L’alumnat de CFGM de producció agroecologica participa en el projecte de recuperació de microviñas amb la formació de ceps sobre espatlera. Altea torna a tindre en el marge dret del riu Algar una plantació de 800 vinyes, de les quals 600 són de la varietat Malvesia i les altres dues-centes són Faranná. El regidor de Medi Ambient, José Orozco, ha assenyalat que aquesta plantació “és una acció realitzada de manera conjunta entre l’Ajuntament d’Altea i el viticultor Joan Cascant, que el dirigeix, per a plantar les varietats Malvesia i Faranná adaptades al clima mediterrani i amb gran valor enològic”.
Orozco ha indicat que “s’ha comptat amb l’estimable aportació d’alumnes del mòdul d’agroecologia de l’IES Bellaguarda”, i ha afegit que l’actuació “va més enllà d’un projecte purament ecològic: congrega diversos actors clau en aquest, com és el coneixement de Joan Cascant, el treball i disponibilitat de professors i alumnes del cicle formatiu d’agroecologia de l’IES Bellaguarda, i la voluntat del Consistori per a recuperar la tradició, el patrimoni i la cultura local, en aquest cas agrícola”
El dia 27 de Març es commemora el Dia dels Autors i Autores Europeus.
En l’IES Bellaguarda ho hem celebrat llegint un fragment de varis autors i autores europeus/es.
En primer lloc els i les alumnes de Batxillerat Humanístic han llegit textos en llatí i grec. Després, els i les Júniors han llegit fragments en anglès, castellà, valencià, francès i fins i tot, en italià. Hem llegit en tots els idiomes que estudiem en l’institut més l’italià que ha segut llegit per una junior italiana.
Ha sigut un acte molt interessant ja que hem aprés un poc més sobre la literatura del nostre continent.
L’acte ha sigut presentat i conduït per la nostra professora Sènior Gadea Reis, qui parla 12 idiomes, i qui és una font d’inspiració per a nosaltres en aquest sentit: la importància de saber idiomes per a poder entendre’ns millor entre europeus.
A continuació, mostrem els textos i autors i autores que hem llegit:
Llatí: “Metamorfosis” de Ovidio, descripció del Fénix i “De amore” de Sulpicia.
Grec Clàssic: “Epigrama del delfín” de Anite de Tegea
Grec Modern: “Ítaca” de Cavafis
Italià: “L’amica geniale” de Elena Ferrante
Francès “La nuit” de Silvie Fabré
Anglès: ” ‘Tis a Memoir” de Frank McCourt
Castellà: “La voz dormida” de Dulce Chacón
Valencià: “Materia de Bretanya” de Carmelina Sánchez Cutillas.
OVIDIO: “Metamorfosis” Descripción del Ave Fénix
‘Haec tamen ex aliis generis primordia ducunt, una est, quae reparet seque ipsa reseminet, ales: Assyrii phoenica vocant; non fruge neque herbis, sed turis lacrimis et suco vivit amomi.
haec ubi quinque suae conplevit saecula vitae, ilicet in ramis tremulaeque cacumine palmae unguibus et puro nidum sibi construit ore,
quo simul ac casias et nardi lenis aristas quassaque cum fulva substravit cinnama murra,
se super inponit finitque in odoribus aevum. inde ferunt, totidem qui vivere debeat annos, corpore de patrio parvum phoenica renasci;
La nuit vient, en réserve garde ton corps, ton âme assoiffée, descelle le silence prend l’été à la cime. Rompue de noir, parle la source.
La lune fléchit sous ses eaux – porte ouverte de clarté des oiseaux tracent une courbe sans déchirure.
ELENA FERRANTE “L’amica geniale”
Lila comparve nella mia vita in prima elementare e mi impressionò subito perché era molto cattiva. Eravamo tutte un po ’cattive, in quella classe, ma solo quando la maestra Oliviero non poteva vederci. Lei invece era cattiva sempre. Una volta ridusse a pezzetti la carta assorbente, prima infilò i frammenti a uno a uno nel buco dell’inchiostro, poi cominciò a pescarli col pennino e a lanciarceli addosso. Io fui colpita due volte nei capelli e una volta sul colletto bianco. La maestra strillò come sapeva fare lei, con una voce ad ago, lunga e puntuta, che ci terrorizzava, e le ordinò di andare subito in castigo dietro la lavagna. Lila non obbedì e non parve nemmeno spaventarsi, anzi continuò a lanciare in giro pezzi di carta bagnati nell’inchiostro. La maestra Oliviero, allora, una donna pesante che ci sembrava molto vecchia anche se doveva essere appena sopra i quaranta, venne giù dalla cattedra minacciandola, inciampò non si sa bene su cosa, non riuscì a tenersi in
equilibrio e andò a sbattere con la faccia contro lo spigolo di un banco. Restò sul pavimento che pareva morta.
