El divendres dia 1 de febrer va visitar el nostre centre Josep Albors, Responsable d’Investigació i Conscienciació d’ESET Espanya, amb seu a Ontinyent, per a oferir una xarrada al nostre alumnat d’1r i 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, i 2n de la Formació Professional Bàsica d’Informàtica d’Oficina.
L’objectiu de la visita era que l’alumnat cumplimente la seua formació acadèmica amb el que aporte l’experiència d’un professional d’una empresa de l’especialitat Informàtica.
Josep va començar parlant dels seus inicis estudiant i treballant, de la valoració del treball i de les condicions laborals en el sector informàtic, també va subratllar la importància de la formació contínua i de l’aprenentatge de l’anglés, a més de la valoració de mòduls com Formació i Orientació Laboral i per descomptat dels mòduls propis de l’especialitat. Va assenyalar les capacitats personals i professionals que demanda una empresa del sector i com és el dia a dia en el seu treball, des de jornades de teletreball i presencials, fins a la coordinació amb la resta de departaments de l’empresa.
L’alumnat va considerar molt interessant el treball de Josep en el camp de la ciberseguretat, que en contacte amb col·legues d’altres països aconsegueixen desxifrar i acabar amb ciberatacs a empreses.
Gràcies a Josep Albors per accedir amablement a visitar-nos i oferir-nos aquesta xarrada tan enriquidora. Fins a la pròxima!
Aprofitant que el nostre centre forma part del projecte Guardabosc, el proppassat 31 de gener vam celebrar el Dia de l’Arbre. Concretament se celebrà amb l’alumnat de l’àmbit sociolingüístic de 1r d’ESO i l’alumnat de 4t que forma part de l’EPAS (Escola Ambaixadora del Parlament Europeu).
La celebració ha consistit en sembrar una carrasca (Quercus rotundifolia), un arbre dominant de la regió mediterrània que es pot trobar fins els 1400 m d’altitud sota unes condicions climàtiques d’estiu bastant sec i càlid. A l’alumnat se li va explicar Com sembrar una carrasca?, un acte que es pot fer a la tardor o principi de l’hivern. Nosaltres ho hem fet en un amb terra apretada i sempre humida. Seguidament cascun del nostre alumnat ha posat la seua bellota de costat, a una profunditat de 2 o 3 cm. La idea és baixar setmanalment a regar els testos i si tot va bé, entre maig i juny haurà nascut un arbret! Que esperem poder trasplantar el proper any a alguna part del terme d’Aielo de Malferit.
Hem de recordar que la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, celebra el tradicional Dia de l’Arbre, una jornada de fraternitat amb els centres educatius, en el qual s’enalteix la importància de l’arbre com a element natural del paisatge amb major significació per a l’ecologia i, a través d’ell, la conservació de la naturalesa.
Al nostre alumnat els hem parlat de la importància dels arbres, atés que estan lligats a la història i l’evolució de l’ésser humà des dels seus orígens; des de quan érem conscients de la nostra dependència de la naturalesa que era la que propiciava la nostra existència com a espècie. Per tant, un dia com hui, 31 de gener, hem de recordar els múltiples serveis que ens proporcionen els arbres i el paper essencial que exerceixen per a la vida del planeta, per a la nostra pròpia vida: proporcionen recursos, oxigen, mitiguen els efectes del canvi climàtic, moderen les temperatures, contribueixen a regular les pluges, protegeixen les conques hidrogràfiques de què prové l’aigua dolça, creen terres fèrtils i protegeixen el sòl de l’erosió, sense oblidar els seus beneficiosos efectes sobre la salut i el benestar espiritual gràcies a la seua màgia i la seua bellesa. I quina millor manera de remarcar aquesta importància que contribuint a la seua evolució!
A més l’alumnat ha treballat de manera interdisciplinària l’activitat perquè també ha pogut llegir diversos textos, un article del portuguès José Saramago: «El comiat de Jerónimo Melrinho», que parla del seu avi d’una persona «plantadora d’arbres». A més del poema «Dice el árbol», Manuel Benítez Carrasco. Esperem que el
nostre alumnat siga conscient de la importància de l’Acció Climàtica que implementa l’ODS 13, perquè l’emergència climàtica necessita més educació ambiental.
El dia 30 de gener, és el dia de la pau, ODS 16 (Pau, Justícia i Institucions Sòlides). Amb el qual es pretén promoure societats pacífiques i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells
L’ODS 16 remarca que el benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals. Una fita clau és reduir la incidència dels delictes i dels actes violents de qualsevol tipus, erradicant completament els que afecten els xiquets i les xiquetes. Això passa per intensificar la lluita contra el crim, especialment el terrorisme i la delinqüència organitzada que trafica amb armes, diners i persones.
Aquest ODS també ens diu que s’ha d’aprofundir en l’enfortiment de les institucions públiques: han de ser eficaces, responsables i transparents, plenament compromeses amb la lluita contra la corrupció i afavoridores d’una democràcia inclusiva, participativa i representativa. Aquestes institucions han de protegir les llibertats fonamentals i garantir un accés universal a la justícia, en condicions d’igualtat.
Nosaltres, volem sumar-nos a aquesta efemèride amb l’explicació de «la llegenda de Sadako Sasaki i les 1.000 grulles de paper». Segons una llegenda japonesa si fas 1.000 grues de paper el teu desig més profund es farà realitat. El fet de començar a crear grues de paper per lluitar per la pau es remunta a la història de Sadako Sasaki, una nena víctima de la bomba d’Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.
Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba d’Hiroshima, que era la ciutat on vivia. Deu anys més tard (quan en tenia 12), com a conseqüència de les radiacions que va produir la bomba els metges li van diagnosticar leucèmia. Quan Sadako estava a l’hospital la seua amiga Chizucho li va explicar la llegenda de les 1.000 grues de paper.
Sadako volia curar-se de la leucèmia i per això es va proposar fer 1.000 grues de paper, però no ho va aconseguir ja que va morir l’octubre del 1955 quan només en portava 644. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seua missió i van acabar de fer les mil grues amb l’esperança que s’evitaren les guerres en el futur i s’aconseguira la pau entre tots els països del món.
Uns anys més tard en el parc de la pau d’Hiroshima es va construir una estàtua en el seu nom i cada any el 6 d’agost, arriben milers de grues de paper a Hiroshima des de molts països diferents. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument de Sadako amb l’esperança de transmetre aquest missatge de Pau a tot el món.
Em de tenir en compte que l’adhesió a la Unió Europea ha canviat els nostres països i la nostra vida quotidiana. El mercat interior, les fronteres obertes i la introducció de l’euro com a moneda comuna són alguns dels èxits més destacats de la Unió Europea. No obstant, les decisions de la UE configuren el món en què vivim i en múltiples àmbits, molt més del que imaginem.
Voleu descobrir més informació a través d’exemples concrets del mercat únic. La protecció del consumidor, n’és un exemple. Així podem fer esment de tota una sèrie d’avantatges que ens hem trobat els membres de la UE, com és el cas del final dels costos d’itinerància. Els costos d’itinerància van desaparèixer el 15 de juny de 2017. Els residents a l’Espai Econòmic Europeu que viatgen dins de la UE paguen el mateix preu per trucades, missatges de text i internet mòbil que al seu país. A més a més, ens trobem amb els dos anys de garantia en els dispositius electrònics; d’acord amb el Dret de la Unió, els fabricants han d’oferir una garantia legal de dos anys sobre els apartats electrònics com telèfons intel·ligents, impressores, ordinadors portàtils, aspiradores i màquines de cafè. Les normes de seguretat dels productes, és un dels altres beneficis de què podem gaudir, atés que els productes venuts dins de la Unió Europea han de complir les normes de seguretat, salut i protecció del medi ambient de la UE; l’etiquetatge CE és una marca de certificació que indica la conformitat amb aquestes normes. La informació sobre les etiquetes dels productes perquè la ciutadania dispose d’informació correcta i completa sobre els productes que consumeix, n’és un altre exemple. Aquesta és la raó per la qual els aliments i els productes cosmètics han d’incloure certa informació en el seu etiquetatge, com els ingredients i el nom del fabricant.
