Escola Ambaixadora del Parlament Europeu

Ja va arribar el nostre moment. Ja va arribar la recompensa. Nosaltres, els alumnes júniors del Projecte Escoles Ambaixadores del Parlament Europeu de l’IES Bellaguarda, després de dos anys intensos de treball (sobretot per als professors sènior del projecte) vam tindre el gran plaer i honor de poder viatjar a la seu de la nostra comunitat europea, Estrasburg i poder actuar com a eurodiputats en el Parlament Europeu.

El nostre viatge va començar de la millor manera possible: un tour dirigit per una magnífica guia pels racons més bonics i interessants de la ciutat d’Estrasburg. Vam aprendre sobretot allò que fa especial a Estrasburg: la seua Catedral La nostra Senyora d’Estrasburg, Le petit France, la casa Kammerzell, entre altres.

Personalment, va ser Le Petit France la meua zona favorita, on el riu Ill travessava la ciutat i creava una sensació genuïna de naturalesa pura, fins i tot estant molt prop del centre urbà.

Després del dia de visita, va arribar el dia important. El dia de la sessió de Euroscola. Tots ens trobàvem molt nerviosos durant el trajecte amb tramvia, però una vegada allí, els nervis van desaparéixer. Ens va rebre un gran pati central amb unes vistes a l’arquitectura interior de l’edifici increïbles. D’allí, ens van dirigir al menjador, on es trobaven la resta de júniors i sèniors de cadascun dels 27 països membres de la UE.

Quan va arribar l’hora, tots ens encaminem cap a l’hemicicle. Prèviament, als alumnes se’ns havia oferit un adhesiu identificatiu i una polsera que dividia entre ideologies sobre el tema que tractaríem més tard en la sessió activa de debat a tots els alumnes, i així van seguir l’ordre de seients al matí. 

Després d’un visionar un vídeo de la nostra Presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, Delphine Colard, Cap de la Unitat de Portaveus, va entrar via online a la sessió per a rebre i contestar les preguntes de la sessió de Q&A sobre el següent tema: Com determina la seua elecció la legislació de la UE del futur? 

Malgrat els nervis, tres dels nostres companys van tindre el gran honor de poder expressar la seua pregunta a la portaveu. La primera del nostre grup va ser la nostra companya Isabel Aperador, el següent Moncif el Haraki, i l’últim, el nostre bon company Álvaro Parra. Delphine Colard, va respondre amb mestratge i exactitud a les preguntes dels nostres companys. Els tres van fer una gran faena en representació del nostre institut, el nostre poble, la nostra comunitat i el nostre país. 

Una vegada acabada la sessió de demà, després del nostre temps de descans del menjar, on vam poder relacionar-nos amb els alumnes d’altres països, vam tindre el plaer de fer una intervenció en el programa de notícies de la nostra ràdio local, Ràdio Altea; a continuació va donar va començar la sessió de vesprada. Aquesta consistia en un debat sobre l’acord de contaminació zero i la seua aplicació en la societat. El debat estava dividit entre quatre ideologies diferents: a favor (on  els seus diputats  defensaven la preocupació mediambiental del futur d’Europa i de les generacions futures),  en contra (on els seus diputats defensaven la preocupació immediata de la societat actual i prioritzaven aquells problemes que ens afecten hui dia),  indecís (on els seus diputats defensaven una posició entre a favor i en contra sense #posicionar veritablement en un o en un altre)  i, finalment,  orientat al compromís (on els seus diputats defensaven la seua responsabilitat davant el canvi climàtic i la preocupació del medi ambient però des d’un punt de vista  intermedi).

Durant el debat, vam poder tornar a gaudir de l’aportació de la nostra companya Isabel Aperador. En aquella sessió intensa, amb la demostració de gran la implicació en l’activitat per part de tots els presents, gaudim d’una gran representació de com és una sessió real del Parlament Europeu dins de l’hemicicle.

