Ja escoltem en una altra ocasió a Nino Bravo. Aquesta vegada us posarem un tema molt bonic i amb un significat molt especial, perquè la van escriure per a Nino Bravo en 1972. Alguns diuen que la cançó fa referència a un jove que havia mort creuant el mur de Berlín. No va escoltar l'”alt” i li van disparar. Uns altres diuen que no feia falta anar-se tan lluny perquè Espanya estava sota la repressió del franquisme i també cridava ser lliure.
Aquesta setmana s’han escoltat molts temes de Nino, programes de televisió, de ràdio… perquè s’ha celebrat el 50 aniversari de la seua mort. Va morir el 16 d’abril de 1973 en un accident de cotxe. Nino era valencià i la seua carrera musical va ser molt curta, va morir als 28 anys, però molt important per a tots els joves d’aqueixa època.
Cinquanta anys després de la seua mort, la seua música continua sonant tan bonica com sempre. No us deixem la lletra perquè amb escoltar-la amb una mica d’atenció, pensem que és suficient. Una lletra molt, però que molt bonica i amb molt de significat.
Dimarts passat 28 de març d’enguany, set alumnes/as de cada classe de primer de l’ESO, vam ser al Fondo de Crevillent amb autobús.
Per què només set de cada classe? Doncs perquè l’Ajuntament de la nostra localitat era qui ens proporcionava el transport i clar, en ser només un autobús de 50 places… qui anava? Així que per sorteig, es van triar a set alumnes per grup.
Quan arribàrem, entràrem en una habitació gran i ben decorada. Ens van explicar diverses coses abans de començar a visitar el Fondo. Ens van explicar com es va formar, que ocells ho habiten, d’on venen… També ens van contar que moltes de les seues espècies estan en perill d’extinció. Després d’això, vam anar a veure els ocells. Havien molts, molt bonics, com els flamencs, ànecs i altres ocells aquàtics.
Ens van esmentar diversos ocells i ens van dir que si els trobàvem ens posarien positiu. Jo, Paloma, vaig poder trobar a la “Focha cornuda”. També vam veure a la “Focha Común”, a un ànec que pels seus colors li diuen l’ànec del Barça, flamencs, ocells anomenats “Moritos comunes”…
Vam fer fotos als ocells, ànecs … tots eren preciosos, però bo, en conclusió va ser tot molt bonic i ens ho passàrem genial.
Mai m’havia trobat amb la tessitura d’haver de parlar d’una cançó els cantants de la qual no sabia ni els qui eren i la lletra molt difícil d’entendre. Així que vaig buscar informació per Internet per a poder informar-vos.
Segons la web de Songtel, el tema és un himne a l’amor jove. Podeu llegir tot en l’enllaç que us he deixat.
Però el cantant és B.I que segons la wikipedia és el nom artístic de Kim Han-bin (en hangul, 김한빈; Goyang, Gyeonggi, 22 d’octubre de 1996). B.I és un raper, ballarí, productor, compositor i coreògraf coreà. BTBT és una col·laboració entre el raper americà Soulja Boy i l’artista DeVita, fent que el tema mantinga un poderós “dembow” i que siga totalment ballable mentre l’escoltes.
Tela amb el tema, perquè ni noms de cantants, ni hi ha qui entenga la cançó ni coneixia aqueix nou estil musical anomenat dembow.
Massa rar tot o modern per a mi. Encara així, us deixe la lletra, que té trossos en el seu idioma i la veritat és que no entenc res. Però per si teniu curiositat, ací la teniu. Només és un tros i si algú la té tota traduïda i me la vol enviar, estaria genial.
