Divendres passat, 21 de gener, l’escriptora Isabel Barceló Chico ens va delectar amb una motivadora xarrada, organitzada pels departaments de Grec i Llatí i Arts, sobre com la supremacia dels homes sobre les dones és una construcció cultural per a aconseguir el domini sobre elles que va començar amb els pobles indoeuropeus. Abans la dona era reconeguda i valorada com a posseïdora d’un gran saber al servei de la comunitat. Amb l’arribada dels indoeuropeus se’ls nega el seu saber mil·lenari, se’ls nega l’educació, se’ls nega la participació en els assumptes públics i se les relega al paper de sotmetiment als homes.
Isabel va partir d’històries mitològiques, com la de Pandora comparada amb la d’Eva del Gènesi; la de Medusa, Dafne, Casandra…, víctimes dels déus homes, però castigades com si foren culpables (Eren tan belles que els déus es van enamorar d’elles i les van violar, però el càstig per això el van rebre elles. A què ens sona?).
Ens va citar el terrible parlament d’Hipòlit en la tragèdia del mateix nom creada per Eurípides: “Odie a la dona sàvia…” i a totes les altres.
Ens va contar històries de personatges reals, com la d’Agnòdice, la primera ginecòloga de la història que va aconseguir ser-ho disfressant-se d’home i que es va salvar de la mort per això per la defensa que van fer d’ella les dones davant els tribunals; o la de les sacerdotesses Vestals, condemnades a ser enterrades vives acusades de no complir amb la seua castedat, per considerar-les responsables de les derrotes de l’exèrcit romà (no es plantejaven que potser l’exèrcit no havia plantejat bé la batalla).
Ens va parlar sobre com en algunes ocasions les dones van aconseguir els seus objectius unint-se en les seues protestes contra lleis que les discriminaven: contra la Llei Oppia es va realitzar la primera manifestació femenina documentada de la història; contra l’obligació de participar en les despeses de la guerra civil del final de la República romana es van rebel·lar Hortènsia i altres matrones romanes.
L’escriptora ens va fer reflexionar: han sigut 4000 anys de dominació dels homes sobre les dones, basant-se en el discurs de la por i de l’odi cap a elles. Ja és hora d’equilibrar la balança. Els homes tenen por al fet que la igualtat els perjudique, però en realitat la societat s’enriqueix amb la igualtat. “Vosaltres, dones, no heu de conformar-vos i vosaltres, homes, no heu de tindre por de tindre-les com a iguals”, com a companyes, no com a serventes. El nostre projecte Oroneta d’aquest curs es basa també en aquest missatge: “La igualtat ens enriqueix”.