Estem molt contents per la gran faena que hem fet, ja que de set-cents alumnes representant als seus respectius països, sent el nostre l’únic institut espanyol, tres companys nostres van arribar a tindre la paraula. Estarem eternament agraïts per aquesta oportunitat única que el Projecte Europeu de Euroscola i els nostres professors ens han proporcionat.  Gràcies a aquest projecte, amb els seus moments estressants i els seus moments extraordinaris i únics, hem madurat com a persones i com a ciutadans de la Unió Europea.  Aquest projecte no sols ens forma com a ciutadans europeus, sinó que a més ens ha format com a ciutadans preocupats, pensants i crítics sobre el nostre al voltant i el nostre dia a dia.

Seguidament, quan va donar per acabada la sessió de Euroscola en el Parlament, decidim visitar per dins, la Catedral de La nostra Senyora d’Estrasburg, ja que el dia anterior no es va poder visitar i apreciar la seua bellesa interior.

Entrant en l’últim dia d’activitats en aquest meravellós viatge, vam agafar un tren direcció a Satisfer, un poblet dels voltants d’Estrasburg, turístic i preciós. Allí ens trobem amb la nostra guia, i ens va comptar milers de curiositats sobre la història i la cultura de Satisfer i de la regió d’Alsàcia. A pesar que el cansament de la jornada intensa del dia anterior s’arrossegava, visitem un altre xicotet rinconcito que, a mi, em va encantar: Le Petit Venice.  Encara que era una zona molt turística, era tan pintoresca i tan única, que es va convertir, juntament amb Le Petit France d’Estrasburg, en un altre dels meus racons preferits. Després de visitar Satisfer, ens dirigim al poble en el qual es va inspirar Disney per a realitzar La Bella i La Bèstia, Riquewihr. Els seus carrers eren preciosos i dignes de fotografiar quan caminàvem i era com si estiguérem de debò en el conte de Disney. Encara que el clima no ens va acompanyar aqueix dia, crec que tots recordarem aqueixos moments amb molt d’afecte.

I la fi del viatge va arribar. I ens emportem moltes fotos, molts records, lliçons apreses i molta gratitud. Hem sigut testimonis d’una fita que molta gent desitjaria poder presenciar. Agraïm per això a totes i cadascuna de les persones implicades en el projecte i en què aquest viatge es duguera a terme.  Moltes gràcies per aquests tres dies de somnis complits.

Lidia Cuevas, 4 °C

Gràcies al Parlament Europeu i a l’Ajuntament d’Altea per haver cofinanciat aquesta magnífica activitat.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Apareixem en premsa:

https://alteadigital.es/ca/2023/04/27/lies-bellaguarda-participara-en-una-sessio-plenaria-destrasburg-dins-el-marc-del-projecte-euroescola 

https://alteadigital.es/es/2023/04/27/el-ies-bellaguarda-participara-en-una-sesion-plenaria-de-estrasburgo-en-el-marco-del-proyecto-euroescola/

https://alteadigital.es/ca/2023/05/09/lies-bellaguarda-debat-a-estrasburg/

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid02pRPJND9WZQbCap3VNpanBPjgw3p52eT9hYffKm1as3PbFsu9XiqcmYKdptvzoG3al&id=100064888381983

https://aquimediosdecomunicacion.com/2023/04/27/el-ies-bellaguarda-participara-de-la-sesion-plenaria-de-estrasburgo-dentro-del-proyecto-euroescola/?fbclid=IwAR3HyjxM7QARcqFUb_RlPpoomV5GRHMKSa-GoCR9JEVTR4PXRgTb6vlOFp

https://portal.edu.gva.es/iesbellaguarda/wp-content/uploads/sites/813/2023/05/Numero369.pdf

I també en la radio:

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid0ei5Z2NCqwgHM5pNVguJWRDqZTv6RKSZq8anREGFtBdUfFpZrhrWBrUpp1VyTvebTl&id=100064714807269

El Rall  A punt Paco Lloret 

https://www.radioaltea.com/programs/informatiu/radioaltea_podcast_16835?ref=wa

Des d’Estrasburg  entrevista a Xelo 

El dia 27 de Març es commemora el Dia dels Autors i Autores Europeus. 

En l’IES Bellaguarda ho hem celebrat llegint un fragment de varis autors i autores europeus/es.  

En primer lloc els i les alumnes de Batxillerat Humanístic han llegit textos en llatí i grec.  Després, els i les Júniors han llegit fragments en anglès, castellà, valencià, francès i fins i tot, en italià. Hem llegit en tots els idiomes que estudiem en l’institut més l’italià que ha segut llegit per una junior italiana. 

