El passat 8 de febrer, el Teatre Tívoli de Burjassot, es va convertir en un lloc per a la reflexió cinematogràfica, en acollir als alumnes de Batxillerat d’Arts de l’IES Vicent Andrés Estellés en la inauguració del Cinefòrum 2024 de L’Estellés. L’esdeveniment va arrancar amb la projecció del captivador film de Werner Herzog, “Trobades en la fi del món”.
Abans de submergir-se en les profunditats de l’Antàrtida a través de la lent d’Herzog, els estudiants de Cultura Audiovisual van aprofitar l’oportunitat per a compartir i projectar els seus propis exercicis cinematogràfics. Este preludi va marcar l’inici d’un matí que prometia no sols entreteniment, sinó també un espai per a la reflexió i l’intercanvi d’idees.
Una vegada que les llums es van atenuar i la pantalla va cobrar vida amb les imatges del continent antàrtic, els alumnes es van veure immersos en un món desconegut, poblat per científics excèntrics i paisatges surrealistes. L’obra d’Herzog va desafiar les convencions del documental tradicional, qüestionant els límits entre la realitat i la ficció, entre el somni i la veritat.
Després del fascinant visionat, es va iniciar un fòrum obert per al debat, moderat pels professors del Departament d’Arts, José Luis Pascual i David Llavata. Les preguntes que van sorgir van tractar el cinema documental i la seua relació amb la imaginació:
Quin és el límit entre el documental i la ficció? És “Trobades en la fi del món” verdaderament un documental en el sentit convencional? Potser el cineasta, encara que assumisca la condició de documentalista,no és més que un somiador, un narrador de realitats reinterpretades per la seua lent artística?