BTBT
BTBT
When my eyes llaure on you 숨 막힐듯한 전율 Oh, you know you get em loose Make em go 비틀비틀 A danse floor made for two 달이 부르는 선율 Oh, it’s only m’and you Make em go 비틀비틀 You bring the demon out of em Blame it all on your bodi We might be an hour batega We ain’t got no estafe to waste 꿈을 꾸는 기분이야 잡은 손을 놓지마 내일은 안 중요해 이 순간을 몰입해 Oh, I got plenty I done seen ‘em all, but of you there ain’t many Said they win the race sota I’m slow and I’m steady But ca’t move this slow in a Bentley oh You say you need a true love someone to kiss and hug You feigning for some touching ayy I could be all that and above I just hope that I’m enough ‘Cause I don’t ever do this When my eyes llaure on you 숨 막힐듯한 전율 Oh, you know you get em loose Make em go 비틀비틀 A danse floor made for two 달이 부르는 선율 Oh, it’s only m’and you Make em go 비틀비틀 춤을 추지 날 위해 만취해 너의 향기에 세상을 다 알기에 인생은 짧으니 시간을 맘껏 낭비해 거리를 방황하자 우리 둘 뿐인 것처럼 말이야 아찔하고 위험할수록 내 심장은 뛰어 That’s why I love ja Oh, I got plenty I done seen ‘em all, but of you there ain’t many Said they win the race sota I’m slow and I’m steady But ca’t move this slow in a Bentley oh You say you need a true love someone to kiss and hug You feigning for some touching ayy I could be all that and above I just hope that I’m enough ‘Cause I don’t ever do this When my eyes llaure on you 숨막힐듯한 전율 Oh, you know you get em loose Make em go 비틀비틀 A danse floor made for two 달이 부르는 선율 Oh, it’s only m’and you Make em go 비틀비틀 Yeah, front, back, side to side Pull up then I drop the top on a new ride Bust down Cartier cost thirty-five Thirty thousand square feet in the air, stay fly Xarxa carpet, I was fresh suit and tie Jumped off the stage, I don’t even know why Every estafe I drop a new hit, we on fire Yeah, we going viral, I know that I inspired you Jump on a jet, let’s get away out of town Find somewhere away we ca’t be found Bust down that Cartier, I came from the ground Ain’t no other man in the town Rolling up the Zaza woods right out the pound Don’t look at my water, you gon’ drown Everybody know Big Draco It’s going down When my eyes llaure on you 숨 막힐듯한 전율 Oh, you know you get em loose Make em go 비틀비틀 A danse floor made for two 달이 부르는 선율 Oh, it’s only m’and you Make em go 비틀비틀 Make em go 비틀비틀 Make em go 비틀비틀
Quan els meus ulls estan en tu emoció impressionant Oh saps que em soltes Fes-me anar a Beetle Una pista de ball feta per a 2 la melodia de la lluna Oh, som només jo i jo Fes-me anar a Beetle Em traus al dimoni Culpe tot al teu cos Podríem arribar una hora tard No tenim temps que malgastar Sent que estic somiant No deixes anar la teua mà Demà no importa Submergir-te en aquest moment Oh tinc molt Vaig fer que els vaig veure a tots, però de vostés, no hi ha molts que van dir que guanyen la carrera, així que soc lent i estic estable, però no puc moure això lent en un Bentley ohh Dius que necessites un vertader amant d’algú per a besar i abraçar-te, fingint una mica commovedor (sí) Podria ser tot això i a dalt Només espere que siga suficient Perquè mai faig això Quan els meus ulls estan en tu emoció impressionant Oh saps que em soltes Fes-me anar a Beetle Una pista de ball feta per a 2 la melodia de la lluna Oh, som només jo i jo Fes-me anar a Beetle No balles pel meu Estic borratxo amb la teua aroma Conéixer el món sencer La vida és curta, així que perd el teu temps Passejarem pels carrers És com si només hi ha nosaltres dos Com més vertiginós i perillós, més el meu corazon aquesta bategant Per això t’estime Oh tinc molt Vaig fer que els vaig veure a tots, però de vostés, no hi ha molts que van dir que guanyen la carrera, així que soc lent i estic estable, però no puc moure això lent en un Bentley ohh Dius que necessites un vertader amant d’algú per a besar i abraçar-te, fingint una mica commovedor (sí) Podria ser tot això i a dalt Només espere que siga suficient Perquè mai faig això Quan els meus ulls estan en tu emoció impressionant Oh saps que em soltes Fes-me anar a Beetle Una pista de ball feta per a 2 la melodia de la lluna Oh, som només jo i jo Fes-me anar a Beetle Només tu, que és sorprenentment bella, em fa respirar Deixa’m volar sense ales Eres la meua ètica, llei i món Dius que necessites un vertader amant d’algú per a besar i abraçar-te, fingint una mica commovedor (sí) Podria ser tot això i a dalt Només espere que siga suficient Perquè mai faig això Quan els meus ulls estan en tu emoció impressionant Oh saps que em soltes Fes-me anar a Beetle Una pista de ball feta per a 2 la melodia de la lluna Oh, som només jo i jo Fes-me anar a Beetle Fes-me anar a Beetle Fes-me anar a Beetle
L’alumnat de 1r de l’ESO va visitar el museu arqueològic d’Alacant, però com són tants grups, van realitzar l’eixida en dos dies.
El 22 de febrer, van ser els grups B, C, D i E i divendres passat, 17 de Març, els grups A, F i G. Els van acompanyar els professors del departament de Geografia i Història, els qui van organitzar i van fer possible aquestes visites.
Van eixir de l’institut a les 9:15h amb autobús cap a Alacant i van arribar aproximadament sobre les 10:00h. Quan van arribar es van quedar una altra mitja hora en un parc xicotet que estava enfront del museu per a esmorzar i esperar a poder entrar. Quan ja es va poder entrar es van dividir en 2 grups i cadascun es va anar amb un guia diferent. Un grup es va anar ha fer un taller d’art rupestre de la prehistòria i l’altre grup va anar a veure l’exposició de com vivien en la prehistòria.
En el taller d’art rupestre donaven un tros de roca plana per a fer dibuixos amb carbonet i després repassar-los amb pintura acrílica. En l’exposició es podia veure com vivien en la prehistòria, com caçaven i coses que s’utilitzava en la vida quotidiana d’aqueixa època, com a coberts, atuells, braçalets, les puntes d’una llança etc… En cada sala havien dibuixos projectats en el sòl.
“Era tot molt interessant, però el que més ens va agradar d’aqueixa part van ser els utensilis que es feien ells mateixos“. Són testimoniatges de l’alumnat que va assistir a l’excursió.
Quan van acabar es van asseure els dos grups en uns bancs a esperar a l’autobús i es van fer una foto. Sobre les 14.30 van tornar a Crevillent i els van deixar en la parada d’autobusos del Fontenay, donant per finalitzada l’excursió.
Dissabte passat 18 de març, es va celebrar en Ronda Sud, la segona trobada d’aquesta nova edició 2023 del “Urban fest“, un festival d’art de carrer on el tema principal ha sigut la tolerància i la inclusió.
La primera part va ser el 4 de febrer i la segona estava prevista per a l’11 de febrer, però per condicions climàtiques va ser cancel·lat. Així que es va posposar, quedant la data per al passat 18 de març. Però les coses solen succeir així i tampoc va eixir un bon dia, perquè al voltant de les 11.30 va començar a ploure i es va haver de suspendre.
Però com des de bon matí ja estaven pintant els murals i contenidors, els treballs estaven quasi acabats. Bona faena a totes les persones participants de tots dos centres de secundària i de les Carmelites.
Tot això, va estar amenitzat amb la música de la nostra banda, la “Canon G Band”, que com sempre va estar genial, encara que no van poder tocar tots els temes que tenien preparats.
Us deixem unes fotos d’alguns murals però hi ha molts més i molt bonics. Si podeu passar, podreu apreciar moltíssim millor de primera mà aquest art dels joves de la localitat.
En més d’una ocasió hem escoltat aquest grup. Temes com “La revolta”, “Guarda’m l’aïre”, “Murs” i “Fanàtics de la serendipitat” ja els hem posats al llarg del curs. Aquest últim tema, “Fanàtics de la serendipitat” el toquen en col·laboració amb “La Fúmiga”. Us hem deixat els enllaços de les publicacions que vam fer quan escoltàrem aqueixos temes.
Així que no us parlarem més d’aquest grup. En qualsevol notícia anterior de segur que podeu trobar qualsevol informació que vulgueu saber dels seus components o de les seues cançons.
Us deixem la lletra perquè la pugueu llegir i entendre millor, perquè la megafoniano és molt bona en algunes zones o punts del centre.
Immortals
Inmortales
T’he donat un tros de cor i una bandera i ara estem dins d’una trinxera, esperant que algú ens estime com s’espera. La quimera de no sentir-nos sols. Som addictes al verí d’un gran problema. La utopia intenta obrir-se , i m’agrada el teu perfil d’antisistema i com la vida et crema per dins. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. Si a la nit arribes tu i el foc ens crida, ens traurem la roba com qui es trau la vida, en fosquejar no es veu tant la ferida. La vida ofega però ens tenim. Ho celebrem amb la copa mig buida, era inevitable la nostra fugida, no trobem la porta que ens marca l’eixida de l’edifici que hem construït. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir. Vibra harmoniosament el teu cos entre la multitud. Agra és la soledat, la quietud òrfena de presències. Res és tan absolut, he aprés tant i et done les gràcies, amb el cor a la la meua vull que sàpies. Que la vida et vaja bonica i et siga molt lleu. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim que vivim mil històries I ara fingim que vivim, som immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir.
Te he dado un trozo de coro y una bandera y ahora estamos dentro de una trinchera, esperando que alguien nos estime como se espera. La quimera de no sentirnos solos. Somos adictos al veneno de un gran problema. La utopía intenta abrirse , y me gusta tu perfil de antisistema y como la vida te quema por dentro. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. Si por la noche llegas tú y el fuego nos grita, nos sacaremos la ropa como quien se saca la vida, al anochecer no se ve tanto la herida. La vida ahoga pero nos tenemos. Lo celebramos con la copa medio vacía, era inevitable nuestra fuga, no encontramos la puerta que nos marca la salida del edificio que hemos construido. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir. Vibra armoniosamente tu cuerpo entre la multitud. Agria es la soledad, la quietud huérfana de presencias. Nada es tan absoluto, he aprendido tanto y te doy las gracias, con el coro a la mi quiero que sepas. Que la vida te vaya bonita y te sea muy leve. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos que vivimos mil historias Y ahora fingimos que vivimos, somos inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir.
No, no ens hem anat a Egipte, clar que no. Però hem visitat una exposició molt fanfarrona que podem veure a la casa de cultura de la nostra localitat, Crevillent. Ací us comptarem totes les coses que vam poder veure en la nostra excursió als “Tresors de Tutankamon”.
Com érem molts per a visitar l’exposició d’una sola vegada, el nostre professorat ens va dividir i eixirem en dos dies i cada dia en torns diferents. Així que, els dies 20 de febrer i 8 de març, el professorat de geografia i història, ens va acompanyar a la casa de cultura:
El 20 de febrer els grups:
1ESO-D (2a i 3a hores)
1ESO-E (3a i 4a hores)
1ESO-C (4a i 5a hores)
El 8 de març els grups:
1ESO-A (2a i 3a hores)
1ESO-B (3a i 4a hores)
1ESO-G (4a i 5a hores)
Vam anar caminant i una xica ens va rebre. Era la nostra guia i la veritat és que ens va explicar molt bé cada sala de l’exposició.
En la primera sala vam poder veure fotos, mapes i és ací on ens van rebre. Després entràrem a una zona fosca il·luminada amb fanalets i hi havia una tela en el sostre. En una altra sala vam veure un vídeo de persones d’aquell llavors desenterrant tombes i que també ens mostrava com vivien en aqueixa època.
En una altra sala vam veure maquetes molt fanfarrones, entre elles, la de la piràmide on van trobar les seues restes, els objectes que va utilitzar en els seus últims dies, com el bastó que usava Tutankamón, perquè tenia una malformació al peu, a més de tots els seus amulets i un gat de l’antic Egipte.
En una altra sala ens van mostrar tresors, objectes, màscares, com la que li van posar a Tutankamón sobre el seu rostre quan el van enterrar i altres relíquies que van trobar al costat de la seua tomba o amulets, com el conegut escarabat, que quan un faraó moria, es col·locava amb les ales obertes sobre el cor. Passàrem a una nova sala on ens van explicar el procés de momificació sobre una replica de la seua tomba com amb una simulació de cadàver en el seu interior. Consistia a retirar tots els seus òrgans menys el cor i ficar-los en una espècie de gots amb la seua cara. Després d’això el cadàver havia de passar 70 dies en sal, esbandir i passar altres 70 dies després per a enterrar-ho. El problema de Tutankamón és que va morir massa jove i no tenien preparada una piràmide per a ell. Així que li van enterrar en una piràmide d’un servent, per dir-ho així.
També ens van contar algunes històries sobre els egipcis, sobre els seus déus i sobre els seus tresors. Va ser una eixida molt fanfarrona i interessant.
Ja us hem posat en alguna altra ocasió temes del grup “Oques Grasses“. Per exemple, “Inevitable“, que ja publiquem en aquest article.
Aquesta setmana escoltarem un altre tema anomenat “Elefants“. És una cançó amb molt de sentiment i que segurament li passa a més d’una persona. Jo diria que fins i tot és freqüent.
Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, per si algú se sent identificat. No parlarem del grup perquè ja ho vam fer en la notícia anterior i l’enllaç de la qual us hem posat en el primer paràgraf.
Elefants
Elefantes
Tinc un cel i un infern endins Milers de nits que es fan matins Comptant les llàgrimes al buit He aprés a caure cap amunt Dins del plor, dins del pla… iaiai Hi ha una estrela que em diu Que no et trepitge mai ningú No deixes mai de ser tu I si el cor diu que vol jugar-li’l tot Qui soc jo per a dir-li que no? Qui soc jo per a dir-li que no? Qui soc jo per a dir-me que no? Si veig l’error com una religió Res a les nits per a viure dies nous Estime el sol quan fa dies que plou Vull viure-ho tot com un primer bes Que em serveix la por? Oh-oh-oh-oh-oh-oh Hi ha un mur per cada decisió Salt a l’abisme perquè és el que vull La sort no et busca, te la busques tu Ningú afronta per tu les teues pors Segur que has pensat que no es pot Tornar a renàixer des de dins del sot Quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor He aprés a veure-ho clar quan es fa fosc Perdent és quan més he guanyat Què m’impedeix anar amb el cap amunt? Vull veure un cel que no es pot governar Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant-ah-ah-ah-ah-ah Creixen flors on cauen les pedres Tot el que ens afona és tot el que ens salva Busque un lloc entre la incertesa Per a quedar-me a viure Si sempre que em perd és quan puc trobar-me Flores on cauen les pedres Tot el que ens afona és tot el que ens salva Busque un lloc entre la incertesa Per a quedar-me a viure Si sempre que em perd… Tinc un cel i un infern endins Milers de nits que es fan matins Comptant les llàgrimes al buit He aprés a caure cap amunt
Tengo un cielo y un infierno adentro Miles de noches que se hacen mañanas Contando las lágrimas al vacío He aprendido a caer hacia arriba Dentro del llanto, dentro del plan… iaiai Hay una estrella que me dice Que no te pise nunca nadie No dejes nunca de ser tú Y si el corazón dice que quiere jugárselo todo Quién soy yo para decirle que no? Quién soy yo para decirle que no? Quién soy yo para decirme que no? Si veo el error como una religión Rezo por las noches para vivir días nuevos Estimo el sol cuando hace días que llueve Quiero vivirlo todo como un primer beso De que me sirve el miedo? Oh-oh-oh-oh-oh-oh Hay un muro por cada decisión Salto al abismo porque es el que quiero La suerte no te busca, te la buscas tú Nadie afronta por ti tus miedos Seguro que has pensado que no se puede Volver a renacer desde dentro del bache Cuando me he hecho polvo siempre me ha hecho mejor He aprendido a verlo claro cuando se hace oscuro Perdiendo es cuando más he ganado Qué me impide ir con el hacia arriba? Quiero ver un cielo que no se puede gobernar Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando-ah-ah-ah-ah-ah Crecen flores donde caen las piedras Todo el que nos hunde es todo lo que nos salva Busco un lugar entre la incertidumbre Para quedarme a vivir Si siempre que me pierdo es cuando puedo encontrarme Flores donde caen las piedras Todo el que nos hunde es todo el que nos salva Busco un lugar entre la incertidumbre Para quedarme a vivir Si siempre que me pierdo… Tengo un cielo y un infierno adentro Miles de noches que se hacen mañanas Contando las lágrimas al vacío He aprendido a caer hacia arriba
Aquesta setmana celebrem, encara que poc, el dia 8 de març, dia Internacional de la dona. Però molt del nostre alumnat no es trobarà aqueix dia en l’institut. Alguns per fer vaga per a quedar-se a les seues cases, en lloc de reivindicar el dia amb activitats. Uns altres per estar d’excursió. Així que molt d’alumnat no tindrem en el centre.
Però bo, la música que no deixe de sonar, almenys enguany, el pròxim ja veurem si hi ha o no hi ha música de timbre. Potser tot depén del vostre interés en què continue sonant. Però vivint el present, posarem el mateix tema que ja vam posar el curs passat per aquestes dates. “Respira“, que és una bonica cançó de “El Diluvi”, un grup valencià de la zona d’Alcoi i voltants. A aquest grup li agrada molt fusionar estils, com a cúmbia, reggae, rumba, folk i la música tradicional o d’arrel valenciana.
Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, perquè està plena de força i pensem que val la pena parar-se a llegir-la unes quantes vegades.
Respira
Eo, eo! Respira, eo eo, Respira. Respira, eo eo, Respira. Desperte entre mil llunes del neguit en ser conscient, Soc una ànima que mai descansa, sóc la tres voltes rebel. Prenc partit pel que m’importa sumant-m’a el moviment, Cada veu, cada plor, cada situació m’han portat a ser com sóc. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Després de mil albades trobem l’alliberament, Som coratge i som tendresa, som els que vam voler ser. Colze a colze creix la força, del futur som el present, Cada crit, cada puny, cada emoció ens han portat a ser com som. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. M’alce to’ els dies amb la ganes de quedar amb les meues germanes, D’ajuntar les nostres idees, respectar les nostres visions, Compartir les emocions, aprendre dels errors I saber continuar. Com és? Sempre rebel, trepitjant fort, la vida està canviant però nostre és el present Mai obedient, saca les dents, Unim les nostres veus, no et deixes enganyar. Mirant el present, ni un pas arrere, Si toquen a una, juntes ens trobaran. Teixint futurs de llibertat, ja no ens podran callar. Un sol crit sota el mateix so, Apagant la por amb la nostra veu. Si no pots sola, crida a les teues amigues, Alegres, rebels, caminant unides. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, eo eo, Respira. Respira, eo eo, Respira.
Aquesta setmana escoltarem un grup de la zona que ja hem escoltat en altres ocasions i el continuarem fent, perquè la seua música agrada molt i el seu estil com a música alternativa també. La foto no correspon al tema, però era la que teníem i volíem aprofitar-la.
El tema li les porta, veritat? Penseu-ho bé, “Fanàtics de la serendipitat”. Però, què és la serendipitat? Perquè segons la RAE, ve de la paraula “serendipia: troballa valuosa que es produeix de manera accidental o casual”. Ara sí, veritat? Ja sabeu que són fanàtics.
En la web d’aquest grup d’Alzira podreu trobar molts temes, videoclips, concerts i molta altra informació sobre ells.
En aquesta cançó, La Fúmiga treballa en col·laboració amb Smoking Souls, que també és un grup que ja hem posat alguna vegada i que també és de la zona, concretament de Pego.
Fanàtics de la serendipitat
Fanáticos de la serendipidad
Puge al tren de Rodalia. Ja fa hores que és de nit. Estem separats i em mira. Ha canviat el meu destí. Pensaves que no ho faria, que jo em quedaria allí. Preguntant-me de per vida si el teu eres… Pot ser no era per a sempre però sí fins al matí. Eren rises i diumenge i no anàvem a dormir. Saber que açò acabaria ens va permetre gaudir com si fóra l’últim dia d’una història sense fi. Fanàtics de la serendipitat! Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Lliures de tota la història que ens havia acompanyat vam deixar córrer l’eufòria d’una nit per recordar. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar. Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar.
Subo al tren de Cercanía. Ya hace horas que es por la noche. Estamos separados y me mira. Ha cambiado mi destino. Pensabas que no lo haría, que yo me quedaría allí. Preguntándome de por vida si tú eras… Puede ser no era para siempre pero sí hasta la mañana. Eran risas y domingo y no íbamos a dormir. Saber que esto acabaría nos permitió disfrutar como si fuera el último día de una historia sin fin. ¡Fanáticos de la serendipidad! Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Libras de toda la historia que nos había acompañado dejamos correr la euforia de una noche para recordar. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar. Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar.
