EPAS

Ensenyem robòtica a l’escola

per

El Departament de Tecnologia ha fet una activitat d’aprenentatge servei amb els alumnes de quart d’ESO. Hem anat a l’escola del poble a explicar els fonaments de la robòtica als alumnes de sisè de primària i també els hem oferit tallers pràctics on podien experimentar amb diferents opcions d’activitats relacionades totes elles amb aquest mon tan apassionant.

Tant les exposicions com els tallers han estat dissenyats i gestionats pels nostres alumnes de quart, amb la qual cosa han participat d’una manera força activa en totes les activitats.

Ha estat una jornada participativa on les xiquetes i xiquets han gaudit d’una manera diferent d’aprendre coses noves i on els nostres alumnes han agafat experiència en saber gestionar el temps i els recursos.

Gràcies a tots i totes per fer-ho possible !!!

Un empemta interespacial

per

Per celebrar el dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la ciència, 11 de febrer, des de l’IES Porçons, hem realitzat una videoconferència amb la científica de l’ESA (Agència Espacial Europea) Gabriela Ravera Iglesias. Des de l’EPAS hem organitzat una videoconferència sobre la Dona i les xiquetes en la ciència. Una activitat que hem fet junt a la nostra MEPA (IES Bellaguarda, d’Altea) i l’EPAS d’Elx, l’IES Sixto Marco.  

Seguint amb les activitats fetes des del departament de Física i Química, amb el mural fet per l’alumnat de 2n d’ESO amb les dones científiques més importants i rellevants. Així com el mural de l’exposició sobre dones científiques d’Aielo de Malferit, fet per l’alumnat del Taller d’Aprofundiment de 3r d’ESO; amb l’objectiu de visibilitzar el paper de les dones en la ciència, trencant l’estereotip de la vinculació ─només─ del món masculí a aquest àmbit,  a més fomentar vocacions científiques entre les nostres alumnes. Des de l’EPAS (Escola Ambaixadora del Parlament Europeu) hem contactat amb una científica de l’Agència Espacial Europea, amb seu a Darmstadt, Alemanya.

Gabriela Ravera es dedica a les operacions terrenes per a missions interplanetàries i serveis externs tant en missions en preparació com en vol (Mars Express, Rosetta/Philae, Solar Orbiter, Hayabusa-2, JUICE, HERA i futures missions lunars); i des de 2017 també està en interfície amb l’agència espacial Japonesa (JAXA) per al suport mutu de les operacions terrenes entre les dues agències espacials.

En els seus inicis a l’ESOC: European Space Operations Centrea  realitzava tasques d’enginyera de processament digital del senyal amb el mòdem utilitzat en les comunicacions satel·litàries des de les estacions terrenes de l’ESA i realitzant proves de testatge, integració i compatibilitat del senyal de ràdio freqüència tant en laboratori com amb satèl·lits. A partir de 2010 va deixar parcialment l’enginyeria per a endinsar-se en les operacions terrenes, primer; com a enginyera de sistemes en la secció de serveis per a missions d’observació a la terra i astronòmiques com: GOCE, SWARM, Clúster, Sentinel-5P i Lisa Pathfinder; i més tard, com manager de les operacions terrenes per a missions interplanetàries com: Mars Express, Venus Express, GAIA, Rosetta. 

En la seua conferència ens ha parlat del seu treball, les seus funcions i la gestió en diferents projectes en què ha participat i participa. A més de contar-nos quines relacions s’estableixen amb altres agències espacials, com és el cas de la NASA (National Aeronautics and Space Administration) o la JAXA (Japan Aerospace Exploration Agency). Aquesta xarrada-conferència ha estat tot una «empemta interespacial» perquè les nostres alumnes algun dia puguen estudiar i treballar en qualsevol camp que es proposen, trencant qualsevol sostre que se’ls pose al davant.

Els valors de la UE

per

Des de l’equip de redacció de l’EPAS de l’IES Porçons volem mostrar els Valors de la Unió Europea que venen definits per la democràcia, la solidaritat, la igualtat i no discriminació, a més de l’estat de dret i la justícia, el respecte als drets humans, la tolerància i el pluralisme, així com el respecte a la dignitat humana. Aquests valors de la Unió Europea estan establits en l’article 2 del Tractat de Lisboa i en la Carta dels Drets Fonamentals de la UE. I per a aquest fet ens hem fet servir dels material que forma part de l’eina educativa “Europa a l’escola: Classes participatives sobre la Unió Europea”. © Parlament Europeu 2020. Vegeu https://drive.google.com/file/d/1BBvRkxGzZvi5vzNiAdC2cW4MwHMgvIWS/view?usp=drive_link

Cal tenir en compte que la dignitat humana és inviolable. Ha de ser respectada i protegida i constitueix l’autèntica base dels drets fonamentals. Així mateix, la llibertat de circulació atorga a la ciutadania el dret a circular i residir lliurement dins de la Unió. Les llibertats individuals, com el respecte de la vida privada, la llibertat de pensament, de religió, de reunió, d’expressió i d’informació, estan protegides per la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.

Respecte a la Democràcia, el funcionament de la UE es basa en la democràcia representativa. Els ciutadans i ciutadanes europeus gaudeixen automàticament de drets polítics. Tota la ciutadania adulta de la UE té dret a votar i a presentar-se com a candidata en les eleccions al Parlament Europeu. Així la ciutadania de la UE té dret de sufragi actiu i passiu al seu país de residència o al seu país d’origen.

Quant a la Igualtat, hem de tenir present que aquesta significa que tota la ciutadania té els mateixos drets davant la llei. El principi d’igualtat entre homes i dones sustenta totes les polítiques europees i és la base de la integració europea. S’aplica en tots els àmbits. El principi de la igualtat de retribució per un treball igual es va introduir en el Tractat de Roma en 1957.

Així mateix, per fonamentar tots aquests valors la Unió Europea es basa en l’Estat de Dret. Totes les seues activitats es regeixen pels tractats, acordats voluntàriament i democràtica pels països de la UE. El Dret i la justícia són defensats per un poder judicial independent. Els països de la UE han conferit al Tribunal Europeu de Justícia la competència de pronunciar-se de manera definitiva; les seues sentències han de ser respectades per tothom. La Carta dels Drets Fonamentals de la UE, és un altre dels elements que defensen els drets humans, entre ells el dret a no patir discriminació per raó de sexe, origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, el dret a la protecció de les dades personals, i el dret d’accés a la justícia.

La Carta dels Drets Fonamentals de la UE, és un altre dels elements que defensen els drets humans, entre ells el dret a no patir discriminació per raó de sexe, origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, el dret a la protecció de les dades personals, i el dret d’accés a la justícia.

Aquesta adopció dels valors per impulsar la democràcia, la solidaritat, la igualtat i no discriminació, així com l’estat de dret i la justícia, el respecte als drets humans, la tolerància i el pluralisme, a més del respecte a la dignitat humana, va fer que en l’any 2012 la UE rebera el premi Nobel de la pau per la seua contribució a l’avanç de la pau, la reconciliació, la democràcia i els drets humans a Europa.

L’IES Porçons celebra el 31 de gener, DIA DE L’ARBRE

per

Aprofitant que el nostre centre forma part del projecte Guardabosc, el proppassat 31 de gener vam celebrar el Dia de l’Arbre. Concretament se celebrà amb l’alumnat de l’àmbit sociolingüístic de 1r d’ESO i l’alumnat de 4t que forma part de l’EPAS (Escola Ambaixadora del Parlament Europeu).

La celebració ha consistit en sembrar una carrasca (Quercus rotundifolia), un arbre dominant de la regió mediterrània que es pot trobar fins els 1400 m d’altitud sota unes condicions climàtiques d’estiu bastant sec i càlid. A l’alumnat se li va explicar Com sembrar una carrasca?, un acte que es pot fer a la tardor o principi de l’hivern. Nosaltres ho hem fet en un amb terra apretada i sempre humida. Seguidament cascun del nostre alumnat ha posat la seua bellota de costat, a una profunditat de 2 o 3 cm. La idea és baixar setmanalment a regar els testos i si tot va bé, entre maig i juny haurà nascut un arbret! Que esperem poder trasplantar el proper any a alguna part del terme d’Aielo de Malferit.

Hem de recordar que la Generalitat Valenciana, a través de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, celebra el tradicional Dia de l’Arbre, una jornada de fraternitat amb els centres educatius, en el qual s’enalteix la importància de l’arbre com a element natural del paisatge amb major significació per a l’ecologia i, a través d’ell, la conservació de la naturalesa.

Al nostre alumnat els hem parlat de la importància dels arbres, atés que estan lligats a la història i l’evolució de l’ésser humà des dels seus orígens; des de quan érem conscients de la nostra dependència de la naturalesa que era la que propiciava la nostra existència com a espècie. Per tant, un dia com hui, 31 de gener, hem de recordar els múltiples serveis que ens proporcionen els arbres i el paper essencial que exerceixen per a la vida del planeta, per a la nostra pròpia vida: proporcionen recursos, oxigen, mitiguen els efectes del canvi climàtic, moderen les temperatures, contribueixen a regular les pluges, protegeixen les conques hidrogràfiques de què prové l’aigua dolça, creen terres fèrtils i protegeixen el sòl de l’erosió, sense oblidar els seus beneficiosos efectes sobre la salut i el benestar espiritual gràcies a la seua màgia i la seua bellesa. I quina millor manera de remarcar aquesta importància que contribuint a la seua evolució!

A més l’alumnat ha treballat de manera interdisciplinària l’activitat perquè també ha pogut llegir diversos textos, un article del portuguès José Saramago: «El comiat de Jerónimo Melrinho», que parla del seu avi d’una persona «plantadora d’arbres». A més del poema «Dice el árbol», Manuel Benítez Carrasco. Esperem que el

nostre alumnat siga conscient de la importància de l’Acció Climàtica que implementa l’ODS 13, perquè l’emergència climàtica necessita més educació ambiental.

30 de gener – DIA DE LA PAU

per

El dia 30 de gener, és el dia de la pau, ODS 16 (Pau, Justícia i Institucions Sòlides). Amb el qual es pretén promoure societats pacífiques i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells

L’ODS 16 remarca que el benestar de les persones, la prosperitat de les societats, l’equitat de la ciutadania i el desenvolupament sostenible només es poden assolir en un marc de pau i de respecte als drets fonamentals. Una fita clau és reduir la incidència dels delictes i dels actes violents de qualsevol tipus, erradicant completament els que afecten els xiquets i les xiquetes. Això passa per intensificar la lluita contra el crim, especialment el terrorisme i la delinqüència organitzada que trafica amb armes, diners i persones.

Aquest ODS també ens diu que s’ha d’aprofundir en l’enfortiment de les institucions públiques: han de ser eficaces, responsables i transparents, plenament compromeses amb la lluita contra la corrupció i afavoridores d’una democràcia inclusiva, participativa i representativa. Aquestes institucions han de protegir les llibertats fonamentals i garantir un accés universal a la justícia, en condicions d’igualtat.

Nosaltres, volem sumar-nos a aquesta efemèride amb l’explicació de «la   llegenda de Sadako Sasaki  i les 1.000 grulles de paper». Segons una llegenda japonesa si fas 1.000 grues de paper el teu desig més profund es farà realitat. El fet de començar a crear grues de paper per lluitar per la pau es remunta a la història de Sadako Sasaki, una nena víctima de la bomba d’Hiroshima durant la Segona Guerra Mundial.  

Sadako Sasaki tenia dos anys quan va caure la bomba d’Hiroshima, que era la ciutat on vivia. Deu anys més tard (quan en tenia 12), com a conseqüència de les radiacions que va produir la bomba els metges li van diagnosticar leucèmia. Quan Sadako estava a l’hospital la seua amiga Chizucho li va explicar la llegenda de les 1.000 grues de paper.

Sadako volia curar-se de la leucèmia i per això es va proposar fer 1.000 grues de paper, però no ho va aconseguir ja que va morir l’octubre del 1955 quan només en portava 644. Simbòlicament, els seus amics van continuar la seua missió i van acabar de fer les mil grues amb l’esperança que s’evitaren les guerres en el futur i s’aconseguira  la pau entre tots els països del món.

Uns anys més tard en el parc de la pau d’Hiroshima es va construir una estàtua en el seu nom i cada any el 6 d’agost, arriben milers de grues de paper a Hiroshima des de molts països diferents. Els nens de la ciutat pengen les grues al monument de Sadako amb l’esperança de transmetre aquest missatge de Pau a tot el món.

JOS RADIO. Equip De Redacció

LA UE A LA NOSTRA VIDA QUOTIDIANA

per

Em de tenir en compte que l’adhesió a la Unió Europea ha canviat els nostres països i la nostra vida quotidiana. El mercat interior, les fronteres obertes i la introducció de l’euro com a moneda comuna són alguns dels èxits més destacats de la Unió Europea.   No obstant, les decisions de la UE configuren el món en què vivim i en múltiples àmbits, molt més del que imaginem.   ​ 

Voleu descobrir més informació a través d’exemples concrets del mercat únic. La protecció del consumidor, n’és un exemple. Així podem fer esment de tota una sèrie d’avantatges que ens hem trobat els membres de la UE, com és el cas del final dels costos d’itinerància. Els costos d’itinerància van desaparèixer el 15 de juny de 2017. Els residents a l’Espai Econòmic Europeu que viatgen dins de la UE paguen el mateix preu per trucades, missatges de text i internet mòbil que al seu país. ​A més a més, ens trobem amb els  dos anys de garantia en els dispositius electrònics; d’acord amb el Dret de la Unió, els fabricants han d’oferir una garantia legal de dos anys sobre els apartats electrònics com telèfons intel·ligents, impressores, ordinadors portàtils, aspiradores i màquines de cafè. Les normes de seguretat dels productes, és un dels altres beneficis de què podem gaudir, atés que els productes venuts dins de la Unió Europea han de complir les normes de seguretat, salut i protecció del medi ambient de la UE; l’etiquetatge CE és una marca de certificació que indica la conformitat amb aquestes normes. ​La informació sobre les etiquetes dels productes perquè la ciutadania dispose d’informació correcta i completa sobre els productes que consumeix, n’és un altre exemple. Aquesta és la raó per la qual els aliments i els productes cosmètics han d’incloure certa informació en el seu etiquetatge, com els ingredients i el nom del fabricant. ​

A més d’això, el reglament sobre legislació alimentària general és un altre dels factors de què podem disposar a la UE. La seguretat alimentària és un dels altres objectius que es marca el Reglament sobre legislació alimentària general  de l’any 2002, on  es pretén garantir que tots els elements venuts a la UE són aptes per al consum. Aquesta legislació estableix els objectius, les obligacions i les condicions generals que inclouen totes les etapes de producció i la distribució dels aliments i els pinsos («de la granja a la taula»). ​ 

Un altre fet rellevant és la directiva de la UE sobre el temps de treball, on s’estableix que els treballadors i treballadores puguen tenir com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes. La Directiva sobre el temps de treball de la UE, adoptada inicialment l’any 1993, concedeix a la gent treballadora el dret a «un període de com a mínim quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes». Cada sector o cada estat membre pot augmentar el nombre de dies, però el mínim de la UE és de vint dies. ​ 

Les aliances pel pacte verd europeu és un dels altres aspectes en què Europa vetlla per nosaltres, amb la prohibició dels plàstics d’un sol ús. La UE va adoptar una nova legislació que prohibeix els articles de plàstic d’un sol ús, com són els plats, els coberts, les palletes i els bastonets de cotó rebutjables. La prohibició va entrar en vigor l’any 2021.​ 

La unió de l’energia és un dels altres punts forts pels quals està treballant la Unió Europea, així com a mínim s’han d’emprar un 32% d’energies renovables en la combinació energètica de la UE l’any 2030. Amb aquest acord, es pretén facilitar la transició dels combustibles fòssils cap a una energia més neta i complir amb els compromisos acordats a l’Acord de París per la UE; aquest ha introduït el requisit  que com a mínim el 32% de les fonts d’energia de la combinació energètica de la UE siguen renovables l’any 2030. Aquest percentatge varia per a cada estat membre, en funció de la situació de cada país.​ 

 Podeu trobar més informació al següent enllaç:

https://drive.google.com/file/d/1ckWVy4y8yeLMWwRbmRsgcu72wZdY5DMl/view?usp=sharing

La ​història​ de la Unió Europea.​ Del carbó i l’acer a una moneda comuna, l’EURO [1935-1955]

per

Després de la Segona Guerra Mundial​ (1939-1945), Europa estava en ruïnes. La guerra va destruir ciutats, carreteres i gran part de la indústria del continent; l’economia d’Europa estava en ruïnes. La guerra també va ser devastadora a nivell humà: 55 milions de persones van perdre la vida a tot el món, 35 milions de persones van resultar ferides i 190 milions de persones van fugir de les seues llars. El clam per la pau era més fort que mai.​

El 9 de maig de 1950, el ministre francès d’Afers Estrangers, Robert Schuman, va celebrar una conferència de premsa. Va demanar a altres països europeus que es posaren en comú els recursos del carbó i de l’acer. Ja que el carbó i l’acer eren components necessaris per a la producció d’armes, esperava que aquesta cooperació impossibilitara una futura guerra. A més, el carbó i l’acer també eren molt importants per a reconstruir el continent després de la guerra. ​

França, Alemanya (Occidental), Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg van reaccionar positivament a la declaració de Robert Schuman. Aquests sis països van firmar el Tractat de París l’any 1951. La Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA) va entrar en vigor l’any 1952. Uns anys més tard, els sis primers països volien una integració econòmica encara més forta; per a la qual cosa van signar dos nous Tractats l’any 1957: el Tractat CEE i el Tractat Euratom, també coneguts com a Tractats de Roma.​ Així les coses, els països van acordar fusionar gradualment les seues economies separades en un mercat comú, començant per una unió duanera. Aquest Tractat CEE (Comunitat Econòmica Europea) va marcar l’inici de la cooperació en matèria d’agricultura, pesca, política portuària i política de transport. Mentre que el tractat Euratom possibilitava una cooperació en matèria d’energia nuclear i tenia com objectiu la investigació conjunta de possibles aplicacions civils de l’energia nuclear. ​Aquests Tractats de Roma van entrar en vigor l’any 1958.​

La ciutadania de les Comunitats Europees va escollir directament els seus representants al Parlament Europeu per primera vegada el juny de 1979. En aquella època hi havia nou països, que van triar 410 diputats al Parlament per al període 1979-1984.​

Trenta anys després que els països decidiren establir un mercat comú (els Tractats de Roma, 1958), aquest seguia sense entrar en vigor. Amb l’Acta Única Europea, els estats membres van decidir que s’havien d’eliminar tots els obstacles al comerç i a la lliure circulació (es va signar l’any 1986 i va entrar en vigor l’any 1987). 

El Tractat de Maastricht va marcar l’inici real de la cooperació a nivell polític, juntament amb la integració econòmica existent. Se li va donar un nom nou a les antigues Comunitats Europees: la Unió Europea. La «nova» Unió Europea constava de tres pilars principals: ​1. Integració econòmica: els estats membres van decidir reforçar la integració econòmica i establir una moneda europea comuna: l’euro; 2. Cooperació en matèria de política exterior i de seguretat; 3. Cooperació en matèria d’afers d’interiors i justícia.​  Aquest Tractat es va firmar l’any 1992 i va entrar en vigor el 1993.​

L’1 de gener de 1993, les fronteres interiors dels estats membres de la Unió «van desaparéixer». Va entrar en vigor el mercat únic, que garanteix la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals.​ A partir d’aquest moment es van signar uns tractats amb un relleu especial:

  • 1997: TRACTAT D’AMSTERDAM​. Amb la perspectiva de l’ampliació de la Unió Europea cap a l’est d’Europa, la UE necessitava estar preparada per a un augment significatiu del nombre d’estats membres. Calia especialment dur a terme una reforma del procés decisori: menys decisions per unanimitat i més per majoria de vots. El primer intent de modificació va ser el Tractat d’Amsterdam (signat l’any 1997, en vigor el 1999). No obstant, el Tractat no va estar a l’alçada de l’expectativa.​
  • 2001: TRACTAT DE NIÇA​. A mesura que s’acostava la data de l’adhesió dels nous països, es va fer un segon intent de reforma de la Unió Europea amb el Tractat de Niça (signat l’any 2001, en vigor fins el 2003). Tampoc van aconseguir facilitar la presa de decisions.
  • ​ 2002: INTRODUCCIÓ DE L’EURO​. L’euro es va introduir al sistema bancari l’any 1999. No obstant, no es van començar a fer servir monedes i bitllets d’euro fins l’1 de gener de 2002.
  • 2004-2005: LA CONSTITUCIÓ EUROPEA​. Una de les ambicions de la UE ha estat la constitució europea​. Després dels dos intents fallits de reformar la Unió, el juny de 2004 es va fer un tercer intent amb la Constitució Europea. Degut a la importància de la Constitució Europea i també al fet que s’utilitzava la paraula «constitució», alguns països van decidir organitzar un referèndum. La població de França i dels Països Baixos va votar en contra d’aquesta nova «Constitució per a Europa»; i atenent que cada nou Tractat de la UE ha de ser aprovat per tots els estats membres, els plans per aprovar una «constitució» van ser ràpidament abandonats.​
  • 2007: EL TRACTAT DE LISBOA va canviar amb èxit la manera de funcionar de les institucions de la UE. Així prendre decisions a escala europea es va fer més fàcil. Les noves normatives van entrar en vigor el desembre de 2009 i encara determinen la manera en què funciona la UE.​

Tota aquesta trajectòria de fets des dels seus inicis va fer que en l’any 2012, la UE guanyara el premi Nobel de la Pau​. Un premi que es va concedir com a reconeixement pels seus esforços a favor de la pau, la democràcia i els drets humans.​

Amb tot i això, no tot han estat bones notícies per a la història de la UE. El 23 de juny del 2016, a la majoria de la ciutadania del Regne Unit se li va plantejar la pregunta següent: «Ha de romandre el Regne Unit com a membre de la Unió Europea o ha d’abandonar la Unió Europea?». Un 51,9% va votar a favor d’abandonar-la i un 48,1% va vota a favor de seguir, cosa que va donar lloc a les negociacions per abandonar la Unió Europea i va fer que es convertira en el primer país a abandonar-la.​ Amb la qual cosa el Regne Unit va abandonar oficialment la Unió Europea el dia 31 de gener del 2020, després de tres anys de negociacions.​

Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones

per

Des de l’IES Porçons, i des de la nostra Escola Ambaixadora del Parlament Europeu, ens volem sumar a la celebració del dia 25 de novembre, Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, afirmem ben alt i clar que la lluita contra les violències masclistes és una lluita col·lectiva que necessita de tota la societat. Perquè les violències masclistes no són un fet aïllat ni privat. Perquè les violències masclistes són el principal problema de seguretat pública que té el país. Perquè no són un problema de les dones. Són un problema de tota la societat.

En les darreres dècades hem viscut al nostre país un canvi profund en el rebuig social a aquesta violència estructural contra les dones. Per arribar fins ací ha calgut posar nom a les diferents formes que adopta i assenyalar tots els àmbits en què es produeix. També ha estat fonamental que tant les dones com els homes aprenguérem a identificar els fets que constitueixen violència masclista i, de manera cabdal, a responsabilitzar els agressors en lloc de culpabilitzar les dones que la pateixen per allò que han fet o no han fet.

Aquest canvi no s’ha produït perquè sí. Ha sigut fruit d’una intensa lluita feminista que ve de lluny, en l’àmbit social i comunitari, en l’àmbit de l’ensenyament, en l’àmbit laboral, en l’àmbit cultural o en l’àmbit esportiu, i que també ha guanyat un espai central a les institucions polítiques i les administracions públiques. S’hi destinen més recursos que mai per als serveis especialitzats d’atenció i recuperació de les dones i de les seves filles i fills. Per això és inevitable que se’ns esgoten les paraules de condemna i que ens preguntem amb dolor: «per què no s’aturen les violències contra les dones?», «per què no s’acaben els feminicidis?», o «per què no deixen d’augmentar les denúncies?».

Prenguem consciència que amb l’augment del rebuig social i la fermesa de la resposta no n’hi ha prou. No afrontem un esprint sinó una carrera de fons. Tenim encara molt normalitzades actituds i comportaments masclistes de menyspreu, ridiculització, control o dominació sobre les dones i els seus cossos. I massa sovint encara costa desprendre’s dels estereotips sobre les víctimes i sobre els agressors, dels dubtes sobre la intenció de la víctima o supervivent que denuncia la situació de violència i de la complicitat o camaraderia amb l’agressor.

Aquest estiu tothom ha pogut veure com un fet ocorregut davant les càmeres i difós arreu del món no era suficient per obtenir en un primer moment una reparació àgil a la violència viscuda. Tothom ha pogut veure igualment que, perquè això passés, ha estat necessari tot un clam social d’indignació davant la manca de diligència de qui tenia la responsabilitat d’actuar, d’aquells que van aplaudir unes excuses injustificables, dels que van pressionar o qüestionar la reacció de la víctima i dels que varen ser tous en els seus comunicats o van callar massa dies. Tothom ha pogut veure igualment que, amb el clam “#S’haAcabat”, les jugadores de futbol no denunciaven només aquests fets, sinó que posaven el focus en un conjunt de desigualtats que cal adreçar per garantir la no-repetició i per fer efectiva la igualtat.

Aquest és el pas que necessitem fer totes i tots cada dia per acabar amb les violències masclistes. El silenci i la inacció no són respostes neutrals, sinó que donen suport a l’agressor, a la impunitat i a la reproducció de les violències. Cal trencar tots els silencis i tenir un paper proactiu en la prevenció i la detecció. Totes i tots som observadores i observadors d’unes violències que pateixen moltes dones del nostre entorn (familiar, d’amistats, laboral, educatiu, grups de xarxes socials, espais d’oci, al transport públic o al carrer) per part d’homes del nostre mateix entorn.

Totes i tots podem evitar que es produesca la violència intervenint i denunciant comportaments agressius, discriminacions i desigualtats. Podem contribuir a establir estàndards sobre què és acceptable i què no ho és en el nostre entorn, podem ajudar a reconèixer comentaris o comportaments intolerables, incloent-hi aquells discursos negacionistes de les violències masclistes, i empènyer així a superar les normes culturals patriarcals de la nostra societat. Podem cridar l’atenció sobre la situació de violència perquè s’ature i exigir al nostre centre de treball, associació o espai d’oci que aplique adequadament el protocol que està obligat a tenir.

Així mateix, totes i tots tenim també un paper cabdal en la resposta immediata després de la violència. Com a amiga o amic, familiar, company o companya de feina, veí o veïna, podem ajudar a qui ho està patint a identificar els indicis de la violència patida o dels factors de risc per la seua vida. És especialment important donar-li suport emocional, ajudar-la a superar la por, l’aïllament, la vergonya o el sentiment de culpabilitat que pot provocar la violència viscuda, assegurant-li queno és culpa seua i que som al seu costat; i que la podem acompanyar perquè denuncie.

Però, per erradicar les violències masclistes, és imprescindible la implicació de tothom. Cadascú i cadascuna de nosaltres podem ser agents de canvi. Aixequem totes les catifes, trenquem tots els silencis i tinguem totes les alertes activades per prevenir, detectar i reparar les violències contra les dones. Prenguem partit per aturar d’una vegada per totes la principal vulneració dels drets humans de les dones i per acabar amb el seu últim responsable: el patriarcat i la ideologia masclista que el sustenta.

Podeu escoltar i visualitzar la lectura del manifest en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1-BsMBiQr_mOKxnDAHWzrLdAxlA3-iZ-Q/view?usp=sharing

Som una EPAS

per

Amb l’objectiu de difondre entre la comunitat educativa del nostre institut la importància i el significat de ser una EPAS hem realitzat aquesta campanya de difusió perquè tothom en tinga coneixement. A més de fer una captació d’alumnat ambaixador júnior.

Què significa ser una escola EPAS?

L’EPAS (European Parliament Ambassador School) és un programa educatiu del Parlament Europeu destinat a instituts i centres de formació professional. El seu objectiu és educar el nostre alumnat sobre la Unió Europea, els seus valors i les seues funcions; a més de fomentar la ciutadania activa entre l’estudiant. Així les escoles que en formem part ens comprometem a establir un punt d’informació (INFOPOINT) sobre la UE; organitzar activitats relacionades amb Europa i el Parlament Europeu; i nomenar els ambaixadors júnior (alumnat) i sènior (professorat) per a realitzar les activitats i coordinar el treball; un treball que ens  permetrà rebre el títol d’«Escola Ambaixadora del Parlament Europeu».

Cal tenir present que el programa té una durada de 3 anys i, a poc a poc,  anirem avançant en el coneixement de la UNIÓ EUROPEA. A Espanya hi ha 116 centres inscrits en el programa EPAS (59 són nous aquest any). I en les terres valencianes hi ha deu centres EPAS, quatre d’ells de 1r any. A València hi ha dos centres EPAS (i L’IES PORÇONS n’és un), un a Castelló i un a Alacant.

S’ha de tenir en compte la importància del programa EPAS atés que fomenta la participació cívica i democràtica entre el nostre alumnat; a més de fer-ne partícips la resta de la comunitat educativa, sobretot els familiars. Així com promoure el coneixement i la comprensió sobre la Unió Europea què enforteix els llaços i la identitat europea entre la joventut.

Per assolir aquests objectius haurem de preparar i difondre tota una sèrie de material amb el nostre alumnat ambaixador de 4t de l’ESO. Un material que presentarà mapes, fites de la història de la UE, presentacions de les institucions de la UE, dies relacionats amb els ODS i la UE, per a la qual cosa podreu apropar-vos al nostre InfoPoint i anar llegint i aprenent sobre la UE. A més de fer-nos ressò en aquest web.

Segur que en vols aprendre i prendre partit. Et sorprendrà tot el que la UE fa per nosaltres.

En aquest procés s’haurà d’escollir els nostres ambaixadors juniors que són els encarregats de fer-ne la promoció a partir de la difusió de la importància dels valors de la Unió Europea i el                                                                                                      Parlament Europeu, tant entre l’altre alumnat i entre les famílies. També seran els encarregats de l’organització d’esdeveniments, participant de manera activa en l’organització i la realització d’esdeveniments, debats i d’altres activitats relacionades amb la UE en l’institut. Una altra de les tasques que hauran de fer els nostre júniors és el manteniment del punt d’Informació, col·laborant en la creació i manteniment del punt d’informació sobre la UE en l’escola, on s’ofereixen materials i es resolen dubtes sobre la Unió Europea. Així mateix, seran els encarregats de la representació de l’institut en esdeveniments relacionats amb el programa EPAS i poden tenir l’oportunitat d’interactuar amb d’altres ambaixadors junior d’altres centres.

Per a fer aquestes tasques, els nostre alumnat júnior comptarà amb el recolzament dels ambaixadors sèniors, format pel professorat. Ells en són els líders del programa en l’institut, són els encarregats d’implementar el programa EPAS en l’institut i actuen com enllaç entre el Parlament Europeu i les seues institucions i el centre. Per a això han hagut de rebre una formació específica del Parlament Europeu per a estar al dia sobre els temes europeus i transmtre’ls adequadament. Quan a l’organització  són els que planifiquen i coordinen activitats relacionades amb la UE en l’institut, assegurant-se que es compleixen els requisits del programa. I per a tot això comptem amb la mentoria, la MEPA (Mentoring European Parliament Ambassador School), que són les escoles que ja han superat l’estadi d’EPAS i que guien i assessoren les Escoles Ambaixadores, en el nostre cas és l’IES Bellaguarda d’Altea, a qual li donem les gràcies pel seu assessorament i recolzament. Podeu trobar més informació en el següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1w32X8gXJ-KYjtMdiUI-edGXZ53rNrOiN/view?usp=sharing

Un gran il·lustrador i dissenyador per al nostre projecte d’Escola Ambaixadora

per

Tot i haver un logotip propi de les EPAS, l’IES Porçons, compta amb una imatge pròpia per a visualitzar les seues accions i la seua vinculació al projecte. I aquesta imatge ha estat obra del xativí Xavi Sellés qui ens ha fet el disseny de la nostre imatge corporativa com a Escola Ambaixadora del Parlament Europeu (EPAS). Sellés ens ha dissenyat el logotip, el cartell d’Escola Ambaixadora, el nostre Infopoint, i les diferents estreles europees.

Sellés porta més de vint anys en això de la imatge, el disseny i la creativitat. I des d’uns quants anys ho fa des de Barcelona.

Ha treballat per a grans marques i també xicotetes. Institucions públiques i empreses privades de tota mena: des d’un teatre o una companyia de dansa a una empresa de tecnologia. Entre les seues feines ha fet logotips, disseny editorial, visual marxandatge, escenografia… I també ha dibuixat molt, però molt.

A més a més, ha creat els aparadors d’algunes de les millors botigues de l’Estat, des de la seua Xàtiva natal, passant per València, Madrid, Milà, Nova York… fins a arribar a Barcelona; on viu actualment. Tota una sort haver pogut comptar amb la seua col·laboració per a un projecte d’aquesta rellevància. A Europa ens hi juguem molt!