Coves de Canelobre

Visita guiada a la cova més gran d’Alacant

Dijous passat 24 de novembre, l’alumnat de 1r de l’ESO de l’IES Canónigo Manchón se’n va anar d’excursió a Busot a visitar una impressionant cova i tant els va impressionar, que esperen poder tornar a repetir-la.

El departament de biologia va preparar una eixida per a l’alumnat de 1ESO. Entre el professorat van comptar amb Laura, Maite i Jorge, encara que també els va acompanyar Miguel d’Educació física. Així que, el passat 24 de novembre es van anar d’excursió a Busot a visitar les coves de Canelobre. Van eixir de l’institut a les 9.15 en dos autobusos: en un anaven els grups A, B i C i en l’altre autobús anaven els grups D, E, F i G. Van tornar a les 14:00h.

La visita es va realitzar en dos torns, perquè tots alhora eren molts. Així que, mentre el primer grup format per l’alumnat del primer autobús visitava, l’altre grup esmorzava en l’exterior de la cova. Després es van intercanviar. Els guies els van ensenyar la cova i totes les formes que s’havien fet al llarg dels anys. Va explicar per què tenien aqueixes formes i com s’havien format. Pedres amb forma d’àngel, de rostres de persones i l’estalagmita del Canelobre, d’ací el nom de la cova. Dins hi havia molta humitat, feia molta calor i no s’escoltava gens de soroll de fora. Tot era molt tranquil.

Els va agradar moltíssim i els va encantar saber com es van formar. Quan va eixir el segon grup de veure la cova, el professorat els va deixar una mica de temps per a comprar minerals, roques, menjar, etc. A més d’això els alumnes també van gaudir del viatge amb autobús que va ser bastant entretingut i també van poder gaudir dels voltants.

La veritat és que per als 7 grups que van ser és complicat que els agradara, però no els agrade, sinó que els va encantar i estan desitjant tornar a repetir-ho.

Alumnat 1r de premsa

Timbre del 28 de novembre al 2 de desembre

Pablo Milanés

Jo no et demane

vs

Morat

A l’aire

Aquesta setmana escoltarem un gran cantant, millor dit, a un gran cantautor cubà, que ens va deixar el passat 22 de novembre. Pablo Milanés estava malalt des del 2017, però encara així, va continuar component cançons. Va estimar la música com va estimar als seus sers estimats, amb molta passió. En el seu web pots veure com es va acomiadar el seu equip https://www.milanespablo.com/

El tema que hem triat és un poema de Benedetti molt senzill i transparent que Pablo va transformar en música. Mario Benedetti era una escriptor i poeta de l’Uruguai i d’edat similar a Pablo, però que va morir en el 2009. Per això hem pensat escriure-us el poema i així ho pugueu llegir amb tranquil·litat.

Però també escoltarem un grup de Colòmbia anomenat Morat i l’estil de música del qual és el pop llatí. Morat va començar el seu recorregut en el 2015 i fins hui tenen 4 àlbums d’estudi i han fet 4 gires. Tenen molts senzills i han estat dues vegades nominats per als premis Grammy.

Jo no et demaneA l’aire
o no et demane
Que em baixes una estrela blava
Només et demane
Que el meu espai òmpligues amb la teua llum
Jo no et demane
Que em signes deu papers grisos per a estimar
Només et demane
Que el teu vulgues els coloms que solc mirar
Del passat no ho negaré
I el futur algun dona arribara
I del present que li importa a la gent
Si és que sempre van parlar
Continua omplint aquest minut
De raons per a respirar
No em complagues, no et negues
No parles per parlar
Jo no et demane
Que em baixes una estrela blava
Només et demane
Que el meu espai òmpligues amb la teua llum
No vaig cridar per a demanar una cançó
Però per a parlar-li no tinc una altra opció
Perquè ella molt probablement
Està escoltant i jo de front
No m’atrevisc ni a començar aquesta conversa
enamorat
(I ella) no ho ha notat
Quinze minuts de fama per un al seu costat
Vull que ella sàpia que em vaig enamorar
Que estiga escoltant-me
I li arriben per la ràdio els meus besos a l’aire (a l’aire)
Vull que abans que sone una altra cançó
O canvie l’estació
Ella escolte per la ràdio els meus besos a l’aire (a l’aire)
Oh oh, oh oh
Oh oh, oh oh
Oh oh, oh oh
Si gràcies a un amic jo la vaig conéixer
I per culpa del destí mai més la vaig veure
Que aquesta veu d’enamorat
La recorde d’algun costat
I si l’escolta per la ràdio es recorde de mi
enamorat
(I ella) no ho ha notat
Quinze minuts de fama per un al seu costat
Vull que ella sàpia que em vaig enamorar
Que estiga escoltant-me
I li arriben per la ràdio els meus besos a l’aire (a l’aire)
Vull que abans que sone una altra cançó
O canvie l’estació
Ella escolte per la ràdio els meus besos a l’aire (a l’aire)
I si no pot escoltar-me (cridaré demà)

