Job shadowing en Roma

Un nuevo proyecto Erasmus+ KA121 permite a una profesora de Llengua i Literatura valenciana de l’IES La Patacona acercarse al sistema educactivo italiano.

Erasmus+ 2021-2027 es el programa de la Unión Europea en los ámbitos de la educación y la formación, juventud y deporte, que ofrece oportunidades para todas las personas y en todos los sectores educativos (Educación Escolar, Formación Profesional, Educación Superior y Educación de Personas Adultas). En España, el programa Erasmus+ se gestiona por parte del Servicio Español para la Internacionalización de la Educación (SEPIE), organismo público adscrito al Ministerio de Universidades que actúa como Agencia Nacional del programa en los ámbitos de la educación y la formación. Las acreditaciones Erasmus+ en el ámbito escolar 2020-1-ES01-KA120-SCH-096039 engloba movilidades por formación de docentes y de alumnado.

Esta movilidad Erasmus+ contribuye al aprendizaje de cómo el sistema educativo italiano imparte la didáctica de lenguas. A pesar de mantener muchas similitudes con el sistema educativo español, el Jobshadowing que hemos podido realizar en el Liceo Amaldi de Roma nos ha permitido descubrir y apuntar algunas diferencias significativas.

El centro Amaldi, especializado en multilingüismo, imparte docencia a cerca de 2000 alumnos gracias al trabajo de 200 profesores y profesoras. Cuenta con dos sedes específicas, la Central y la Sucursal. La organización del personal docente en los diferentes departamentos y su metodología de trabajo es similar a la nuestra. Sin embargo, hemos detectado diferencias evidentes, fundamentalmente en la importancia que le otorgan a la oralidad. El 60% de los exámenes son orales y el 40% restantes escritos. A raíz de esto se evidencia la participación activa del alumnado en la mayoría de las clases. Alumnos que interactúan sin timidez dialogando sobre textos a propuesta del profesorado. Un dato importante es que en todas las lenguas impartidas, la gramática se da durante los dos primeros cursos, y a partir del tercero se centran en la literatura, trabajan a partir de textos y fragmentos y profundizan en la comprensión lectora al máximo.

Destaca también el volumen significativo de lecturas que realizan a lo largo de todo el año. Por ejemplo, en Lengua y Literatura castellana pueden leer hasta diez libros anuales cuando nosotros marcamos tres lecturas obligatorias para nuestros alumnos. Las lecturas se proponen al finalizar el curso, por lo que tienen todo el verano para hacerlas y las que no han concluido pueden realizarlas a lo largo de todo el año.

Por otro lado, los edificios son muy luminosos, tanto el de la Sucursal como el de la sede Central, con ventanas a lo largo de los pasillos y evidentemente también con ventanas en todas las aulas. Las puertas de las clases permanecen abiertas durante las sesiones. Se estableció así durante la COVID y se ha querido mantener. Algo que tiene diferentes lecturas a diferentes niveles.

La coeducación dentro del aula está entendida como un reparto claramente diferenciado de tareas. Un profesor hace conversación y el otro hace gramática. Las tareas están divididas. Un aspecto que facilita a los alumnos a quién deben dirigirse en función de sus necesidades y preocupaciones.

Respecto a los horarios también hemos detectado diferencias relevantes. El alumnado tiene clases hasta la una y media del mediodía. Sólo hay dos patios de diez minutos, por lo que los estudiantes pueden comer algo en el aula (un bocadillo, una pieza de fruta o unas galletas) sin que suponga ninguna distorsión.

En cuanto a la infraestructura del centro y la dotación tecnológica y digital, las diferencias son escasas. Si bien es cierto que en el Liceo Amaldi tienen pizarras digitales, el alumnado no cuenta con ordenadores personales para cada uno de ellos y las aulas y mobiliario son similares a los nuestros.

