Telkes
Va nàixer a Budapest, Hongria, el 12 de desembre de 1900 i va morir a Budapest el 2 de desembre de 1995. Després de llicenciar-se i doctorar-es en Química Física a la Universitat de Budapest, en 1925, es va traslladar a Cleveland als Estats Units on va desenvolupar un dispositiu fotoelèctric que registrava les ones cerebrals i, per aquesta invenció, va ser seleccionada en 1934 com una de les 11 dones més rellevants als EEUU.
En 1940 començà a treballar en el Projecte de Conversió d’Energia Solar per abastir el sistema de calefacció de la llar a l’institut de Tecnologia de Massachusetts. Investigació que va haver d’aturar-se per la 2a Guerra Mundial. Però Maria, que sabia que el seu coneixement podia ajudar a les persones i durant la 2a Guerra Mundial va patentar un kit portàtil de dessalinització de l’aigua que consistia en un purificador plegable fet amb una pel·lícula de plàstic transparent perquè pilots i mariners no moriren per deshidratació. Més tard, després de la 2a Guerra Mundial i tan prompte com les circumstàncies li van permetre, va construir junt amb l’escultora Amelia Peabody i l’arquitecta Eleanor Raymond la primera casa solar amb panells de metall i vidre per atrapar el sol i sistema de calefacció per sal de Glauber. Aquest tipus de construcció va ser la primera del continent americà i tenia la finalitat de solucionar el problema que molta gent tenia de pagar els combustibles fòssils necessaris a la llar. Finalment, en 1952 va ser guardonada amb el premi al reconeixement al seu treball per la Society of Women Engineers. A més a més d’aquest, al llarg de la seva vida va obtenir un dotzena de premis i una vintena de patents.
Font d’informació i foto: https://www.bbvaopenmind.com/ciencia/grandes-personajes/maria-telkes-la-reina-de-la-energia-solar/
E.1. Recipients de mesura de volums per a líquids.
Com el seu nom indica es tracta de mesures de capacitat per a líquids. Concretament, tres recipients de ferro, estanyat exteriorment, amb capacitats diferents. Tots ells cilíndrics i proveïts d’ansa per a facilitar el seu maneig.
Encara que està reflectida, la seua possessió en l’inventari de l’Institut de l’any 1946., no consta la data exacta d’adquisició o de recepció, però possiblement fóra anterior a la data d’inventari.
E.2. Recipients per a àrids.
El nom d’àrid s’utilitza per a referir-se a grans, llegums, arena, grava, pedra, etc., en contraposició als líquids. Es tracta de dos recipients utilitzats per a la mesura capacitat d’àrids i formaven part d’un joc de diversos recipients amb capacitats des de 1DL fins a 1/2DL, dels què únicament es conserven els de la fotografia. Van pertànyer en el seu dia al departament de Matemàtiques de l’Institut
E.3. Balança analítica.
Les balances de precisió són instruments que es construïxen amb fins o aplicacions científiques, de manera que són capaços de determinar masses de l’ordre dels 100g amb una precisió de 1mg, o d’una desena de mil·ligram.
Han de complir certes condicions físiques de precisió, estabilitat i sensibilitat, de manera que de l’estudi d’aquestes condicions, es deriven les seues característiques tècniques de construcció. Les balances de precisió solen construir-se amb braços curts i la creu es fabrica d’alumini o d’algun aliatge lleuger però amb gran duresa, a vegadesno és massissa sinó calada, buscant la major resistència possible a les deformacions.
Els platets pengen d’una peça en forma de ferradura, amb un sistema pla de suspensió. Per a restablir la igualtat de pes, quan per qualsevol causa s’ha alterat, existixen en els extrems de la creu uns caragols, les femelles dels quals s’acosten o s’allunyen fent variar el pes dels dos braços. A cada balança ha d’acompanyar-la una col·lecció de pesos coneguts i adequats a la seua càrrega màxima i al seu límit de precisió. Aquestes col·leccions van tancades en caixes proveïdes de cavitats en què ajusten els pesos exactament. En les balances de precisió el major dels pesos és de 100 o 200g. i l’inferior de 1cg.
Els pesos majors de 1g. són de llautó daurat o niquelat i els menors són laminetes de platí o d’alumini amb una punta doblegada per a facilitar el seu maneig amb les pinces; aquestes últimes tenen les seues puntes de marfil o d’os. Per a evitar el maneig de pesos inferiors al cg, s’utilitzen els genetets o reiters, formats per un fil d’aram de platí d’1 cg. en forma de ganxo que mai es col·loca en els platets, sinó muntat en l’escala graduada dels braços de la creu, sent llavors el seu pes equivalent a una fracció del seu pes que coincidix amb el número de la divisió en què va muntat.
E.4. Caixa portapesos.
Es tracta d’un accessori de la balança de precisió descrita en la fitxa anterior que va ubicada en el calaix inferior de la balança, per aquest motiu la caixa no porta tapa.
Quan els pesos estan exposats a la brutícia i a la humitat, amb facilitat es formen en elles colònies de fongs, i la seua neteja és impossible sense modificar el seu pes. L’acció del temps provoca alteracions quasi inevitables, com ocorre amb la formació de certes vegetacions criptogàmiques que es desenvolupen en la seua superfície.
Les caixes de pesos han de ser manejades amb gran atenció i conservades amb pulcritud, verificant l’absència d’humitat. Per al seu manteniment només s’usarà un pinzell o una camussa de cotó.
E.5. Balança de Mohr.
Amb el mateix fonament de la balança hidrostàtica, va construir Mohr aquesta balança especial per a determinar densitats de líquids.
La creu de la balança està formada per dos braços desiguals. El llarg està dividit en deu parts iguals, per unes mosses o clavills, i el curt està constituït per un contrapés que acaba en un índex esmolat. Enfront d’aquest índex hi ha una escala fixa que ens permet apreciar quan s’aconseguix la situació d’equilibri del sistema mòbil.
La peça de l’escala i el braç, van units a una barra cilíndrica que s’introduïx més o menys en una columna amb peu, regulant i fixant l’altura amb un caragol lateral. Per a aconseguir la verticalitat de la columna sol portar en la base suport un caragol d’enrasament.
La balança sense pesos i amb l’immersor de vidre, es troba en equilibri en l’aire. Al submergir aquesta última peça en una proveta amb aigua, el braç patix una elevació deguda a l’espenta de l’aigua, restablint l’equilibri amb el pes A (el pes de la qual és equivalent a l’espenta que l’aigua exercix sobre la peça en immersió).
E.6. Barómetre de Vidi.
Aquest baròmetre pertany al tipus dels baròmetres metàl·lics. Consta essencialment d’una capseta metàl·lica cilíndrica de parets molt flexibles i acanalades, tancada després d’haver fet en ella el buit. Per una de les seues bases es recolza contra la paret de l’estoig que la conté, i els moviments, produïts en l’altra base pels canvis de pressió, es transmeten amplificats a una agulla que es desplaça sobre un quadrant graduat. Els materials que el componen són: fusta, llautó daurat coure, ferro, paper, pintura negra i altres metalls. Escala de mesura: des de 680 fins a 790 mil·límetres de mercuri. Precisió: 1 mil·límetre de mercuri.
L’aplicació fonamental de qualsevol baròmetre és la mesura de la pressió atmosfèrica.
E.7. Barómetre de Tonnelot.
És un baròmetre de cubeta, en el què l’inventor evita l’inconvenient de l’enrasat del líquid, ideant un dispositiu que permet a l’observador prescindir del nivell del mercuri en la cubeta. Escala de mesura: en centímetres i en polzades.