No es tracta de cap revival de la cèlebre pel·lícula, sinó que l’alumnat de 1r d’ESO ha preparat un viatge al passat per d’ací a quatre cursos. Han preparat capses de temps, amb reflexions, imatges, cartes a si mateixos, que seran obertes quan estiguen en el darrer curs d’ESO. Llavors sí que serà un retorn al futur que ells han preparat ara.
L’acció, entre la literatura de ficció, les fantasies ucròniques i l’exercici de la memòria, ha estat coordinada per Rafa Castro, professor del Departament de Castellà, i ha acomboiat alumnat del primer curs d’ESO perquè encetaren un diàleg unidireccional amb el seu jo del futur. La màquina del temps existeix –i ho saben bé els professionals de la Història– i és la memòria a partir dels testimonis, personals i materials. A una escala més modesta que no en la primeres pedres d’edificis oficials, però amb la poderosa càrrega de l’emotivitat, l’alumnat que ara té pels volts dels dotze anys d’edat, li ha escrit a qui en tindrà setze i porte el seu mateix nom i cognoms. Serà la mateixa persona? Fins a cert punt, perquè tothom sap com d’intensos son els canvis en aquest període de la vida.
Cadascun dels i les alumnes de primer d’ESO han dipositat escrits i objectes en sobres i han estat agrupats en capses per curs. Les capses han estat rebudes per les tutores, que les han segellades i així es mantindran fins el curs 2026/2027. Segurament, qui les òbriga d’ací a quatre cursos no trobarà objectes d’or com els que enlluernaren la vista de Howard Carter en albirar l’interior de la tomba de Tutankamon, però sí que dirà, com l’arqueòleg anglés “Veig coses meravelloses”, perquè no hi ha res de més meravellós que conèixer-se un mateix i encara més, reconèixer l’infant que hem sigut. D’ací a quatre anys ho comprovarem. Esteu convidats i convidades.