Equip de premsa

La música dels dilluns

Som imprescindibles

No t’havies adonat? Tots els dilluns des de la primera setmana de novembre, estem escoltant la mateixa cançó. És un tema en valencià que intenta conscienciar a tothom sobre l’important que som totes les persones. Cadascuna a la seua manera, però totes som importants.

Aquest tema l’han creat l’alumnat de l’IES l’Arabí de l’Alfàs del Pi en col·laboració amb el grup Mo’roots per a la campanya “Som imprescindicles” que ha llançat Conselleria “...per a millorar el benestar emocional de joves i adolescents, perquè volem que se senten persones empoderades, que aprenguen a gestionar les seues emocions i autoregular-se; que siguen capaços de millorar les seues relacions personals; i que tinguen esperança en el futur i sentit de la vida…” (paraules textuals que podràs llegir en la web de la pròpia Conselleria i l’enllaç de la qual us hem deixat sobre el títol de la campanya).

També trobaràs en aquesta web el videoclip que van gravar amb el tema i la veritat és que motiva i alegra molt. Us aconselle visualitzar-ho, mínim una vegada, encara que jo ho hauré vist com vint. M’agradaria molt que el nostre alumnat vinguera al centre content, amb ganes de fer coses, d’aprendre, de passar-ho bé, de no fer mal a ningú i molt menys sentir-se sol o incòmode per culpa dels seus companys o companyes.

Recorda, tots som imprescindibles!

Som imprescindiblesSomos imprescindibles
Al matí
Diem bon dia a la vida
Contents
De tornar-te a veure ací
En l’espill
No et vols veure ni en pintura
I no saps
Que eres perfecte així i tot
Perquè tu
Eres imprescindible
Perquè tu
Eres irrepetible
Perquè tu
Seràs el foc
Que encendrà noves estreles
Més enllà
de la mar hi haurà una illa
Llibertat
Ni pressions ni maldecaps
Perquè tu
Eres imprescindible
Perquè tu
Eres irrepetible
Perquè tu
Seràs el foc
Que encendrà noves estreles

Gaudeix el moment
I vola amb el vent
Oblida’t del la caiguda
Alçar-se és voler
Tu pots derrocar
Totes les parers
la força de la caiguda
Es torna poder
M’agrades molt lliure
M’agrades com eres
M’agrada sentir-te
Gaudir-te de veritat
Tindre’t entre braços
Travessar les fronteres
Sentir-nos capaços
Perquè tu eres la llum
que desperta tots els arbres,
que ens abraça i ens reuneix,
que remou totes les branques.
Perquè tu eres el foc
que encendrà belles fogueres,
i ens farà brillar a la nit

Som imprescindibles
Eres imprescindible
Som imprescindibles
Som imprescindibles
Som imprescindibles
Eres imprescindible
Por la mañana
Decimos buenos días a la vida
Contentos
De volverte a ver aquí
En el espejo
No te quieres ver ni en pintura
Y no sabes
Que eres perfecto aun así
Porque tú
Eres imprescindible
Porque tú
Eres irrepetible
Porque tú
Serás el fuego
Que encenderá nuevas estrellas
Más allá
del mar habrá una isla
Libertad
Ni presiones ni quebraderos de cabeza
Porque tú
Eres imprescindible
Porque tú
Eres irrepetible
Porque tú
Serás el fuego
Que encenderá nuevas estrellas