En cuanto a la asignatura de Español, hemos visto que goza de un gran prestigio entre los estudiantes, que mostraron su interés en mejorar y aprender sus destrezas comunicativas en esta lengua de cara a futuros intercambios con centros españoles. Sólo nos queda agradecer a las instituciones y centros colaboradores que hacen posibles estos proyectos y la experiencia magnífica que suponen para la mejora de la calidad educativa y la formación de nuestros claustros.

erasmus
4

Job shadowing en Royan (Francia)- departamento de matemáticas

El IES de La Patacona participa en un intercambio formativo en educación matemática con un Instituto público de Royan (Francia)

Pau Diaz, profesor de matemáticas de la IES La Patacona, participa en un proyecto de formación para conocer el modelo en educación matemática en Francia.

Del 27 al 31 del pasado mes de marzo se realizó esta estancia formativa en el Instituto de Secundaria de la localidad francesa de Royan (Lycée Cordouan). Se trata de una movilidad específica para profesorado de bachillerato de matemáticas, y por eso Pau Diaz ha asistido en clases de esta asignatura en los últimos niveles de la secundaria.

Se ha participado en clases del curso “terminal” del sistema educativo francés (que corresponde al segundo de Bachillerato de nuestro sistema), del curso de primero de bachillerato, así como de clases de refuerzo y clases de ampliación. Se han conocido los contenidos, metodologías y herramientas para la enseñanza-aprendizaje de las matemáticas de bachillerato. La observación y participación directa en las clases se han complementado con reuniones con docentes del departamento de matemáticas del Lycée Cordouan y con el equipo directivo del centro.

El instituto Cordouan ofrece formaciones que dependen de la vía general con 11 especialidades y 3 opciones de terminal general (nuestro segundo de Bachillerato) así como una opción tecnológica (Ciencias y tecnología) entre otras. Tanto el contenido académico como el perfil del alumnado es parecido al de Alboraya, pero la organización escolar es significativamente diferente. Las matemáticas tienen un fuerte contenido algebraico, y especialmente en los últimos cursos la carga lectiva es muy fuerte, llegando a tener 6 horas semanales (en nuestro sistema se hacen 4 horas) complementadas con 3 horas más para el alumnado que quiere elegir la opción de ampliación de matemáticas.

La movilidad Erasmus+ pretende contribuir al aprendizaje de nuevas metodologías y nuevos recursos para el profesorado a pesar de las diferencias en las leyes educativas. Esta formación se ha producido de manera paralela pero independiente a la estancia de un grupo de alumnos del IES La Patacona en el mismo centro educativo francés. De forma que tanto alumnado como profesorado han tenido oportunidad de conocer y formarse a partir del programa Erasmus+ que viene desarrollando desde hace años el Instituto público de Alboraya.

erasmus
Francia 1 JS 1

Job shadowing en Vaskivouren Lukio (Vantaa, Finlandia)

Nuestras profesoras Elena Gil y Mar Marz realizaron un jobshadowing en el centro Vaskivuoren en Vantaa (Finlandia), muy cerca de la capital, Helsinki.

El objetivo ha sido conocer las diferencias y similitudes entre ambos sistemas educativos y observar, de primera mano, la realidad docente en el país nórdico.

El comité Erasmus + de la escuela organizó un horario muy variado y completo para poder observar el centro: aulas específicas, departamento de orientación y departamentos de lenguas y ciencias. Además, mantuvieron conversaciones con diversas figuras del centro, como la profesora de pedagogía terapéutica, una de las orientadoras del centro, el equipo directivo, los jefes de departamento de Física, Matemáticas, Español e Inglés, etc. Por otra parte, este jobshadowing coincidió con la etapa final del proyecto Interaction y se realizaron algunas actividades conjuntas con el alumnado participante.

El sistema educativo finlandés a pesar de ser geográfica y culturalmente distante al nuestro presenta muchas más similitudes con nuestra realidad educativa de las que inicialmente pensábamos. La organización del personal docente en los diferentes departamentos y su metodología de trabajo no difieren en exceso a la utilizada en nuestro centro, sin embargo en cuestiones de coordinación interna (reuniones, claustros, comunicaciones con los alumnos y familias, etc...) hemos observado una mayor agilidad y efectividad, pues el sistema está íntegramente digitalizado, lo que permite un considerable ahorro de tiempo y de recursos materiales.

