Timbre del 13 al 17 de març

Oques grasses

Elefants

Ja us hem posat en alguna altra ocasió temes del grup “Oques Grasses“. Per exemple, “Inevitable“, que ja publiquem en aquest article.

Aquesta setmana escoltarem un altre tema anomenat “Elefants“. És una cançó amb molt de sentiment i que segurament li passa a més d’una persona. Jo diria que fins i tot és freqüent.

Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, per si algú se sent identificat. No parlarem del grup perquè ja ho vam fer en la notícia anterior i l’enllaç de la qual us hem posat en el primer paràgraf.

ElefantsElefantes
Tinc un cel i un infern endins
Milers de nits que es fan matins
Comptant les llàgrimes al buit
He aprés a caure cap amunt
Dins del plor, dins del pla… iaiai
Hi ha una estrela que em diu
Que no et trepitge mai ningú
No deixes mai de ser tu
I si el cor diu que vol jugar-li’l tot
Qui soc jo per a dir-li que no?
Qui soc jo per a dir-li que no?
Qui soc jo per a dir-me que no?
Si veig l’error com una religió
Res a les nits per a viure dies nous
Estime el sol quan fa dies que plou
Vull viure-ho tot com un primer bes
Que em serveix la por? Oh-oh-oh-oh-oh-oh
Hi ha un mur per cada decisió
Salt a l’abisme perquè és el que vull
La sort no et busca, te la busques tu
Ningú afronta per tu les teues pors
Segur que has pensat que no es pot
Tornar a renàixer des de dins del sot
Quan m’he fet pols sempre m’ha fet millor
He aprés a veure-ho clar quan es fa fosc
Perdent és quan més he guanyat
Què m’impedeix anar amb el cap amunt?
Vull veure un cel que no es pot governar
Jo només vull veure elefants volant
Jo només vull veure elefants volant
Jo només vull veure elefants volant
Jo només vull veure elefants volant-ah-ah-ah-ah-ah
Creixen flors on cauen les pedres
Tot el que ens afona és tot el que ens salva
Busque un lloc entre la incertesa
Per a quedar-me a viure
Si sempre que em perd és quan puc trobar-me
Flores on cauen les pedres
Tot el que ens afona és tot el que ens salva
Busque un lloc entre la incertesa
Per a quedar-me a viure
Si sempre que em perd…
Tinc un cel i un infern endins
Milers de nits que es fan matins
Comptant les llàgrimes al buit
He aprés a caure cap amunt
Tengo un cielo y un infierno adentro
Miles de noches que se hacen mañanas
Contando las lágrimas al vacío
He aprendido a caer hacia arriba
Dentro del llanto, dentro del plan… iaiai
Hay una estrella que me dice
Que no te pise nunca nadie
No dejes nunca de ser tú
Y si el corazón dice que quiere jugárselo todo
Quién soy yo para decirle que no?
Quién soy yo para decirle que no?
Quién soy yo para decirme que no?
Si veo el error como una religión
Rezo por las noches para vivir días nuevos
Estimo el sol cuando hace días que llueve
Quiero vivirlo todo como un primer beso
De que me sirve el miedo? Oh-oh-oh-oh-oh-oh
Hay un muro por cada decisión
Salto al abismo porque es el que quiero
La suerte no te busca, te la buscas tú
Nadie afronta por ti tus miedos
Seguro que has pensado que no se puede
Volver a renacer desde dentro del bache
Cuando me he hecho polvo siempre me ha hecho mejor
He aprendido a verlo claro cuando se hace oscuro
Perdiendo es cuando más he ganado
Qué me impide ir con el hacia arriba?
Quiero ver un cielo que no se puede gobernar
Yo solo quiero ver elefantes volando
Yo solo quiero ver elefantes volando
Yo solo quiero ver elefantes volando
Yo solo quiero ver elefantes volando-ah-ah-ah-ah-ah
Crecen flores donde caen las piedras
Todo el que nos hunde es todo lo que nos salva
Busco un lugar entre la incertidumbre
Para quedarme a vivir
Si siempre que me pierdo es cuando puedo encontrarme
Flores donde caen las piedras
Todo el que nos hunde es todo el que nos salva
Busco un lugar entre la incertidumbre
Para quedarme a vivir
Si siempre que me pierdo…
Tengo un cielo y un infierno adentro
Miles de noches que se hacen mañanas
Contando las lágrimas al vacío
He aprendido a caer hacia arriba

Timbre del 7 al 10 de març

El Diluvi

Respira

Aquesta setmana celebrem, encara que poc, el dia 8 de març, dia Internacional de la dona. Però molt del nostre alumnat no es trobarà aqueix dia en l’institut. Alguns per fer vaga per a quedar-se a les seues cases, en lloc de reivindicar el dia amb activitats. Uns altres per estar d’excursió. Així que molt d’alumnat no tindrem en el centre.

Però bo, la música que no deixe de sonar, almenys enguany, el pròxim ja veurem si hi ha o no hi ha música de timbre. Potser tot depén del vostre interés en què continue sonant. Però vivint el present, posarem el mateix tema que ja vam posar el curs passat per aquestes dates. “Respira“, que és una bonica cançó de “El Diluvi”, un grup valencià de la zona d’Alcoi i voltants. A aquest grup li agrada molt fusionar estils, com a cúmbia, reggae, rumba, folk i la música tradicional o d’arrel valenciana.

Us deixem la lletra perquè, tranquil·lament, la pugueu llegir, perquè està plena de força i pensem que val la pena parar-se a llegir-la unes quantes vegades.

Respira
Eo, eo!
Respira, eo eo,
Respira.
Respira, eo eo,
Respira.
Desperte entre mil llunes del neguit en ser conscient,
Soc una ànima que mai descansa, sóc la tres voltes rebel.
Prenc partit pel que m’importa sumant-m’a el moviment,
Cada veu, cada plor, cada situació m’han portat a ser com sóc.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
Després de mil albades trobem l’alliberament,
Som coratge i som tendresa, som els que vam voler ser.
Colze a colze creix la força, del futur som el present,
Cada crit, cada puny, cada emoció ens han portat a ser com som.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
M’alce to’ els dies amb la ganes de quedar amb les meues germanes,
D’ajuntar les nostres idees, respectar les nostres visions,
Compartir les emocions, aprendre dels errors
I saber continuar.
Com és? Sempre rebel, trepitjant fort,
la vida està canviant però nostre és el present
Mai obedient, saca les dents,
Unim les nostres veus, no et deixes enganyar.
Mirant el present, ni un pas arrere,
Si toquen a una, juntes ens trobaran.
Teixint futurs de llibertat, ja no ens podran callar.
Un sol crit sota el mateix so,
Apagant la por amb la nostra veu.
Si no pots sola, crida a les teues amigues,
Alegres, rebels, caminant unides.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
Respira, pren força i respira,
abraça la vida,
Aquest món serà per al teu.
Respira, eo eo,
Respira.
Respira, eo eo,
Respira.

Timbre del 28 de febrer al 3 de març

“LA FÚMIGA”

“FANÀTICS DE LA SERENDIPITAT”

Aquesta setmana escoltarem un grup de la zona que ja hem escoltat en altres ocasions i el continuarem fent, perquè la seua música agrada molt i el seu estil com a música alternativa també. La foto no correspon al tema, però era la que teníem i volíem aprofitar-la.

El tema li les porta, veritat? Penseu-ho bé, “Fanàtics de la serendipitat”. Però, què és la serendipitat? Perquè segons la RAE, ve de la paraula “serendipia: troballa valuosa que es produeix de manera accidental o casual”. Ara sí, veritat? Ja sabeu que són fanàtics.

En la web d’aquest grup d’Alzira podreu trobar molts temes, videoclips, concerts i molta altra informació sobre ells.

En aquesta cançó, La Fúmiga treballa en col·laboració amb Smoking Souls, que també és un grup que ja hem posat alguna vegada i que també és de la zona, concretament de Pego.