Disfruta el momento
Y vuela con el viento
Olvídate del la caída
Levantarse es querer
Tú puedes derribar
Todas las pareceres
la fuerza de la caída
Se vuelve poder
Me gustas muy libre
Me gustas como eres
Me gusta sentirte
Disfrutarte de verdad
Tenerte entre brazos
Cruzar las fronteras
Sentirnos capaces
Porque tú eres la luz
que despierta todos los árboles,
que nos abraza y nos reúne,
que remueve todas las ramas.
Porque tú eres el fuego
que encenderá bellas hogueras,
y nos hará brillar por la noche

Somos imprescindibles
Eres imprescindible
Somos imprescindibles
Somos imprescindibles
Somos imprescindibles
Eres imprescindible

Trini García

Més consells cibersaludables

Les fake news? A mi no me la colen

Quan t’entre una notícia impactant al mòbil, no has de difondre-la de seguida. Para’t i pensa! Cerca primer informació sobre la notícia en altres fonts, compara i saca les teues pròpies conclusions. El crear la teua pròpia opinió et farà créixer com a persona.

Si la notícia fa referència a algú pròxim o conegut i saps que pot causar mal, no sols has de frenar, a més hauries de fer marxa arrere i dir a qui va enviar el missatge que pare, que ja val, que no està bé parlar dels altres sense el seu consentiment i que els seus actes poden ser delicte.

Clica la imatge anterior i aprendràs consells per a detectar i/o actuar davant Fake News. Que no te la colen!

Timbre del 21 al 25 de novembre

Aitana – Ni una més

Contra la violència de gènere

Aitana Ocaña Morales és una jove cantant que es va donar a conéixer en Operació Triomf de 2017. És molt jove, perquè només té 23 anys, però canta de meravella. A més, també és actriu. En els seus 6 anys de carrera ja ha sigut guardonada amb diversos premis i per tots els reconeixements rebuts, és anomenada “la princesa del pop espanyol”. No els detallarem, però si voleu, en wikipedia estan tots.

El tema que hem triat per a aquesta setmana, Ni una més, està dedicat a totes les persones que pateixen la violència de les seues parelles, perquè l’escolten atentament i es facen més fortes i valentes. Que no tinguen por i que siguen valentes. La lletra és molt emotiva i per aqueix motiu us l’hem posada, encara que ja sabeu que quan el tema està en castellà, no solem fer-lo.

Ni una mésNi una más
Paraules que et peguen com un huracà
Mirades que no saps bé a on van
Dis-me què passaria si no hi haguera ningú
Seguint el meu camí, jo sé a on vaig
Sentint-me insegura i encara que no ho soc
No veure les teues intencions em fa vulnerable
Són milers d’històries que estan enterrades en un calaix
Són tants crits que no escolta ningú
Tantes preguntes tan inevitables
Com aconseguim que quan hi haja un bes
Només siga un d’aqueixos que no et fan mal?
Que d’una abraçada tothom isca il·lés
Que no estiga mal quedar-nos soles entre estranys
Com fem que qualsevol mirada
Sempre estiga deslliurada d’interpretacions?
Que ni una més haja de romandre callada
Que ni una més patisca per dobles intencions
Ni una més, ni una més
Ja no vull pretendre que és normal sentir-se així
Ja no tornaré a ignorar el silenci després de mi
Si callar-nos no canviarà les coses, saps que aqueixa és la realitat
Són tants crits que no escolta ningú
Tantes preguntes tan inevitables
Com aconseguim que quan hi haja un bes
Només siga un d’aqueixos que no et fan mal?
Que d’una abraçada tothom isca il·lés
Que no estiga mal quedar-nos soles entre estranys
Com fem que qualsevol mirada
Sempre estiga deslliurada d’interpretacions?
Que ni una més haja de romandre callada
Que ni una més patisca per dobles intencions
Ni una més, ni una més
Ni una més, ni una més
Ni una més
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una més
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una més
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una més
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una més
Paraules que et peguen com un huracà
Mirades que no saps bé a on van
Dis-me què passaria si no hi haguera ningú
Palabras que te pegan como un huracán
Miradas que no sabes bien a dónde van
Dime qué pasaría si no hubiera nadie
Siguiendo mi camino, yo sé a dónde voy
Sintiéndome insegura y aunque no lo soy
No ver tus intenciones me hace vulnerable
Son miles de historias que están enterradas en un cajón
Son tantos gritos que no escucha nadie
Tantas preguntas tan inevitables
¿Cómo logramos que cuando haya un beso
Solo sea uno de esos que no te hacen daño?
Que de un abrazo todo el mundo salga ileso
Que no esté mal quedarnos solas entre extraños
¿Cómo hacemos que cualquier mirada
Siempre esté librada de interpretaciones?
Que ni una más deba permanecer callada
Que ni una más sufra por dobles intenciones
Ni una más, ni una más
Ya no quiero pretender que es normal sentirse así
Ya no volveré a ignorar el silencio tras de mí
Si callarnos no va a cambiar las cosas, sabes que esa es la realidad
Son tantos gritos que no escucha nadie
Tantas preguntas tan inevitables
¿Cómo logramos que cuando haya un beso
Solo sea uno de esos que no te hacen daño?
Que de un abrazo todo el mundo salga ileso
Que no esté mal quedarnos solas entre extraños
¿Cómo hacemos que cualquier mirada
Siempre esté librada de interpretaciones?
Que ni una más deba permanecer callada
Que ni una más sufra por dobles intenciones
Ni una más, ni una más
Ni una más, ni una más
Ni una más
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una más
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una más
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una más
Ah, ah-ah-ah-ah
Ah-ah-ah-ah, ni una más
Palabras que te pegan como un huracán
Miradas que no sabes bien a dónde van
Dime qué pasaría si no hubiera nadie

Equip de premsa

Eixida a Benidorm

Jornada assolellada i agradable per Benidorm

Hola, som June i Yanira de 1ESOA i hem preparat aquesta notícia sobre l’eixida que van fer a Benidorm els i les alumnes de cicles. Per a això, entrevistem a María Dolores Asensi, que ens va atendre en el departament d’anglés amb molt respecte.

En aquesta eixida va participar tant alumnat del centre com alumnat estranger que estava en el nostre centre participant en el programa d’intercanvi Erasmus. Van ser alumnat del cicle superior d’Administració i Finances, de l’optativa de comunicació oral i 9 alumnes francesos.

Quant al professorat que va participar, podem explicar-vos que van ser: Nacho de FOL, 3 professores franceses que estaven de visita en el nostre centre i María Dolores, professora d’anglés. La finalitat de la visita a aquest lloc tan turístic de la nostra costa Mediterrània,no és un altre que posar en pràctica l’aprés en classe quant a comunicació en anglés i clar, que millor lloc que Benidorm, perquè està ple d’estrangers. Així que una vegada allí, els companys i companyes de cicles, van anar específicament a preguntar-li a “guiris” si estaven de vacances i en què hotels s’allotjaven durant les seues vacances. Les entrevistes van ser totalment en anglés, ja que aqueix era l’objectiu, poder comunicar-se amb persones d’una altra nacionalitat usant l’anglés com a idioma vehicular.

L’eixida des de l’institut Canónigo Manchón va ser a les 9.15 i l’arribada a Benidorm va ser sobre les 10.00 i poc. Quan van arribar allí, l’autobús els va deixar en el passeig de la platja i la professora María Dolores els va donar una fulla perquè la completaren una vegada acabara l’experiència. En ella, havien de posar si els havia agradat o no i els va agradar tant que el mateix alumnat va proposar als professors si la pròxima eixida que feren es podien quedar a menjar i tornar a la vesprada, perquè els havia fet gust de poc.

Com sempre sol passar, un dels alumnes arribe 5 minuts tard i van haver d’esperar-li. Encara sort que no va tardar molt i la volta de Benidorm la van poder fer a les 13.30, arribant a l’institut al voltant de les 14:30h.

June i Yanira

Violència? No, gràcies

Al nostre centre no li agrada la violència i a nosaltres tampoc. Per això estem preparant una sèrie d’actuacions. Vols conéixer-les?

L’alumnat de l’IES Canónigo Manchón està decorant algunes de les portes de les classes de l’institut per al dia 25 de novembre que és el dia internacional contra la violència de gènere.

Amb aquestes decoracions es pretén conscienciar a tothom que la violència és innecessària i està fora de lloc. Sobre les decoracions us parlarem en una pròxima notícia.

Els tutors i tutores de tots els primers de l’ESO coordinaran aquest treball manual perquè, entre tots i totes, puguem deixar un centre molt bonic i que represente clarament la nostra posició en contra de la violència de gènere.