A més d’això, el reglament sobre legislació alimentària general és un altre dels factors de què podem disposar a la UE. La seguretat alimentària és un dels altres objectius que es marca el Reglament sobre legislació alimentària general de l’any 2002, on es pretén garantir que tots els elements venuts a la UE són aptes per al consum. Aquesta legislació estableix els objectius, les obligacions i les condicions generals que inclouen totes les etapes de producció i la distribució dels aliments i els pinsos («de la granja a la taula»).
Un altre fet rellevant és la directiva de la UE sobre el temps de treball, on s’estableix que els treballadors i treballadores puguen tenir com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes. La Directiva sobre el temps de treball de la UE, adoptada inicialment l’any 1993, concedeix a la gent treballadora el dret a «un període de com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes». Cada sector o cada estat membre pot augmentar el nombre de dies, però el mínim de la UE és de vint dies.
Les aliances pel pacte verd europeu és un dels altres aspectes en què Europa vetlla per nosaltres, amb la prohibició dels plàstics d’un sol ús. La UE va adoptar una nova legislació que prohibeix els articles de plàstic d’un sol ús, com són els plats, els coberts, les palletes i els bastonets de cotó rebutjables. La prohibició va entrar en vigor l’any 2021.
La unió de l’energia és un dels altres punts forts pels quals està treballant la Unió Europea, així com a mínim s’han d’emprar un 32% d’energies renovables en la combinació energètica de la UE l’any 2030. Amb aquest acord, es pretén facilitar la transició dels combustibles fòssils cap a una energia més neta i complir amb els compromisos acordats a l’Acord de París per la UE; aquest ha introduït el requisit que com a mínim el 32% de les fonts d’energia de la combinació energètica de la UE siguen renovables l’any 2030. Aquest percentatge varia per a cada estat membre, en funció de la situació de cada país.
Des del Departament de Valencià de l’IES Porçons posem a la disposició del nostre alumnat dels cursos de 1r i 2n d’ESO la plataforma Aula Dictapp. Aquest és el 2n any que portem endavant aquesta iniciativa que treballa els àmbits de l’ortografia i la gramàtica.
És tracta d’una plataforma pensada perquè l’alumnat puga treballar les mecàniques de l’ortografia i la gramàtica de la nostra llengua, i oferir així a l’alumnat un treball construït a mida de les seues necessitats perquè millore les seues capacitats lingüístiques.
L’Aula Dictapp vol ser l’aula magna de la llengua que dona feedback constant a l’alumnat per identificar les seues dificultats i poder treballar d’una manera més eficaç. A més a més permet treballar a cadascú al seu ritme i amb el seu itinerari.
Tot això en un entorn amè i dinàmic i amb una correcció automàtica immediata que li permet veure i entendre els seus errors al mateix moment de cometre’ls.
Continuant amb les sessions d’orientació dirigides a l’alumnat de 4t de l’ESO, hui s’ha organitzat una xerrada amb els seus companys i companyes de primer dels Cicles Formatius de Grau Mitjà, tant de Sistemes Microinformàtics i Xarxes com d’Atenció a Persones en Situació de Dependència. L’objectiu de la xarrada era que l’alumnat de 4rt coneguera les raons que havien portat a cada alumne i alumna a cursar els Cicles Formatius a l’IES Porçons. Els testimonis han sigut molt diferents, per una part alumnat que ha decidit fer el cicle d’Informàtica desprès de començar Batxillerat i no poder acabar-ho per volum d’estudi i/o desmotivació, en altres casos perquè no es va tindre suficient nota mitjana de l’ESO per a la seua admissió en altres centres i en altres especialitats, també alumnat del centre, des de l’ESO, que tenia clar continuar en un dels nostres dos cicles i fins i tot, una alumna amb un Batxillerat finalitzat, un Cicle de Grau Superior i que per vocació està cursant el cicle de APSD al mateix temps que treballa. Han sigut testimonis molt interessants i tots han aconsellat als companys i companyes de 4rt curs que estudien, que intenten traure bones notes per a tindre més oportunitat, el curs que ve, d’estudiar allò que més els agrada. Esperem que a l’alumnat de 4rt els haja arribat el missatge perquè puguen continuar el seu itinerari formatiu satisfactòriament. Gràcies als alumnes Xavi, Jordi i Josep de 1r CFGM ASIX, i a les alumnes Marta i Andreea de 1r CFGM APSD, per participar i fer-ho tant bé!!!! #somporçons #orientació #cicles
A l’optativa d’Emprenedoria Social i Sostenible, l’alumnat de 2n de l’ESO, ha participat en una dinàmica per treballar la creativitat, l’organització en un equip, i la comunicació per tal de donar a conèixer el producte final.
Cadascun dels 5 grups havia d’elaborar, seguint un procés, un vestit de novia amb paper i cinta adhesiva.
Han començant pel repartiment dels rols entre els membres de l’equip, han continuat amb l’esbós del disseny, l’elaboració del prototip i la desfilada amb la descripció de les característiques del model elaborat, així com, de la seua aportació a la sostenibilitat, atés l’ús adequat i responsable del material.
Ha resultat una activitat positiva, amb els grups molt implicats, i on l’alumnat ha comprovat les dificultats, i alhora la necessitat, d’una bona organització en el treball d’equip. Continuarem emprenent!!!
Esta setmana en la Tutoria de 1r d’ESO A hem dissenyat unes postals nadalenques molt originals i treballades per a felicitar les nostres famílies.
Hem treballat amb cartolines i llanes per crear diferents motius nadalencs, hem escrit una emotiva dedicatòria per als nostres pares i els hem fet arribar la postal a dins d’un sobre ben bonic i decorat també.
L’IES Porçons formarà part d”un nou projecte educatiu i reforçarà el treball en els ODS i l’Agenda 2030.
El programa ‘Guardabosc’ vol impulsar el treball en els centres educatius amb programes mediambientals que desenvolupen de manera creativa la innovació pedagògica a través del contacte amb la natura. Es pretén impulsar, així, una actitud proactiva entre l’alumnat de respecte i cura cap a la natura, incidint en els recursos i serveis que aporten els boscos per al desenvolupament de la vida del nostre planeta; al mateix temps que es fomenta entre l’alumnat la companyonia, l’empatia i el treball en equip.
L’objectiu és generar en els centres educatius entorns de treball col·laboratius que unisquen l’educació i el medi ambient, amb la finalitat de dotar l’alumnat de coneixements i capacitats per a comprendre el seu entorn natural més pròxim i que coneguen la riquesa i diversitat que ofereixen els espais naturals.
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), Europa estava en ruïnes. La guerra va destruir ciutats, carreteres i gran part de la indústria del continent; l’economia d’Europa estava en ruïnes. La guerra també va ser devastadora a nivell humà: 55 milions de persones van perdre la vida a tot el món, 35 milions de persones van resultar ferides i 190 milions de persones van fugir de les seues llars. El clam per la pau era més fort que mai.
El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Estrangers, Robert Schuman, va celebrar una conferència de premsa. Va demanar a altres països europeus que es posaren en comú els recursos del carbó i de l’acer. Ja que el carbó i l’acer eren components necessaris per a la producció d’armes, esperava que aquesta cooperació impossibilitara una futura guerra. A més, el carbó i l’acer també eren molt importants per a reconstruir el continent després de la guerra.
França, Alemanya (Occidental), Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg van reaccionar positivament a la declaració de Robert Schuman. Aquests sis països van firmar el Tractat de París l’any 1951. La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) va entrar en vigor l’any 1952. Uns anys més tard, els sis primers països volien una integració econòmica encara més forta; per a la qual cosa van signar dos nous Tractats l’any 1957: el Tractat CEE i el Tractat Euratom, també coneguts com a Tractats de Roma. Així les coses, els països van acordar fusionar gradualment les seues economies separades en un mercat comú, començant per una unió duanera. Aquest Tractat CEE (Comunitat Econòmica Europea) va marcar l’inici de la cooperació en matèria d’agricultura, pesca, política portuària i política de transport. Mentre que el tractat Euratom possibilitava una cooperació en matèria d’energia nuclear i tenia com objectiu la investigació conjunta de possibles aplicacions civils de l’energia nuclear. Aquests Tractats de Roma van entrar en vigor l’any 1958.
La ciutadania de les Comunitats Europees va escollir directament els seus representants al Parlament Europeu per primera vegada el juny de 1979. En aquella època hi havia nou països, que van triar 410 diputats al Parlament per al període 1979-1984.
Trenta anys després que els països decidiren establir un mercat comú (els Tractats de Roma, 1958), aquest seguia sense entrar en vigor. Amb l’Acta Única Europea, els estats membres van decidir que s’havien d’eliminar tots els obstacles al comerç i a la lliure circulació (es va signar l’any 1986 i va entrar en vigor l’any 1987).
El Tractat de Maastricht va marcar l’inici real de la cooperació a nivell polític, juntament amb la integració econòmica existent. Se li va donar un nom nou a les antigues Comunitats Europees: la Unió Europea. La «nova» Unió Europea constava de tres pilars principals: 1. Integració econòmica: els estats membres van decidir reforçar la integració econòmica i establir una moneda europea comuna: l’euro; 2. Cooperació en matèria de política exterior i de seguretat; 3. Cooperació en matèria d’afers d’interiors i justícia. Aquest Tractat es va firmar l’any 1992 i va entrar en vigor el 1993.
L’1 de gener de 1993, les fronteres interiors dels estats membres de la Unió «van desaparéixer». Va entrar en vigor el mercat únic, que garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals. A partir d’aquest moment es van signar uns tractats amb un relleu especial:
1997: TRACTAT D’AMSTERDAM. Amb la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est d’Europa, la UE necessitava estar preparada per a un augment significatiu del nombre d’estats membres. Calia especialment dur a terme una reforma del procés decisori: menys decisions per unanimitat i més per majoria de vots. El primer intent de modificació va ser el Tractat d’Amsterdam (signat l’any 1997, en vigor el 1999). No obstant, el Tractat no va estar a l’alçada de l’expectativa.
2001: TRACTAT DE NIÇA. A mesura que s’acostava la data de l’adhesió dels nous països, es va fer un segon intent de reforma de la Unió Europea amb el Tractat de Niça (signat l’any 2001, en vigor fins el 2003). Tampoc van aconseguir facilitar la presa de decisions.
2002: INTRODUCCIÓ DE L’EURO. L’euro es va introduir al sistema bancari l’any 1999. No obstant, no es van començar a fer servir monedes i bitllets d’euro fins l’1 de gener de 2002.
2004-2005: LA CONSTITUCIÓ EUROPEA. Una de les ambicions de la UE ha estat la constitució europea. Després dels dos intents fallits de reformar la Unió, el juny de 2004 es va fer un tercer intent amb la Constitució Europea. Degut a la importància de la Constitució Europea i també al fet que s’utilitzava la paraula «constitució», alguns països van decidir organitzar un referèndum. La població de França i dels Països Baixos va votar en contra d’aquesta nova «Constitució per a Europa»; i atenent que cada nou Tractat de la UE ha de ser aprovat per tots els estats membres, els plans per aprovar una «constitució» van ser ràpidament abandonats.
2007: EL TRACTAT DE LISBOA va canviar amb èxit la manera de funcionar de les institucions de la UE. Així prendre decisions a escala europea es va fer més fàcil. Les noves normatives van entrar en vigor el desembre de 2009 i encara determinen la manera en què funciona la UE.
Tota aquesta trajectòria de fets des dels seus inicis va fer que en l’any 2012, la UE guanyara el premi Nobel de la Pau. Un premi que es va concedir com a reconeixement pels seus esforços a favor de la pau, la democràcia i els drets humans.
Amb tot i això, no tot han estat bones notícies per a la història de la UE. El 23 de juny del 2016, a la majoria de la ciutadania del Regne Unit se li va plantejar la pregunta següent: «Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea?». Un 51,9% va votar a favor d’abandonar-la i un 48,1% va vota a favor de seguir, cosa que va donar lloc a les negociacions per abandonar la Unió Europea i va fer que es convertira en el primer país a abandonar-la. Amb la qual cosa el Regne Unit va abandonar oficialment la Unió Europea el dia 31 de gener del 2020, després de tres anys de negociacions.
46022099
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