Ha sigut un acte molt interessant ja que hem aprés un poc més sobre la literatura del nostre continent. 

L’acte ha sigut presentat i conduït per la nostra professora Sènior Gadea Reis, qui parla 12  idiomes, i qui és una font d’inspiració per a nosaltres en aquest sentit: la importància de saber idiomes per a poder entendre’ns millor entre europeus. 

A continuació, mostrem els textos i autors i autores que hem llegit: 

Llatí: “Metamorfosis” de Ovidio, descripció del Fénix i “De amore” de Sulpicia. 

Grec Clàssic: “Epigrama del delfín” de Anite de Tegea 

Grec Modern: “Ítaca” de Cavafis 

Italià: “L’amica geniale” de Elena Ferrante 

Francès “La nuit” de Silvie Fabré 

Anglès: ” ‘Tis a Memoir” de Frank McCourt 

Castellà: “La voz dormida” de Dulce Chacón 

Valencià: “Materia de Bretanya” de Carmelina Sánchez Cutillas. 

OVIDIO: “Metamorfosis” Descripción del Ave Fénix 

‘Haec tamen ex aliis generis primordia ducunt, una est, quae reparet seque ipsa reseminet, ales: Assyrii phoenica vocant; non fruge neque herbis, sed turis lacrimis et suco vivit amomi. 

haec ubi quinque suae conplevit saecula vitae, ilicet in ramis tremulaeque cacumine palmae unguibus et puro nidum sibi construit ore, 

quo simul ac casias et nardi lenis aristas quassaque cum fulva substravit cinnama murra, 

se super inponit finitque in odoribus aevum. inde ferunt, totidem qui vivere debeat annos, corpore de patrio parvum phoenica renasci; 

SULPICIA, Poema a3.18 

Ne tibi sim, mea lux, aeque iam feruida cura 

ac videor paucos ante fuisse dies, 

cuius me fatear paenituisse magis, 

hesterna quam te solum quod nocte reliqui, 

ardorem cupiens dissumulare meum. 

ANITE DE TEGEA, “Epigrama del delfín” 

οὐκέτι δὴ πλωτοῖσιν ἀγαλλόμενος πελάγεσσιν αὐχέν᾽ ἀναρρίψω βυσσόθεν ὀρνύμενος, οὐδὲ περὶ σκαλάμοισι νεὼς περικαλλέα χείλη ποιφύσσω, τἀμᾷ τερπόμενος προτομᾷ: ἀλλά με πορφυρέα πόντου νοτὶς ὦς᾽ ἐπὶ χέρσον, κεῖμαι δὲ ῥαδινὰν τάνδε παρ᾽ ἠιόνα. 

CONSTANTIN CAVAFIS, “Ítaca” 

Σα βγεις στον πηγαιμό για την Ιθάκη, 

να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος, 

γεμάτος περιπέτειες, γεμάτος γνώσεις. 

Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας, 

τον θυμωμένο Ποσειδώνα μη φοβάσαι, 

τέτοια στον δρόμο σου ποτέ σου δεν θα βρεις, 

αν μεν’ η σκέψις σου υψηλή, αν εκλεκτή 

συγκίνησις το πνεύμα και το σώμα σου αγγίζει. 

Τους Λαιστρυγόνας και τους Κύκλωπας, 

τον άγριο Ποσειδώνα δεν θα συναντήσεις, 

αν δεν τους κουβανείς μες στην ψυχή σου, 

αν η ψυχή σου δεν τους στήνει εμπρός σου. 

Να εύχεσαι νάναι μακρύς ο δρόμος. 

Πολλά τα καλοκαιρινά πρωϊά να είναι 

που με τι ευχαρίστησι, με τι χαρά 

θα μπαίνεις σε λιμένας πρωτοειδωμένους, 

να σταματήσεις σ’ εμπορεία Φοινικικά, 

και τες καλές πραγμάτειες ν’ αποκτήσεις, 

σεντέφια και κοράλλια, κεχριμπάρια κ’ έβενους, 

και ηδονικά μυρωδικά κάθε λογής, 

όσο μπορείς πιο άφθονα ηδονικά μυρωδικά, 

σε πόλεις Αιγυπτιακές πολλές να πας, 

να μάθεις και να μάθεις απ’ τους σπουδασμένους. 

Πάντα στον νου σου νάχεις την Ιθάκη. 

Το φθάσιμον εκεί ειν’ ο προορισμός σου. 

Αλλά μη βιάζεις το ταξείδι διόλου. 

Καλλίτερα χρόνια πολλά να διαρκέσει 

και γέρος πια ν’ αράξεις στο νησί, 

πλούσιος με όσα κέρδισες στο δρόμο, 

μη προσδοκώντας πλούτη να σε δώσει η Ιθάκη. 

Η Ιθάκη σ’έδωσε τ’ ωραίο ταξείδι. 

Χωρίς αυτήν δεν θάβγαινες στον δρόμο. 

Άλλα δεν έχει να σε δώσει πια. 

Κι αν πτωχική την βρεις, η Ιθάκη δε σε γέλασε. 

Έτσι σοφός που έγινες, με τόση πείρα, 

ήδη θα το κατάλαβες οι Ιθάκες τι σημαίνουν. 

SILVIE FABRÉ “La nuit” 

La nuit vient, en réserve garde ton corps, ton âme assoiffée, descelle le silence prend l’été à la cime. Rompue de noir, parle la source. 

La lune fléchit sous ses eaux – porte ouverte de clarté des oiseaux tracent une courbe sans déchirure. 

ELENA FERRANTE “L’amica geniale” 

Lila comparve nella mia vita in prima elementare e mi impressionò subito perché era molto cattiva. Eravamo tutte un po ’cattive, in quella classe, ma solo quando la maestra Oliviero non poteva vederci. Lei invece era cattiva sempre. Una volta ridusse a pezzetti la carta assorbente, prima infilò i frammenti a uno a uno nel buco dell’inchiostro, poi cominciò a pescarli col pennino e a lanciarceli addosso. Io fui colpita due volte nei capelli e una volta sul colletto bianco. La maestra strillò come sapeva fare lei, con una voce ad ago, lunga e puntuta, che ci terrorizzava, e le ordinò di andare subito in castigo dietro la lavagna. Lila non obbedì e non parve nemmeno spaventarsi, anzi continuò a lanciare in giro pezzi di carta bagnati nell’inchiostro. La maestra Oliviero, allora, una donna pesante che ci sembrava molto vecchia anche se doveva essere appena sopra i quaranta, venne giù dalla cattedra minacciandola, inciampò non si sa bene su cosa, non riuscì a tenersi in 

equilibrio e andò a sbattere con la faccia contro lo spigolo di un banco. Restò sul pavimento che pareva morta. 

Cosa successe subito dopo non me lo ricordo. 

FRANK McCOURT, “Tis a Memoir” 

When the MS lish Oak sailed from Cork in October, 1949, we expected to be in New York. City in a week. Instead, after two days at sea, we were told we were going to Montreal in Canada. I told the First Officer all I had was forty dollars and would Irish Shipping pay my train fare from Montreal to New York. He said, No, the company wasn’t responsible. He said freighters are the whores of the high seas, they’ll do anything for anyone. You could say a freighter is like Murphy’s oul’ dog, he’ll go part of the road with any wanderer. 

Two days later Irish Shipping changed its mind and gave us the happy news, Sail for New York City, but two days after that the Captain was told, Sail for Albany.  

The First Officer told me Albany was a city far up the Hudson River, capital of New York State. He said Albany had all the charm of Limerick, ha ha ha, a great place to die but not a place where you’d want to get married or rear children. He was from Dublin and knew I was from Limerick and when he sneered at Limerick, I didn’t know what to do. I’d like to destroy him with a smart remark but then I’d look at myself in the mirror, pimply face, sore eyes, and bad teeth and know I could never stand up to anyone, especially a First Officer with a uniform and a promising future as master of his own ship. Then I’d say to myself, Why should I care what anyone says about Limerick anyway? All I had there was misery. 