Però a més, s’estan organitzant xarrades i també s’està preparant la nostra participació en actes que se celebraran el dia 25 de novembre en l’Ajuntament de la localitat.

Us animem a tots a sumar-vos a aquests actes en contra de la violència de gènere

Kawtar Daki

Teatre “Abrapalabra”

Un teatre màgic i molt divertit

Dimarts passat 25 d’Octubre, l’alumnat de la “Aula oberta” va eixir d’excursió a Elx. L’objectiu de l’eixida no era un altre que passar un matí agradable de convivència fora de l’àmbit escolar i assistir a una obra de teatre sobre màgia anomenada “Abrapalabra”.

No estava lluny, perquè el teatre està localitzat en Elx, s’anomena “La Carreta Teatre”, així que van tardar menys de 30 min a arribar.

Els van acompanyar les professores Maria Jose, d’AL (Audició i llenguatge), Cristina que és educadora i la professora del grup que és Susi i és qui va organitzar l’eixida i ens ha proporcionat aquesta informació.

Segons ens compta Susi, l’experiència va ser molt bona, els va agradar moltíssim i es van portar genial. Per aqueix motiu, ja estan preparant una altra eixida per a molt prompte. En la imatge anterior, podem veure a un company participant en l’obra de teatre.

Quan va acabar l’obra van tornar al centre sobre les 13:00h. Tot bé i encantats amb l’eixida.

Ivón i Sofía

Timbre del 14 al 18 de novembre

Smoking SoulsGuarda’m l’aïre

Smoking Souls és un grup de música valenciana que es va formar a Pego en 2010.​ Tenen publicats quatre àlbums i dos EP (reproduccions esteses). L’EP és la denominació per a un format d’enregistrament musical. La duració d’un EP és molt llarga per a considerar-se com a senzill, i molt curta per a considerar-se com a àlbum. La majoria de les seues cançons són en valencià. Aquesta informació l’hem obtinguda de “viquipèdia”.

No és la primera vegada que sentim en el timbre algun tema d’aquest grup. Així i tot, us parlarem una mica d’ell.

El grup el formen quatre membres: Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Álvarez (baix). Els primers anys, el grup s’expressava també en castellà i en aqueixa llengua van gravar algunes de les primeres cançons. En el seu primer EP, Smoking Souls va incloure tres cançons en castellà i una en valencià.

Us comptarem una mica el seu recorregut:

  • En 2011 el grup va fer el seu primer concert.
  • Dos anys més tard va llançar el seu primer disc.
  • En 2015 va publicar el seu segon àlbum, “Nòmades”.
  • En 2017 va llançar “Cendra i or”, guardonat com a Millor disc de rock als premis Ovidi. També va rebre el premi al Millor videoclip, per «Vida». En aquest any van fer una gira amb concerts en diferents llocs del País Valencià, Catalunya i també a Madrid.
  • L’any següent van presentar l’àlbum “Translúcid”.
  • En 2021 Caselles va presentar l’EP “L’afluent”, un projecte en solitari amb lletres personals i un estil musical menys «rocker» que el de Smoking Souls.

Guárdame el aireGuarda’m l’aïre
Me gusta cuando gritáis las mañanas a casa de los vecinos. Tiemblan las conciencias bien adentro.
Me gusta cuando creamos nuestra revolución, y al tiempo despiertan las miradas inocentes.
Caes, caes, caes delante de mí.
Caes, caes, caes conmigo.
Caes, caes, caes delante de mí.
Caes, caes, caes conmigo.
Me gusta cuando miramos aquellos maniquies tan muy vestidos que parece que quieren huir de allí.
Me gusta cuando hablamos y mientras hablamos nos inundamos ideas para poder volar la mente.
Caes, caes, caes y te ríes de mí.
Caes, caes, caes conmigo.
Me gusta cuando vienes a dormir, hoy te has puesto de acuerdo conmigo, sigue la lucha dentro de la cama.
Como el ruido de un río nacido, las cumbres nevadas montaña arriba. Hoy descansa el mundo contigo.
Me gusta cuando perdemos y tú me dices que volveremos al río. Sonríes y ya después encuentras motivos.
Me gusta cuando lloramos y deshacemos todo lo que estábamos haciendo. Me gusta cuando nadie entiende lo que hacemos.
Caes, caes, caes y te ríes de mí.
Caes, caes, caes conmigo.
Caes, caes, caes, caus.
Caes conmigo.
M’agrada quan crideu els matins a casa dels veïns. Tremolen els consciències ben endins.
M’agrada quan creem la nostra revolució, i al temps desperten els mirades innocents.

