Jornada de convivència a l’IES Porçons

Com ja és tradició al final del segon trimestre l’alumnat i professorat del nostre centre ha realitzar rutes per l’entorn del nostre poble caminant o en bicicleta.

Cadascuna de les rutes ha estat adaptada a les necessitats del participants per a poder desenvolupar l’activitat amb tota tranquil·litat, encara que el vent hui no ens ha acompanyat.

Aquesta activitat fomenta la convivència entre alumnat de diferents etapes i el professorat, a més de fomentar les activitats a la natura i l’esport..

Formació a Berlin sobre FP DUAL dins del projecte Erasmus+ KA122-VET

L’experiència Erasmus a Berlín va ser realment enriquidora a nivell professional. Conèixer de primera mà un sistema de FP Dual que porta tant de temps funcionant d’una manera excepcional, ens obri la ment per poder aplicar certes millores al nostre sistema a l’IES Porçons. 

Des de les ponències a les quals vam assistir fins a les visites als centres, passant pel contacte directe amb l’alumnat berlinés, totes van ser experiències d’aprenentatge de gran vàlua.
Ha sigut, sense dubte, un viatge que ens ha aportat noves visions útils per fer propostes de millora al nostre sistema de FP Dual.

Sol·licitud d’inscripció per a realitzar la prova d’accés a cicles formatius de Formació Professional de grau mitjà

L’accés als cicles de grau mitjà pot realitzar-se mitjançant dues formes diferenciades:

  • Una, accés directe, si es reuneixen els requisits acadèmics necessaris.
  • Una altra, accés mitjançant una prova, si no es reuneixen tals requisits acadèmics.

Per a l’alumnat que no reuneix els requisits acadèmics d’accés directe, s’estableix la possibilitat d’accedir a través d’una prova regulada, sempre que l’aspirant demostre tindre la preparació suficient per a cursar amb aprofitament aquests ensenyaments.

Enllaç a la sol·licitud d’inscripció a la prova d’accés a cicles formatius de FP grau mitjà

CALENDARI DE LES PROVES 2024

1. Inscripció: del 20 al 28 de març

2. Llestes alumnes que han de realitzar la prova en un altre centre: 24 d’abril

3. Llistes provisionals d’admesos: 24 d’abril

4. Reclamació llestes provisionals d’admesos i exclosos: 24 al 26 d’abril

5. Llistes definitives d’admesos i exclosos: 3 de maig

6. Realització prova d’accés a grau mitjà i superior : 20 i 21 de maig

7. Llistes provisionals qualificacions: 31 de maig

8. Reclamació llestes provisionals qualificacions: del 3 al 5 de juny

9. Entrega documentació justificativa: del 20 de març al 28 de juny

10. Llistes definitives de qualificacions: 7 de juny

11. Lliurament de certificats de la prova: del 10 al 28 de juny.

Un empemta interespacial

Per celebrar el dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la ciència, 11 de febrer, des de l’IES Porçons, hem realitzat una videoconferència amb la científica de l’ESA (Agència Espacial Europea) Gabriela Ravera Iglesias. Des de l’EPAS hem organitzat una videoconferència sobre la Dona i les xiquetes en la ciència. Una activitat que hem fet junt a la nostra MEPA (IES Bellaguarda, d’Altea) i l’EPAS d’Elx, l’IES Sixto Marco.  

Seguint amb les activitats fetes des del departament de Física i Química, amb el mural fet per l’alumnat de 2n d’ESO amb les dones científiques més importants i rellevants. Així com el mural de l’exposició sobre dones científiques d’Aielo de Malferit, fet per l’alumnat del Taller d’Aprofundiment de 3r d’ESO; amb l’objectiu de visibilitzar el paper de les dones en la ciència, trencant l’estereotip de la vinculació ─només─ del món masculí a aquest àmbit,  a més fomentar vocacions científiques entre les nostres alumnes. Des de l’EPAS (Escola Ambaixadora del Parlament Europeu) hem contactat amb una científica de l’Agència Espacial Europea, amb seu a Darmstadt, Alemanya.

Gabriela Ravera es dedica a les operacions terrenes per a missions interplanetàries i serveis externs tant en missions en preparació com en vol (Mars Express, Rosetta/Philae, Solar Orbiter, Hayabusa-2, JUICE, HERA i futures missions lunars); i des de 2017 també està en interfície amb l’agència espacial Japonesa (JAXA) per al suport mutu de les operacions terrenes entre les dues agències espacials.

En els seus inicis a l’ESOC: European Space Operations Centrea  realitzava tasques d’enginyera de processament digital del senyal amb el mòdem utilitzat en les comunicacions satel·litàries des de les estacions terrenes de l’ESA i realitzant proves de testatge, integració i compatibilitat del senyal de ràdio freqüència tant en laboratori com amb satèl·lits. A partir de 2010 va deixar parcialment l’enginyeria per a endinsar-se en les operacions terrenes, primer; com a enginyera de sistemes en la secció de serveis per a missions d’observació a la terra i astronòmiques com: GOCE, SWARM, Clúster, Sentinel-5P i Lisa Pathfinder; i més tard, com manager de les operacions terrenes per a missions interplanetàries com: Mars Express, Venus Express, GAIA, Rosetta. 

En la seua conferència ens ha parlat del seu treball, les seus funcions i la gestió en diferents projectes en què ha participat i participa. A més de contar-nos quines relacions s’estableixen amb altres agències espacials, com és el cas de la NASA (National Aeronautics and Space Administration) o la JAXA (Japan Aerospace Exploration Agency). Aquesta xarrada-conferència ha estat tot una «empemta interespacial» perquè les nostres alumnes algun dia puguen estudiar i treballar en qualsevol camp que es proposen, trencant qualsevol sostre que se’ls pose al davant.

Xarrada “Josep Albors. Responsable d’Investigació i Conscienciació d’ESET”.

El divendres dia 1 de febrer  va visitar el nostre centre Josep Albors, Responsable d’Investigació i Conscienciació d’ESET Espanya, amb seu a Ontinyent, per a oferir una xarrada al nostre alumnat d’1r i 2n curs del cicle de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, i 2n de la Formació Professional Bàsica d’Informàtica d’Oficina.

L’objectiu de la visita era que l’alumnat cumplimente la seua formació acadèmica amb el que aporte l’experiència d’un professional d’una empresa de l’especialitat  Informàtica. 

Josep va començar parlant dels seus inicis estudiant i treballant, de la valoració del treball i de les condicions laborals en el sector informàtic, també va subratllar la importància de la formació contínua i de l’aprenentatge de l’anglés, a més de la valoració de mòduls com Formació i Orientació Laboral i per descomptat dels mòduls propis de l’especialitat. Va assenyalar les capacitats personals i professionals que demanda una empresa del sector i com és el dia a dia en el seu treball, des de jornades de teletreball i presencials, fins a la coordinació amb la resta de departaments de l’empresa.

L’alumnat va considerar molt interessant el treball de Josep en el camp de la ciberseguretat, que en contacte amb col·legues d’altres països aconsegueixen desxifrar i acabar amb ciberatacs a empreses.

Gràcies a Josep Albors per accedir amablement a visitar-nos i oferir-nos aquesta xarrada tan enriquidora. Fins a la pròxima!

LA UE A LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA

Em de tenir en compte que l’adhesió a la Unió Europea ha canviat els nostres països i la nostra vida quotidiana. El mercat interior, les fronteres obertes i la introducció de l’euro com a moneda comuna són alguns dels èxits més destacats de la Unió Europea.   No obstant, les decisions de la UE configuren el món en què vivim i en múltiples àmbits, molt més del que imaginem.   ​ 

Voleu descobrir més informació a través d’exemples concrets del mercat únic. La protecció del consumidor, n’és un exemple. Així podem fer esment de tota una sèrie d’avantatges que ens hem trobat els membres de la UE, com és el cas del final dels costos d’itinerància. Els costos d’itinerància van desaparèixer el 15 de juny de 2017. Els residents a l’Espai Econòmic Europeu que viatgen dins de la UE paguen el mateix preu per trucades, missatges de text i internet mòbil que al seu país. ​A més a més, ens trobem amb els  dos anys de garantia en els dispositius electrònics; d’acord amb el Dret de la Unió, els fabricants han d’oferir una garantia legal de dos anys sobre els apartats electrònics com telèfons intel·ligents, impressores, ordinadors portàtils, aspiradores i màquines de cafè. Les normes de seguretat dels productes, és un dels altres beneficis de què podem gaudir, atés que els productes venuts dins de la Unió Europea han de complir les normes de seguretat, salut i protecció del medi ambient de la UE; l’etiquetatge CE és una marca de certificació que indica la conformitat amb aquestes normes. ​La informació sobre les etiquetes dels productes perquè la ciutadania dispose d’informació correcta i completa sobre els productes que consumeix, n’és un altre exemple. Aquesta és la raó per la qual els aliments i els productes cosmètics han d’incloure certa informació en el seu etiquetatge, com els ingredients i el nom del fabricant. ​

A més d’això, el reglament sobre legislació alimentària general és un altre dels factors de què podem disposar a la UE. La seguretat alimentària és un dels altres objectius que es marca el Reglament sobre legislació alimentària general  de l’any 2002, on  es pretén garantir que tots els elements venuts a la UE són aptes per al consum. Aquesta legislació estableix els objectius, les obligacions i les condicions generals que inclouen totes les etapes de producció i la distribució dels aliments i els pinsos («de la granja a la taula»). ​ 

Un altre fet rellevant és la directiva de la UE sobre el temps de treball, on s’estableix que els treballadors i treballadores puguen tenir com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes. La Directiva sobre el temps de treball de la UE, adoptada inicialment l’any 1993, concedeix a la gent treballadora el dret a «un període de com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes». Cada sector o cada estat membre pot augmentar el nombre de dies, però el mínim de la UE és de vint dies. ​ 

Les aliances pel pacte verd europeu és un dels altres aspectes en què Europa vetlla per nosaltres, amb la prohibició dels plàstics d’un sol ús. La UE va adoptar una nova legislació que prohibeix els articles de plàstic d’un sol ús, com són els plats, els coberts, les palletes i els bastonets de cotó rebutjables. La prohibició va entrar en vigor l’any 2021.​ 

La unió de l’energia és un dels altres punts forts pels quals està treballant la Unió Europea, així com a mínim s’han d’emprar un 32% d’energies renovables en la combinació energètica de la UE l’any 2030. Amb aquest acord, es pretén facilitar la transició dels combustibles fòssils cap a una energia més neta i complir amb els compromisos acordats a l’Acord de París per la UE; aquest ha introduït el requisit  que com a mínim el 32% de les fonts d’energia de la combinació energètica de la UE siguen renovables l’any 2030. Aquest percentatge varia per a cada estat membre, en funció de la situació de cada país.​ 

 Podeu trobar més informació al següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1ckWVy4y8yeLMWwRbmRsgcu72wZdY5DMl/view?usp=sharing

Orientació a 4t d’ESO – Formació professional

Continuant amb les sessions d’orientació dirigides a l’alumnat de 4t de l’ESO, hui s’ha organitzat una xerrada amb els seus companys i companyes de primer dels Cicles Formatius de Grau Mitjà, tant de Sistemes Microinformàtics i Xarxes com d’Atenció a Persones en Situació de Dependència.  
L’objectiu de la xarrada era que l’alumnat de 4rt coneguera les raons que havien portat a cada alumne i alumna a cursar els Cicles Formatius a l’IES Porçons. Els testimonis han sigut molt diferents, per una part alumnat que ha decidit fer el cicle d’Informàtica desprès de  començar Batxillerat i no poder acabar-ho per volum d’estudi i/o desmotivació,  en altres casos perquè no es va tindre suficient nota mitjana de l’ESO per a la seua admissió en altres centres i en altres especialitats, també alumnat del centre, des de l’ESO, que tenia clar continuar en un dels nostres dos cicles i fins i tot, una alumna amb un Batxillerat finalitzat, un Cicle de Grau Superior i que per vocació està cursant el cicle de APSD al mateix temps que treballa.
Han sigut testimonis molt interessants i tots han aconsellat als companys i companyes de 4rt curs que estudien, que intenten traure bones notes per a tindre més oportunitat, el curs que ve, d’estudiar allò que més els agrada. Esperem que a l’alumnat de 4rt els haja arribat el missatge perquè puguen continuar el seu itinerari formatiu satisfactòriament.
Gràcies als alumnes Xavi, Jordi i Josep de 1r CFGM ASIX, i a les alumnes Marta i Andreea de 1r CFGM APSD, per participar i fer-ho tant bé!!!!
#somporçons #orientació #cicles

La ​història​ de la Unió Europea.​ Del carbó i l’acer a una moneda comuna, l’EURO [1935-1955]

Després de la Segona Guerra Mundial​ (1939-1945), Europa estava en ruïnes. La guerra va destruir ciutats, carreteres i gran part de la indústria del continent; l’economia d’Europa estava en ruïnes. La guerra també va ser devastadora a nivell humà: 55 milions de persones van perdre la vida a tot el món, 35 milions de persones van resultar ferides i 190 milions de persones van fugir de les seues llars. El clam per la pau era més fort que mai.​

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Estrangers, Robert Schuman, va celebrar una conferència de premsa. Va demanar a altres països europeus que es posaren en comú els recursos del carbó i de l’acer. Ja que el carbó i l’acer eren components necessaris per a la producció d’armes, esperava que aquesta cooperació impossibilitara una futura guerra. A més, el carbó i l’acer també eren molt importants per a reconstruir el continent després de la guerra. ​

França, Alemanya (Occidental), Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg van reaccionar positivament a la declaració de Robert Schuman. Aquests sis països van firmar el Tractat de París l’any 1951. La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) va entrar en vigor l’any 1952. Uns anys més tard, els sis primers països volien una integració econòmica encara més forta; per a la qual cosa van signar dos nous Tractats l’any 1957: el Tractat CEE i el Tractat Euratom, també coneguts com a Tractats de Roma.​ Així les coses, els països van acordar fusionar gradualment les seues economies separades en un mercat comú, començant per una unió duanera. Aquest Tractat CEE (Comunitat Econòmica Europea) va marcar l’inici de la cooperació en matèria d’agricultura, pesca, política portuària i política de transport. Mentre que el tractat Euratom possibilitava una cooperació en matèria d’energia nuclear i tenia com objectiu la investigació conjunta de possibles aplicacions civils de l’energia nuclear. ​Aquests Tractats de Roma van entrar en vigor l’any 1958.​

La ciutadania de les Comunitats Europees va escollir directament els seus representants al Parlament Europeu per primera vegada el juny de 1979. En aquella època hi havia nou països, que van triar 410 diputats al Parlament per al període 1979-1984.​

Trenta anys després que els països decidiren establir un mercat comú (els Tractats de Roma, 1958), aquest seguia sense entrar en vigor. Amb l’Acta Única Europea, els estats membres van decidir que s’havien d’eliminar tots els obstacles al comerç i a la lliure circulació (es va signar l’any 1986 i va entrar en vigor l’any 1987). 

El Tractat de Maastricht va marcar l’inici real de la cooperació a nivell polític, juntament amb la integració econòmica existent. Se li va donar un nom nou a les antigues Comunitats Europees: la Unió Europea. La «nova» Unió Europea constava de tres pilars principals: ​1. Integració econòmica: els estats membres van decidir reforçar la integració econòmica i establir una moneda europea comuna: l’euro; 2. Cooperació en matèria de política exterior i de seguretat; 3. Cooperació en matèria d’afers d’interiors i justícia.​  Aquest Tractat es va firmar l’any 1992 i va entrar en vigor el 1993.​

L’1 de gener de 1993, les fronteres interiors dels estats membres de la Unió «van desaparéixer». Va entrar en vigor el mercat únic, que garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals.​ A partir d’aquest moment es van signar uns tractats amb un relleu especial:

  • 1997: TRACTAT D’AMSTERDAM​. Amb la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est d’Europa, la UE necessitava estar preparada per a un augment significatiu del nombre d’estats membres. Calia especialment dur a terme una reforma del procés decisori: menys decisions per unanimitat i més per majoria de vots. El primer intent de modificació va ser el Tractat d’Amsterdam (signat l’any 1997, en vigor el 1999). No obstant, el Tractat no va estar a l’alçada de l’expectativa.​
  • 2001: TRACTAT DE NIÇA​. A mesura que s’acostava la data de l’adhesió dels nous països, es va fer un segon intent de reforma de la Unió Europea amb el Tractat de Niça (signat l’any 2001, en vigor fins el 2003). Tampoc van aconseguir facilitar la presa de decisions.
  • ​ 2002: INTRODUCCIÓ DE L’EURO​. L’euro es va introduir al sistema bancari l’any 1999. No obstant, no es van començar a fer servir monedes i bitllets d’euro fins l’1 de gener de 2002.
  • 2004-2005: LA CONSTITUCIÓ EUROPEA​. Una de les ambicions de la UE ha estat la constitució europea​. Després dels dos intents fallits de reformar la Unió, el juny de 2004 es va fer un tercer intent amb la Constitució Europea. Degut a la importància de la Constitució Europea i també al fet que s’utilitzava la paraula «constitució», alguns països van decidir organitzar un referèndum. La població de França i dels Països Baixos va votar en contra d’aquesta nova «Constitució per a Europa»; i atenent que cada nou Tractat de la UE ha de ser aprovat per tots els estats membres, els plans per aprovar una «constitució» van ser ràpidament abandonats.​
  • 2007: EL TRACTAT DE LISBOA va canviar amb èxit la manera de funcionar de les institucions de la UE. Així prendre decisions a escala europea es va fer més fàcil. Les noves normatives van entrar en vigor el desembre de 2009 i encara determinen la manera en què funciona la UE.​

Tota aquesta trajectòria de fets des dels seus inicis va fer que en l’any 2012, la UE guanyara el premi Nobel de la Pau​. Un premi que es va concedir com a reconeixement pels seus esforços a favor de la pau, la democràcia i els drets humans.​

Amb tot i això, no tot han estat bones notícies per a la història de la UE. El 23 de juny del 2016, a la majoria de la ciutadania del Regne Unit se li va plantejar la pregunta següent: «Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea?». Un 51,9% va votar a favor d’abandonar-la i un 48,1% va vota a favor de seguir, cosa que va donar lloc a les negociacions per abandonar la Unió Europea i va fer que es convertira en el primer país a abandonar-la.​ Amb la qual cosa el Regne Unit va abandonar oficialment la Unió Europea el dia 31 de gener del 2020, després de tres anys de negociacions.​

Recordant les víctimes de la violència de gènere

Aquest dilluns hem recordat a l’IES Porçons les víctimes de la violència de gènere. Una de les activitats ha consistit en la creació d’un mapa per a visibilitzar totes les víctimes de l’últim any a Espanya, acompanyat de cartolines amb el nom de les dones i les circumstàncies en què es va produir el seu assassinat. Una manera molt gràfica de fer-les un homenatge. Desitgem que el curs que ve no siga necessari tornar a fer aquest mapa.


Comissió d’igualtat i convivència.