Fanàtics de la serendipitatFanáticos de la serendipidad
Puge al tren de Rodalia.
Ja fa hores que és de nit.
Estem separats i em mira.
Ha canviat el meu destí.
Pensaves que no ho faria,
que jo em quedaria allí.
Preguntant-me de per vida
si el teu eres…
Pot ser no era per a sempre
però sí fins al matí.
Eren rises i diumenge
i no anàvem a dormir.
Saber que açò acabaria
ens va permetre gaudir
com si fóra l’últim dia
d’una història sense fi.
Fanàtics de la serendipitat!
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l’estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d’Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps els hores
mentre feia el seu camí.
L’alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Lliures de tota la història
que ens havia acompanyat
vam deixar córrer l’eufòria
d’una nit per recordar.
Serendipitat austera
d’un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-ens a trobar.
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l’estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d’Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps els hores
mentre feia el seu camí.
L’alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Serendipitat austera
d’un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-ens a trobar.
Subo al tren de Cercanía.
Ya hace horas que es por la noche.
Estamos separados y me mira.
Ha cambiado mi destino.
Pensabas que no lo haría,
que yo me quedaría allí.
Preguntándome de por vida
si tú eras…
Puede ser no era para siempre
pero sí hasta la mañana.
Eran risas y domingo
y no íbamos a dormir.
Saber que esto acabaría
nos permitió disfrutar
como si fuera el último día
de una historia sin fin.
¡Fanáticos de la serendipidad!
Before sunrise por Gandía
como dos guiris en verano.
Hablabas de la Marina,
yo de Alcira y de su río.
Agarrándole al tiempo las horas
mientras hacía su camino.
El amanecer sobre nuestro rostro
nos dirá que hasta aquí.
Libras de toda la historia
que nos había acompañado
dejamos correr la euforia
de una noche para recordar.
Serendipidad austera
de un descubrimiento casual
No buscamos la manera
de volvernos a encontrar.
Before sunrise por Gandía
como dos guiris en verano.
Hablabas de la Marina,
yo de Alcira y de su río.
Agarrándole al tiempo las horas
mientras hacía su camino.
El amanecer sobre nuestro rostro
nos dirá que hasta aquí.
Serendipidad austera
de un descubrimiento casual
No buscamos la manera
de volvernos a encontrar.

La motxilla verda

Ens visita José Espinosa Martínez

El passat 24 de febrer, vam tindre l’honor de tindre entre nosaltres a l’escriptor José Espinosa Martínez, autor del llibre “La motxilla verda“. La seua visita va donar lloc a dues xarrades per als grups de primer de l’ESO, perquè tots no cabien a la sala d’usos múltiples i per això, es van realitzar dues sessions.


Ens va parlar de com se li ocorren les idees per a escriure els llibres, va contestar a preguntes que teníem sobre el llibre o sobre qualsevol altre escriptor i ens va comptar els problemes que tenen per a escriure. Ens va ensenyar tots els llibres que ha escrit i totes les novel·les, perquè aquest autor no sols escriu llibres infantils, que tindre, té uns quants, sinó que també ha escrit alguna novel·la contemporània. És a dir, tant per a xiquets/xiquetes com també per als adults. En total ha escrit 8 llibres i una novel·la per als adults. Entre els seus llibres estava el top de vendes, “Arturo i els espills“.

També ens va comptar l’important que és llegir, estudiar per a ser algú en la vida, no ser uns rucs i apreciar els valors que té la vida.
Ens va contar que té 2 fills, una xica i un xic i que està súper content perquè la seua filla ha tingut una bebé i el seu fill és mestre en el col·legi.

Ha passat 23 anys de la seua vida escrivint llibres infantils i novel·les.
“Per a escriure cal haver viscut la vida, si no has patit, si no has plorat, no pots escriure pràcticament cap llibre”. Això ens va dir l’escriptor i raó no li falta.
“El primer que cal fer per a escriure un llibre és tindre una idea al cap ja pensat, després agafar, per exemple, una llibreta i un bolígraf i anar apuntant totes les idees que se’ns han ocorregut i després l’hem de passar en net tot. Quan ja ho tenim, ho passem a un ordinador”. Així ens va contar que s’escrivia un llibre. Però també ens va comptar un secret i és que a vegades costa més corregir un llibre que crear-lo.

També ens va contar una mica de la seua vida, bàsicament que li agrada llegir i escriure. Al seu fill li encanta llegir igual que a ell, però si el seu pare es llig 100, el seu fill es llig 500. La xarrada va durar una hora, quasi una classe normal, com sempre, de 55 minuts. Per a acabar, José Espinosa va signar els exemplars que havíem portat.

Alumnat 1ESO-G premsa

Multiaventura

Eixida al parc “Multiaventura” d’Elx

El passat 14 de febrer es va realitzar una eixida amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. Sortiren a les 9:30 i van tornar a les 15.35 de la vesprada. Era el dia de Sant Valentí (dia dels enamorats) i l’alumnat va visitar el parc multiaventura d’Elx on van realitzar les següents activitats:
—Tirolina de 25 metres d’alt i 200 de llarg.
—Circuit de prova.
—Circuit de diferents dificultats.
—Barques.
—Tir amb arc.

Segons ens compta l’alumnat d’1 ESO, s’ho van passar bastant bé i no va haver-hi cap problema, exceptuant un grup, que quasi cau de les barques, però que no va arribar a passar. Us deixem en aquest article unes quantes impressions.

“La tirolina va ser molt divertida, l’única cosa que, segons s’anava pujant, feia cada vegada més fred, perquè no havien parets. Arribàrem a pujar fins a una altura de 25 m. El cas és que després hi havia una tirada de 200m i passaves per damunt del xicotet llac. La veritat és que va estar molt bé”

“Quan arribàrem al parc, ens van dividir en tres grups i cadascun va anar a fer una cosa diferent. Un dels grups va anar a la tirolina gegant i els que no volien tirar-se van anar a l’altre costat del parc amb un altre monitor a esperar que els altres es tirassen. Els que es van tirar havien d’anar a un edifici altíssim i per a poder pujar i no caure’s havien d’anar pujant les escales amb la línia de vida, que és una corda de l’arnés que sempre ha d’anar agarrada a alguna cosa per a no caure’s. Quan arribaves a l’últim pis hi havia una monitora que t’explicava com tirar-se, podies fer-ho de carrereta o assegut, però havies de saltar tant sí com no. Al final de la tirolina estaven els altres companys/as esperant-te”.

“El circuit de prova era més que res per a comprovar que podíem passar entre torre i torre sense dificultat, a més de saber utilitzar l’arnés i la línia de vida. Després de provar aquest circuit i comprovar que ens defensàvem, podíem passar a fer el circuit «real»”.

Una vegada acabe tot l’alumnat de completar el circuit, van recarregar una mica d’energia amb l’esmorzar i es van anar a fer l’activitat de les «barques». Ací, quasi cauen a l’aigua uns quants. Encara sort que no va arribar a passar amb el fred que fa.

“El meu grup de barca i jo ens havíem quedat encallats perquè entre que no sabíem remar, un s’estava cruixint de riure i una altra havia caigut del seient de la barca, ens quedàrem enmig del llac i va haver de venir a rescatar-nos la monitora. A més, una altra persona no parava de moure’s i gairebé em vaig veure en l’aigua com un ànec”.

“Finalment, realitzàrem l’activitat de tir amb arc, on vam fer diversos tirs i ens divertim per a estona, perquè ningú encertava. Finalment, ens vam anar a casa.”

Alumnat 1ESO-G Premsa

Timbre del 21 al 24 de febrer

“QUEEN”

“The Words of Love “

Aquesta setmana passada vam estar escoltant de nou a QUEEN. No vam poder publicar la notícia a temps perquè poguéreu llegir la lletra de la cançó “Les paraules d’amor”. Ens ho van demanar insistentment perquè la setmana anterior havia sigut Sant Valentí i encara que vam posar també un tema d’amor, es veu que va fer gust de poc. Sembla que pel centre ronda algun enamorat i que la gent es vulga és el més bonic del món.

Com Queen ha sigut sempre un grup tan extraordinari, mai ve malament posar un tema seu. Així que això va ser el que vam fer. Per a acabar amb aqueixa setmana plena de missatges d’amor, d’afecte, d’amistat… us vam posar aquest fantàstic tema cantat per Fredy Mercury i que va compondre Brian May, un dels components del grup.

El tema és d’estil pop i es va gravar en 1981. Si ho penseu un moment, us adonareu que 42 anys després continua sent igual de bonica.

The Words of LoveLes paraules d’amor
Don’t touch em now
Don’t hold em now
Don’t break the spell, darling
Now you llaure near
Look in my eyes and speak to em
The special promises I long to hear
Les paraules d’amor
Let m’hear the words of love
A poc a poquet, el meu amor
Love em slow and gently
One foolish world, sota many souls
Senselessly hurled through
The never ending cold
And all for fear and all for greed
Speak any tongue
But for God’s sake we need
Les paraules d’amor
Let m’hear the words of love
A poc a poquet, el meu amor
Let em know this night and evermore
This room is bare
This night is cold
We’re far apart, and I’m growing old
But while we live
We’ll meet again
Sota then, my love
We may whisper onze habite
It’s you I adore
Les paraules d’amor
Let m’hear the words of love
A poc a poquet, el meu amor
Touch em now
Les paraules d’amor
Let us share the words of love
For evermore, evermore
For evermore
No em toques ara
No m’abraces ara
No trenques l’encanteri, afecte
Ara que eres a prop
Mira’m als ulls i explica’m
Les especials promeses que desitge oir
Les paraules d’amor
Deixa’m oir les paraules d’amor
A poc a poquet el meu amor
Estima’m lenta i suaument
Una paraula ximple, tantes ànimes
Insensatament tirades
El fred interminable
I tot per temor i tot per cobdícia
Parlar qualsevol llengua
Però per l’amor de déu necessitem
Les paraules d’amor
Deixa’m oir les paraules d’amor
A poc a poquet el meu amor
Deixa’m conéixer aquesta nit per sempre
Aquesta habitació està nua
Aquesta nit és freda
Estem lluny, separats i m’estic fent major
Però mentre visquem
Ens trobarem de nou
Llavors el meu amor
Podríem murmurar una vegada més
Que eres tu el que adore
Les paraules d’amor
Deixa’m oir les paraules d’amor
A poc a poquet el meu amor
Toca’m ara
Les paraules d’amor
Compartim les paraules d’amor
Per sempre
Per sempre

Missatges de Sant Valentí

Un cor, un tuit

Aquest és el nostre segon any fent de cupido. Bé, en realitat no tot són missatges d’amor. Alguns són d’agraïment, uns altres d’amistat, uns altres de companyonia… tenim de tot.

Oblidem fer una foto a l’urna, però us assegurem que estava repleta i la vam haver de buidar una vegada de tan plena que estava. Així que el dia de Sant Valentí, l’equip de biblioteca va estar repartint missatges per tot el centre, tant per a l’alumnat com per al professorat.

La veritat és que vam estar repartint targetes fins a dijous, perquè alguns no estaven per tindre excursió, uns altres no van vindre a classe aqueix dia i en el cas del professorat, ens costava coincidir i trobar el lloc per a entregar la targeta. Però finalment, dijous vam poder acabar de repartir-les.

També vam tindre algunes targetes que van ser directament a la paperera. És una pena veure el poc respectuosos que són amb el medi ambient, gastant paper, diners de la impressió de les targetes… en fi, que no s’adonen que les males accions no condueixen a res bo.

Us deixem un parell de moments d’aqueix dia.

L’Equip de biblioteca

Timbre del 13 al 17 de febrer

“Phil Collins”

“YOU CA’T HURRY LOVE”

Aquesta setmana no podem evadir-nos de l’amor. Ens bombardegen per tots els llocs. Per aquest motiu, hem decidit posar un tema d’un extraordinari cantant i expert en temes d’amor. Les cançons de moltes pel·lícules de Disney són seues, perquè és productor i compositor a més de cantant, bateria i actor. Sí, així és Phill Collins. El tema que estem escoltant és “You ca’t hurry love”, però té moltíssims uns altres igual de bonics.

Phil Collins és britànic. Va començar amb el grup Gènesi, però després va seguir en solitari. És un dels cantants de pop que més àlbums ha venut juntament amb Paul McCartney i Michael Jackson. No us ho creureu, però als seus 72 anys, Collins segueix igual d’actiu que sempre, amb nous temes, nous àlbums i més gires. Tot un fenomen musical.

