elclip

Ens visita José Espinosa Martínez

El passat 24 de febrer, vam tindre l’honor de tindre entre nosaltres a l’escriptor José Espinosa Martínez, autor del llibre “La motxilla verda“. La seua visita va donar lloc a dues xarrades per als grups de primer de l’ESO, perquè tots no cabien a la sala d’usos múltiples i per això, es van realitzar dues sessions.

Ens va parlar de com se li ocorren les idees per a escriure els llibres, va contestar a preguntes que teníem sobre el llibre o sobre qualsevol altre escriptor i ens va comptar els problemes que tenen per a escriure. Ens va ensenyar tots els llibres que ha escrit i totes les novel·les, perquè aquest autor no sols escriu llibres infantils, que tindre, té uns quants, sinó que també ha escrit alguna novel·la contemporània. És a dir, tant per a xiquets/xiquetes com també per als adults. En total ha escrit 8 llibres i una novel·la per als adults. Entre els seus llibres estava el top de vendes, “Arturo i els espills“.

També ens va comptar l’important que és llegir, estudiar per a ser algú en la vida, no ser uns rucs i apreciar els valors que té la vida.
Ens va contar que té 2 fills, una xica i un xic i que està súper content perquè la seua filla ha tingut una bebé i el seu fill és mestre en el col·legi.

Ha passat 23 anys de la seua vida escrivint llibres infantils i novel·les.
“Per a escriure cal haver viscut la vida, si no has patit, si no has plorat, no pots escriure pràcticament cap llibre”. Això ens va dir l’escriptor i raó no li falta.
“El primer que cal fer per a escriure un llibre és tindre una idea al cap ja pensat, després agafar, per exemple, una llibreta i un bolígraf i anar apuntant totes les idees que se’ns han ocorregut i després l’hem de passar en net tot. Quan ja ho tenim, ho passem a un ordinador”. Així ens va contar que s’escrivia un llibre. Però també ens va comptar un secret i és que a vegades costa més corregir un llibre que crear-lo.

També ens va contar una mica de la seua vida, bàsicament que li agrada llegir i escriure. Al seu fill li encanta llegir igual que a ell, però si el seu pare es llig 100, el seu fill es llig 500. La xarrada va durar una hora, quasi una classe normal, com sempre, de 55 minuts. Per a acabar, José Espinosa va signar els exemplars que havíem portat.

Alumnat 1ESO-G premsa

Eixida al parc “Multiaventura” d’Elx

El passat 14 de febrer es va realitzar una eixida amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. Sortiren a les 9:30 i van tornar a les 15.35 de la vesprada. Era el dia de Sant Valentí (dia dels enamorats) i l’alumnat va visitar el parc multiaventura d’Elx on van realitzar les següents activitats:
—Tirolina de 25 metres d’alt i 200 de llarg.
—Circuit de prova.
—Circuit de diferents dificultats.
—Barques.
—Tir amb arc.

Segons ens compta l’alumnat d’1 ESO, s’ho van passar bastant bé i no va haver-hi cap problema, exceptuant un grup, que quasi cau de les barques, però que no va arribar a passar. Us deixem en aquest article unes quantes impressions.

“La tirolina va ser molt divertida, l’única cosa que, segons s’anava pujant, feia cada vegada més fred, perquè no havien parets. Arribàrem a pujar fins a una altura de 25 m. El cas és que després hi havia una tirada de 200m i passaves per damunt del xicotet llac. La veritat és que va estar molt bé”

“Quan arribàrem al parc, ens van dividir en tres grups i cadascun va anar a fer una cosa diferent. Un dels grups va anar a la tirolina gegant i els que no volien tirar-se van anar a l’altre costat del parc amb un altre monitor a esperar que els altres es tirassen. Els que es van tirar havien d’anar a un edifici altíssim i per a poder pujar i no caure’s havien d’anar pujant les escales amb la línia de vida, que és una corda de l’arnés que sempre ha d’anar agarrada a alguna cosa per a no caure’s. Quan arribaves a l’últim pis hi havia una monitora que t’explicava com tirar-se, podies fer-ho de carrereta o assegut, però havies de saltar tant sí com no. Al final de la tirolina estaven els altres companys/as esperant-te”.

“El circuit de prova era més que res per a comprovar que podíem passar entre torre i torre sense dificultat, a més de saber utilitzar l’arnés i la línia de vida. Després de provar aquest circuit i comprovar que ens defensàvem, podíem passar a fer el circuit «real»”.

Una vegada acabe tot l’alumnat de completar el circuit, van recarregar una mica d’energia amb l’esmorzar i es van anar a fer l’activitat de les «barques». Ací, quasi cauen a l’aigua uns quants. Encara sort que no va arribar a passar amb el fred que fa.

“El meu grup de barca i jo ens havíem quedat encallats perquè entre que no sabíem remar, un s’estava cruixint de riure i una altra havia caigut del seient de la barca, ens quedàrem enmig del llac i va haver de venir a rescatar-nos la monitora. A més, una altra persona no parava de moure’s i gairebé em vaig veure en l’aigua com un ànec”.

“Finalment, realitzàrem l’activitat de tir amb arc, on vam fer diversos tirs i ens divertim per a estona, perquè ningú encertava. Finalment, ens vam anar a casa.”

Alumnat 1ESO-G Premsa