Emprenedor i Emprenedora
La persona que crea, desenvolupa i implanta un projecte empresarial és l'emprendor i l'emprenedora.
En aquest cas parlem de Jose Coloma i la seua filla Laura, tots dos han sigut alumnat de la nostra escola, ja fa uns anys, i amb molta alegria i il·lusió, els hem rebut perquè ens contaren en què consistia el seu projecte empresarial.
Ells tenen una ferreteria, "Coloma 2". Laura vestía pantaló llarg i samarreta negra i Jose pantaló curt i samarreta negra també. És l'uniforme de feina que utilitzen depenent de la temporada, i així ens ho han contat.
L'alumnat de tercer i quart estava interessat per saber d'on havia eixit la idea de muntar eixa empresa. Jose ens va explicar que la idea venia ja de son pare i que tant Laura com ell havien anat aprenent l'ofici a poc a poc ajudant sempre als majors.
No pensen que siga un ofici difícil d'aprendre, malgrat haver tanta quantitat de material. El més complicat sempre és que els clients i les clientes confien en la persona que els atén, sobretot si són els fills i no els amos. No vull dir-te res si eres jove i dona! Va comentar Laura!
Arran del comentari, l'alumnat va preguntar:
- Penseu que tant dones com homes poden fer el mateix treball?
- Sí, tots són persones igualment.
El més important és la bona relació amb els clients i clientes i per això diuen que és fonamental ser bones persones, amables i respectuosos.
Gràcies, Laura i Jose. Ens ha encantat!
El Locutor.
I hui podríem utilitzar el mateix encapçalament que utilitzen a la ràdio quan introdueixen una notícia d'educació... En pàgina d'educació, assenyalar que el col·legi Cervantes continua amb el projecte #somalumnat #somofici, i hui té el plaer d'entrevistar al locutor, Sergio Denia.
Ha arribat quan l'alumnat eixia al pati, acompanyat de Miguel de Ford auto Christian perque els divendres fan connexions en directe.
Escolteu que ha passat abans d'entrar a l'entrevista.
Cliqueu l'enllaç i ho sentireu.
A continuació, ja al gimnàs de l'escola, ha donat resposta a preguntes sobre la seua formació inicial, dret; sobre un dels seus primers èxits, un especial de Revólver; projectes que ha realitzat, tan importants com l'entrevista a Mèxic del cantant i compositor Sebastián Yatra.
A més, li han preguntat sobre el projecte més immediat que amb l'arribada de l'estiu és la música en el xiringuito a la platja.
L'alumnat de cinqué i el professorat està molt agraït per la visita de Sergio, que ja fa uns anys va ser alumne de Cervantes.
Estan encantats, sobretot perque ells i elles també participen, per primera vegada, en un podcast de #somràdioC.
Esteu atents a la seua publicació al web.
L’escriptora
Continuem amb la celebració de #som+grans, hui acompanyats d'una antiga alumna del col·legi, Françoise Crespo, autora d'Estar, sentir i viure. Sols el títol d'aquest llibre de poemes, és tot un repte.
Per a ella no és difícil escriure, normalment té moltes idees i d'altres es queda en blanc i no pot continuar, deixant d'escriure per a rependre el treball després.
Ens ha explicat com "La musa" és l'encarregada de la seua inspiració. Et sorgeix una idea i la desenvolupes, i la musa apareix en els moments i llocs més insospitats, de nit, de festa, fins i tot, a la discoteca. És per això, que les seues eines de treball, són el paper i bolígraf i actualment el telèfon mòbil, perquè mai es sap quan arriba la inspiració.
El seu ultim projecte és un conte infantil "Sape i Xuxo" que presentarà en breu amb titelles i tot.
Moltes gràcies per vindre i contar-nos tant. Ens quedem amb la teua frase "Que mai vos diguen que no podeu".
Advocat i advocada
"Somos Cervantinos", li diu Toni Rodríguez de Sola a María Dolores Guntiñas, l'advocat d'un bufet privat, rigorosament vestit per a l'ocasió, amb corbata i maletí de feina, i l'advocada, funcionària de l'ajuntament de Dénia, encarregats de dur aquesta tertúlia tan apassionant sobre el seu ofici i l'experiència de quan eren menuts i venien a l'escola.
L'alumnat de 5é ha gaudit d'aquesta entrevista de la qual hem tret grans aprenentatges.
De vegades tries una carrera per vocació, el cas de María Dolores i unes altres per professió, el cas de Toni. Ambdós coincidint que el que volien era lluitar pels drets de les persones, la igualtat, acceptant les diferències de cadascú. És per això, que en la seua professió l'empatia ha de ser la qualitat principal.
Com afrontar els nervis dels primers dies, i anar a poc a poc aprenent dels companys i companyes més experimentats.
El respecte al tribunal, que fins i tot s'ha de demostrar amb la indumentària dels advocats/des.
L' éxit, que sempre arriba amb el millor acord entre les parts. Com ells diuen... Val més la pau que tindre raó!
Fem nostre aquest concepte i millorem la convivència escolar, arribant arran de la reflexió i establint acords en els menuts conflictes que sorgeixen en el dia a dia.
Gràcies a tots dos, fins sempre.
La cambrera i el cambrer
Els estudiants més jovenets, els que acaben, com aquell que diu, d'anar-se'n d'escola, ja s'han fet majors.
Hui ha sigut el torn de Samanta Bañuls i Marcos Grande. Estaven encantats de tornar al col·le. Ja com a fadrins, han entrat a la sala de mestres. Gran alegria del professorat conegut i anècdotes i anècdotes de quan eren menuts.
L'alumnat de 1r i 2n els esperaven al gimnàs, tot preparat, amb micròfon i tot. El cambrer i la cambrera han fet la seua entrada entre aplaudiments i les preguntes de l'entrevista han anat rodades.
Les respostes explicaven entre altres coses que Marcos va a atendre als clients a les taules, pel contrari, Samanta aten files de persones en autoservici, el lloc de feina d'ambdos, el tipus de menjar que ofereixen, quantes persones atenen en un dia, fins i tot el que guanyen. Han aprofitat per a explicar què són les propines i com es reparteixen.
Hui ens hem ensenyat que per a ser un bon i una bona cambrera es necessita bona actitud, educació i un bon somriure a la cara.
Per acabar, ens han oferit un curset d'ús de la safata. Alguns xiquets i xiquetes han provat de dur-la. Primer sols la safata i després amb un got i per últim amb una mini torre de gots.
Gràcies Samanta i Marcos. Sou sempre benvinguts.
El metge i la metgessa
Estaven molt il·lusionats i expectants!
El torn de la metgessa Patricia Jaén i el metge Vicent Morera va ser dilluns de matí. Cal donar-los les gràcies perquè un, ha deixat un poc de banda la seua feina per a vindre a fer-nos la visita, i l'altra, acabava d'eixir de guàrdia.
Ufff, la nit en vetlla!
Han contestat totes les inquietuds de l'alumnat de 4 i 5 anys, on treballen, què necessiten saber per ser metge i metgessa, quina era la persona atesa de major i de menor edat...
A més, ens han sorprés amb l'uniforme de feina, mostrat el fonendoscopi i una boca plena de dents que mossegava les mans dels xiquets i xiquetes.
Com anècdota cal assenyalar que no tots han acceptat el depressor lingual per a jugar com vertaders metges i metgesses.
Gràcies per vindre a tots dos. De bo sabem els records que desperta tornar al vostre col·le. Esperem que haja sigut tan satisfactori com la vostra visita per a nosaltres.
Escriptor
Javier Calvo, alumne del col·legi Cervantes dels 70 als 80, professor de geografia i història a l'IES Historiador Chabás, investigador i escriptor, ens ha visitat el matí del dilluns i ha explicat a l'alumnat de 6é...
Un fum de maldats que feien ell i els seus companys quan eren estudiants, però sobretot, ens ha ensenyat quina és la inquietud que fa que escriga.
La clau és la curiositat. Arran d'aquesta, ens ha detallat en què consisteix el seu treball, com busca la informació, què és un arxiu, les dificultats, que de vegades sorgeixen per a obtindre la informació, i com anècdota curiosa ens ha contat que no es pot escriure de persones que no faça més de setanta anys de la seua mort.
Gràcies Javier per la teua visita, per ensenyar-nos tant i per el teu regal.
El llibre ja forma part de la biblio d'aula.
La dependenta
A les classes de 4 i 5 anys s'ha treballat l'ofici de dependent i dependenta. Aquest ofici desperta gran interés en les xiquetes i xiquets d'aquesta edat. Les compres i vendes són activitats que realitzen freqüentment en companyia de les seues famílies i no cal dir quan els agrada jugar a ser caixers i caixeres a la tenda de l'aula BARRI.
Laura Martín, companya de classe de Cristina Bertomeu, professora actual al nostre centre, ha sigut l'alumna del col·legi encarregada de contestar les preguntes plantejades per l'alumnat.
Ella ha fet feina de caixera en diferents supermercats i ha explicat quines són les seues ferramentes de feina, quina és la despesa més gran en una compra, alguna anecdota graciosa.
Gràcies, Laura per la teua participació, ens ha agradat molt.
La tècnica de farmàcia
Noelia Pérez, tècnica de farmàcia, antiga alumna del col·legi Cervantes ens ha visitat, rebent l'atenció de l'alumnat de 1r i 2n.
El gimnàs del centre ha acollit les preguntes que els xiquets i xiquetes li han fet a Noelia.
Com són menuts estaven interessats en aspectes de la farmàcia i també en la seua vida personal.
Que els medicaments es fan als laboratoris i sols un menut nombre de fórmules senzilles es fan a les farmàcies; que la secció de nadons i organitzar l'aparador són les tasques de la seua feina que més li agraden i que els analgèsics són els medicaments que més ens venen, són algunes de les qüestions aclarides.
Agraïm a aquesta tècnica tan simpàtica, l'amabilitat en contestar a aquests tres grups de xiquets i xiquetes, dels que cal destacar, i ella sap molt bé perquè ho diguem, que els encanten les abraçades.