Caus, caus, caus davant del meu.
Caus, caus, caus amb el meu.
Caus, caus, caus davant del meu.
Caus, caus, caus amb el meu.
M’agrada quan mirem aquells maniquis tan ben vestits que sembla que volen fugir d’allí.
M’agrada quan parlem i mentre parlem ens inundem idees per poder volar la ment.
Caus, caus, caus i et rius de la meua.
Caus, caus, caus amb el meu.
M’agrada quan vens a dormir, hui t’has posat d’acord amb la meua, segueix la lluita dins del llit.
Com el soroll d’un riu nascut, els cims nevats muntanya amunt. Avui descansa el món amb el teu.
M’agrada quan perdem i la teua em dius que tornarem al riu. Somrius i ja després trobes motius.
M’agrada quan plorem i desfem tot el que estavem fent. M’agrada quan ningú enten el que fem.
Caus, caus, caus i et rius de la meua.
Caus, caus, caus amb el meu.
Caus, caus, caus, caus, caus.
Caus amb el meu.

Arturo Pérez

Timbre del 8 a l’11 de novembre

Mitski – Nobody

Aquesta cançó sonarà durant la setmana del 8 a l’11 de novembre. El nom de la cançó és “Nobody” de l’artista Mitski Miyawaki, que va nàixer en la Prefectura Mie, situada a la regió de Kinki, sobre l’illa Honshū al Japó, un 27 de setembre de 1990, de pare estatunidenc i mare japonesa. La cançó parla sobre la soledat, fent ús en la seua lletra de passatges com, “estic sola, així que òbric la finestra per a escoltar el so de la gent“, entre altres.

Algunes de les seues cançons mes famoses són Washing Machine, First love, etc.

Mitski, a més de compondre cançons i cantar-les, toca la guitarra. Però no sols això, perquè també toca el piano en els seus concerts.

NobodyNingú
My God, I’m sota lonely
Sota I open the window
To hear sounds of people
To hear sounds of people
Venus, planet of love
Was destroyed by global warming
Did its people want too much, too?
Did its people want too much?
And I don’t want your pity
I just want somebody near em
Guess I’m a coward
I just want to feel alright
And I know no one will save em
I just need someone to kiss
Give m’one good honest kiss
And I’ll be alright
Nobody, nobody, nobody
Nobody, nobody
Ooh, nobody, nobody, nobody
I’veu been big and small
And big and small
And big and small again
And still nobody wants em
Still nobody wants em
And I know no one will save em
I’m just asking for a kiss
Give m’one good movie kiss
And I’ll be alright
Nobody, nobody, nobody
Nobody, nobody
Ooh, nobody, nobody
Nobody, nobody, nobody
Nobody, nobody, nobody, nobody
Nobody, nobody, nobody, nobody
Nobody, nobody, nobody (nobody)
(Nobody, nobody)
Nobody, nobody
Nobody, nobody, no
Déu meu, estic tan sola
Així que òbric la finestra
Per a escoltar sons de persones
Per a escoltar sons de persones
Venus, planeta de l’amor
Va ser destruït pel calfament global
La seua gent també volia massa també?
La seua gent volia massa?
I no vull el teu danya
Només vull a algú prop de mi
Supose que soc una covarda
Només vull sentir-me bé
I sé que ningú em salvarà
Només necessite a algú a qui besar
Fes-me una besada honest i bo
I estaré bé
Ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú
Ooh, ningú, ningú
He sigut gran i xicoteta i
Gran i xicoteta i
Gran i xicoteta una altra vegada
I encara ningú em vol
Encara ningú em vol
I sé que ningú em salvarà
Només estic demanant un bes
Dona’m un bon bes de pel·lícula
I estaré bé
Ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú
Ooh, ningú, ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú, ningú, ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú, ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú, ningú
Ningú, ningú
Ningú, ningú
Ningú, ningú, no

Youssef Lamhani

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies