Cap al 2000 se’m va assecar el cervell
de molt dormir i molt escoltar indie depriment
i, amb la mà lliure, un matí triomfal
vaig dir adeu als pares i a la hisenda familiar.
Però això és propietat privada,
segur que heu vist el senyal,
no jugueu amb aqueix pitxer,
sé que és lleig, però és un regal.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri respectable,
per favor, baixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sent caure des del llit.
Venia flac i sentimental,
venia amb disponibilitat total.
Potser em vau veure buscant entre la gent,
potser em vau veure convençut repetint uns certs arguments.
Però teniu molt poca gràcia
i deslligaré al gos,
aneu amb compte amb el quadre
que és d’un artista famós.
No quedava res per dir-nos,
ara soc el que veieu,
és un barri que treballa,
per favor, baixeu la veu
que el meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sent caure des del llit.
La masovera us acompanyarà al carrer.
Agraïsc la visita, us conserveu bastant bé.
Però com em torba que encara hui seguiu ací
pensant que m’interessa el que hàgeu de dir…
El meu amor s’està dutxant,
l’habitació és tipus suite,
jo vaig sentint l’aigua com cau,
la sent caure des del llit…
L’altre dia vaig eixir,
vaig ser al parc al matí
i un xiquet se’m va asseure en el banc
amb una mochilita.
Va traure d’ella un entrepà,
no ho vaig voler espantar,
només vaig compartir
una perla de saviesa:
Viu bé, rapinyaire, viu bé, rapinyaire,
planteja’t cada dia si pots fer-ho millor.
I mor bé, rapinyaire, mor bé, rapinyaire,
com Mary Santpere, dins d’un avió.
Viu bé, rapinyaire, viu bé, rapinyaire,
planteja’t cada dia si pots fer-ho millor.
I mor bé, rapinyaire, mor bé, rapinyaire,
com Mary Santpere, dins d’un avió. | Hacia el 2000 se me secó el cerebro
de mucho dormir y mucho escuchar indie deprimente
y, con la mano libre, una mañana triunfal
dije adiós a los padres y a la hacienda familiar.
Pero esto es propiedad privada,
seguro que habéis visto la señal,
no juguéis con ese jarrón,
sé que es feo, pero es un regalo.
No quedaba nada por decirnos,
ahora soy lo que veis,
es un barrio respetable,
por favor, bajad la voz
que mi amor se está duchando,
la habitación es tipo suite,
yo voy oyendo el agua como cae,
la oigo caer desde la cama.
Venía flaco y sentimental,
venía con disponibilidad total.
Quizá me visteis buscando entre la gente,
quizá me visteis convencido repitiendo ciertos argumentos.
Pero tenéis muy poca gracia
y desataré al perro,
id con cuidado con el cuadro
que es de un artista famoso.
No quedaba nada por decirnos,
ahora soy lo que veis,
es un barrio que trabaja,
por favor, bajad la voz
que mi amor se está duchando,
la habitación es tipo suite,
yo voy oyendo el agua como cae,
la oigo caer desde la cama.
La masovera os acompañará a la calle.
Agradezco la visita, os conserváis bastante bien.
Pero cómo me turba que todavía hoy sigáis aquí
pensando que me interesa lo que tengáis que decir…
Mi amor se está duchando,
la habitación es tipo suite,
yo voy oyendo el agua como cae,
la oigo caer desde la cama…
El otro día salí,
fui al parque por la mañana
y un niño se me sentó en el banco
con una mochilita.
Sacó de ella un bocadillo,
no lo quise asustar,
solo compartí
una perla de sabiduría:
Vive bien, rapaz, vive bien, rapaz,
plantéate cada día si puedes hacerlo mejor.
Y muere bien, rapaz, muere bien, rapaz,
como Mary Santpere, dentro de un avión.
Vive bien, rapaz, vive bien, rapaz,
plantéate cada día si puedes hacerlo mejor.
Y muere bien, rapaz, muere bien, rapaz,
como Mary Santpere, dentro de un avión. |