Una de las diferencias con nuestro sistema educativo que más nos ha llamado la atención es la creación del itinerario académico y del horario escolar por parte del propio alumnado (siempre aconsejados y respaldados por la figura del orientador). Esto logra conseguir una mayor motivación a la hora de comenzar y continuar los estudios en el alumnado finlandés y les proporciona las herramientas necesarias para lograr una mayor autonomía y adquisición de conocimientos. En cuanto a la infraestructura del centro y la dotación tecnológica y digital, las diferencias son notorias (ordenador personal para cada alumno, diferentes proyectores en cada aula, desarrollo de aplicaciones digitales adaptadas a sus necesidades, etc.).

En definitiva, esta movilidad ha permitido a nuestras compañeras ver la educación desde un prisma diferente para, así, realizar un trabajo de reflexión sobre aquello que ya nos une y aquello que podemos tratar de aplicar en nuestro centro para mejorar nuestra labor docente; además de, por supuesto, poner en valor lo que ya tenemos: amor por nuestra vocación para ayudar a crecer a nuestro querido alumnado.

erasmus
Finlandia JS 2

Erasmus Plus Project Management and Educational Visit. E+PMEV. Reykjavik, Islandia

Curso realizado por Émilie Mouilleau, profesora y jefa de departamento de francés y miembro de la CIC El curso tenía dos caras. La primera consistió en visitar centros educativos islandeses que participan en proyectos Erasmus+, con el fin de buscar nuevos socios y aprender de buenas prácticas educativas hacia la … Llegir més

Curso “Robotics and STEM in schools”. Corfú, Grecia

Curso realizado por David Saez, porfesor de electricidad y tutor. El curso tenía como principal objetivo enseñar a los docentes un caso práctico de aplicación de la metodología STEM (Science,Technology, Engineering and Math) y proporcionar los recursos necesarios para ello. En concreto el ponente del curso utilizó como caso práctico la robótica y más … Llegir més

Curs Erasmus+ Encourage Creative Thinking a Praga

El Pensament Creatiu, una habilitat clau del s.XXI El gran projecte Erasmus+ en l’IES La Patacona  integra, entre altres, el programa Talent-ED, de mobilitat amb finalitats formatius per al professorat. Durant aquest curs 2021-22, s’han dut a terme diverses  mobilitats d’aquest tipus  a diferents països de la UE. Una d’aqueixes … Llegir més

Curso Europeo Metodología CLIL en Dublín

Fernando Dublín

El curso escolar 2021-2022 ha sido el curso del cambio del modelo lingüístico en los institutos de la Comunidad Valenciana. Esto ha implicado que algunas asignaturas no lingüísticas se tienen que impartir en inglés: en el IES La Patacona este cambio se está llevando a cabo en la asignatura de … Llegir més

“When school and labour market meet; dual education and work-based learning”. Bolònia, Itàlia.

Les professores de cicles formatius Empar Monzó i Eva Gumbau han participat en un curs en Bolònia centrat en la formació dual i les relacions de les escoles amb les empreses. Dia 1, Diumenge 8 de maig. Hui hem començat el curs “When school and labour market meet; dual education … Llegir més

Tres professores han realitzat una estada d’observació al Institut de Batxillerat Vaskivuoren Lukio, Vantäa, Finlàndia

Durant la setmana del 5 a l’11 de març, les nostres companyes Sunsi Estellés, coordinadora de l’ESO i professora de ràdio, Noelia Carrascosa, professora de música i Laia Rico, professora de valencià, han visitat el centre Vaskivuoren Lukio a Vaana, Finlàndia. Durant aquesta setmana han realitzat un Jobshadowing per conéixer de primera mà la filosofia educativa del centre finés, i les seues metodologies actives.

En la primera jornada al centre, les tres professores han visitat les instal·lacions i s’han reunit amb l’equip directiu. Una presa de contacte amb el projecte de centre i la filosofia educativa finesa.

El segon dia, han assistit a les classes de música (a la Big Bang, al cor, a les sessions teòriques…) i a diferents classes d’idiomes.

La tercera jornada s’ha nodrit de les visites als estudis de ràdio i televisió, l’aula d’art, l’estudi fotogràfic i les classes de física i química on el valor està en l’experimentació i la comprovació empírica d’allò aprés. A més, les nostres companyes s’han reunit amb la coordinadora d’alumnes qui els ha explicat el sistema d’estudi, la distribució d’horaris i l’atenció personalitzada que rep l’alumnat.

La quarta jornada ha estat marcada per la reunió amb l’orientadora de l’institut Vaskivuoren Lukio qui els ha informat que al centre hi ha, aproximadament, un 15% d’alumnes amb dislèxia. A més els ha explicat la manera de treballar amb ells i l’atenció que reben.

L’últim dia, l’institut ha celebrat una jornada de portes obertes en la qual els mateixos alumnes han sigut els encarregats d’informar i donar a conéixer el seu institut al futur alumnat.

Course about the Finnish Education system

El curs sobre el sistema educatiu finés ha durant 5 dies i s’han alternat les sessions teòriques i les observacions pràctiques en dos instituts finesos.

Al curs assistírem 38 persones de vàries nacionalitats: belgues, la majoria; espanyols, polonesos, 2 croates, 1 italià i una alemanya. Hi havia professorat de primària i de secundària i, molts d’ells, eren directors o formaven part de juntes directives. Em va agradar que alguns d’ells, per exemple els 3 professors que venien de Leon eren els directors de l’institut de secundària i dels dos col·legis que tenien adscrits que participaven en un projecte comú europeu.

El curs començà amb una jornada lúdica que va consistir en una visita guiada per la ciutat de Hèlsinki que va propiciar que els diferents components del curs ens coneguérem.

En la part teòrica del curs començàrem per fer un repàs al sistema educatiu finés que, especialment en l’educació primària gira al voltant de la idea “less is more” vista sempre positivament. Així menys hores de classe i més descansos significa més temps per a la reflexió; menys exàmens és més temps per aprendre; menys matèries equivalen a aprofundir més en les assignatures i, evidentment, menys estudiants per aula permet una atenció més individualitzada.

Respecte a l’educació secundària no hi ha grans diferències en el plantejament. El que més impressiona és la importància que li donen a l’educació, per a ells el millor que té el seu país són les persones i per això educar-les bé és una prioritat. A més a més els directors dels centres escolars tenen molta responsabilitat i sobre ells recau tota la gestió del centre, tant econòmica com administrativa i especialment la gestió pedagògica ja que són ells els que decideixen quina metodologia es durà a terme i trien els professorat que millor s’adeqüe al seu mètode.

Molt relacionat amb aquesta idea giraren les altres conferències on els ponents eren directors de centres educatius o professors. Una d’elles tractà sobre lideratge pedagògic, entrenament i innovació. Per a ells «El lideratge pedagògic consisteix a donar suport i liderar l’ensenyament i l’aprenentatge». Així es dona molta importància a les noves metodologies educatives i les innovacions tecnològiques però sempre amb el suport de tota la comunitat educativa i del professorat que té reunions periòdiques per intercanviar opinions.

Altre dels temes que els preocupa especialment és la introducció de la pedagogia positiva (see the good) per ajudar els estudiants a trobar les seues fortaleses. Hem parlat de com l’expressió de sentiments positius (somriure, preguntar a l’alumnat com es sent, etc.) ajuda a crear un clima favorable i fa que l’alumnat puga trobar les seues fortaleses i habilitats, cal sempre veure les coses positives que fan els alumnes i encoratjar-los.

La part més pràctica del curs ha estat la visita a 2 instituts i la xarrada col·loqui que ens donaren els seus directors. La primera era una escola que tenia alumnat amb necessitats educatives (Kaitaan koolu). Allí ens ha rebut la directora amb un gosset als braços, posteriorment ens ha explicat que el treball amb animals forma part del seu currículum ja que ajuda els alumnes a tranquil·litzar-se i tindre llaços afectius. L’escola té cavalls i alguns gossos. Els alumnes tenien entre 12 i 16 anys, hi ha alumnes amb discapacitats i d’altres que no han assolit les competències lingüístiques per estar a una upper school (molts d’ells per ser immigrants i no conéixer la llengua finesa correctament). La filosofia de l’escola és positivista, sempre es diuen les coses positives i no les negatives i intenten que l’alumnat tinga ganes d’anar a l’escola.

Després de la conferència, per grups visitàrem l’escola acompanyats d’un parell d’alumnes. Una cosa que ens cridà l’atenció fou la quantitat d’espais interiors que hi havia als corredors amb sofàs, tauletes i coixins perquè

els alumnes estigueren llegint o jugant. Visitàrem diverses classes i ens adonàrem que no hi ha gran diferència entre els seus alumnes i els nostres, la majoria d’ells estaven mirant el mòbil a classe però allí els professors no els deien res.

L’altra escola que hem visitat és l’Upper Secondary School de Leppavaara, amb alumnat de 16 a 19 anys, allí ens ha rebut el director i ens ha explicat com és el funcionament d’una upper secondary school que equival al nostre batxillerat però que és de 3 anys. A diferència del nostre institut, este que només tenia 400 estudiants, disposava de 2 orientadors, una psicòloga que anava 2 dies a la setmana, a l’igual que la infermera i un treballador social.

Hem assistit a algunes classes i hem pogut comprovar que s’utilitza molt la tecnologia, l’alumnat tenia llibres electrònics i el professorat sempre tenia el seu ordinador connectat a la pantalla, ja que les classes eren de matèria. S’utilitza també una espècie de retroprojector en lloc de la pissarra. La disposició de les classes també era curiosa, depenent de les matèries o bé s’utilitzaven taules mòbils que es podien unir per formar grups, o bé hi havien 3 fileres amb taules baixetes i 2 o 3 més amb taules altes que feien que la classe semblara un amfiteatre i permetia que el professorat veiera tot l’alumnat. El director comenta que s’estaven plantejant situar la taula gran del professorat darrere per poder controlar què miren els alumnes als seus portàtils.

Tot el centre disposava també d’amplis espais on es podia descansar, jugar (futbolins, escacs, piano, bicicletes estàtiques…) ja que la vida i l’esplai es fa de portes endins per l’oratge que tenen.

Les meues impressions han estat molt positives en alguns aspectes, per exemple la importància que li donen a l’educació que fa que només existisca l’educció pública ja que tot l’alumnat ha de tindre les mateixes oportunitats. La gratuïtat, per tant, de tota l’educació obligatòria que en l’actualitat inclou el batxillerat, tampoc no es paguen els llibres, el menjador escolar, el transport…

També és molt interessant la idea que tot el món ha de tindre les mateixes oportunitats i cal ajudar els alumnes que tenen necessitats educatives (segons ells més del 30% ja que s’inclouen els alumnes que tenen dislèxia o discalculia), per aconseguir-ho hi ha molts professors de recolzament.

La divisió dels estudis en general i vocacional (semblant al nostre batxillerat i mòduls formatius) fa que la majoria de l’alumnat aconseguisca una titulació i s’incorpore a la vida universitària o laboral.

Per altra banda hi ha coses que no m’han semblat tan positives com són els 5 canvis d’horari que tenen cada curs escolar que no permet aprofundir en la majoria de les assignatures. També he tingut la impressió que se li dona poca importància a les humanitats i que per a l’alumnat el canvi d’un nivell a altre ha de ser complicat ja que passen de nivell on no hi ha exàmens ni notes a un nivell on ja les notes són importants i s’han de preparar per a un examen nacional per entrar a la universitat.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies