Fi de curs

Acomiadament del curs

No volíem deixar de publicar una última notícia per a tancar aquest curs escolar 21-22. Però en dues setmanes des que publicàrem l’última notícia han passat moltíssimes coses, entre elles la finalització de les classes.

Hem tingut moltes activitats, excursions, lliurament de premis, orles… bo, un sense parar des del dilluns 13 de juny. De fet, aqueixa setmana va ser també l’última que vam posar la música en el centre amb el tema “Transmets energia” del grup “Buhos”.

Però començarem a poc a poc a explicar-vos.

  • El dilluns 13, l’alumnat de 1r d’ESO, va passar el matí en la piscina municipal.
  • El dimarts 14, l’alumnat de 3r de l’ESO de l’optativa d’informàtica, va realitzar una eixida a la UMH d’Elx per a la presentació del projecte “Programa Tu Obra”, on el robot és un protagonista més del curt. La veritat, són uns artistes, bravo! Podeu veure el vídeo ací. Segur que us agradarà! Es diu “Robotuber“.
  • També dimarts 14, a la casa de cultura, es va celebrar a la vesprada el lliurament de premis extraordinaris a l’excel·lència educativa i projectes d’innovació educativa. Nosaltres vam tindre diverses alumnes i dos projectes premiats que van rebre el merescut reconeixement. L’acte es va tancar amb una actuació de la nostra banda, la Canon G Band.
  • El dimecres 15, l’alumnat de 1r i 2n d’ESO, van anar a Terra Mítica.
  • El dijous 16 va ser la graduació per a l’alumnat de 4t de l’ESO
  • El divendres 17 va ser la graduació per a 2n de batxillerat, cicles formatius i també el lliurament de premis dels projectes empresarials.
  • El dimarts 21 l’excursió a Terra Mítica per als nivells superiors a partir de 3r de l’ESO.
  • El dimecres 22, alumnat de batxiller va anar a Tabarca amb el departament de biologia.

Segur que encara m’he deixat moltes coses per explicar-vos, i molts altres premis i reconeixements, però si heu seguit les xarxes socials, segur que ja ho sabeu, com el premi d’Adriana Bautista com a finalista en el XVII concurs de millors relats breus juvenils de la la província d’Alacant.

Finalment, recordar-vos que encara ens queda un important concert de la banda del nostre centre, la “Cànon G Band”, que actuarà divendres que ve 1 de juliol a les 22.00 a la casa de cultura. No t’ho perdes!

Us deixem unes quantes fotos de recopilació i ja només ens queda desitjar-vos un feliç estiu i…

a descansar!

Concurs de fotografia matemàtica

Resultats del concurs

Fa poc s’han donat a conéixer els resultats triats pel professorat de mats de les millors fotos.

Vols saber com ha sigut?, doncs queda’t!

El divendres passat, es van exposar les fotografies guanyadores del concurs de fotografia matemàtica, organitzat, òbviament, pel departament de Matemàtiques, el qual va estar regalant diversos xecs, entre ells un de 30 euros, 20 euros, i varis de 10 euros.

  • Fins quan estaran les fotos?

Les fotos s’estimen que estiguen fins a la pròxima celebració del concurs, que serà el curs que ve sobre aquestes dates.

  • Quins seran els terminis per a participar? 

Solen ser des de finals de març fins a principis de maig.

  • Què podria entregar?

Per a participar, pots donar una foto del que tu vulgues, per exemple, un edifici, i donar-li un nom amb el qual el relaciones, com per exemple “Divisió de finestres” i fet això, entregar-la a qualsevol professor del departament (tot depén de la teua imaginació).

  • Quins són els premis?

Com s’ha comentat al principi de l’entrevista, els premis són, o han sigut almenys en aquesta edició, un xec de 30 euros per a gastar a les botigues de l’ACEC (Associació de Comerciants i Empresaris de Crevillent) per al primer lloc, per al segon lloc un xec de 20 i per als tercers (hi ha diversos), un xec de 10, i també es pujarà nota depenent de la teua posició en el podi.

Dit tot això, passem a una entrevista amb la guanyadora del primer premi en el concurs, Carmen María, de 3ºESO B, amb la seua foto: “Desembolicats”

+: Entrevistador

-: Entrevistat

+: Com vas tindre la inspiració per a la foto?

