Primeres proves #somràdioC

Ja està en marxa #somràdioC

En aquesta primera ocasió dedicat al projecte d'Igualtat i Convivència realitzat durant l'any, que com ja sabeu, l'hem dedicat a l'estudi dels oficis de manera coeducativa i  aquests han sigut presentats per l'antic alumnat de l'escola.

Abans de la gravació, Vicent, va fer unes sessions perquè l'alumnat sabiera i acostumara a l'ús del micròfon i l'estat de silenci de la classe que requereix l'activitat.

Mireu algunes de les proves que hem fet previament.

...I estigueu atents i atentes a la publicació del primer PODCAST.

PROJECTE RAPSODES 22

És una iniciativa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport adreçada als centres educatius públics no universitaris. La seua finalitat és promoure activitats d'ús real del valencià que afavorisquen la competència comunicativa i les actituds positives cap a la llengua pròpia. En aquesta modalitat, les experiències educatives són al voltant de la poesia oral improvisada, la cançó tradicional, la glosa, el rap, el rock, etc.

Aquest curs el Cervantes ha participat amb l'alumnat de quart i hem tingut la visita al centre del grup de rock RAMONETS. Després d'ua jornada intensa on vam cantar, ballar, i aprendre molt al voltant de la música rock, entre tots i totes vam crear la nostra pròpia cançó rockera. Voleu vore com ha quedat ? Piqueu a la imatge i escolteu, escolteu!

 

Emprenedor i Emprenedora

La persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial és l'emprendor i l'emprenedora.

En aquest cas parlem de Jose Coloma i la seua filla Laura, tots dos han sigut alumnat de la nostra escola, ja fa uns anys,  i amb molta alegria i il·lusió, els hem rebut perquè ens contaren en què consistia el seu projecte empresarial.

Ells tenen una ferreteria, "Coloma 2". Laura vestía pantaló llarg i samarreta negra i Jose pantaló curt i samarreta negra també. És l'uniforme de feina que utilitzen depenent de la temporada, i així ens ho han contat.

L'alumnat de tercer i quart estava interessat per saber d'on havia eixit la idea de muntar eixa empresa. Jose ens va explicar que la idea venia ja de son pare i que tant Laura com ell havien anat aprenent l'ofici a poc a poc ajudant sempre als majors.

No pensen que siga un ofici difícil d'aprendre, malgrat haver tanta quantitat de material. El més complicat sempre és que els clients i les clientes confien en la persona que els atén, sobretot si són els fills i no els amos. No vull dir-te res si eres jove i dona! Va comentar Laura!

Arran del comentari, l'alumnat va preguntar:

- Penseu que tant dones com homes poden fer el mateix treball?

- Sí, tots són persones igualment.

El més important és la bona relació amb els clients i clientes i per això diuen que és fonamental ser bones persones, amables i respectuosos.

Gràcies, Laura i Jose. Ens ha encantat!

El Locutor.

I hui podríem utilitzar el mateix encapçalament que utilitzen a la ràdio quan introdueixen una notícia d'educació... En pàgina d'educació, assenyalar que el col·legi Cervantes continua amb el projecte #somalumnat #somofici, i hui té el plaer d'entrevistar al locutor, Sergio Denia.

Ha arribat quan l'alumnat eixia al pati, acompanyat de Miguel de Ford auto  Christian perque els divendres fan connexions en directe.

Escolteu que ha passat abans d'entrar a l'entrevista.

Cliqueu l'enllaç i ho sentireu.

https://www.canva.com/design/DAFD3LU5e6o/hnFevK-cD75Kfv5rjuwYHA/watch?utm_content=DAFD3LU5e6o&utm_campaign=designshare&utm_medium=link&utm_source=publishsharelink

A continuació, ja al gimnàs de l'escola,  ha donat resposta a preguntes  sobre la seua formació inicial, dret; sobre un dels seus primers èxits, un especial de Revólver; projectes que ha realitzat, tan importants com l'entrevista a Mèxic del cantant i compositor Sebastián Yatra.

A més, li han preguntat sobre el projecte més immediat que amb l'arribada de l'estiu és la música en el xiringuito a la platja.

L'alumnat de cinqué i el professorat està molt agraït per la visita de Sergio, que ja fa uns anys va ser alumne de Cervantes.

Estan encantats, sobretot perque ells i elles també participen, per primera vegada, en un podcast de #somràdioC.

Esteu atents a la seua publicació al web.

L’escriptora

Continuem amb la celebració de #som+grans, hui acompanyats d'una antiga alumna del col·legi, Françoise Crespo, autora d'Estar, sentir i viure. Sols el títol d'aquest llibre de poemes, és tot un repte.

Per a ella no és difícil escriure, normalment té moltes idees i d'altres  es queda en blanc i no pot continuar, deixant d'escriure per a rependre el treball després.

Ens ha explicat com  "La musa" és l'encarregada de la seua inspiració. Et sorgeix una idea i la desenvolupes,  i la musa apareix en els moments i llocs més insospitats, de nit, de festa, fins i tot, a la discoteca. És per això, que les seues eines de treball, són el paper i bolígraf i actualment el telèfon mòbil, perquè mai es sap quan arriba la inspiració.

El seu ultim projecte és un conte infantil "Sape i Xuxo" que presentarà en breu amb titelles i tot.

Moltes gràcies per vindre i contar-nos tant. Ens quedem amb la teua frase "Que mai vos diguen que no podeu".

Advocat i advocada

"Somos Cervantinos", li diu  Toni Rodríguez de Sola a María Dolores Guntiñas, l'advocat d'un bufet privat, rigorosament vestit per a l'ocasió, amb corbata i maletí de feina, i l'advocada, funcionària de l'ajuntament de Dénia, encarregats de dur aquesta tertúlia tan apassionant sobre el seu ofici i l'experiència de quan eren menuts i venien a l'escola.

L'alumnat de 5é ha gaudit d'aquesta entrevista de la qual hem tret grans aprenentatges.

De vegades tries una carrera per vocació, el cas de María Dolores i unes altres per professió, el cas de Toni. Ambdós coincidint que el que volien era lluitar pels drets de les persones, la igualtat,  acceptant les diferències de cadascú. És per això, que en la seua professió l'empatia ha de ser la qualitat principal.

Com afrontar els nervis dels primers dies, i anar a poc a poc aprenent dels companys i companyes més experimentats.

El respecte al tribunal, que fins i tot s'ha de demostrar amb la indumentària dels advocats/des.

L' éxit, que sempre arriba amb el millor acord entre les parts. Com ells diuen... Val més la pau que tindre raó!

Fem nostre aquest concepte i millorem la convivència escolar, arribant arran de la reflexió i establint acords en els menuts conflictes que sorgeixen en el dia a dia.

Gràcies a tots dos, fins sempre.

La cambrera i el cambrer

Els estudiants més jovenets, els que acaben, com aquell que diu, d'anar-se'n d'escola, ja s'han fet majors.

Hui ha sigut el torn de Samanta Bañuls i Marcos Grande. Estaven encantats de tornar al col·le. Ja com a fadrins, han entrat a la sala de mestres. Gran alegria del professorat conegut i anècdotes i anècdotes de quan eren menuts.

L'alumnat de 1r i 2n els esperaven al gimnàs, tot preparat, amb micròfon i tot. El cambrer i la cambrera han fet la seua entrada entre aplaudiments i les preguntes de l'entrevista han anat rodades.

Les respostes explicaven entre altres coses que Marcos va a atendre als clients a les taules, pel contrari, Samanta aten files de persones en autoservici, el lloc de feina d'ambdos, el tipus de menjar que ofereixen, quantes persones atenen en un dia, fins i tot el que guanyen. Han aprofitat per a explicar què són les propines i com es reparteixen.

Hui ens hem ensenyat que per a ser un bon i una bona cambrera es necessita bona actitud, educació i un bon somriure a la cara.

Per acabar, ens han oferit un curset d'ús de la safata. Alguns xiquets i xiquetes han provat de dur-la. Primer sols la safata i després amb un got i per últim amb una mini torre de gots.

Gràcies Samanta i Marcos. Sou sempre benvinguts.

El metge i la metgessa

Estaven molt il·lusionats i expectants!

El torn de la metgessa Patricia Jaén i el metge Vicent Morera va ser dilluns de matí. Cal donar-los les gràcies perquè un, ha deixat un poc de banda la seua feina per a vindre a fer-nos la visita,  i l'altra, acabava d'eixir de guàrdia.

Ufff, la nit en vetlla!

Han contestat totes les inquietuds de l'alumnat de 4 i 5 anys, on treballen, què necessiten saber per ser metge i metgessa, quina era la persona atesa de major i de menor edat...

A més, ens han sorprés amb l'uniforme de feina, mostrat el fonendoscopi i una boca plena de dents que mossegava les mans dels xiquets i xiquetes.

Com anècdota cal assenyalar que no tots han acceptat el depressor lingual per a jugar com vertaders metges i metgesses.

Gràcies per vindre a tots dos. De bo sabem els records que desperta tornar al vostre col·le. Esperem que haja sigut tan satisfactori com la vostra visita per a nosaltres.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies