Cap docent recorda a la totalitat de l’alumnat que ha passat per la seua vida. Si ets una exalumna o un exalumne, no ens ho tingues en compte. Segur que hi ha mestres que tu tampoc recordes… “y lo sabes!” De qui més ens solem recordar és de l’alumnat més inquiet, aquell que més feina ens va donar, el que ens posà a prova la paciència amb peripècies metodològiques i segones i terceres magnànimes oportunitats. Passa també, de vegades, que no recordem al nostre alumnat de forma individual sinó col·lectiva. És a dir, com formant un pack.
“Mòduls”: friquisme amb què se solen referir els vostres pares a l’efepé de tota la vida
No ho podem negar: els cicles de FP som un cas singular. A diferència d’ESO i Batxillerat, les nostres aules estan formades per alumnat heterogeni quant a procedència (pobles de la contornada), edat (majoritàriament entre 16 i 20 anys) i formació acadèmica (ESO, Batxillerat, altres cicles de FP, universitat…).
Més encara. Aquesta pluralitat és dotada d’un avantatge «extra» respecte a les etapes educatives prèvies. Com que en la majoria dels casos no tenim “antecedents” vostres, és com si començàreu de zero. Aleshores, i cadascú al seu ritme, us aneu (ens anem) donant a conéixer i relacionant al llarg dels dos cursos. Una etapa breu però intensa, incloent-hi la FCT, aquell inquietant mòdul que, quan comenceu el cicle, veieu allà lluny i no sabeu què us depararà.
En algunes ocasions, la interrelació entre l’alumnat es conserva i reforça acabat el cicle tot emprenent projectes laborals de forma conjunta. O fins i tot creeu vincles familiars!
La promoció d’ASI del 2006 va ser una d’elles.
Després d’un primer curs de “tanteig”, en segon va sorgir un difícil repte que ens va posar realment a prova: el de convéncer al professor de la URJC Jesús M. González Barahona —un dels màxims exponents del Software Lliure a nivell nacional— per tal que vinguera a impartir una conferència al nostre institut. Una proesa a l’abast de Chuck Norris i pocs més!
Hi calgué un grapat d’intercanvis d’email entre profes, alumnes i Barahona. El nostre interés per conéixer-lo i costejar-li el viatge des de Madrid semblava insuficient. Però a la fi, quan el repte semblava perdut, el colp definitiu que va seduir a aquest gurú del Software Lliure per tal que acceptara la invitació, la superpatada giratòria amb què vam fulminar el desafiament va ser convidar-lo a una paella valenciana autèntica i un basquet de taronges serigrafiades a laser amb el seu nom.
Com diu cert eslògan publicitari «Hi ha coses que no tenen preu». I per definició, el Software Lliure és una d’elles! XD
Dotze anys han passat des d’aquesta instantània presa a la cantina de l’institut on hui ens retrobem per a celebrar-ho. Des d’aleshores hem seguit les vostres evolucions professionals, hem reforçat el nostre vincle i hem compartit formació d’alumnat tant en la FCT tradicional com en la seua modalitat dual.
Esperem preservar aquesta relació durant molts anys!