YOU CA’T HURRY LOVENO POTS APURAR-TE AMOR
I need love, love
Ooh, easy my mind
And I need to find estafe
Someone to call mine;
My mama said
You ca’t hurry love
You’ll just have to wait
She said love don’t menja easy
But it’s a game of give and take
You ca’t hurry love
Oh, you’ll just have to wait
Just trust in a good estafe
No matter how long it takes
How many heartaches must I estand
Before I find the love to let em live again
Right now the only thing that keeps m’hanging on
When I feel my strength, ooh, it’s almost gone
I remember mama said
You ca’t hurry love
Oh, you’ll just have to wait
She said love don’t menja easy
It’s a game of give and take
How long must I wait
How much habite must I take
Before loneliness
Will cause my heart, heart to break
No, I ca’t bear to live my life alone
I grow impatient for a love to call my own
But when I feel that I, I ca’t go on
Well these precious words keep m’hanging on
I remember mama said
You ca’t hurry love
Oh, you’ll just have to wait
She said love don’t menja easy
Well, it’s a game of give and take
You ca’t hurry love
No, you’ll just have to wait
Just trust in a good estafe
No matter how long it takes, now break!
Now love, love don’t menja easy
But I keep on waiting
Anticipating for that soft voice
To talk to m’at night
For some tendir arms
Hold em tight
I keep waiting
Ooh, till that day
But it ain’t easy (love don’t menja easy)
No, you know it ain’t easy
My mama said
You ca’t hurry love
Oh, you’ll just have to wait
She said love don’t menja easy
It’s a game of give and take…
You ca’t hurry love
Oh, you’ll just have to wait
Just trust in a good estafe
No matter how long it takes
Necessite amor, amor
Ooh, tranquil·la la meua ment
I necessite trobar temps
Algú que anomene al meu
La meua mamà va dir
No pots apurar-te, amor
Només hauràs d’esperar
Va dir que l’amorno és fàcil
Però és un joc de donar i prendre
No pots apurar-te, amor
Oh, només hauràs d’esperar
Només confia en un bon moment
No importa quant temps prenga
Quants dolors he de suportar?
Abans que trobe l’amor per a deixar-me viure de nou
Ara mateixa l’única cosa que em manté penjant de
Quan sent la meua força, ooh, quasi s’ha anat
Record que mamà va dir
No pots apurar-te, amor
Oh, només hauràs d’esperar
Va dir que l’amorno és fàcil
És un joc de donar i prendre
Quant temps he d’esperar?
Quant més he de prendre
Abans de la soledat
Faré que el meu cor, cor es trenque
No, no puc suportar viure només la meua vida
M’impaciente per un amor que em diga propi
Però quan sent que no puc seguir avant
Bé, aquestes paraules precioses em mantenen penjant de
Record que mamà va dir
No pots apurar-te, amor
Oh, només hauràs d’esperar
Va dir que l’amorno és fàcil
Bé, és un joc de donar i prendre
No pots apurar-te, amor
No, hauràs d’esperar
Només confia en un bon moment
No importa quant temps prenga, ara trenque!
Ara l’amor, l’amor no ve fàcil
Però continue esperant
Anticipant a aqueixa veu suau
Per a parlar amb mi a la nit
Per a alguns braços tendres
Abraça’m fort
Continue esperant
Fins a aqueix dia
Peròno és fàcil (l’amor no ve fàcil)
No, saps queno és fàcil
La meua mamà va dir
No pots apurar-te, amor
Oh, només hauràs d’esperar
Va dir que l’amorno és fàcil
És un joc de donar i prendre
No pots apurar-te, amor
Oh, només hauràs d’esperar
Només confia en un bon moment
No importa quant temps prenga

Sant Joan Bosco 2023

Dia d’activitats culturals

Aquest curs hem représ el nostre tradicional dia d’activitats culturals que celebrem en Sant Joan Bosco, el nostre patró. Feia 2 cursos que no es realitzava. El 19-20 va ser l’últim, ja que ho celebràrem un mes abans del confinament. En el curs 20-21 no va ser possible per totes les normes de distància i seguretat. En el 21-22 vam estar a punt, però va haver-hi un altre brot i no ens fiàrem.

Per fi, aquest curs 22-23, hem pogut reprendre aquesta festivitat i el divendres 3 de febrer la celebràrem, el temps ens ho va permetre, perquè encara que va fer fred, no va ploure. Aquesta vegada els departaments, van preparar els tallers de manera temàtica, centrant-se en la “Diversitat cultural“, a més de ser exterior, quan sempre s’havia realitzat a l’interior de l’edifici. Així que tots els tallers que podien traslladar-se a l’exterior, el van fer perquè l’alumnat es poguera passejar per ells i participar en els que foren del seu interés.

Vam tindre molts tallers, de menjar, de beguda, una Haima, jocs de reptes, futuristes, de creació de polseres, màscares… teniu tots els tallers en el cartell de la notícia entrevistant la vicedirectora ací.

Sens dubte, el taller més tradicional i ple, amb cues eternes d’espera, va ser el taller de Crêpes. Estan tan bons! El departament de francés porta moltíssims anys amb aquest taller i us assegure que cada vegada té més i més gent. No paren ni un moment, en tot el matí, de preparar els seus famosos crêpes.

Un altre taller que sempre té molta gent i porta també molts anys és l’Haima. En ella es realitzen tatuatges (però sense agulla) amb henna. La majoria es tatuava el seu nom en àrab, prenien te o escoltaven música. L’alumnat es va passejar pels tallers des de les 9.00 fins a les 11.00 i després es va realitzar el també tradicional partit de bàsquet alumnat-professorat, donant així per acabada aquesta jornada d’activitats.

Segons el nostre alumnat de 1ESO, 2ESO i 3ESO, va ser un dia molt divertit i s’ho van passar molt bé. Mai abans havien celebrat aquest dia per la pandèmia. Fins i tot van tindre circuits amb patinet elèctric, creació de perfums i un campionat d’escacs. Segur que ens hem deixat molts tallers per comentar, però us deixem unes quantes fotos més d’alguns d’ells i alguns comentaris de l’alumnat de 1ESO.

…per a fer màscares dels països, de realitat virtual, per a fer perfums, per a fer marca-pàgines personalitzats amb el teu nom en àrab. I el millor és que els tallers eren per a tots, fins i tot per als professors…

… vaig ser al taller d’anells, després al de robòtica i més tard als patins, encara que vaig caure, em vaig divertir molt i va ser un gran dia. Després continuàrem anant a tallers amb amics…

…havien tallers amb patinets elèctrics o tallers en els quals t’ensenyaven obres d’art… La veritat va ser una experiència molt interessant ho recomane molt…

… Em vaig quedar amb ganes de fer més tallers, però hi havia molta gent i la cua era molt lenta com bé es podia observar en els crêpes i en el “British corner”. El més divertit de tot al meu entendre va ser el partit d’alumnes contra professors…

… Al meu entendre el dia de Sant Joan Bosco va ser impressionant, els tallers em van encantar, la veritat és que tornaria a repetir-lo.

… També havien tallers sobre menjar saludable com a batuts o palitos amb fruita ESTAVA TOT BONÍSSIM! Jo vaig tindre l’oportunitat d’estar en el taller de perfum, vaig fer un de lavanda i els professors ens ho van explicar fenomenal perquè no cometérem cap error…

Alumnat 1ESO-AG premsa

Internet Segura 2023

Campanya de conscienciació

Tots els anys des del curs 2019-2020, celebrem el” Dia d’Internet segura” que promou INCIBE (Institut Nacional de Ciberseguretat) i que secundem per a conscienciar a tot el nostre alumnat que, com tot en aquesta vida, té el seu costat bo i el seu costat dolent, i tots dos costats han de conéixer-se.

Per això, cada any intentem fer més coses, per a arribar a més gent a poc a poc. Us comptarem una mica totes les actuacions que aquesta setmana hem estat realitzant.

En realitat ja començàrem la segona setmana de gener amb les xarrades a 1r de l’ESO, famílies i professorat impartides pel CSIRT (notícia ací).

La setmana passada, des de Cibervoluntarios, el mateix alumnat de 1ESO, encara que en aquesta ocasió només els que cursen informàtica, va rebre una xarrada en línia amb el tema “Connecta’t al benestar digital“. I aquesta setmana, la mateixa organització va impartir la xarrada “Verifica 2” a l’alumnat de 2ESO i 3ESO de l’optativa d’informàtica.

Però no acaba ací, perquè la nostra intenció de conscienciar en seguretat en Internet, vol arribar al màxim alumnat. Per això realitzem més actuacions com les següents:

  • Pengem la nostra pancarta de la seguretat en la façana del centre (sempre ho fem si el temps ens ho permet)
  • Realitzem sessions de jocs de taula que tracten sobre la seguretat en Internet. És bo no oblidar aquest tipus de jocs que ens ajuden a aprendre a conviure, a dialogar, a comprendre, a saber guanyar i saber perdre… Semblen una mica de la prehistòria, però no, aquests jocs sempre venen bé. Tots els tutors que ho desitgen poden sol·licitar torn per a usar aquests jocs i usar-los en el seu grup.
  • Però també realitzem jocs de la plataforma d’INCIBE, com el de CyberScouts.
  • Finalment, l’alumnat de 2 de batxillerat, prepara jocs sobre la plataforma Genially amb premis en finalitzar el joc. La temàtica, és clar, és la privacitat i la seguretat en Internet. Aquesta setmana hem donat el premi al guanyador de la segona edició (podeu llegir la notícia ací) i hem publicat el repte de la tercera edició que romandrà en el periòdic digital fins al febrer vinent de 2024.

I bo, sempre que podem, continuarem conscienciant a tot el nostre alumnat, tant tinguen informàtica com si no, en el bon ús d’Internet, de les xarxes socials i la privacitat de les nostres dades.

Coor. TIC

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies