Divendres dia 2 de febrer, els grups de 3r d’ESO i 1r d’FPB ens vam desplaçar fins a la ciutat de Gandia per a gaudir de l’obra de teatre @Rita_Trobador.
L’experiència d’anar al teatre i visitar la part antiga de Gandia va ser molt interessant per al nostre alumnat.
Alhora, l’espectacle teatral ens va emocionar i ens va impactar per parts iguals. La peça escrita per Joan Nave presenta Azalais de Porcairagues, trobairitz nascuda l’any 1146; sor Isabel de Villena, religiosa i escriptora valenciana del segle xv, i Rita, una youtuber que carrega el pes de 5.000 anys d’història. En @Rita_Trobador, Joan Nave ens planteja un joc literari que reflecteix en el passat la posició feminista de la nostra era mitjançant tres dones que ens ofereixen tres mirades en el temps que, en el fons, són una sola veu.
@Rita_Trobador ens ha portat a treballar aquesta obra prèviament a l’aula a partir del tràiler i la crítica d’una booktuber, a més a més, hem treballat el text descriptiu després de visualitzar l’obra amb el treball dels diferents personatges de l’obra. En definitiva, @Rita_Trobador ha acostat el nostre alumnat a les històries de diferents dones que han escrit en valencià al llarg de la història i que han trobat dificultats de tot tipus. Les i els nostres alumnes han empatitzat amb els protagonistes, s’han pogut identificar amb la història del segle xxi i fins i tot han pres part activa en el desencadenament del final. Anar al teatre sempre paga la pena i aquesta no ha sigut una excepció!
Hui hem gaudit de l’obra de teatre Don’t be cruel de la companyia La Dramàtica a l’auditori. L’escenografia i el text han resultat molt interessants i han motivat l’inici d’una reflexió al voltant de nosaltres mateixos i les nostres relacions amb els companys i les companyes. L’obra de teatre mostra diferents escenes en què es representen experiències d’assetjament fictícies i també reals, seguides d’un interessant col·loqui. Tot plegat obre la porta a un exercici d’introspecció: quan és l’última vegada que has sigut cruel amb algú?
Dimarts 16 de novembre l’alumnat de 2n d’ESO de l’IES Porçons va assistir a l’espectacle teatral Pau, representat al Teatre Rialto de València i organitzat pel departament de valencià.
Pau és la nova producció de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) que puja a les taules el tema de la identitat de gènere amb la voluntat d’oferir «un espai per a l’emoció i la reflexió». Una magnífica representació on es tracta el tema de la identitat de gènere des d’una perspectiva adulta, des de quatre punts de vista diferents i amb un marcat to humorístic.
Després de la representació, el nostre alumnat va poder gaudir d’un temps d’esbarjo al Parc Gulliver, on s’ho van passar d’allò més bé.
Aquesta producció pròpia de l’INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA ens va visitar al poble d’Aielo de Malferit per a presentar-nos la seua proposta sobre els aforismes de Joan Fuster.
Els aforismes segons l’AVL és una “proposició en forma de màxima, sovint enginyosa, amb què s’enuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica”. «Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua», diu Fuster. La riquesa del nostre pensament, inclús els matisos sentimentals, depenen efectivament del nostre bagatge lèxic. La idea i la paraula estan indissolublement associades. L’homenot de Sueca va portar els aforismes a la seua màxima expressió.
Aquesta proposta diu que moguts per l’esperit irreverent i antidogmàtic de Joan Fuster, hem jugat a barrejar els seus aforismes amb música electrònica i danses urbanes. Una experiència sorprenent i mestissa per a espais no convencionals i de proximitat de la qual eixirem “aforismats”.
Ha estat una experiència enriquidora per a tots els assistents, moltes gràcies a l’INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA i a l’Ajuntament d’Aielo de Malferit.
El passat dimecres 26 d’octubre, tot l’alumnat de 1r d’ESO de l’IES Porçons va assistir a l’espectacle teatral Don’t be cruel, a la sala Russafa de València, organitzat per l’àmbit sociolingüístic.
L’obra, protagonitzada per dos actors i una actriu, tracta el tema de l’assetjament des de diferents punts de vista, s’exposa aquesta problemàtica, però són les i els espectadors qui hauran d’intentar buscar les respostes.
Després de la posada en escena va haver-hi un col·loqui molt enriquidor entre els actors, el codirector i l’alumnat. Una xarrada que, per moments, ens va posar a tots el cor en un puny, i, com afirma una alumna, «Espere que servisca perquè entengueu, recapaciteu/em i podem fer un món millor».
El dia 12 d’abril l’alumnat de 3r, 4t d’ESO i el cicle CFGM van assistir a la representació de la companyia Cactus Teatre de l’obra «L’abraçada dels cucs». Un espectacle organitzat per l’Ajuntament d’Aielo de Malferit i concertat amb el nostre institut, que es va realitzar a l’Auditori Municipal.
L’obra, que tracta el suïcidi com un fenomen complex i multicausal, pretén fer arribar als joves que davant d’una situació conflictiva, de depressió, tristesa o angoixa, siga per la raó que siga, i per molt extrema que ens puga semblar, allò important és parlar del que ens està passant i demanar ajuda. Per a vehicular aquesta idea, l’autora Paula Llorens (que al mateix cop és l’actriu que li dona vida a Clara) ha creat una obra de teatre en la qual utilitza la metàfora dels cucs de seda per tal de representar l’evolució dels personatges. De la mateixa manera que els cucs han de trencar la crisàlida i convertir-se en papallones per poder volar, els personatges hauran de trencar les pors i limitacions en les quals estan tancats per comunicar-se, acceptar-se i superar els seus problemes.
L’argument de l’obra ens presenta a dos personatges: Miquel i Clara. Miquel, un professor de literatura, apassionat pel romanticisme i amant de l’obra de Mariano de Larra, i que a més no suporta el seu alumnat, que desperta en la mateixa habitació d’hospital psiquiàtric que Clara. Una jove que ha oblidat com somriure i que sent un desarrelament vital propi d’uns “certs” adolescents que es fastiguegen de la vida abans d’haver començat a viure-la intensament.
Ambdós comparteixen l’habitació perquè han intentat el mateix: suïcidar-se, ell per un desengany amorós; ella per un desengany existencial. Encara que en un primer moment els dos personatges es repel·leixen, el tancament, la vigilància, la medicació obligada, els porten a compartir sentiments i sensacions, confidències i aspiracions. L’obra, doncs, és un discórrer de l’antipatia i el rebuig inicials, a la simpatia i el consol mutu del final.
L’obra des del primer moment ha captivat el nostre alumnat perquè la temàtica, el text i la gran posada en escena per part dels actors, que han estat del tot encertats, els ha atrapat i ha captat la seua atenció. A més d’aquests aspectes cal destacar la direcció de l’obra i posada en escena, per part Sergio Caballero (que a més li donava vida a Miquel), a partir de la combinació d’efectes audiovisuals: lletres projectades, imatges, vídeos, il·luminació, i una excel·lent música… Així mateix, les senzilles solucions escenogràfiques (dos llits i unes tauletes de nit, tot en blanc), que amb el suport d’unes cortines recreaven la fragilitat de l’habitació i feien pensar metafòricament en la caixa de cucs de seda que protegia els personatges en el seu procés metamorfosi, han permés brillar els actors i deixar patent que parlar de les problemàtiques mentals i exterioritzar allò que ens preocupa ens pot ajudar a afrontar i superar els problemes d’aquestes malalties.
Un cop acabada la interpretació el nostre alumnat ha pogut participar en un col·loqui, amb l’actriu i l’actor, on han mostrat les seues opinions i sensacions després de veure l’obra. Una obra i col·loqui que ha permés a l’alumnat apropar-se a aquestes malalties des d’una ficció teatralitzada i l’han fet compendre de la importància d’exterioritzar les preocupacions per poder afrontar millor les possibles problemàtiques.
Satisfets i emocionats va eixir l’alumnat de l’IES Porçons de l’auditori d’Aielo de Malferit, el divendres 7 de maig a les 14’15, després d’haver gaudit durant dues hores de l’obra Silver, un espectacle de dansa amb ballarins de l’acadèmia Dance Center de València. L’espectacle intenta reflexar el món dels joves a partir de la dansa urbana amb coreografies de gran bellesa i creativitat, amb ritmes molt actuals.Utilitzant unes paraules que actuaven com a consignes i servint-se de l’art de la dansa, mostrava actituds en contra de la violència, a favor de la llibertat sexual, en defensa del medi ambient, reivindicant l’acceptació i estima d’un mateix, mostrant els riscos de les drogues … . de manera que l’espectador es veia reflexat en un espill, espill que mostrava un món inclusiu que cadascú podia crear. Es tractava d’intepretar el món dels joves amb la dansa urbana com a mitjà d’expressió. Una vegada finalitzat la part artística de l’espectacle, el grup de ballarins, acompanyats per la directora de l’espectacle, van establir una tertúlia amb l’alumnat de l’IES Porçons que va estar molt atent a totes les seues explicacions. Els protagonistes, tots gent molt jove, aclariren les idees que havien intentat transmetre en cadascun dels numeros de ball i i explicaren les seues experiències personals relacionades amb els temes que havien escenificat. Després convidaren el públic a participar i compartir les seues experiències vitals i la manera de gestionar-les. L’alumnat, ja després de finalitzar l’espectacle, s’acostà per conèixer de manera més propera el grup de dansaires i comentar-los les seues inquietuds en el món de la dansa. Hem d’agrair l’aportació de l’ajuntament d’Aielo de Malferit que subvencionà aquest espectacle cultural i artístic per a que l’alumnat puga enriquir-se de l’experiència. Va ser una vivència molt enriquidora que l’alumnat segur recordarà durant molt de temps.
El proppassat 30 d’octubre de 2020 vingué l’actor Roberto Hoyo a Aielo de Malferit per a representar un teatre als estudiants de 3r d’ESO i l’alumnat de 4t de Teatre de l’IES Porçons. Una obra que va estar gestionada per l’Ajuntament del nostre poble. I que poguérem veure en l’esplanada del pavelló Municipal, junt al nostre Institut, un espai a l’aire lliure que ens permeté seguir les normes de distanciament i seguretat marcades pel Covid-19.
L’obra era un teatre rapejat i ballat, amb música en escena. Obra que podem considerar de gènere Hip-Hop.
L’artista ens representà un teatre musical, seguint l’estil raper, inspirat en diferents històries o situacions que ell havia viscut o vist (algunes de verídiques, i d’altres de fictícies). I al final creava una història en la qual anava lligant i relacionant tot el que havia viscut, tot lligant-ho amb el clàssic picaresc.
Hoyo estava acompanyat a la música pel seu amic DJ Marco Ferreira. Aquest posava la música de les cançons i els efectes de sons que s’anaven combinant al llarg de l’actuació.
La creació teatral estava inclinada cap al tema de les drogues i els problemes actuals d’un jove del segle xxi amb la llei, i com amb una consciència i bona actitud es pot arribar a bon camí. L’obra vol conscienciar els joves perquè no se’n vagen pel «mal camí» de la vida i que els fets tenen conseqüències.
L’obra era una adaptació lliure de El Lazarillo de Tormes, la famosa novel·la picaresca del segle XVI, d’autor desconegut. Ara, però el jove ‘picaro’ que de ben xicotet va ser abandonat per sa mare i va haver d’estar al servei de diferents «amos» per a poder sobreviure, es converteix en un jove que ha de sobreviure a les problemàtiques socials de hui dia, com poden ser les drogues i el món que les envolten. «Lázaro» presenta la universal i popular història protagonitzada pel Pigall de Tormes, però en una versió lliure i adaptada al nostre temps. Com en la clàssica novel·la picaresca del segle xvi, el protagonista anirà canviant d’amo, si bé els d’aquella època (capellà, artesà, vigilant) no són els mateixos que els del present segle XXI. Lázaro haurà d’aprendre a bregar amb aquests nous amos: un vell borratxo conegut com «el Cec», «el moro», «el secreta»; a més de conviure amb les problemàtiques actuals, la violència i la droga als carrers.
Pel camí, Lázaro ─aquesta mena d’antiheroi─, haurà d’aprendre a convertir-se en el seu propi amo: «el puto amo», segons el propi protagonista. Perquè al final aconsegueix ser independent i no estar al servei de ningú. Una experiència que el porta a reconvertir-se i a iniciar aquesta carrera teatral.
En el col·loqui que es feu al final de l’actuació, l’actor ens contà que hi havia alguns fets que eren reals i d’altres ficticis, com el fet d’estar enganxat a les drogues i les problemàtiques amb la llei.
ALUMNAT DE RÀDIO. Projecte interdisciplinari de 3r
