Volíem demanar-vos un xicotet favor, però ràpid i senzill. Des de fa més de 6 anys col·laborem amb l’ONCE per a treballar la inclusió amb el nostre alumnat mitjançant concursos o reptes que ens proposen per a adquirir valors que moltes vegades tenim oblidats.
Enguany, a més, ens proposen sol·licitar a l’Ajuntament de la nostra localitat un carrer,
“El Carrer de la Inclusió”
Per a poder fer-ho hem de recollir signatures, moltes signatures, quantes més signatures, més possibilitats tindrem d’aconseguir aquest carrer per al nostre poble. Així ajudarem a totes les persones que passen per ella o visquen en ella a reflexionar i a conscienciar per a aconseguir una societat més inclusiva.
Per això us demanem:
1r que signeu
2n que difongueu enllaç als vostres coneguts el més aviat possible, perquè el termini acaba el 13 d’abril.
Ho faries? Ens ajudaries? És clar que sense la vostra ajuda no aconseguirem res, però tots junts pot ser que sí.
Dissabte passat 18 de març, es va celebrar en Ronda Sud, la segona trobada d’aquesta nova edició 2023 del “Urban fest“, un festival d’art de carrer on el tema principal ha sigut la tolerància i la inclusió.
La primera part va ser el 4 de febrer i la segona estava prevista per a l’11 de febrer, però per condicions climàtiques va ser cancel·lat. Així que es va posposar, quedant la data per al passat 18 de març. Però les coses solen succeir així i tampoc va eixir un bon dia, perquè al voltant de les 11.30 va començar a ploure i es va haver de suspendre.
Però com des de bon matí ja estaven pintant els murals i contenidors, els treballs estaven quasi acabats. Bona faena a totes les persones participants de tots dos centres de secundària i de les Carmelites.
Tot això, va estar amenitzat amb la música de la nostra banda, la “Canon G Band”, que com sempre va estar genial, encara que no van poder tocar tots els temes que tenien preparats.
Us deixem unes fotos d’alguns murals però hi ha molts més i molt bonics. Si podeu passar, podreu apreciar moltíssim millor de primera mà aquest art dels joves de la localitat.
Des de la Direcció General, se’ns ha comunicat que el termini per a sol·licitar un bo digital de connectivitat a Internet, que al principi finalitzava el 25 de novembre de 2022, s’ha ampliat fins al 31 de juliol de 2023. Així que fins a aquest dia, es podrà sol·licitar aquest tipus d’ajuda.
Clicant sobre les imatges, accediràs a aquesta documentació en PDF. Per a qualsevol dubte o informació addicional, les persones interessades poden posar-se en contacte amb la Direcció General en el correu bo_digital@gva.es i en el telèfon 960992595 o accedir a tota la informació en el següent enllaç: https://innova.gva.es/es/web/brecha-digital/fons-next-generation-eu
Una vegada accedisques l’enllace, selecciones “Sol·licitud bono digital“. Ací trobaràs com fer el tràmit, però per anar més ràpids, us el facilitem també ací.
En més d’una ocasió hem escoltat aquest grup. Temes com “La revolta”, “Guarda’m l’aïre”, “Murs” i “Fanàtics de la serendipitat” ja els hem posats al llarg del curs. Aquest últim tema, “Fanàtics de la serendipitat” el toquen en col·laboració amb “La Fúmiga”. Us hem deixat els enllaços de les publicacions que vam fer quan escoltàrem aqueixos temes.
Així que no us parlarem més d’aquest grup. En qualsevol notícia anterior de segur que podeu trobar qualsevol informació que vulgueu saber dels seus components o de les seues cançons.
Us deixem la lletra perquè la pugueu llegir i entendre millor, perquè la megafoniano és molt bona en algunes zones o punts del centre.
Immortals
Inmortales
T’he donat un tros de cor i una bandera i ara estem dins d’una trinxera, esperant que algú ens estime com s’espera. La quimera de no sentir-nos sols. Som addictes al verí d’un gran problema. La utopia intenta obrir-se , i m’agrada el teu perfil d’antisistema i com la vida et crema per dins. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. Si a la nit arribes tu i el foc ens crida, ens traurem la roba com qui es trau la vida, en fosquejar no es veu tant la ferida. La vida ofega però ens tenim. Ho celebrem amb la copa mig buida, era inevitable la nostra fugida, no trobem la porta que ens marca l’eixida de l’edifici que hem construït. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim com a immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir. Vibra harmoniosament el teu cos entre la multitud. Agra és la soledat, la quietud òrfena de presències. Res és tan absolut, he aprés tant i et done les gràcies, amb el cor a la la meua vull que sàpies. Que la vida et vaja bonica i et siga molt lleu. Vine i trenca l’espill, allistem-nos en la guerra emocional. Vine i mira la vall, corren, corren lliures els cavalls. I ara fingim que som com dues estàtues. I ara fingim que vivim que vivim mil històries I ara fingim que vivim, som immortals. No hem marxat mai i estem tan lluny que als nostres punys guardem el temps i el vent respon als nostres noms, queda’t a dormir.
Te he dado un trozo de coro y una bandera y ahora estamos dentro de una trinchera, esperando que alguien nos estime como se espera. La quimera de no sentirnos solos. Somos adictos al veneno de un gran problema. La utopía intenta abrirse , y me gusta tu perfil de antisistema y como la vida te quema por dentro. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. Si por la noche llegas tú y el fuego nos grita, nos sacaremos la ropa como quien se saca la vida, al anochecer no se ve tanto la herida. La vida ahoga pero nos tenemos. Lo celebramos con la copa medio vacía, era inevitable nuestra fuga, no encontramos la puerta que nos marca la salida del edificio que hemos construido. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos como inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir. Vibra armoniosamente tu cuerpo entre la multitud. Agria es la soledad, la quietud huérfana de presencias. Nada es tan absoluto, he aprendido tanto y te doy las gracias, con el coro a la mi quiero que sepas. Que la vida te vaya bonita y te sea muy leve. Ven y rompe el espejo, alistémonos en la guerra emocional. Ven y mira el valle, corren, corren libras los caballos. Y ahora fingimos que somos como dos estatuas. Y ahora fingimos que vivimos que vivimos mil historias Y ahora fingimos que vivimos, somos inmortales. No hemos marchado nunca y estamos tan lejos que a nuestros puños guardamos el tiempo y el viento responde a nuestros nombres, quédate a dormir.
No, no ens hem anat a Egipte, clar que no. Però hem visitat una exposició molt fanfarrona que podem veure a la casa de cultura de la nostra localitat, Crevillent. Ací us comptarem totes les coses que vam poder veure en la nostra excursió als “Tresors de Tutankamon”.
Com érem molts per a visitar l’exposició d’una sola vegada, el nostre professorat ens va dividir i eixirem en dos dies i cada dia en torns diferents. Així que, els dies 20 de febrer i 8 de març, el professorat de geografia i història, ens va acompanyar a la casa de cultura:
El 20 de febrer els grups:
1ESO-D (2a i 3a hores)
1ESO-E (3a i 4a hores)
1ESO-C (4a i 5a hores)
El 8 de març els grups:
1ESO-A (2a i 3a hores)
1ESO-B (3a i 4a hores)
1ESO-G (4a i 5a hores)
Vam anar caminant i una xica ens va rebre. Era la nostra guia i la veritat és que ens va explicar molt bé cada sala de l’exposició.
En la primera sala vam poder veure fotos, mapes i és ací on ens van rebre. Després entràrem a una zona fosca il·luminada amb fanalets i hi havia una tela en el sostre. En una altra sala vam veure un vídeo de persones d’aquell llavors desenterrant tombes i que també ens mostrava com vivien en aqueixa època.
En una altra sala vam veure maquetes molt fanfarrones, entre elles, la de la piràmide on van trobar les seues restes, els objectes que va utilitzar en els seus últims dies, com el bastó que usava Tutankamón, perquè tenia una malformació al peu, a més de tots els seus amulets i un gat de l’antic Egipte.
En una altra sala ens van mostrar tresors, objectes, màscares, com la que li van posar a Tutankamón sobre el seu rostre quan el van enterrar i altres relíquies que van trobar al costat de la seua tomba o amulets, com el conegut escarabat, que quan un faraó moria, es col·locava amb les ales obertes sobre el cor. Passàrem a una nova sala on ens van explicar el procés de momificació sobre una replica de la seua tomba com amb una simulació de cadàver en el seu interior. Consistia a retirar tots els seus òrgans menys el cor i ficar-los en una espècie de gots amb la seua cara. Després d’això el cadàver havia de passar 70 dies en sal, esbandir i passar altres 70 dies després per a enterrar-ho. El problema de Tutankamón és que va morir massa jove i no tenien preparada una piràmide per a ell. Així que li van enterrar en una piràmide d’un servent, per dir-ho així.
També ens van contar algunes històries sobre els egipcis, sobre els seus déus i sobre els seus tresors. Va ser una eixida molt fanfarrona i interessant.
Ja us hem posat en alguna altra ocasió temes del grup “Oques Grasses“. Per exemple, “Inevitable“, que ja publiquem en aquest article.
Aquesta setmana escoltarem un altre tema anomenat “Elefants“. És una cançó amb molt de sentiment i que segurament li passa a més d’una persona. Jo diria que fins i tot és freqüent.
Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, per si algú se sent identificat. No parlarem del grup perquè ja ho vam fer en la notícia anterior i l’enllaç de la qual us hem posat en el primer paràgraf.
Elefants
Elefantes
Tinc un cel i un infern endins Milers de nits que es fan matins Comptant les llàgrimes al buit He aprés a caure cap amunt Dins del plor, dins del pla… iaiai Hi ha una estrela que em diu Que no et trepitge mai ningú No deixes mai de ser tu I si el cor diu que vol jugar-li’l tot Qui soc jo per a dir-li que no? Qui soc jo per a dir-li que no? Qui soc jo per a dir-me que no? Si veig l’error com una religió Res a les nits per a viure dies nous Estime el sol quan fa dies que plou Vull viure-ho tot com un primer bes Que em serveix la por? Oh-oh-oh-oh-oh-oh Hi ha un mur per cada decisió Salt a l’abisme perquè és el que vull La sort no et busca, te la busques tu Ningú afronta per tu les teues pors Segur que has pensat que no es pot Tornar a renàixer des de dins del sot Quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor He aprés a veure-ho clar quan es fa fosc Perdent és quan més he guanyat Què m’impedeix anar amb el cap amunt? Vull veure un cel que no es pot governar Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant Jo només vull veure elefants volant-ah-ah-ah-ah-ah Creixen flors on cauen les pedres Tot el que ens afona és tot el que ens salva Busque un lloc entre la incertesa Per a quedar-me a viure Si sempre que em perd és quan puc trobar-me Flores on cauen les pedres Tot el que ens afona és tot el que ens salva Busque un lloc entre la incertesa Per a quedar-me a viure Si sempre que em perd… Tinc un cel i un infern endins Milers de nits que es fan matins Comptant les llàgrimes al buit He aprés a caure cap amunt
Tengo un cielo y un infierno adentro Miles de noches que se hacen mañanas Contando las lágrimas al vacío He aprendido a caer hacia arriba Dentro del llanto, dentro del plan… iaiai Hay una estrella que me dice Que no te pise nunca nadie No dejes nunca de ser tú Y si el corazón dice que quiere jugárselo todo Quién soy yo para decirle que no? Quién soy yo para decirle que no? Quién soy yo para decirme que no? Si veo el error como una religión Rezo por las noches para vivir días nuevos Estimo el sol cuando hace días que llueve Quiero vivirlo todo como un primer beso De que me sirve el miedo? Oh-oh-oh-oh-oh-oh Hay un muro por cada decisión Salto al abismo porque es el que quiero La suerte no te busca, te la buscas tú Nadie afronta por ti tus miedos Seguro que has pensado que no se puede Volver a renacer desde dentro del bache Cuando me he hecho polvo siempre me ha hecho mejor He aprendido a verlo claro cuando se hace oscuro Perdiendo es cuando más he ganado Qué me impide ir con el hacia arriba? Quiero ver un cielo que no se puede gobernar Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando Yo solo quiero ver elefantes volando-ah-ah-ah-ah-ah Crecen flores donde caen las piedras Todo el que nos hunde es todo lo que nos salva Busco un lugar entre la incertidumbre Para quedarme a vivir Si siempre que me pierdo es cuando puedo encontrarme Flores donde caen las piedras Todo el que nos hunde es todo el que nos salva Busco un lugar entre la incertidumbre Para quedarme a vivir Si siempre que me pierdo… Tengo un cielo y un infierno adentro Miles de noches que se hacen mañanas Contando las lágrimas al vacío He aprendido a caer hacia arriba
Aquesta setmana celebrem, encara que poc, el dia 8 de març, dia Internacional de la dona. Però molt del nostre alumnat no es trobarà aqueix dia en l’institut. Alguns per fer vaga per a quedar-se a les seues cases, en lloc de reivindicar el dia amb activitats. Uns altres per estar d’excursió. Així que molt d’alumnat no tindrem en el centre.
Però bo, la música que no deixe de sonar, almenys enguany, el pròxim ja veurem si hi ha o no hi ha música de timbre. Potser tot depén del vostre interés en què continue sonant. Però vivint el present, posarem el mateix tema que ja vam posar el curs passat per aquestes dates. “Respira“, que és una bonica cançó de “El Diluvi”, un grup valencià de la zona d’Alcoi i voltants. A aquest grup li agrada molt fusionar estils, com a cúmbia, reggae, rumba, folk i la música tradicional o d’arrel valenciana.
Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, perquè està plena de força i pensem que val la pena parar-se a llegir-la unes quantes vegades.
Respira
Eo, eo! Respira, eo eo, Respira. Respira, eo eo, Respira. Desperte entre mil llunes del neguit en ser conscient, Soc una ànima que mai descansa, sóc la tres voltes rebel. Prenc partit pel que m’importa sumant-m’a el moviment, Cada veu, cada plor, cada situació m’han portat a ser com sóc. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Després de mil albades trobem l’alliberament, Som coratge i som tendresa, som els que vam voler ser. Colze a colze creix la força, del futur som el present, Cada crit, cada puny, cada emoció ens han portat a ser com som. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. M’alce to’ els dies amb la ganes de quedar amb les meues germanes, D’ajuntar les nostres idees, respectar les nostres visions, Compartir les emocions, aprendre dels errors I saber continuar. Com és? Sempre rebel, trepitjant fort, la vida està canviant però nostre és el present Mai obedient, saca les dents, Unim les nostres veus, no et deixes enganyar. Mirant el present, ni un pas arrere, Si toquen a una, juntes ens trobaran. Teixint futurs de llibertat, ja no ens podran callar. Un sol crit sota el mateix so, Apagant la por amb la nostra veu. Si no pots sola, crida a les teues amigues, Alegres, rebels, caminant unides. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, pren força i respira, abraça la vida, Aquest món serà per al teu. Respira, eo eo, Respira. Respira, eo eo, Respira.
Aquesta setmana escoltarem un grup de la zona que ja hem escoltat en altres ocasions i el continuarem fent, perquè la seua música agrada molt i el seu estil com a música alternativa també. La foto no correspon al tema, però era la que teníem i volíem aprofitar-la.
El tema li les porta, veritat? Penseu-ho bé, “Fanàtics de la serendipitat”. Però, què és la serendipitat? Perquè segons la RAE, ve de la paraula “serendipia: troballa valuosa que es produeix de manera accidental o casual”. Ara sí, veritat? Ja sabeu que són fanàtics.
En la web d’aquest grup d’Alzira podreu trobar molts temes, videoclips, concerts i molta altra informació sobre ells.
En aquesta cançó, La Fúmiga treballa en col·laboració amb Smoking Souls, que també és un grup que ja hem posat alguna vegada i que també és de la zona, concretament de Pego.
Fanàtics de la serendipitat
Fanáticos de la serendipidad
Puge al tren de Rodalia. Ja fa hores que és de nit. Estem separats i em mira. Ha canviat el meu destí. Pensaves que no ho faria, que jo em quedaria allí. Preguntant-me de per vida si el teu eres… Pot ser no era per a sempre però sí fins al matí. Eren rises i diumenge i no anàvem a dormir. Saber que açò acabaria ens va permetre gaudir com si fóra l’últim dia d’una història sense fi. Fanàtics de la serendipitat! Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Lliures de tota la història que ens havia acompanyat vam deixar córrer l’eufòria d’una nit per recordar. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar. Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar.
Subo al tren de Cercanía. Ya hace horas que es por la noche. Estamos separados y me mira. Ha cambiado mi destino. Pensabas que no lo haría, que yo me quedaría allí. Preguntándome de por vida si tú eras… Puede ser no era para siempre pero sí hasta la mañana. Eran risas y domingo y no íbamos a dormir. Saber que esto acabaría nos permitió disfrutar como si fuera el último día de una historia sin fin. ¡Fanáticos de la serendipidad! Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Libras de toda la historia que nos había acompañado dejamos correr la euforia de una noche para recordar. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar. Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar.
El passat 24 de febrer, vam tindre l’honor de tindre entre nosaltres a l’escriptor José Espinosa Martínez, autor del llibre “La motxilla verda“. La seua visita va donar lloc a dues xarrades per als grups de primer de l’ESO, perquè tots no cabien a la sala d’usos múltiples i per això, es van realitzar dues sessions.
Ens va parlar de com se li ocorren les idees per a escriure els llibres, va contestar a preguntes que teníem sobre el llibre o sobre qualsevol altre escriptor i ens va comptar els problemes que tenen per a escriure. Ens va ensenyar tots els llibres que ha escrit i totes les novel·les, perquè aquest autor no sols escriu llibres infantils, que tindre, té uns quants, sinó que també ha escrit alguna novel·la contemporània. És a dir, tant per a xiquets/xiquetes com també per als adults. En total ha escrit 8 llibres i una novel·la per als adults. Entre els seus llibres estava el top de vendes, “Arturo i els espills“.
També ens va comptar l’important que és llegir, estudiar per a ser algú en la vida, no ser uns rucs i apreciar els valors que té la vida. Ens va contar que té 2 fills, una xica i un xic i que està súper content perquè la seua filla ha tingut una bebé i el seu fill és mestre en el col·legi.
Ha passat 23 anys de la seua vida escrivint llibres infantils i novel·les. “Per a escriure cal haver viscut la vida, si no has patit, si no has plorat, no pots escriure pràcticament cap llibre”. Això ens va dir l’escriptor i raó no li falta. “El primer que cal fer per a escriure un llibre és tindre una idea al cap ja pensat, després agafar, per exemple, una llibreta i un bolígraf i anar apuntant totes les idees que se’ns han ocorregut i després l’hem de passar en net tot. Quan ja ho tenim, ho passem a un ordinador”. Així ens va contar que s’escrivia un llibre. Però també ens va comptar un secret i és que a vegades costa més corregir un llibre que crear-lo.
També ens va contar una mica de la seua vida, bàsicament que li agrada llegir i escriure. Al seu fill li encanta llegir igual que a ell, però si el seu pare es llig 100, el seu fill es llig 500. La xarrada va durar una hora, quasi una classe normal, com sempre, de 55 minuts. Per a acabar, José Espinosa va signar els exemplars que havíem portat.
El passat 14 de febrer es va realitzar una eixida amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. Sortiren a les 9:30 i van tornar a les 15.35 de la vesprada. Era el dia de Sant Valentí (dia dels enamorats) i l’alumnat va visitar el parc multiaventura d’Elx on van realitzar les següents activitats: —Tirolina de 25 metres d’alt i 200 de llarg. —Circuit de prova. —Circuit de diferents dificultats. —Barques. —Tir amb arc.
Segons ens compta l’alumnat d’1 ESO, s’ho van passar bastant bé i no va haver-hi cap problema, exceptuant un grup, que quasi cau de les barques, però que no va arribar a passar. Us deixem en aquest article unes quantes impressions.
“La tirolina va ser molt divertida, l’única cosa que, segons s’anava pujant, feia cada vegada més fred, perquè no havien parets. Arribàrem a pujar fins a una altura de 25 m. El cas és que després hi havia una tirada de 200m i passaves per damunt del xicotet llac. La veritat és que va estar molt bé”
“Quan arribàrem al parc, ens van dividir en tres grups i cadascun va anar a fer una cosa diferent. Un dels grups va anar a la tirolina gegant i els que no volien tirar-se van anar a l’altre costat del parc amb un altre monitor a esperar que els altres es tirassen. Els que es van tirar havien d’anar a un edifici altíssim i per a poder pujar i no caure’s havien d’anar pujant les escales amb la línia de vida, que és una corda de l’arnés que sempre ha d’anar agarrada a alguna cosa per a no caure’s. Quan arribaves a l’últim pis hi havia una monitora que t’explicava com tirar-se, podies fer-ho de carrereta o assegut, però havies de saltar tant sí com no. Al final de la tirolina estaven els altres companys/as esperant-te”.
“El circuit de prova era més que res per a comprovar que podíem passar entre torre i torre sense dificultat, a més de saber utilitzar l’arnés i la línia de vida. Després de provar aquest circuit i comprovar que ens defensàvem, podíem passar a fer el circuit «real»”.
Una vegada acabe tot l’alumnat de completar el circuit, van recarregar una mica d’energia amb l’esmorzar i es van anar a fer l’activitat de les «barques». Ací, quasi cauen a l’aigua uns quants. Encara sort que no va arribar a passar amb el fred que fa.
“El meu grup de barca i jo ens havíem quedat encallats perquè entre que no sabíem remar, un s’estava cruixint de riure i una altra havia caigut del seient de la barca, ens quedàrem enmig del llac i va haver de venir a rescatar-nos la monitora. A més, una altra persona no parava de moure’s i gairebé em vaig veure en l’aigua com un ànec”.
“Finalment, realitzàrem l’activitat de tir amb arc, on vam fer diversos tirs i ens divertim per a estona, perquè ningú encertava. Finalment, ens vam anar a casa.”
Alumnat 1ESO-G Premsa
03003966
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
