Dijous passat 27 de Maig vam tindre l’oportunitat de realitzar una visita al Racó amb el 4t curs d’ESO.
Comencem l’activitat des de l’inici de la via verda, on ens trobem amb els guies i la resta d’alumnes que han decidit anar allí directament en lloc de passar per l’institut. Abans del camí que es separa de la via verda, trobem les borreres, que eren fàbriques en les que s’aprofitaven els restos de fil i tela que sobraven de les fàbriques de tèxtil per fer altres coses.
Després, iniciem la senda-font del quinzet, des d’on podem vore que en realitat no hi ha separació entre els dos parcs naturals de la Font Roja i la de Mariola. La monitora ens explica la quantitat d’animals que resideixen en ells, com la rabosa, la fagina, el porc senglar. Tots ells baixen a veure al riu Polop i creuen pels seus boscos per passar d’un parc a l’altre buscant menjar o parella. Per això és tan important que respectem i cuidem el paratge i el riu. També les fabriques utilitzaven l’aigua, primer per a obtindre energia mitjançant l’ús de Molins i per altres usos després de la revolució industrial. La majoria d’aquestes fabriques treballaven el tèxtil.
Des d’aquesta posició podem observar també el Castellar, on han viscut molts grups humans des de ja fa molt de temps. Els primers de tots van ser un grup de neandertals, que eren homes prehistòrics molt pareguts a nosaltres però no la mateixa espècie. Són com cosins nostres. Ells van viure allà damunt, al Castellar. Més tard van arribar els ibers, que també tenien assentaments a la Serreta i al Puig. Després va ser el torn dels romans, que van deixar els seus molins prop del riu. I més endavant encara arribaren els àrabs, que van fer un castell allà damunt que dominava tota la vall. Molts dels bancals i terrasses de conreu que podem vore hui els van fer ells per primera vegada. De fet, diuen que el nom d’Alcoi prové del nom àrab que li donaven al Castellar abans, “al-Qüy”, que vol dir “el fort”, ”el ric” o “el poblat”.
Continuem el camí i després d’eixir de la via verda, arribem a la font del Quinzet. El quinzet eren 25 cèntims de la lliura valenciana, que seria més o menys el mateix que els 25 cèntims d’euro que usem nosaltres, però fa molt de temps, des de 1920 a 1930 i pic. Aquesta font era un punt on es donava de beure als ramats de cabres i ovelles, i era punt de pas obligatori per a fer la romeria a la Font Roja. El assut present estava pensat per a frenar les avingudes (sillars de pedra dels costats) i per a reconduir el cabal d’aigua des d’eixe punt cap avall, on està situat el Molí de la Mesquita.
Mentre continuem la ruta, observem la vegetació a nostra voltant, pròpia de llocs humits i de marges de rius. Els arbres més alts són xops. Són arbres que tiren la fulla quan arriba l’hivern, però abans, a la tardor, la fulla canvia de color, del verd al groc. Amb la humitat també ixen molts bolets.També trobem olivera, romer, esbarzer, matapoll, cañís, arrapallengües.
Creuem el pont de les set llunes. La via férrea vo va funcionar mai. Els túnels s’utilitzaven de magatzems. I ara el pont s’utilitza per fer bugee jumping (puenting).
Finalment, arribem al Racó. El Racó de Sant Bonaventura va ser un dels primers Paratges Naturals Municipals que es van crear (any 2002), per la seua vegetació de ribera, el seu valor paisatgístic i per la seua funció de corredor natural entre Font Roja i Mariola. Damunt es pot veure dos molins fariners del segle XVIII, que funcionàvem amb l’aigua que es quedava en la presa de més amunt. Després de passar pel molí, l’aigua s’aprofitava per als conreus i per l’ús domèstic. Acabem la meravellosa activitat amb un descans agradable envoltats de naturalesa, aprofitant per a llevar-nos momentàniament la mascareta, respectant la distància de seguretat, i respirar aire fresc.