DULCE CHACÓN, “La voz dormida” 

Llorar es perder el control. Y a Tomasa no le gusta perderlo. Pero ahora, en la soledad de la celda de aislamiento donde Mercedes la ha castigado, se le escapa una lagrimilla pensando en Reme. Y durante los quince días que dure su encierro, atrapará más de una en sus pestañas y las retirará con el nudillo del dedo índice sin permitirles caer. Pensará en Reme. Y en las compañeras que alzaron su voz cuando Mercedes alzó la mano contra ella por segunda vez. Y resistirá el frío y el hambre. Resistirá el vacío y el silencio de aquel limitado espacio que conoce bien, porque no es la primera vez que la castigan. Resistirá el paso de las noches, y sabrá que ha llegado la mañana cuando una funcionaria abra la puerta y le dé un cazo de rancho, un chusco de pan y una escoba. Resistirá, barrerá su celda pensando en Reme. Recordando su mirada en el momento de empezar a cantar. Y sonreirá, porque Reme no sabe cantar. No sabe, aunque se empeñe en endulzar las cosas cantando. No sabe, aunque se empeñe en decir que su madre le enseñó a cantar al mismo tiempo que a coser, y que de ella aprendió que las cosas amargas hay que tragarlas deprisa, y que pierden sabor si se les pone el azúcar de una canción. Así es la Reme. Pura inocencia. Inocente, y tan mayor. Y por eso está aquí. Por inocente. // Por eso la trajeron desde un pueblo de Murcia, del que no quiere decir su nombre y al que no piensa volver. La Reme cree que sus vecinas tuvieron la culpa. Pero no se puede ser tan inocente. Está más claro que las claras del día que no se puede bordar una bandera en la camilla de tu casa si la tienes arrimada a la ventana. No se puede, por mucho que tengas la persiana echada y la tapes con una sábana blanca; por mucho que pienses que la rebelión no va para largo, porque la rebelión iba ya para más de un año. No se puede, por muy bonita que estuviera quedando. Y no se puede. ser madrina de guerra y salir a la calle con la alegría en la boca y una foto en la mano para enseñársela a tu consuegra justo al día siguiente de la toma de Teruel. No se puede 

CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS, “Matèria de Bretanya” 

Entre Cap Negret i el Poble 

La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de l’Illeta i l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i de Benissa s’alçava la serra Bèrnia; una frontera de color de pàmpols daurats i de tardor que neixia al coll del Mascarat i arribava a la Vall de Tàrbena, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare. 

I nosaltres vivíem com si visquéssem a cavall entre el poble i Capnegret; al poble la casa de l’avi i les dels oncles, i a Capnegret la casa dels pares vora la carretera però a aquesta banda, i només creuar la carretera, la Venta del tío Catalí i mitja dotzena de bancals i de marges i en acabant la mar. Però el poble estava molt propet i podies anar caminant per la carretera o caminant per la via. Si anaves per la via t’estalviaves el carrer de la Mar i la costera de la Sèquia i entraves al poble per Bellaguarda, però a mi em feia por per si un cas em topava amb el tren, perquè la via era un gran cavalló de terra aplanat per damunt i per sobre aquest planer passaven dues bigues de ferro llargues sense fi. Això eren els raïls i perquè no es mogueren del seu lloc, els homes que tenien compte de la via ficaven de tant en tant mig tronc d’arbre travessat. I els mitjos troncs eren les costelles del camí del tren, perquè estaven clavats als raïls com les costelles que estaven apegades a l’espinada. A banda i banda dels raïls hi havia una senderola de terra de dos o tres pams d’amplària per on passava la gent, i a mi em semblava que el tren m’agafaria amb les seues mans de ferro i se m’enduria. 

Aquell qui no volgués caminar, per un quinzet podia prendre la galera del tio Xinelo, tot el dia amunt i avall de l’Olla a la plaça del Convent i torna i volta. 

• 

• 

• 

Durant la II Setmana de la Memòria Democràtica i dels Drets Humans de l’IES Bellaguarda, el Departament de Valencià ha organitzat un recital poètic dedicat a la memòria històrica i democràtica.
L’objectiu del recital ha sigut retre un homenatge als poetes i poetesses que visqueren durant l’agitat segle xx i foren testimoni de les colpidores i terribles guerres i postguerres. La tria dels poemes no ha estat gens fàcil per la quantitat i qualitat de les obres d’aquest període. Per això, el recital només és una mostra de com la literatura es converteix en un document historiogràfic, a l’hora que emotiu i sensibilitzador, amb el qual es pretén conscienciar sobre la crueltat dels conflictes bèl·lics i la defensa dels drets
humans. Entre els autors seleccionats estan Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas, entre altres. Han participat voluntàriament alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, entre elles Èlia Merenciano, Sofia Borselli i Esther Reyes.
L’acte ha finalitzat amb l’entrega de premis del Concurs de Cartells, organitzat pel Departament d’Educació Plàstica i Visual. En l’etapa de l’ESO, ha guanyat Carla Borselli Descalzo i en el Batxillerat: Julia Udrea Frandes.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El dimarts 21 Júniors i Sèniors de l’IES Bellaguarda van visitar la regidora de Projectes Europeus Maria Laviós amb que l’institut té un conveni de col·laboració, per contar-li de primera mà la seva experiència en el viatge a Brussel·les i en especial el Parlament Europeu. 

Les júniors van destacar el gran impacte que els va produir entrar en el Parlament i conèixer el seu funcionament i van agrair la regidora la seva ajuda en fer possible aquesta experiència. 

Agraïm a l’Ajuntament d’Altea haver col·laborat subvencionant part de les despeses d’aquest viatge i el futur viatge que realitzarem per visitar la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.

https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=pfbid02F9j1BTSHJdukGBCxsDBNs8KGRnks8zUBHzdGbpESDCwwgn6xZskPqN69ZcKnEjz3l&id=100064888381983

• 

• 

• 

El  8 de març l’IES Bellaguarda s’ha sumat als actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona en diverses activitats. 

Junt a altres escoles EPAS ha participat en el vídeo realitzat per la Fundació Llor de Barcelona en la que les Júniors de cada centre han destacat una qualitat de la dona o un desig respecte al paper d’aquesta en la societat del futur; la nostra ha sigut “SORORITAT”. 

Al “racó violeta” de l’institut s’ha llegit el manifest on hem fet constar la desigualtat  que avui en dia encara existeix entra l’home i la dona, especialment en el camp tecnològic i d’innovació i hem fet un clam per a protegir els drets de les dones i les xiquetes en tots els àmbits. 

A l’ajuntament, les nostres alumnes han  rebut el guardó del Concurs Literari sobre el Dia de la Dona promogut per l’Ajuntament d’Altea. 

Agraïm  la Fundació Llor per la complexa tasca de realització del vídeo i l’elaboració del manifest. Estes activitats ens fomenta l’esperit de col·laboració entre les EPAS i ens ànima a seguir endavant, i  com sempre a l’Ajuntament d’Altea per la iniciativa del concurs literari. 

A més a més, us deixem imatges de l’exposició elaborada pel departament de Grec i Llatí sobre la Dona en una retrospectiva de l’evolució de la imatge i de la situació d’aquesta al llarg del temps.  

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Entre los días 25 y 28 de febrero, varios alumnos del proyecto de Escuelas Embajadoras del Parlamento Europeo del IES Bellaguarda hemos tenido el honor de visitar la capital de la Unión Europea, Bruselas.  

Partimos a Bruselas la mañana del 25 de febrero y después de dos horas y media de vuelo, llegamos al aeropuerto donde un autobús nos esperaba para llevarnos a nuestro hotel. El hotel Siru me encantó, con su decoración de cuento de hadas y las habitaciones de diferentes colores que le daban personalidad. Después de dejar las maletas en las habitaciones y comer, una guía muy amable nos hizo una visita guiada por toda la ciudad y nos explicó datos muy interesantes de Bruselas que yo desconocía. Finalizamos el primer día cenando en el Wolf.  

El segundo día, fuimos en tren hasta Brujas, un lugar que lucía como sacado de un cuento de hadas con sus carruajes tirados por caballos y sus hermosas casas y calles. Allí dimos un paseo en una barca por los canales de la ciudad donde pudimos ver la ciudad desde otra perspectiva. Sin duda fue una de mis partes favoritas del viaje con sus tiendas de gofres típicos y las chocolaterías. Por la tarde visitamos Gante, una ciudad también muy bonita. Visitamos una iglesia gótica con unas vidrieras preciosas. Además, nos encontrarnos un artista que cantaba en la plaza, con el cual estuvimos cantando.  

El tercer día fue el más importante de todos y un día que no olvidaré jamás, ya que ese día fuimos al Parlamento Europeo. Fuimos en metro hasta el parlamento, una vez ahí admiramos el gran edificio de cristal. Hicimos muchas fotografías sin poder creernos que realmente habíamos conseguido ese honor. Al entrar nos enseñaron las hermosas instalaciones. Había hasta cuadros de diferentes artistas europeos expuestos por todo el parlamento y de diferentes estilos. A mí como artista, me maravilló este detalle.  

Salimos del parlamento y después de comer unas patatas típicas, que estaban riquísimas volvimos para visitar el museo de Europa. Me sorprendió toda la historia de nuestro continente que reside ahí, desde el origen mitológico del nombre de Europa hasta los últimos acontecimientos. Me agradó ver todos los objetos que forman la historia de Europa como los registros de los judíos en la Segunda Guerra Mundial o las estrellas que los identificaban.  

Una vez acabamos, volvimos al parlamento donde un hombre muy amable nos explicó más acerca de la formación de la Unión Europea en una presentación muy interesante. No mucho después Inmaculada Rodríguez-Piñero, la eurodiputada a la que debemos agradecerle toda esta maravillosa experiencia, nos habló sobre su trabajo como eurodiputada acerca del conflicto bélico entre Ucrania y Rusia está afectando a Europa y a los mismos rusos y europeos. Ella misma venía de visitar a unos refugiados ucranianos en otro país. Para finalizar esa inolvidable sesión, unas compañeras del proyecto le entregaron un hermoso regalo de parte de nuestro instituto. Acabamos esa gran visita visitando El parlamentarium. 

El último día, volvimos a coger el tren y fuimos a visitar el Atomium, una gran maravilla, que amé ver con sus salas de luces de neón y sus magníficas vistas. Además de la comodidad de visitar las diferentes secciones en escaleras mecánicas. Sin duda está entre mi top de sitios favoritos de este viaje. Volvimos en tren hasta Bruselas para visitar el museo del cómic, mi tercer sitio favorito de la visita. Fue fascinante. Amé ver todas esas historias ilustradas que tanto han marcado nuestras vidas.  

Lamentablemente ese mismo día por la noche volvimos a España, pero nunca olvidaré la dulce combinación de olores de Bruselas. Ya que, para mí, Bruselas huele a chocolate, a gofres y a cultura.  

Estamos enormemente agradecidos al Parlamento Europeo, al Ayuntamiento de Altea por haber cofinanciado esta actividad y por supuesto a nuestro profesorado por habernos brindado esta magnífica oportunidad.    

Junior Gemma, 4º C 

https://www.instagram.com/p/CqDa2ZhIfQo/?igshid=MDJmNzVkMjY=

https://www.radioaltea.com/programs/a-trossos-i-mossos/radioaltea_podcast_16418?s=1516&ref=wa

https://www.informacion.es/benidorm/2023/02/23/alumnos-ies-bellaguarda-altea-representaran-83602238.html?userState=eyJncmFudGVkIjp0cnVlLCJpZCI6IjEwODQyMDgiLCJyZWdpc3RyYXRpb25UaW1lc3RhbXAiOjE2Mzc5NjE4NjcsInN1YnNjcmlwdGlvblRpbWVzdGFtcCI6MTY1ODQxNjQ3MiwiZ3JhbnRSZWFzb24iOiJTVUJTQ1JJQkVSIn0%3D&showcaseEntitlement=

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

El dia 24 de febrer es va complir un any de la invasió de Rússia en Ucraïna. Des de l’IES Bellaguarda volem fer constar el nostre rebuig a esta atroç acció. 

 Els nostres ambaixadors i ambaixadores van fer un recordatori a totes les víctimes i van demanar a les institucions europees que posen fi a aquesta barbàrie.  

Deixem ací testimoni dels manifests elaborats per la nostra junior Mabel Peralbo i el nostre junior Álvaro Parra.

MANIFIESTO-Reflexion-y-empatia-las-verdaderas-armas-Alvaro-Parra-4oESO-A-1

MANIFEST-CONTRA-LA-GUERRA-DUCRAINA-1

El próximo lunes 27 de febrero los alumnos de 4º de la ESO del IES Bellaguarda tendrán la ocasión de visitar y conocer en primera mano las instituciones europeas.

Este viaje forma parte del recorrido de este instituto dentro del PROGRAMA EPAS: EUROPEAN PARLIAMENT AMBASSADOR SCHOOLS

(Escuelas Embajadoras del Parlamento Europeo). 

El IES Bellaguarda de Altea participa desde hace tres cursos en el programa. En la actualidad lo componen 44 Juniors (alumnado de 4º ESO y 2n de FPB) y 20 Seniors (profesorado). 

Como premio a la dedicación al programa, la semana que viene un grupo de 27 juniors y 3 seniors visitará las instalaciones del Parlamento Europeo en Bruselas invitados por la Eurodiputada Inmaculada Rodríguez-Piñero.

Además tendrán la ocasión de conocer Brujas, Gante y Bruselas.

La implicación del claustro de profesores, alumnos y la colaboración desde el primer momento de la Oficina de Proyectos Europeos de Altea, EuroAltea, han hecho posible que las Escuelas Embajadoras hayan obtenido la recompensa de visitar el Parlamento.

Les deseamos un buen viaje a nuestra delegación de Embajadores Juniors y a los Embajadores Seniors acompañantes y que disfruten al máximo de esta merecida recompensa por toda la labor realizada durante estos 3 cursos académicos por la defensa y la difusión de los valores europeos de unidad y democracia.

https://www.europarl.europa.eu/portal/es

Somos NOTICIA EN DIARIO INFORMACIÓN:

https://www.informacion.es/benidorm/2023/02/24/alumnos-ies-bellaguarda-altea-representaran-83602238.html

• 

• 

• 

• 

L’IES BELLAGUARDA d’Altea, participa en el X Concurs de Robòtica Mòbil del Campus d’Alcoi de la UPV. Divendres passat 10 de febrer en el pavelló d’esports de l’Edifici Georgina Blanes s’ha celebrat El X Concurs de Robòtica Mòbil, organitzat pel Grup de Robòtica i Mecatrònica (GROMEP) i el Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València (UPV), dins de la programació anual de ‘Joves amb Ciència’ del Campus d’Alcoi de la UPV.

L’esdeveniment ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra «Alcoi Ciutat del Coneixement» signada amb l’Ajuntament d’Alcoi, l’Obra Social de Caixa Ontinyent i amb el suport de Multiscan Technologies.

En aquesta iniciativa van participar 17 instituts de La Vila Joiosa, Villena, Moixent, Algemesí, Alacant, Alcoi, Coix, Sant Joan d’Alacant, Cocentaina, Pego, Castalla, Oliva i Altea. El concurs ha anat dirigit a estudiants pertanyents a centres educatius d’Educació Secundària, Batxillerat o Cicles Formatius de Formació Professional, entitats educatives i qualsevol afeccionat a la robòtica. Prop de 500 estudiants han participat, la qual cosa suposa el rècord en les 10 edicions d’aquest esdeveniment.

Aquest concurs ja consolidat, té com a objectiu fomentar la robòtica estimulant l’aprenentatge en continguts científics com ara les matemàtiques, física, informàtica i mecànica. A més, ha comptat amb les modalitats Recogebot Llec, Recogebot Lliure, Lluita Lliure, Lluita LLEC, Laberint, Siguelineas LLEC i Siguelineas LLIURE.

Aquest és el primer any que l’IES BELLAGUARDA es presenta al concurs, en la modalitat de ROBOTS SIGUELINEAS LLEC SPIKE, aconseguint el 2n, 3r i 4t lloc. Tot un èxit per al nostre alumnat de 3r #ESO: optativa de ROBÒTICA i 4t #ESO: TECNOLOGIA acadèmica amb alumnes i alumnes ambaixadors júniors del Parlament Europeu. (EPAS)

Una experiència molt motivadora per a l’alumnat i professorat els qui feliciten a tot el seu alumnat per la seva actitud positiva i l’excel·lent treball realitzat en un temps rècord.