Hui els estudiants de 3r d’ESO han assistit a una xarrada de l’escriptor Xavier Aliaga a l’aula d’usos múltiples.
L’autor de El meu nomno és Irina, novel·la que l’alumnat va llegir en la segona avaluació, ha parlat de l’obra i de la seua trajectòria com a escriptor, a més de respondre a les preguntes dels estudiants sobre el procés d’escriptura i edició d’un llibre, els inicis en l’ofici i la literatura juvenil.
Aquesta activitat, que els ha resultat interessant i motivadora, ajuda l’alumnat a apropar-se a la literatura i a entendre millor tot l’entramat d’una lectura que, tal com afirma l’autor,no és la típica novel·la per a adolescents.
El meu nomno és Irina – Xarrada de Xavier Aliaga
Isidre Crespo, professor i estudiós Fusterià, visita l’IES Porçons
L’estudiós Isidre Crespo, catedràtic d’institut de llengua i literatura, professor “jubilat” de secundària, «mestre», escriptor de llibres de text i divulgador incansable de la nostra llengua i cultura («O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruïts com a poble»), ha realitzat una xarrada al nostre alumnat de 4t de l’ESO. Una xarrada que continua amb el treball que des de l’assignatura de valencià està fent-se per tractar la celebració oficial del centenari del naixement de Joan Fuster i donar a conèixer la seua obra.
Dins de l’obra del professor Crespo destaquen especialment els estudis sobre Joan Fuster, que l’han convertit en un dels grans especialistes en l’obra fusteriana, amb la publicació de nombrosos articles i diversos llibres sobre la matèria: Raons i paraules (Barcelona, 1999), Joan Fuster: aforismes (Alzira, 2000), De Fuster a Pla amb camí de tornada (Gandia, 2002), Joan Fuster: de viva veu (Catarroja, 2003).
Hem de destacar que les explicacions del mestre Isidre, gran divulgador i entusiasta, han captivat el nostre alumnat. Així mitjançant de l’ús de la paraula: «La paraula fou donada a l’home, no per revelar, ni per ocultar, els seus pensaments, sinó per justificar-los», ha anat lligant el treball d’anàlisi i reflexió que el propi alumnat havia fet prèviament a partir d’aforismes fusterians, tant de manera escrita com pictòrica. I que a través del seu apassionament per allò que és nostre: «Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions», ha enlluernat l’alumnat que ha estat molt partícip en tot moment.
Isidre, home comunicatiu, que ha passat la vida ensenyant, i continua fent-ho, s’ha retrobat amb el jove alumnat a través de l’anàlisi de la lectura i la seua difusió: «Les poques lectures aparten de la vida; les moltes ens hi acosten», i ha explicat la seua importància i el vincle que hi pot tenir amb la vida: «Llegirno és fugir. Llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seua manera». Deixant-los entreveure que «El gran artista (em permetria afegir, mestre) és, tota la vida, un aplicat aprenent de si mateix».
Trobe que a l’amic Isidre se li poden atribuir aquestes paraules del mestre i homenot de Sueca: JOAN FUSTER i ORTELLS (1922-1992) de qui hui ha vingut a parlar-nos, i a impregnar-nos, amb la passió que el caracteritza: «No tinc altra autoritat que aquesta: la d’haver-me apassionat, fins a l’obsessió, per la vida i el destí del meu poble. Potser és l’única passió noble que reconec en mi». Esperem que el nostre alumnat en prenga consciència d’aquestes passions i de la importància que l’obra de Fuster té en la nostra literatura.