Cosa successe subito dopo non me lo ricordo.
FRANK McCOURT, “Tis a Memoir”
When the MS lish Oak sailed from Cork in October, 1949, we expected to be in New York. City in a week. Instead, after two days at sea, we were told we were going to Montreal in Canada. I told the First Officer all I had was forty dollars and would Irish Shipping pay my train fare from Montreal to New York. He said, No, the company wasn’t responsible. He said freighters are the whores of the high seas, they’ll do anything for anyone. You could say a freighter is like Murphy’s oul’ dog, he’ll go part of the road with any wanderer.
Two days later Irish Shipping changed its mind and gave us the happy news, Sail for New York City, but two days after that the Captain was told, Sail for Albany.
The First Officer told me Albany was a city far up the Hudson River, capital of New York State. He said Albany had all the charm of Limerick, ha ha ha, a great place to die but not a place where you’d want to get married or rear children. He was from Dublin and knew I was from Limerick and when he sneered at Limerick, I didn’t know what to do. I’d like to destroy him with a smart remark but then I’d look at myself in the mirror, pimply face, sore eyes, and bad teeth and know I could never stand up to anyone, especially a First Officer with a uniform and a promising future as master of his own ship. Then I’d say to myself, Why should I care what anyone says about Limerick anyway? All I had there was misery.
DULCE CHACÓN, “La voz dormida”
Llorar es perder el control. Y a Tomasa no le gusta perderlo. Pero ahora, en la soledad de la celda de aislamiento donde Mercedes la ha castigado, se le escapa una lagrimilla pensando en Reme. Y durante los quince días que dure su encierro, atrapará más de una en sus pestañas y las retirará con el nudillo del dedo índice sin permitirles caer. Pensará en Reme. Y en las compañeras que alzaron su voz cuando Mercedes alzó la mano contra ella por segunda vez. Y resistirá el frío y el hambre. Resistirá el vacío y el silencio de aquel limitado espacio que conoce bien, porque no es la primera vez que la castigan. Resistirá el paso de las noches, y sabrá que ha llegado la mañana cuando una funcionaria abra la puerta y le dé un cazo de rancho, un chusco de pan y una escoba. Resistirá, barrerá su celda pensando en Reme. Recordando su mirada en el momento de empezar a cantar. Y sonreirá, porque Reme no sabe cantar. No sabe, aunque se empeñe en endulzar las cosas cantando. No sabe, aunque se empeñe en decir que su madre le enseñó a cantar al mismo tiempo que a coser, y que de ella aprendió que las cosas amargas hay que tragarlas deprisa, y que pierden sabor si se les pone el azúcar de una canción. Así es la Reme. Pura inocencia. Inocente, y tan mayor. Y por eso está aquí. Por inocente. // Por eso la trajeron desde un pueblo de Murcia, del que no quiere decir su nombre y al que no piensa volver. La Reme cree que sus vecinas tuvieron la culpa. Pero no se puede ser tan inocente. Está más claro que las claras del día que no se puede bordar una bandera en la camilla de tu casa si la tienes arrimada a la ventana. No se puede, por mucho que tengas la persiana echada y la tapes con una sábana blanca; por mucho que pienses que la rebelión no va para largo, porque la rebelión iba ya para más de un año. No se puede, por muy bonita que estuviera quedando. Y no se puede. ser madrina de guerra y salir a la calle con la alegría en la boca y una foto en la mano para enseñársela a tu consuegra justo al día siguiente de la toma de Teruel. No se puede
CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS, “Matèria de Bretanya”
Entre Cap Negret i el Poble
La mar vivia a una badia molt gran. Un dels cantons d’aquella badia que era la casa de la mar s’anomenava la Punta de l’Albir i l’altre cantó el Morro de Toix, i cap al racó de l’Olla suraven els crestallets de l’Illeta i l’Illot. L’Aitana i el Puigcampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornenques, que de tant de mirar-se l’aigua se n’havien tornat blaves. Fent frontera entre el nostre terme i els de Calp i de Benissa s’alçava la serra Bèrnia; una frontera de color de pàmpols daurats i de tardor que neixia al coll del Mascarat i arribava a la Vall de Tàrbena, i estava tota voltada de tossals apegats a les seues faldes com cadells mamant de la mare.
I nosaltres vivíem com si visquéssem a cavall entre el poble i Capnegret; al poble la casa de l’avi i les dels oncles, i a Capnegret la casa dels pares vora la carretera però a aquesta banda, i només creuar la carretera, la Venta del tío Catalí i mitja dotzena de bancals i de marges i en acabant la mar. Però el poble estava molt propet i podies anar caminant per la carretera o caminant per la via. Si anaves per la via t’estalviaves el carrer de la Mar i la costera de la Sèquia i entraves al poble per Bellaguarda, però a mi em feia por per si un cas em topava amb el tren, perquè la via era un gran cavalló de terra aplanat per damunt i per sobre aquest planer passaven dues bigues de ferro llargues sense fi. Això eren els raïls i perquè no es mogueren del seu lloc, els homes que tenien compte de la via ficaven de tant en tant mig tronc d’arbre travessat. I els mitjos troncs eren les costelles del camí del tren, perquè estaven clavats als raïls com les costelles que estaven apegades a l’espinada. A banda i banda dels raïls hi havia una senderola de terra de dos o tres pams d’amplària per on passava la gent, i a mi em semblava que el tren m’agafaria amb les seues mans de ferro i se m’enduria.
Aquell qui no volgués caminar, per un quinzet podia prendre la galera del tio Xinelo, tot el dia amunt i avall de l’Olla a la plaça del Convent i torna i volta.
Durant la II Setmana de la Memòria Democràtica i dels Drets Humans de l’IES Bellaguarda, el Departament de Valencià ha organitzat un recital poètic dedicat a la memòria històrica i democràtica. L’objectiu del recital ha sigut retre un homenatge als poetes i poetesses que visqueren durant l’agitat segle xx i foren testimoni de les colpidores i terribles guerres i postguerres. La tria dels poemes no ha estat gens fàcil per la quantitat i qualitat de les obres d’aquest període. Per això, el recital només és una mostra de com la literatura es converteix en un document historiogràfic, a l’hora que emotiu i sensibilitzador, amb el qual es pretén conscienciar sobre la crueltat dels conflictes bèl·lics i la defensa dels drets humans. Entre els autors seleccionats estan Miguel Hernández, Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto o Carmelina Sánchez-Cutillas, entre altres. Han participat voluntàriament alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, entre elles Èlia Merenciano, Sofia Borselli i Esther Reyes. L’acte ha finalitzat amb l’entrega de premis del Concurs de Cartells, organitzat pel Departament d’Educació Plàstica i Visual. En l’etapa de l’ESO, ha guanyat Carla Borselli Descalzo i en el Batxillerat: Julia Udrea Frandes.
El dimarts 21 Júniors i Sèniors de l’IES Bellaguarda van visitar la regidora de Projectes Europeus Maria Laviós amb que l’institut té un conveni de col·laboració, per contar-li de primera mà la seva experiència en el viatge a Brussel·les i en especial el Parlament Europeu.
Les júniors van destacar el gran impacte que els va produir entrar en el Parlament i conèixer el seu funcionament i van agrair la regidora la seva ajuda en fer possible aquesta experiència.
Agraïm a l’Ajuntament d’Altea haver col·laborat subvencionant part de les despeses d’aquest viatge i el futur viatge que realitzarem per visitar la seu del Parlament Europeu a Estrasburg.
El 8 de març l’IES Bellaguarda s’ha sumat als actes commemoratius del Dia Internacional de la Dona en diverses activitats.
Junt a altres escoles EPAS ha participat en el vídeo realitzat per la Fundació Llor de Barcelona en la que les Júniors de cada centre han destacat una qualitat de la dona o un desig respecte al paper d’aquesta en la societat del futur; la nostra ha sigut “SORORITAT”.
Al “racó violeta” de l’institut s’ha llegit el manifest on hem fet constar la desigualtat que avui en dia encara existeix entra l’home i la dona, especialment en el camp tecnològic i d’innovació i hem fet un clam per a protegir els drets de les dones i les xiquetes en tots els àmbits.
A l’ajuntament, les nostres alumnes han rebut el guardó del Concurs Literari sobre el Dia de la Dona promogut per l’Ajuntament d’Altea.
Agraïm la Fundació Llor per la complexa tasca de realització del vídeo i l’elaboració del manifest. Estes activitats ens fomenta l’esperit de col·laboració entre les EPAS i ens ànima a seguir endavant, i com sempre a l’Ajuntament d’Altea per la iniciativa del concurs literari.
A més a més, us deixem imatges de l’exposició elaborada pel departament de Grec i Llatí sobre la Dona en una retrospectiva de l’evolució de la imatge i de la situació d’aquesta al llarg del temps.
“El AMPA IES Bellaguarda ha sufragado la actividad “Taller de técnicas de estudios con mapas mentales” dirigido a alumnos de 1º y 2º ESO, gracias a la subvención recibida del AYUNTAMIENTO DE ALTEA”
Entre los días 25 y 28 de febrero, varios alumnos del proyecto de Escuelas Embajadoras del Parlamento Europeo del IES Bellaguarda hemos tenido el honor de visitar la capital de la Unión Europea, Bruselas.
Partimos a Bruselas la mañana del 25 de febrero y después de dos horas y media de vuelo, llegamos al aeropuerto donde un autobús nos esperaba para llevarnos a nuestro hotel. El hotel Siru me encantó, con su decoración de cuento de hadas y las habitaciones de diferentes colores que le daban personalidad. Después de dejar las maletas en las habitaciones y comer, una guía muy amable nos hizo una visita guiada por toda la ciudad y nos explicó datos muy interesantes de Bruselas que yo desconocía. Finalizamos el primer día cenando en el Wolf.
El segundo día, fuimos en tren hasta Brujas, un lugar que lucía como sacado de un cuento de hadas con sus carruajes tirados por caballos y sus hermosas casas y calles. Allí dimos un paseo en una barca por los canales de la ciudad donde pudimos ver la ciudad desde otra perspectiva. Sin duda fue una de mis partes favoritas del viaje con sus tiendas de gofres típicos y las chocolaterías. Por la tarde visitamos Gante, una ciudad también muy bonita. Visitamos una iglesia gótica con unas vidrieras preciosas. Además, nos encontrarnos un artista que cantaba en la plaza, con el cual estuvimos cantando.
El tercer día fue el más importante de todos y un día que no olvidaré jamás, ya que ese día fuimos al Parlamento Europeo. Fuimos en metro hasta el parlamento, una vez ahí admiramos el gran edificio de cristal. Hicimos muchas fotografías sin poder creernos que realmente habíamos conseguido ese honor. Al entrar nos enseñaron las hermosas instalaciones. Había hasta cuadros de diferentes artistas europeos expuestos por todo el parlamento y de diferentes estilos. A mí como artista, me maravilló este detalle.
Salimos del parlamento y después de comer unas patatas típicas, que estaban riquísimas volvimos para visitar el museo de Europa. Me sorprendió toda la historia de nuestro continente que reside ahí, desde el origen mitológico del nombre de Europa hasta los últimos acontecimientos. Me agradó ver todos los objetos que forman la historia de Europa como los registros de los judíos en la Segunda Guerra Mundial o las estrellas que los identificaban.
Una vez acabamos, volvimos al parlamento donde un hombre muy amable nos explicó más acerca de la formación de la Unión Europea en una presentación muy interesante. No mucho después Inmaculada Rodríguez-Piñero, la eurodiputada a la que debemos agradecerle toda esta maravillosa experiencia, nos habló sobre su trabajo como eurodiputada acerca del conflicto bélico entre Ucrania y Rusia está afectando a Europa y a los mismos rusos y europeos. Ella misma venía de visitar a unos refugiados ucranianos en otro país. Para finalizar esa inolvidable sesión, unas compañeras del proyecto le entregaron un hermoso regalo de parte de nuestro instituto. Acabamos esa gran visita visitando El parlamentarium.
El último día, volvimos a coger el tren y fuimos a visitar el Atomium, una gran maravilla, que amé ver con sus salas de luces de neón y sus magníficas vistas. Además de la comodidad de visitar las diferentes secciones en escaleras mecánicas. Sin duda está entre mi top de sitios favoritos de este viaje. Volvimos en tren hasta Bruselas para visitar el museo del cómic, mi tercer sitio favorito de la visita. Fue fascinante. Amé ver todas esas historias ilustradas que tanto han marcado nuestras vidas.
Lamentablemente ese mismo día por la noche volvimos a España, pero nunca olvidaré la dulce combinación de olores de Bruselas. Ya que, para mí, Bruselas huele a chocolate, a gofres y a cultura.
Estamos enormemente agradecidos al Parlamento Europeo, al Ayuntamiento de Altea por haber cofinanciado esta actividad y por supuesto a nuestro profesorado por habernos brindado esta magnífica oportunidad.
El dia 24 de febrer es va complir un any de la invasió de Rússia en Ucraïna. Des de l’IES Bellaguarda volem fer constar el nostre rebuig a esta atroç acció.
Els nostres ambaixadors i ambaixadores van fer un recordatori a totes les víctimes i van demanar a les institucions europees que posen fi a aquesta barbàrie.
Deixem ací testimoni dels manifests elaborats per la nostra junior Mabel Peralbo i el nostre junior Álvaro Parra.
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