-: Un dia estava jugant amb unes forquetes, es van creuar i se’m va ocórrer la foto.

+: Què et va semblar el teu primer lloc?

-: Em va semblar molt bé i vaig estar orgullosa perquè vaig guanyar fins i tot a persones de Batxillerat.

+: T’agrada fer fotografia?

-: Si, em relaxa molt, ja que la il·luminació i tot el relacionat amb la fotografia em sembla divertit.

Ací podeu veure alguns dels i les premiades.

Rubén Licián

Ens visita una exalumna

Ángela Sánchez compta el seu treball a l’alumnat d’informàtica

Ángela i Trini

Divendres passat, 20 de maig, ens va visitar Ángela Sánchez, que va ser alumna nostra i que fa fa 6 anys va començar la Universitat i la seua carrera dins del món de la robòtica, la programació i la IA (Intel·ligència Artificial).

Com podeu veure, ser dona no impedeix res i podem arribar on vulguem. Tothom, si s’ho proposa, ho aconsegueix, independentment de qualsevol altra condició. Només és qüestió de treball i esforç.

Ángela va acabar fa un parell d’anys la carrera universitària “Enginyeria Robòtica“. Després va fer un Màster en “Intel·ligència Artificial” i actualment està fent un altre Màster.

Treballa, des de fa un any, com a programadora en l’empresa FacePhi, que està a Alacant. La majoria de dies treballa des de casa i de tant en tant, va a les oficines per a reunions i altres assumptes.

Aquesta empresa té seus en altres països, com a Corea del Sud, i s’encarrega de proporcionar solucions de verificació d’identitat, és a dir, és una empresa de reconeixement facial. Ángela explica que la seua empresa col·labora amb Aena per a la seguretat en els aeroports, en estadis de futbol i en molts altres camps molt importants com el de la salut. Ens explica diferents tècniques que s’estan treballant en la seua empresa i les solucions proposades.

També ens mostra alguns exemples de projectes que va realitzar durant la carrera. D’aquesta manera, acosta la universitat a l’alumnat de 2n de batxillerat que acaba hui les seues classes i que ha d’enfrontar-se a la PAU. Els anima i els desitja molta sort a tots i totes. També anima a realitzar una carrera com la seua o similars, o també com en el cas de 4t de l’ESO, a seguir un camí alternatiu mitjançant cicles de la família d’informàtica, amb tantes eixides i futur.

Gràcies Ángela, per la teua visita!

Trini García

Premiades certamen literari

III certament literari “Vila de Crevillent”

El passat 22 d’abril, un dia abans del “Dia del llibre”, es va fer el lliurament de premis del tercer certamen d’aquest concurs que organitza la regidoria d’educació i que promou la creativitat literària entre els i les estudiants de tota la localitat.

En aquest certamen, hi ha moltes gategorías, en concret 6, i el millor és que l’alumnat es pot expressar amb la llengua que vulga, en la qual se senta més còmode, o en la qual considere per les circumstàncies que siguen.

En el nostre centre, van resultar premiades dues històries. Una en la categoria “batxillerat” i un altre en la categoria “3r i 4t ESO”.

Hem parlat amb Sara Vázquez Pons, premiada en la categoria batxillerat que ens compta la seua participació en el certamen. Tot va començar en classe de valencià, que encara que també ho havien comentat en classe de castellà, ella va pensar que fer-ho en valencià seria millor. La sorpresa va ser quan va rebre una carta informant-lo que el seu treball havia sigut premiat.

Us deixem un trosset del seu treball i si si us agrada, ja sabeu que apareix en el llibre que publiquen amb la recopilació de tots els relats finalistes.

COBAI HUMÀ

Em vaig despertar de sobte, amb la respiració agitada i els pulsacions frenètiques, incorporant-em bruscament. Hi corrien gotes de suor fred per tot el meu cos; semblava que acabava de tindre un malson. Vaig mirar al meu voltant, desorientada, però no vaig ser capaç d’identificar on estava. L’ambient era fred i la poca llum que hi havia no em deixava veure més enllà d’uns pocs metres. Em sentia maror, tant que hi vaig estar a punt de vomitar. <<Déu d’haver sigut per alçar-em tan de colp>>, vaig pensar.

Però tampoc tènia força, em sentia totalment dèbil i no notava cap part del cos. L’únic que notava era el dolor de cap que cada vegada era més intens. Em vaig portar els mans fredes al cap per tal de tocar-me’l front a veure si així ho calmava un poc. Però al fer-ho, em vaig adonar…

Què us sembla? Intrigant, veritat?

Casualment, premiada en la categoria “3r i 4t ESO”, tenim a María Quiles Moreno, que va presentar el seu treball en castellà. La veritat és que ens posa els pèls de punta llegir el seu relat. Així que no perdeu l’ocasió de llegir-ho.

Us deixem ací un trosset:

Quiérete

Deslizo la mirada apagada sobre mi reflejo, sobre las dos lunas que permanecen intactas en mi rostro, para luego trazar un camino hacia mis grandes hombros, los cuales se encuentran al descubierto, y lo acabo tras acercarme las manos a las sienes, desesperada. Después de incontables intentos, poso la mirada en mis clavículas y decido seguir hasta llegar a mi pecho, el cual sube y baja con lentitud, y me fijo en las olas doradas que intentan entrar en las copas de mi sujetador, cada vez son más, rugen en mi cuerpo con más fuerza……

… Llego a mis brazos, y ahora me encuentro con distintas olas que se pelean sobre mi piel, pero rugen diferente, me piden una explicación; no desean estar allí, no desean existir. Pero ellas ya la conocen, ya me conocen a mí. Sacudo la cabeza, y mis cabellos lisos apenas golpean mi tez; tras una larga bocanada de aire, vuelvo a la escena.

ENHORABONA A LES DUES PREMIADES PELS SEUS EXCEL·LENTS RELATS!

Equip de premsa

Setmana dels drets humans

Guanyadors en la Marató dels DDHH

Tots sabem que el dia Internacional dels drets humans (DDHH) és el 10 de desembre, perquè aqueix mateix dia de fa 74 anys, és a dir, en 1948, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) que és un document històric que proclama els drets inalienables que corresponen a tota persona com a ésser humà, independentment de la seua raça, color, religió, sexe, idioma, opinió política o d’una altra índole, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

Així que l’any vinent, aquest document complirà el seu 75 aniversari. Està disponible en més de 500 llengües i és el document que més s’ha traduït a tot el món. Ho podem trobar en diferents versions: il·lustrada, simplificada i en llenguatge de signes. Tot això ho podeu trobar en la web de les Nacions Unides.

Però la gent sembla haver-se oblidat d’aquests valors!

Aquesta setmana passada, es va celebrar la II Marató dels DDHH a la casa de cultura, on 6 grups, 3 de cada centre educatiu, IES Maciá Abela – IES Canónigo Manchón, van exposar els seus arguments per a defensar aquests drets i denunciar la violació dels mateixos en diferents països.

L’equip guanyador va ser del nostre centre, format per Isabel Lledó, Hugo Martínez i Paola Izquierdo, informant i denunciant la situació en la qual viuen les dones a Somàlia. Però en general, el treball dels 6 equips, ha merescut molt la pena, analitzant les diferents situacions en diferents països. El que més emociona, és veure com debaten, amb quina força lluiten i defensen els drets de les persones.

Enhorabona a tots i totes! I enhorabona al professorat implicat!

També cal destacar l’actuació de la Cànon G Band, que va amenitzar l’acte.

Però, si només és una marató, per què és la setmana dels drets humans? Perquè en el nostre centre ha sigut la setmana dels drets humans, ja que no sols aquests grups han treballat aquests valors. Des de totes les àrees, aquesta setmana passada, s’han treballat els drets humans per a conscienciar més encara sobre aquests valors que sembla que tinguem oblidats. S’han fet pòsters, tríptics, s’han vist pel·lícules, s’han llegit llibres, s’han treballat valors com la dignitat i el respecte, s’han fet podcasts, dibuixos…

No us deixem el material ací perquè seria molta informació, però l’important és que junts l’hem treballat, així que…

Continuem lluitant pels drets humans! Pels nostres drets!

Equip de premsa

Formació alumnat observador

El nostre projecte avança i millora

Com ja sabeu, el nostre projecte “Caminant amb cor i cap” no té una altra finalitat que la d’aconseguir el benestar del nostre alumnat en el centre. Sabem que és un treball difícil i complicat, perquè hi ha molts matisos en la vida quotidiana que fan que el nostre alumnat estiga alterat i perda aqueixes facetes de respecte, educació, cortesia, honestedat… que desitjaríem que tingueren totes les persones del món.

No volem robots, NO, volem persones que respecten a les altres independentment de l’ètnia religiosa, ideologia política, condició sexual o necessitats especials que tinguen. Tots som iguals i diferents alhora i això és bastant difícil d’assimilar entre els i les adoslescentes.

Ho és entre les persones adultes! Com no serà difícil entre ells i elles?

Perquè ací està el nostre objectiu. Intentar ajudar-los perquè quan siguen adultes no els passe com als adults actuals. I la millor manera és amb l’ajuda del propi alumnat.

Tenim un gran grup d’alumnes i alumnes de primer i segon de l’ESO que han començat la seua formació perquè servisquen de referent i suport per a tot l’alumnat que el requerisca, necessite parlar, se senta malament, pel motiu que siga i així, d’igual a igual, dialogar, raonar i millorar la convivència en el centre.

L’objectiuno és resoldre problemes, això no sempre es pot, però sí que suavitzar la situació o escoltar, tan necessari hui dia.

La meitat de la formació serà abans de Setmana Santa i l’altra meitat després.

L’equip de convivència està molt agraït per la implicació d’aquest gran grup d’alumnes i alumnes que s’està formant per a millorar i ajudar en la convivència en el nostre centre.

Sabem que no els resultarà senzill, però admirem la seua col·laboració i estem segurs que, davant un problema, una conversa entre iguals resultarà més efectiva que entre adult-adolescent.

Equip de convivència

Formació professorat

Curs de comunicació Neuro Verbal

La nostra preocupació, el nostre interés per entendre al nostre alumnat, la nostra vocació com a docents… ens impulsa a continuar formant-nos per a millorar en el nostre treball.

Aquest mes que ha finalitzat, un grup de professors i professores de l’IES Canónigo Manchón, hem realitzat un seminari de comunicació no verbal per a millorar en el nostre treball, no en la faceta d’ensenyar, sinó en la faceta de la comunicació i empatia, per a poder entendre al nostre alumnat i poder ajudar-lo en la mesura que siga possible.

La nostra ponent, una magnífica oradora, amb ímpetu, amb ganes i amant del que fa, Rosa Pastor, ens ha endinsat en el món de la comunicació Neuro Verbal, analitzant les micro expressions, les postures corporals…

La veritat és que ha sigut molt interessant, sobretot l’estudi dels quatre cervells, però amb moltíssima informació. Necessitaríem un seminari com aquest de tant en tant per a refrescar-nos tot l’aprés i millorar, a poc a poc, en l’estudi de les emocions, tan importants en les edats del nostre alumnat.

Gràcies, Rosa, per tots els teus consells, coneixements i anècdotes!

Trini García

Una de marcians

TERCER JOC DE CIBERSEGURETAT DISPONIBLE

Ja està disponible el tercer joc preparat pels vostres companys i companyes de 2n de batxillerat.

Ja sabeu com accedim a aquest super repte de ciberseguretat, a través de l’enllaç que trobareu en el “CHALLENGE” en la pàgina principal del periòdic, però encara així, us facilitem ací l’enllaç.

Us recordem que el repte d’aquest curs, “Les claus de la seguretat”, està format per un joc principal, “Escapa de los ciberdelincuentes” que només podràs completar si disposes de les 5 paraules secretes que obriran els 5 cadenats.

Cada paraula secreta l’obtindràs en finalitzar amb èxit cada joc i aquestes paraules et permetran resoldre el joc principal. Ara toca el torn al joc dels marcians. Segur que us agradarà.

Recorda, NO difongues el que sàpies, així seràs dels primers o de les primeres i obtindràs la teua recompensa. Sort!

Equip de premsa

Jamala 1944

En 2016, Ucraïna va guanyar el festival d’Eurovisió amb la cantant Jamala i la cançó 1944. La lletra parla de la deportació i el genocidi dels tàrtars de la península de Crimea, ordenada pel dictador soviètic Stalin durant la Segona Guerra Mundial. La família de Jamala, d’origen tàrtar, va haver de deixar la seua terra i va patir les conseqüències de la guerra. En 2014 Rússia es va annexionar la península de Crimea i la situació per a aquest poble no ha deixat d’empitjorar des de llavors.

Hui, 6 anys després de la seua victòria en Eurovisió, Jamala, com tantes altres dones ucraïneses, ha hagut de fugir del seu país amb els seus dos fills xicotets per a sobreviure a la guerra, deixant arrere al seu marit, germans i tota la seua vida. La lletra de la seua cançó, per desgràcia, segueix hui tan vigent com en 1944 i la seua commovedora interpretació és un crit estripat davant la terrible presència de la guerra.

Podeu veure el vídeoclip d’Eurovisió ací.

19441944
When strangers llaure coming
They menja to your house
They kill you all
And say
We’re not guilty
Not guilty
Where is your mind?
Humanity cries
You think you llaure gods
But everyone dies
Don’t swallow my soul
Our souls
Yasligima toyalmadim
Men bu yerde yasalmadim
Yasligima toyalmadim
Men bu yerde yasalmadim
We could build a future
Where people llaure free
To live and love
The happiest estafe
Where is your heart?
Humanity rise
You think you llaure gods
But everyone dies
Don’t swallow my soul
Our souls
Yasligima toyalmadim
Men bu yerde yasalmadim
Yasligima toyalmadim
Men bu yerde yasalmadim
Quan venen estranys
Venen a la teua casa
Ens maten a tots
I diuen
No som culpables
No culpables
On està la teua ment?
La humanitat plora
Creeis que sou déus
Però tots moren
No engules la meua ànima
Les nostres ànimes
No estava cansat de la meua joventut
Homes, no soc legal en aquest lloc
No estava cansat de la meua joventut
Homes, no soc legal en aquest lloc
Podríem construir un futur
On la gent és lliure
Per a viure i estimar
El moment més feliç
On està el teu cor?
La humanitat s’eleva
Creeis que sou déus
Però tots moren
No engules la meua ànima
Les nostres ànimes
No estava cansat de la meua joventut
Homes, no soc legal en aquest lloc
No estava cansat de la meua joventut
Homes, no soc legal en aquest lloc

Mª Dolores Asensi

Rosquilletres

4a temporada del Rosquilletres

El passat dimecres 9 de març l’IES Canonge Manchon va participar en la nova temporada del Rosquilletres. L’emissió està prevista per al dissabte 26 de març.

L’alumnat de tercer de l’ESO, ha participat en la 4a edició d’aquest programa tan divertit. Vols veure en què va consistir?, queda’t i sabràs!

Com hem dit, el passat dimecres 9 de març, es va fer la gravació del concurs valencià “Rosquilletres” al Teatre Wagner a Asp, en el que participen alumnes de 3r de l’ESO de diversos instituts i que consisteix a lletrejar, formar paraules, fer preguntes sobre cançons… però, com hauran quedat contra l’IES La Nía d’Asp? Serà un misteri fins al dissabte 26 de març, durant el matí, al canal À Punt.

Del nostre institut es van representar Antonio Candel i Enric Serna de 3r ESO B i Belén Penalva, de 3r ESO D, la qual hem entrevistat avui:

P: El concurs per a tu va ser fàcil o difícil?

R: No va ser molt difícil com m’ho imaginava, però sí que hi vaig sentir pressió pels meus companys i per no defraudar als meus mestres.

P: Et vas sentir nerviosa al concurs?

R: Primer, estava molt nerviosa, però després em vaig acostumar i em vaig tranquil·litzar.

P: Com vas estar amb els teus companys?

R: Com anem a diferents classes, no els coneixia bé, així i tot, fos una situació agradable i vaig estar bé amb ells.

Amb aquestes paraules acabem i desitgem molta sort a l’IES Canonge Manchón en aquesta edició!!!

Rubén Licián

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies